Category Archives: 2013

1_-prats_todesfuge

Presentem l’exposició Todesfuge de Fernando Prats, un projecte que inclou obres en diversos formats, vídeo, instal·lació, fotografia, paper… que remeten al poema de Paul Celan Todesfuge (La Fuga de la Mort).

 

 

Paul Celan va escriure aquest poema en 1945, poc després del retorn d’un camp de treballs forçats. Publicat uns anys més tard, va tenir una gran repercussió a Alemanya, on es considerà Todesfuge com “un lament moral de l’Art contra la Història”. A la instal·lació, el poeta entona aquest himne fúnebre com si es tractés veritablement d’una fuga musical.

 

Per a Paul Celan, la tasca de l’art consistia en no deixar de dialogar mai amb les fonts obscures. És aquest mateix esperit dialèctic, entre llenguatge i obscuritat, el que intenta prevaler i donar sentit al treball de Fernando Prats presentat en aquesta exposició. Les seves obres, carregades d’un transfons històric, neixen d’una energia portada al límit, representada pel fum com a materialitat inequívoca. Són obres que relacionen conceptes contraposats, com aniquilació i harmonia, subratllant, d’aquesta forma, un contrasentit que expressa un desconsol extrem.

 

Fernando Prats construeix aquest relat a partir dels cels d’Auschwitz, l’esdevingut a la Nit dels vidres trencats, la pluja, el fum i la llet, com a símbol de l’aliment matern que apareix a la imatge de la “negra llet de l’alba” (Schwarze Milch der Frühe), amb la que comença el poema, i que situa la paradoxa en la matriu de la creació.

 

Fernando Prats (Santiago de Xile, 1967) ha participat en múltiples exposicions internacionals. Va representar a Xile a la 54 Biennale di Venezia, 2011; va participar a la Mediations Biennale 2012, Polònia; a la Segona Biennal de Canàries, 2009; la Triennal de Xile, 2009 i a l’Exposició Universal de l’Aigua, Saragossa, 2008; i ha exposat la seva obra a museus i centres d’art internacionals com Espace Culturel Louis Vuitton, París, Fundació Miró, Barcelona o Museo Nacional de Bellas Artes, Santiago de Xile. En 2007 va rebre la Beca John Simon Guggenheim Memorial Foundation per la seva trajectòria, i en 2010 el Primer Premi ‘Ciutat de Palma Antonio Gelabert d’Arts Visuals’.

 

kopf-alicia-seal-sounds-under

La intervenció Seal Sounds Under The Floor d’ Alicia Kopf a la Galeria Joan Prats es troba dins el context del projecte Àrticantartic. Aquest projecte aborda l’anomenada “edat heroica” de les curses polars que va tenir lloc entre finals del segle XIX i principis del segle XX, coincidint amb el naixement de la fotografia i el cinema.

 

L’objectiu d’aquesta recerca és treballar a partir de l’apropiació i reelaboració de documents gràfics i narratius d’exploradors dels pols, convertint un relat històric en un relat en primera persona sobre la resistència, l’ obsessió i la idea de conquesta.

 

 

Alicia Kopf va presentar l’exposició individual Maneres de (no) entrar a casa al Bòlit La Rambla, Girona (2011), i ha participat en exposicions col.lectives al CCCB, Barcelona (2013); Fundació Atrium Artis, Les Bernardes, Salt, Girona (2012); Caixaforum, Barcelona, i BIAM (Bienal d’Art d’Amposta), Tarragona (2008), entre d’altres. Ha rebut varis reconeixements com el premi Art Jove 2013 de la Generalitat de Catalunya (2013) i la beca Kreas per projectes culturals i artístics de l’Ajuntament de Girona (2011).

muntadas-protocolli-veneziani

Presentem l’exposició de Muntadas Protocolli Veneziani I.

 

 

Muntadas centra el seu treball en projectes que tracten objectius socials i polítics que es desenvolupen a dos nivells: percepció i informació, on la primera actua a nivell emotiu i la segona estimula la raó. En aquesta exposició, Muntadas observa Venècia prestant atenció a les formes que identifica com a protocols venecians. Els protocols són, citant Angela Vettese, “pràctiques, sistemes de reparació, combinacions tècniques ritualitzades i costums que es materialitzen en una sèrie de superposicions de la construcció del medi urbà”. Partint d’una perspectiva personal, l’artista mostra la dinàmica de la vida a la Llacuna avui: protocols que esdevenen essencials, reinventant-se i adaptant-se al pas del temps.

 

Protocolli Veneziani I, la primera fase d’un projecte centrat en Venècia, està formada per una sèrie d’imatges en les quals l’artista revela les normes que regulen la vida a la ciutat, creant un marc en el qual els seus habitants desenvolupen llurs existències. Muntadas considera aquestes regles com ombres i reflexos indispensables de la història de Venècia, que es materialitzen en vestigis, traços i signes – estètica d’ una arquitectura particular.

 

L’objectiu subjacent del projecte és revelar la part quotidiana de la ciutat, que resta oculta a ulls del turista, deconstruint i desmantellant la realitat, substituint-la amb fragments o pistes. Emergeix una imatge de la ciutat marcada per la paradoxa d’una cultura local que ha estat objecte d’un procés d’internacionalització que afecta inevitablement a l’evolució dels seus protocols.

