Tag Archives: Javier Peñafiel

28.07 – 16.10.2022

Casal Solleric, Palma de Mallorca

 

 

El 28 de juliol de 2022 a les 20 h, inauguram l’exposició de Javier Peñafiel Què condiciona les teves ficcions? a la planta noble del Casal Solleric. Un recorregut pels projectes des dels anys 1990 fins a l’actualitat que revisen i retornen a problemàtiques profundes de la societat actual, tractades amb una ironia poètica i intel·ligent que sacseja i obre nous camins de pensament.

Què condiciona les teves ficcions? no és una exposició retrospectiva, sinó una exploració de la pràctica artística duta a terme per Javier Peñafiel. Vídeos, instal·lacions, dibuixos, conferències dramatitzades, animacions, fotografies, textos per al teatre, publicacions, revelen la capacitat de Peñafiel -nascut a Saragossa el 1964 i resident a Mallorca- d’inventar obres en què la reflexió teòrica i la seva plasmació iconogràfica mostren la unicitat d’un imaginari en què el llenguatge esdevé imatge i aparell escènic.

 

+ info

Seminari COHABITAR LA BELLESA

 

En el marc de l’exposició LA TRANSFORMACIÓ SENSIBLE.

 

Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani

 

28, 29 i 30 de setembre, a les 17h.

 

 

La bellesa inconfessable, la bellesa intencional i la bellesa postestètica, tres perspectives, tres temptatives de revisar com la bellesa queda avui en dia implicada en projectes artístics que busquen incidir en contextos socials i assolir rellevància política.

 

En el marc de l’exposició LA TRANSFORMACIÓ SENSIBLE.

 

 

Seminari conduït per Oriol Fontevila, estructurat en tres sessions:

 

La bellesa inconfessable. 28/9. Amb Nuria Guell i Patrícia Esquivias.

 

La bellesa intencional. 29/9. Amb Amica Dall (Assemble) i Julia Ramírez-Blanco.

 

La bellesa postestètica. 30/9. Amb Javier Peñafiel i Rita Rakosnik.

 

 

Inscripcions gratuïtes a activitats-centredart@bcn.cat

 

 

+ info

Fabra i Coats Centre d’art contemporani, Barcelona

19.6 – 23.10.2021

 

Assemble, Patricia Esquivias, Javier Peñafiel & Rita Rakosnik, Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.

 

Projecte a cura d’Oriol Fontdevila

 

 

La bellesa és un servei públic? Un dret social? Quin valor polític té la bellesa en el moment actual?

 

La transformació sensible es pregunta pel rol que exerceix la bellesa en el marc de les pràctiques artístiques i socials, i presenta diferents propostes amb què podem cohabitar la bellesa i fer-nos-la nostra com a pràctica vital.

 

Contràriament a la idea que es tracta d’una qüestió de gust individual o d’estetització de sistemes socials i de pensament, en aquest projecte la bellesa és entesa com a principi organitzatiu i com a força motriu de coneixement. La bellesa forma part de la naturalesa de les coses: no és als ulls de qui la mira, sinó que busca alterar per complet la percepció, i per tant conté implícitament un procés de mobilització social i polític.

 

La bellesa és una disposició que assegura la vida en comú amb espècies i agents de diferents tipus, però alhora és un atemptat contra qualsevol presumpció d’independència. El plaer sensual propicia el contacte entre els cossos. Aquesta és la via per la qual accedim i ens relacionem amb l’alteritat, encara que això ens faci irremeiablement dependents i, per tant, vulnerables: una vegada s’ha despertat el desig cap a l’altre, no hi ha autonomia que valgui.

 

El poeta i dramaturg Friedrich Schiller va proporcionar a la bellesa una primera significació política: tot i que el pensament il·lustrat l’havia deixat al marge, Schiller va assenyalar la bellesa com un component que és indispensable per a l’emancipació social enfront de l’escenari de terror en què va degenerar la Revolució francesa. Amb les Cartes sobre l’educació estètica de l’home (1795), la seva proposta es va concretar en una idealització de la bellesa, la qual el poeta emplaçava en un punt de sincronització perfecte entre l’acció dels sentits i la de l’enteniment.

