Category Archives: 2008

L’artista explora “móns, illes, ecosistemes, contrasts que col-lisionen violentament, és a dir la vida mateixa”. Això ho reflecteix amb una gran radicalitat, combinant estils i tècniques on enfronta models de representació visual. Bernhard Martin abasta molts registres, entre figuratiu i abstracte, donant un enfocament audaç i espontani a la seva obra. En aquesta exposició, l’artista emfatitza la llibertat en tractar diferents temes i formes buscant sense parar el significat de la pintura i el seu ésser, volent plasmar aquest concepte de totalitat.

 

Selecció de les darreres exposicions: 2008 Team Gallery, New York. / Städtischen Galerie Wolfsburg. / 2007   Städtische Kunsthalle Mannheim, Mannheim. / UNION Gallery, London. / Galerie Thaddaeus Ropac, Paris. / 2006   Arario Museum, Korea. / 2005   Museum der Moderne Salzburg Kunsthalle Mannheim ZKM. / Museum für Neue Kunst & Medienmuseum. / Karlsruhe Netherlands. / 2004   Media Art Institute Time Based Arts, Amsterdam. / Migros Museum für Gegenwartskunst, Zurich. / 2003   Frankfurter Kunstverein, Frankfurt/Main. / 2002   Mamco, Geneva. / 2001   Mannheimer Kunstverein, Mannheim . / 1st Tirana Biennale / “P.S.1” MOMA, New York. / 2000   Kunsthalle Hamburg, / Kunstverein Kassel , Kassel.

 

“El treball de Javier Peñafiel pot definir-se com un exercici personal, una lluita interna entre la raó crítica i la autoritat poètica. El denominador comú del seu treball es l’ esforç permanent per descobrir, i descobrir-nos, que els mites moderns no son sinó una projecció dels afectes humans, de les seves ànsies i de les seves misèries. I, per afrontar tan valuosa gesta, Peñafiel dona vida a un dels seus personatges més aconseguits: Egolactante. Es tracta d’ una curiosa re-invenció del doble romàntic, l’ artista desacralitzat al que l’ autor llença al mon. La seva mà està poc menys que rere tota la obra, sigui un diari o un vídeo. Llenguatge, proto-llenguatge poètic, improvització, tecnologia, ciència i una misteriosa forma de mirar el que està succeint al seu voltant constitueixen les claus d’aquesta nova mitologia personal que es troba representada en el conjunt de les obres de Javier Peñafiel.”

 

Contarem amb la presència de l’ artista, que es desplaçarà expressament desde São Paulo per la inauguració.

 

Estem a la vostra disposició per facilitar-vos més informació.

 

2008   28ª Biennal de São Paulo, Brasil (Octubre – Decembre) / Expo Zaragoza 2008. / 2007   Centre d’Art La Panera, Lleida. / CGAC – Centro Galego de Art Contemporáneo, Santiago de Compostela. / 2006   CAB, Centro de Arte Caja de Burgos, Burgos. / 5ª Biennal d’Art Leandre Cristòfol, Centre d’Art La Panera, Lleida. / Museo Esteban Vicente, Segòvia. / Museu de Arte Contemporânea de Niterói, Brasil. / 2005   Sala Rekalde, Bilbao. / Col·lecció Nouveau Médias del Centre Pompidou con la participació de la Colección de Arte Contemporáneo Fundació La Caixa, CaixaForum, Barcelona. / Museo Pablo Serrano, Zaragoza. / 2004   CaixaForum, Barcelona. / Centro Atlántico de Arte Contemporáneo, Las Palmas de Gran Canaria / Fundació Serralves, Oporto. / Fundació ICO, Madrid./ Biennal de Arte Contemporáneo de Sevilla. / CaixaForum, Barcelona. / 2003   Sala de la Comunidad de Madrid. / Palacio de Sástago, Zaragoza. / Laboratorio de Arte Alameda, Ciudad de México.

José Maria Sicilia presenta la seva obra més recent, 12 teles realitzades en cera, material essencial de la seva reflexió, element que esdevé un component imprescindible en el seu diàleg pictòric amb la llum, a través del grau d’intensitat que aquesta matèria lluminosa reserva, de la manera que rep  la pintura i reflecteix la llum per a crear un espai buit en el seu interior.