 

 

Muntadas (Barcelona, 1942) viu i treballa a Nova York. Ha participat en nombroses exposicions internacionals com la Documenta de Kassel (1977 i 1997), la Biennal de Venècia (1972, 1976 i 2005), la Biennal de São Paulo i la Biennal de Lyon. Ha exposat en nombrosos museus internacionals i ha impartit seminaris a institucions acadèmiques europees i americanes. Ha obtingut diversos premis, incloent el premi Velázquez de Artes Plásticas l’any 2009.

madoz

Presentem a la Galeria Joan Prats una exposició d’obra recent de Chema Madoz.

 

 

L’obra de Chema Madoz, propera a la poesia visual, mostra una inclinació constant cap allò simbòlic, mitjançant imatges que es caracteritzen per un subtil joc de paradoxes i metàfores.

 

Respectant les convencions de la ‘natura morta’, les seves fotografies mostren objectes que tenen ‘vida’ i descobreixen una nova dimensió de significats a través de la descontextualització, recol·locació o juxtaposició de les aparences habituals i quotidianes. D’aquesta manera, Chema Madoz dóna forma a un imaginari que posa en dubte la nostra credulitat en la fotografia, i en l’existència d’una realitat intangible.

 

 

Chema Madoz (Madrid, 1958) va ser Premi Nacional de Fotografia l’any 2000. Ha exposat en museus i centres d’art com Netherland Photomuseum, Rotterdam, (2011); Hermitage Museum, Kazan, Rússia, (2011); Museo Nacional de Arte Contemporáneo Santiago de Chile, (2011); Tecla Sala, Barcelona, (2008); CCBB, Rio de Janeiro, Brasil, (2007); Fundación Telefónica / Ministerio de Cultura, Madrid, (2006); o Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, (1999), entre d’altres. Actualment, presenta l’exposició Ars Combinatoria a Fundació Catalunya-La Pedrera, Barcelona.

penafiel-javier-latido-antecedente

En l’exposició de Javier Peñafiel Latido antecedente presentem els treballs i investigacions dels seus últims anys, realitzats principalment entre Valparaíso i Berlín. 

 

 

Des de la seva perspectiva poètica, l’artista proposa un recorregut a través de la història, recuperant els batecs de cèlebres personatges que van apostar pel pensament crític com a via de lluita i resistència. De treballs de llarga durada com distancia, miento, sobre la figura de Ruth Berlau (companya d’amor i producció de Bertolt Brecht), o Locución Merkel-Bachelet, una ficció sobre la possible coincidència de Michelle Bachelet amb Angela Merkel a un tramvia de la República Democràtica Alemanya als 70, Javier Peñafiel n’extreu i codifica nous materials en vídeo, textos dibuixats i fotografies, disposats en una línia de temps a l’espai físic de la galeria.

 

Intimitat privada de vida. “La nostra actualitat és d’una duresa inaudita quant a la capacitat d’alguns sectors per a expropiar l’experiència dels més febles. És un escenari d’absoluta confusió i enderrocament de tota autoestima col·lectiva. La intenció d’aquest treball i els seus porosos temps de lectura és evitar que la creativitat, i la vida, siguin instrumentalitzades per aquella maquinària d’introversió de la por. Són treballs contra la fatalitat i no altra cosa.”

 

 

Javier Peñafiel (Saragossa, 1964) ha exposat a biennals, institucions i centres d’art d’Europa, Àsia i Llatinoamèrica. La seva obra està a col·leccions privades i públiques internacionals. Ha realitzat residències de llarg terme a Berlín, Lisboa, NYC, São Paulo, Valparaíso, etc. i compta amb més de 14 publicacions.

Ferran Garcia Sevilla

Presentem a la Galeria Joan Prats l’exposició de Ferran Garcia Sevilla La Teoria de l’Evolució, L’Evolució de la Teoria.

 

 

L’exposició reuneix una selecció d’obres iniciades a finals dels anys seixanta. El conjunt inicial representa un dels períodes menys coneguts de l’artista.

 

L’exposició proposa un recorregut per descobrir i comprendre diferents moments significatius i determinants de la seva trajectòria que ens mostren la connexió existent des del seu inici conceptual i la continuïtat dels seus valors subjacents, mantenint una interrelació no formal al llarg del temps i fins a la seva obra recent.

 

Presentem les obres,

Os 5, 2011, Tècnica mixta sobre tela

Os 1, 2011, Tècnica mixta sobre tela

Suc, 2010, Tècnica mixta sobre tela

Tibo (selecció), 1998, Impressió digital sobre paper

Imperi 20, 1983, Tècnica mixta sobre tela

Respostes 3, 1974, Fotocòpies

Ombra, 1974, Impressió digital sobre paper

Un centre i un altre centre i un altre centre…, 1972, Text mecanografiat sobre paper

Meridià, cel amb sol, 1971, Fotografia, blanc i negre

Accident, 1970, Estanteria de vidre, vidres trencats

Gran Tensió, 1969, Fotocòpia i fil

Buit, 1967, Ous i tovalló

 

Ferran Garcia Sevilla, Palma 1949, resideix a Barcelona. Les darreres exposicions recents han estat a IMMA Dublin i Seibu Tokio. I ha participat en les exposicions de grup de la Col·lecció Helga de Alvear de Cáceres, i Galerie Lelong de Zurich, entre d’altres. Va participar en la Documenta 8, 1987, i en la XLII Bienal de Venècia, 1986.

 

La seva darrera exposició a la Galeria Joan Prats va ser l’any 2007.