 

Amb La transformació sensible, seguim pensant la bellesa com a condició necessària per a la consecució d’un món comú, malgrat que la síntesi schilleriana ja no s’estima avui en dia plausible: la bellesa facilita l’acció col·lectiva en tant que la desdobla, és un multiplicador de la libido, de l’energia afectiva, així com inclús de les possibilitats cognitives. Una política del comú haurà de reconèixer la bellesa en la mesura que és base material i un actor indispensable per a la vida, però sense que s’hagi de procedir, per aquesta raó, a la seva captura segons una forma de l’enteniment o ni tan sols una estètica política. Una política del comú ha de garantir, contràriament, la multiplicació exponencial dels modes de bellesa i, així, fer-ho també amb els d’existència.

 

 

COHABITAR LA BELLESA

 

Seminari conduït per Oriol Fontdevila amb la col·laboració dels artistes de La transformació sensible i Núria Güell.

 

28 setembre, 2021 – 17:00 Amb Núria Güell i Patrícia Esquivias.

 

29 setembre, 2021 – 17:00 Amb Amica Dall (Assemble) i Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.

 

30 setembre, 2021 – 17:00 Amb Javier Peñafiel & Rita Rakosnik.

 

Activitat gratuïta, amb inscripció prèvia a: activitats-centredart@bcn.cat

 

+ info

Tantosporciento, de Javier Peñafiel, inaugura des del 15 de maig, la nova exposició del cicle ÍTEM SÈRIES, del Casino de Granollers.

 

 

Tantosporciento és una intervenció en diferents suports publicitaris a la ciutat de Granollers, treball cedit per la Colección MUSAC.

 

 

El vianant es converteix en públic i lector en presentar-li a través de diferents suports publicitaris possibles horaris de treball i vida, dividits al seu torn en percentatges que al·ludeixen als nuclis de cada realitat.

 

 

Els treballs es poden veure a les marquesines situades a:

 

-Av. Del Parc amb c/ Agustí Vinyamata (davant del Casino Club de Ritme)

 

-C/ Prat de la Riba amb C/ Lluís Companys (Cantonada Roca Umbert)

 

-C/ Josep Umbert i Ventura, 43

 

-Parada de taxis Av. del Parc amb C/ Agustí Vinyamata

 

 

+ info

ARCO E-xhibitions. 

 

 

THE YEAR SLIPS ON THE CALENDAR

 

 

ERICK BELTRÁN, CABELLO/CARCELLER, VICTORIA CIVERA, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, JULIÃO SARMENTO, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

 

Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.

 

En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.

 

El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D

Lola Lasurt, Javier Peñafiel

Inauguració, dissabte 15 de maig, 2021, 11-14h.

 

17/06, 18h30: Visita amb lxs artistas. + info

 

El proper 15 de maig presentem, per primera vegada, una exposició en col·laboració entre els artistes Lola Lasurt i Javier Peñafiel, titulada Desde hace tiempo que nuestras comunicaciones no vienen de un lugar reconocible.

 

 

‘Una a una, línia de trasllat.

 

Lola i Javier porten molt temps invertit a imaginar, dibuixar, descriure, reportar coreografies.

 

La por al contagi ha reduït els contactes, la por redueix i paralitza.

 

Imaginar coinmunitats és el senyal d’ajuda.

 

D’això tracta aquesta exposició, del moment anterior a un trasllat. Quan els llocs en la memòria semblen no tan passius, el record els agita. La memòria de qualsevol lloc no necessita del quàntic per a desdoblegar-se.

 

Presentarem una frase/fris construïda amb diferents treballs realitzats, que no serà una síntesi sinó un desdoblament, precisament, no som un.

 

Lola va passar un temps dedicada a coreografiar en l’aigua. Sincronitzant. L’aigua és sempre un lloc de coreografies. Javier, amb els seus problemes ossis, neda una espècie de txikung aquàtic, disciplinadament.

 

La conversa entre els dos ha anat per aquí, trasllats, figures en repetició, idees singulars, balls personals, senyals de teatre, i la insubmissió dels contextos.

 

Javier té una frase de fa molt temps, per a aquest succeir en el món que és el despatrimonial, el canvi, la mudança, l’avenir. Es refereix a aquest pas com Desactivo Domicilios, el moment abans d’explotar, la prevenció de la catàstrofe, el capítol que no serà seriat.

 

Una frase/fris de treballs consecutius de Lola i Javier s’estén al llarg de la galeria a manera de línia coreografiada.

 

Al centre de la sala gran, alguns treballs i vídeos s’acumulen, disposats per a una partida, no podem dir quan ni amb quina velocitat, ni les condicions de sortida, ni els protocols d’enviament.

 

Els objectes són més enigmàtics quan estan en trànsit.

 

Recordo quan un canvi d’estatge significava un trasllat de línia (de telèfon), des de fa temps que les nostres comunicacions no vénen d’un lloc recognoscible.

 

Per fi, totes transitives.’

 

Lola Lasurt i Javier Peñafiel

 

 

 

 

Lola Lasurt (Barcelona, 1983) viu i treballa a Barcelona. La galeria col·labora amb l’artista des de la seva exposició individual Exercici de Ritme, que va tenir lloc el 2014.

 

 

Es va llicenciar en Belles arts per la Universitat de Barcelona el 2005 i va realitzar dos màsters en Produccions Artístiques i Recerca (2009-2010). A més, es va formar entre 2016 i 2019 en la Royal College of Art (RCA). Ha exposat a la Biennal d’Art de Valls (2009); Note Book, KKKB, Barcelona (2010); Bienal de intervenciones site-specific. Alcontar, Almeria (2011); Auberge Espagnole, Anneessens Palace, Brussel·les (2013); Red Dawn, HISK, Gant (2014); Young Belgian Art Prize, Bozar, Brussel·les (2015); Foot Foraine, La Villette, París (2016); Daybreak, Royal College of Art, Londres (2017) o Generación 2018, La Casa Encendida, Madrid.

 

 

Entre les seves exposicions individuals destaquen Doble Autorització, Espai13, Fundació Miró, Barcelona (2014); Flag Dancing Moves, ornothing, Brussel·les (2015); Donació, Biblioteca Pública Arús, Barcelona (2016); Emissió Periòdica Definitiva, santcorneliarts(2), Cardedeu (2017) i Joc d’infants, La Capella, Barcelona. Actualment presenta un projecte titulat Cardiograma, a l’IVAM de València.

 

 

L’artista ha rebut la beca d’intercanvi entre Hangar i Greatmore Art Studios, Sudàfrica (2012); la beca d’investigació Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya amb el col·lectiu Leland Palmer (2012); el Premi Miquel Casablancas, finalista modalitat edició (2013) i modalitat projecte (2015); la Beca per la formació i el perfeccionament en els àmbits de les arts de la Generalitat de Catalunya (2014); el premi Generación 2018, Fundación Montemadrid, La Casa Encendida, Madrid i el tercer premi de la 15ª Muestra de Arte Naturgy, MAC, A Coruña (2018).

 

 

 

 

Javier Peñafiel (Saragossa, 1964). Ha viscut a Barcelona des de 1993 fins al 2020. Ha col·laborat amb la nostra galeria des de 2004, quan va presenta la seva primera exposició amb el video Confianza quería penetrar. El 2008 vam mostrar la seva obra en l’exposició No verbal. Todo por escrito i el 2013 en l’exposició Latido Antecedente.

 

 

Després d’haver estudiat filosofia, als anys vuitanta Javier Peñafiel es va implicar en diversos moviments de crítica al sistema. La seva formació artística va ser en estructures no universitàries. El 1994, Manel Clot, comissari a La Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, va oferir-li la primera oportunitat de presentar la seva obra en una mostra individual.

 

 

Des d’aleshores, l’artista ha exposat tant a nivell nacional com internacional: Conferencia performativa, MUSAC, León (2013); Languages and Aesthetics of Spanish Video Art: Ten Years of Critical Practices, Videotage, Hong Kong (2015); VÍDEO-RÉGIMEN. Coleccionistas en la era audiovisual, Museo Lázaro Galdiano, Madrid (2015); Cómo hacer arte con palabras, MUSAC, León (2016); Discursos Premeditats, Centre del Carme, València; Bibliotecas insólitas, La Casa Encendida, Madrid (2017); Walkabout #01, Fondazione La Fabbrica del Cioccolato, Torre-Dangio in Valle di Blenio, Suïssa (2018).

 

 

A més, ha exposat individualment a Puente, continúa, Pabellón Puente, Zaragoza (2013); Egolactante, Sala Anilla, MAC Museo de Arte Contemporáneo. Universidad de Chile, Santiago (2014); Pánico Esnob, etHALL, Barcelona (2015); Agència en avenir – No tots visibles res transparent, Arts Santa Mònica, Barcelona (2017), ¡Más que palabras, obras!, Instituto Cervantes, Bordeus (2019), o Alrededores exentos de adultocentrismo, Casal Solleric, Palma (2020).

Ara mateix: tot està per fer i tot és possible.

Arts Santa Monica. Nivell 2

Exposició: 10.11.2020 – 17.01.2021

 

Comissariat: Rosa Lleó i Chus Martínez

 

“Tot està per fer i tot és possible”

Aquestes paraules no són meves, sinó del poeta Miquel Martí i Pol. Sintetitzen els meus sentiments i l’exigència de no cessar en l’exercici d’acompanyar els artistes, de tenir cura de l’art. En les obres resideix un sentiment de llibertat fonamental per a una societat justa; en els fets hi habita una mena d’amor crucial per poder abraçar el món amb tota la seva duresa. Aquesta exposició és una petitíssima part d’un tresor —la comunitat artística que ens envolta— i espero que serveixi per alimentar el desig d’estar junts, de sentir, d’escoltar, de veure el món amb ells.

Chus Martínez i Rosa Lleó

 

 

Artistes: Javier Peñafiel, Pedro Torres, Fito Conesa, Núria Güell, Irene Solà, Tere Recarens, Gema Polanco, Anna Malagarida, Mercedes Azpilicueta, Blanca Casas Brullet, Patricia Dauder, Eulàlia Rovira i Adrian Schindler, Bernat Daviu i Regina Giménez

 

 

+ info

 

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume

 

La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.

 

Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 

 

La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.

 

‘Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.

 

El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.

 

En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.

 

Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.

 

Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

Alrededores exentos de adultocentrismo. Javier Peñafiel.

Casal Solleric, Palma. 26 de juny – 25 de setembre de 2020

 

 

“Alrededores exentos de adultocentrismo” és un projecte de Javier Peñafiel que planteja un tema estructural dins la nostra societat, encara que fins ara massa ocultat, massa menystingut per tot tipus de poders que ens gestionen. L’adultcentrisme és un estat de les coses que naturalitza, de manera intencionada i egoista, que els adults decidim per les persones joves, deixant-les fora de les decisions sobre el seu propi context present i, allò més greu, el seu futur.

 

Adultcentrisme és entendre que les persones joves estan en construcció i no són aptes per a l’esfera pública. Els adults es reserven el dret de prendre totes les decisions que afecten el conjunt de la població. Es tracta d’una deriva del mateix concepte de patriarcat. Per extensió, també afecta les persones majors, que sofreixen la marginació de l’espai públic i de la presa de decisió.

 

Javier Peñafiel realitza una particular crítica de l’adultcentrisme en l’actual societat i proposa un subjecte que no obeeix, obsessionat amb polítiques de mobilitat radicals. Vol posar en valor la capacitat d’acció i decisió dels menors de 18 anys, sempre subordinats i considerats fora de la societat adulta.

 

Totes les obres de l’exposició són de nova creació, i es formalitzen en diversos dispositius:
1. Llibre d’artista
2. Animacions. Un conjunt de 20 videoanimacions de personatges (10) i escenes (10)
3. 20 OPIs desplegats per la ciutat de Palma, espais publicitaris que ha envaït i que durant 3 mesos funcionaran com hàbitats de vint personatges diferents
4. Taller. Un taller per a joves
5. Adulto Zen. Confedrama, autoentrevista dramatitzada

 

“Alrededores exentos de adultocentrismo” és una exposició híbrida: una part analògica i una part en línia. La part analògica la formen el llibre d’artista, el taller amb joves i els 20 personatges dels OPIs. La part digital està composta per les animacions i la confedrama, i s’allotja en diverses plataformes d’Internet.

 

+ info

A Storm in a Teacup & Sideshow of a sideshow, 2012

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

Exposures és una sèrie d’exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

Exposures #02. La paraula

La segona proposta reuneix pràctiques conceptuals al voltant de la paraula i el llenguatge, eines bàsiques en la nostra relació amb el món i amb els altres.

Les obres d’Erick Beltrán, Joan Brossa, Pauline Bastard, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume, Teresa Solar i Anna Dot (artista convidada) proposen textos, frases, missatges, enunciacions, que es converteixen en recursos d’anàlisi de la realitat caracteritzant-se pel seu caràcter crític i transformador del sistema de l’art i de la societat.

Els treballs presentats reflexionen sobre la relació entre paraula i imatge i utilitzant diverses estratègies lingüístiques. En el cas de l’obra de Teresa Solar, juga amb l’estètica de la fonètica i els cartells d’aprenentatge d’idiomes. En altres casos s’utilitza el llenguatge des d’una dimensió sonora -com en l’obra de Perejaume, sígnica –Javier Peñafiel– o poètica –Joan Brossa.

En l’obra de Muntadas de 2018 s’analitzen els mecanismes de la comunicació, el llenguatge i la problemàtica relació entre la producció de coneixement i el poder econòmic. També en el cas d’Erick Beltrán, mitjançant el llenguatge, dissecciona el món per classificar-lo, categoritzar-ne, diferenciar-ne cadascun dels seus elements per així intentar comprendre´l.

En una línia més narrativa, l’obra de Pauline Bastard parteix d’objectes trobats casualment que li permeten encarregar a desconeguts l’escriptura de ficcions creatives.

Finalment, hem volgut introduir una acció que va realitzar Anna Dot a la Fundació Brossa el 2019, evidentment per la seva connexió amb Joan Brossa, però també per la reflexió poètica al voltant de la construcció de les paraules.

Aquesta exposició es podrà veure fins al 10 de juny.

Accés a l’exposició

Espai d’Art Contemporani, Castelló

12.3 – 14.6.2020

Inauguración 12.3.2020 – 20h

 

Artistes: Ignasi Aballí / Ángela Bonadies / Gonzalo Elvira / Esther Ferrer / Dora García / Pedro G. Romero / Narelle Jubelin / Eva Lootz / Antoni Muntadas / Javier Peñafiel / Álvaro Perdices / Paloma Polo / Isidoro Valcárcel Medina

 

Comissariat: María Virgínia Jaua

 

Es tracta d’una sèrie de vídeos breus en què es convida una sèrie d’artistes perquè facen la lectura d’una imatge que prèviament hauran triat. A través d’un format diferent, ja que implica presentar la imatge i fer la seua lectura o anàlisi en la veu i el pensament del convidat.

 

Una veu / una imatge sorgeix del desig de voler ampliar i explorar diferents formats per a l’anàlisi de les imatges. El format de vídeo ens permet detindre’ns en la superfície de la imatge i viatjar, i interactuar amb aquesta a partir del so i els elements visuals. També ens permet submergir-nos en la veu, que és un segell distintiu i únic de cadascuna de les persones a les quals convidarem.

 

El pensament es presenta en el format sonor que distingeix cadascun dels artistes presents en la mostra. La veu ens diu molt: gènere, edat, lloc de procedència. La cadència de la veu i la seua modulació, d’alguna manera fa present l’artista i diu molt de la seua manera de pensar i d’estar en el món.

 

Un altre dels trets destacables d’aquesta mostra és la selecció de les imatges que cada artista fa. D’una banda, moltes d’aquestes reflecteixen la implicació dels artistes respecte a la complexa realitat que els ha tocat viure; d’altra banda, exhibeixen les inquietuds inherents al treball de la representació i a la reflexió que es fa respecte a la producció artística.

 

En aquest sentit la suma de tots aquests treballs reuneix, concilia i disposa dos aspectes de l’obra que normalment no veiem. I és la manera en què els artistes reflexionen a l’hora de produir la seua obra. Encara que es mostra per una via tangencial, que és la de convidar-los a reflexionar sobre les imatges que ens envolten i que no són estrictament “seues”.

 

Per aquest motiu, podríem dir que el dispositiu principal que s’activa en aquesta mostra és  que la lectura de l’artista active l’impuls “lector” de l’espectador. I per aquesta via, es descobrisca una altra manera de llegir i d’acostar-se a la producció d’art, que no ha de ser una altra cosa que producció, pensament i criticitat davant la realitat que ens toca viure.

 

+ info

De Vishal, Haarlem, The Netherlands

11.1 – 9.2.2020

 

Van 11 januari tot en met 9 februari is in De Vishal de tentoonstelling Camino del deseo te zien. Twee Spaanse en twee Nederlandse kunstenaars tonen video’s, tekeningen, foto’s en installaties waarin de schoonheid en het absurde van het alledaagse worden benadrukt door ingrepen, die een vervreemdend effect opleveren.

 

De tentoonstelling is gebaseerd op visuele associaties en affiniteiten, tegenstelling en dialoog. De vier kunstenaars stappen over de grenzen van hun discipline heen door dingen om te draaien, binnenstebuiten te keren, op hun kop te zetten, te verdubbelen, uit hun verband te halen en weer samen te voegen.

 

Ze hebben allemaal een band met Barcelona. Bij het samenstellen van de tentoonstelling liet kunstenaar-curator Irene van de Mheen zich leiden door beeldassociaties, gedeelde affiniteiten, herkenning en vriendschap. Het waarderen van elkaars werk schept een persoonlijke band.

 

Camino del deseo is Spaans voor ‘olifantenpaadje’. Een olifantenpaadje is een door mensen gaandeweg uitgesleten pad als alternatief voor een officiële, bestrate route. Zo kiezen ook kunstenaars steeds andere wegen, parallel aan of haaks op het bestaande pad, om te zien wat er dan gebeurt. De expositie is een uitnodiging om de werkelijkheid anders te bekijken.

 

+ info

Festival de videocreació (amb projeccions, videoinstal·lacions, actuacions i col·loquis)

Santa Mònica, Barcelona

10.12.2019 – 05.01.2020

 

 

Catorzena edició del festival de vídeo d’autor FLUX, caracteritzat des dels seus inicis per focalitzar el protagonisme en els autors vinculats a la ciutat de Barcelona que treballen en el camp del vídeo de creació (videoart, documental de creació, videoinstal·lacions, etc.).

 

Presentem la videoinstal·lació col·lectiva FLUX VIDEOCAPSA, on s’experimenta amb formats alternatius d’exhibició de les obres videogràfiques, integrada per vídeos inèdits dels autors Paula Ábalos, Marina Barsy Janer & Isil Sol Vil, Rosó Cusó, Jesús Etxart, Aurora Gasull, Gonzalo Marcuzzi, Xavi Moreno, Jaume Parera, Javier Peñafiel i Pere Portabella.

 

+ info

20.06 – 27.09.2019

Instituto Cervantes, Bordeaux (FR)

 

El objetivo de esta propuesta es mostrar la relación del arte con el texto, tanto literario como científico, y la plasticidad de las palabras. También se quiere exponer cómo algunos destacados artistas del arte contemporáneo español utilizan textos y los convierten en obra de arte, a través de la fotografía, la performance, la instalación o el vídeo, con el fin de reactivar el contenido de dichos textos, la mayoría de ellos tratando de ampliar fronteras, límites y nuevos caminos para hacernos más libres.

 

El día de la inauguración contaremos con la presencia de Javier Peñafiel que impartirá una conferencia sobre su Monólogo jardín, versión confedrama 2019. El vídeo Monólogo en el jardín, de Javier Peñafiel (Zaragoza, España, 1964), incluido en la exposición ¡Más que palabras, obras!, es el resultado de una manera de politizar las palabras, sin prescindir de su poder emocional.

 

+ info

Fondazione La Fabbrica del Cioccolato, Torre-Dangio in Valle di Blenio, Svizzera

7.4 – 20.5.2018

 

Questa avventura nasce dall’incontro di due progetti, Walkabout e Foreignness con un luogo, la Fabbrica del Cioccolato e la Valle di Blenio, due progetti autonomi ma accomunati dall’interesse per la traduzione e il territorio.

 

Artisti invitati:

Simona Barbera, Sergio Breviario, Umberto Cavenago, Gianluca Codeghini, Ermanno Cristini, Carlo Dell’Acqua, Hannes Egger, Elena El Asmar, Ronny Faber Dahl, Gabriela Hess, Michele Lombardelli, M+M, Angelo Mosca, Giancarlo Norese, Luca Pancrazzi, Javier Peñafiel, Luca Scarabelli, Ivana Spinelli, Giovanni Termini, Enzo Umbaca, Alejandro Vidal.

 

Oggi il destino dell’opera d’arte è caratterizzato da un inevitabile “rotolamento” attraverso i media e i formati, dando luogo a un processo di continua codifica e transcodifica, o meglio di traduzione. Anche il territorio con la sua storia è soggetto a percorsi di trasformazione culturale, oltre che funzionale-economica, i quali mutandone progressivamente l’identità innescano una successione di atti di traduzione.

 

Ma ogni traduzione è un’interpretazione, e lo è nel momento in cui fallisce come semplice atto di transcodifica nutrendosi del “malinteso”, in quanto condizione di elezione della traduzione a testimonianza.

 

Agire le testimonianze è il timone del nostro avventurarsi in questo luogo, la Fabbrica del Cioccolato e la sua valle, un luogo che induce all’incanto. Ad esercitare il rapimento sono il suo sovradimensionamento, la sua storia di transizione lungo usi diversi — da centrale idroelettrica a fabbrica di birra a fabbrica del cioccolato a centro per l’arte contemporanea — e il suo essere in mezzo alle montagne, come un corpo che appare in forma di improvvisa deviazione, imponendosi allo stupore dello sguardo.

 

Le opere, attraverso l’intreccio dei linguaggi, vogliono richiamarsi per suggestione, pungere e condizionare il sentimento, ovvero mettere in errore, l’errore che decentra in profondità alterando le certezze consolatorie dell’abitudine.

 

Si tratta di un rapporto con lo spazio e con il territorio, oltre che tra i linguaggi e gli artisti; il suo fine è aprirsi alla vertigine del limite e delle trasformazioni; una vertigine pronta per essere accolta dagli occhi di un testimone a fondare la tappa successiva.

 

Parole chiave per l’imbarco:

 

TESTIMONIANZA / TRADUZIONE / TERRITORIO / FRONTIERA / DIVERSITÀ / INTEGRAZIONE / ESTRANEITÀ / CONTRASTI / TRANSIZIONE / PASSAGGIO / SCARTO / ESASPERAZIONE / INCANTAMENTO

 

+ info

Arts Santa Mònica, Barcelona

30.01 – 23.04.2018

 

Aquest projecte expositiu parteix del que ha suposat la Biblioteca com a espai que ha custodiat i continua custodiat el coneixement reunit i emmagatzemat per la humanitat a través dels segles.

“Biblioteques insòlites” reuneix en un mateix projecte la idea de “biblioteca infinita”, insaciable, sempre canviant i oberta a tota mena de coneixements, amb aportacions realitzades per artistes contemporanis, que a partir de finals de la dècada dels seixanta i fins a l’actualitat, han revisat la idea de biblioteca, d’arxiu i del llibre com a font inesgotable de coneixement i s’han interessat per les edicions d’artista, una modalitat artística que, malgrat la seva aparent marginalitat, en tots ells ocupa un lloc rellevant en el seu discurs estètic. Els artistes seleccionats presenten les seves edicions d’artista i per a això han dissenyat el seu propi espai expositiu en funció de com desitgen integrar l’espectador a la consulta de les seves edicions. El projecte mostra una selecció de “biblioteques personals” en les quals es trobaran reunits edicions d’artista, llibres de referència, dibuixos i objectes personals, en definitiva, una cosa similar que podríem trobar a la nostra pròpia biblioteca.

 

Comissària: Gloria Picazo

 

Artistes: Ignasi Aballí / Alias/Damián Ortega / Clara Boj/Diego Díaz / Fernando Bryce / Iñaki Bonillas / Antònia del Rio / Enric Farrés-Duran / Dora García / Javier Peñafiel / Juan Pérez Agirregoikoa / Francesc Ruiz / Oriol Vilanova

 

 

+ info

ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018

 

CABELLO/CARCELLER
HERNÁNDEZ PIJUAN
LOLA LASURT
PEREJAUME
JAVIER PEÑAFIEL
FERNANDO PRATS
CAIO REISEWITZ
JULIÃO SARMENTO
JOSÉ MARÍA SICILIA
TERESA SOLAR ABBOUD

 

+ info

Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani, Barcelona

Inauguració 7.11 – 19h

8.11.2017 – 1.4.2018

 

MATÈRIA PRIMERA és una proposta expositiva que parteix d’una voluntat de prospecció general de l’actual ecosistema local d’artistes visuals a fi de determinarun mapa possible d’alguns dels projectes i obres més significatius produïts a casa nostraels darrers anys. En aquest sentit, l’exposició, com a fruit d’una labor de prospecció, apunta cap a una mena d’exercici de mineria de la MATÈRIA PRIMERA amb la qual operen principalment les estructures, públiques i privades, de recerca, producció, exhibició i mediació d’art contemporani local al nostre país.

 

+ info

Centre del Carme, Valencia

Inauguración y confedrama secreto en deuda de Javier Peñafiel 22.09.2017 – 19h

 

Arcana Imperii es un proyecto que acoge el trabajo de artistas que toman la burocracia como medio para la realización de su obra. El Comisario interpreta este hecho como una modalidad de compromiso político que se expresa en clave postrepresentacional y que deviene acuciante en un momento en que la democracia representativa muestra unos claros síntomas de agotamiento a la hora de conducir cambio político alguno.

 

+ info

 

Espai Residència, Arts Santa Mònica, Barcelona

20.06 – 23.07.2017

 

Invertint l’exhibicionisme de la mostra personal, “Agència en avenir” planteja un exercici de recuperació i d’agençament del treball de Javier Peñafiel, en què assaig i biografia s’hibriden, centrant l’atenció en els característics «enigmes» que l’habiten. A través d’aquestes frases, radicals en la seva ambigüitat i que amaguen autèntics assajos crítics sobre la contemporaneïtat, l’exposició reflexiona sobre l’avenir que ens ocupa.

+ info

 

La Casa Encendida, Madrid
16.06 – 10.09.2017

 

La Casa Encendida presenta la exposición colectiva Bibliotecas insólitas comisariada por Gloria Picazo. La muestra parte de lo que ha supuesto la biblioteca como espacio que ha custodiado y sigue custodiando el conocimiento reunido y almacenado por la humanidad a través de los siglos.

Artistas
Ignasi Aballí / ALIAS / Clara Boj y Diego Díaz / Fernando Bryce / Iñaki Bonillas / Antònia del Río / Enric Farrés Duran / Dora García / Javier Peñafiel / Juan Pérez Agirregoikoa / Francesc Ruiz / Oriol Vilanova.

 

+ info

Javier Peñafiel

Saragossa, 1964

Viu i treballa a Mallorca

 

 

Els dibuixos, videos, textos i escultures de Javier Peñafiel conformen un sistema lingüístic paral·lel a la realitat però aliè a ell.

 

Al llarg de la seva carrera, Peñafiel ha construït un univers poblat de personatges; de frases que funcionen de forma autònoma, com sentències que tenen la funció d’emprenyar l’afable i rutinari ús de la llengua per part de l’espectador; o videos on es combinen diversos elements en forma de tableaux, compartint l’espai però mantenint al seu torn la seva identitat separada.

 

Els treballs de Peñafiel reflecteixen la necessitat i la dificultat en la comunicació directa. Les seves obres indaguen en la doble identitat –com obstacle i com pont– que representa el llenguatge en aquesta comunicació.