 

 

Selecció d’exposicions individuals: Albion Gallery, Londres (2008); Edward Tyler Nahem, Nova York (2008); Galerie Chantal Crousel, París (2007); Museu Mahmoud Khalil, El Caire (2006); Galeria Nacional Jordana de Belles Arts, Amman (2006); C.A.A.M. – Centro Atlántico de Arte Moderno. Las Palmas de Gran Canaria (2005); Fundación Caja Navarra, Pamplona (2003); Centre de la Gravure et de L’image imprimée, La Louvière (2002); Frans Hals Museum, De Hallen Haarlem, Holanda (2002); MNCARS – Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2000);  Museo de Arte y Diseño Contemporáneo de San José de Costa Rica (1998); Palacio de Velázquez, Madrid (1997); Palais des Beaux-Arts, Chaleroi (1997); Museo de Arte Moderno, Buenos Aires (1997); Fundación Pilar i Joan Miró, Palma de Mallorca (1993).

 

La seva obra és present en importants col·leccions públiques i privades, entre les quals destaquen: Centre Georges Pompidou, París; MOMA, Nova York; Fundación ‘la Caixa’, Barcelona; Colección Banco de España, Madrid; Collection Ville de Paris; MACBA, Barcelona; Galleria d’Arte Moderna, Torí; MNCARS, Madrid; Museum of Modern Art, Gunma, Japó; National Gallery of Australia, Canberra; Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York; The New York Public Library, Nova York.

L´Obra mostra una doble qualitat introspectiva i perceptiva que la diferencia de la exposició anterior. Taques,traços i fragments, un desplegament d´energia que només es pot percebre aprofundint en la seva estructura i disseccionant les seves parts.

 

L´Exposició inclou obres en les que l´artista utilitza diferents tècniques i suports: acrílic sobre tela, tela i lona, mixta sobre paper, impressió i fotografia digital.

 

Luis Gordillo ( Sevilla 1934), va rebre el Premio Velázquez de Artes Plàstiques l´any 2007, afagint-se així a altres guardons, entre ells, el Premio Nacional de las Artes Plásticas en 1981, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes en 1996 o la Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes de Madrid en 2004. Així mateix, ha sigut distingit aquest any amb amb l´ordre de Cavaller de les Arts i les Lletres en França pel Ministeri de Cultura.

 

Entre les seves últimes exposicions podríem destacar Iceberg Tropical, retrospectiva de la seva obra que va dedicar en el 2007 el Museo Nacional de Arte Reina Sofia en Madrid en la que el mateix Gordillo es fa fer carreg del diseny de l´exposició, i la d´aquest mateix any, en el Kunst Museum de Bonn, Alemanya.

 

 

Durant l inauguració, contarem amb la presència de l´artista.

 

Amb motiu d´aquesta exposició hem editat un catàleg.

 

Per facilitar més informació contactar amb la galeria.

És cert que Alejandro Vidal fa explícita certa estetizació de la violència, que aquí, en el primer pla, evoca les cares no victimistes de la fragilitat. Però a partir de les claus que ens dóna la consciència de la condició humana, descobrim uns personatges mítics i auràtics, els guerrers d’una èpica límit que es llancen a les profunditats de l’experiència, ensenyant-li les dents a la por.

 

Per això podem concloure, que en la forma violenta i sensual de les imatges que componen la present selecció de treballs, s’eleva una gran representació sobre la intensitat. Veritat de la bona, èxtasis chamànics i plaers ocults. Alejandro Vidal ens presenta un conjunt de relats epifànics, de trobades amb el nostre jo ferotge. La sublimació alegórica d’un rotund exercici d’autoafirmació.

 

Alejandro Vidal ha realitzat exposicions individuals recents en Kling%26Bang Gallerie, Reykjavik, Galerie Adler a Nova York i Frankfurt, MOT a Londres, Play Platform for film %26 video en Berlin, Fundació La Caixa, Caixaforum a Barcelona (Espai Montcada), Galleria Artra en Milan, Salon of the Museum of Contemporary Art a Belgrad. La seva obra ha estat també inclosa en exposicions col·lectives com Time Code al Mambo Museo di Arte Moderno di Bologna, Agression a la Kunsthalle Winterthur in Switzerland, System Error al Palazzo delle Papesse de Siena, Itàlia , Repeat All a Matucana 100 de Santiago de Xile, Busan Biennale a Corea, Youth of Today en la Schirn Kunsthalle de Frankfurt, Crime and punishment a la Tallinn Kunstihoone, Estònia, Naked life en el Museum of Contemporary Art de Taipei, Taiwan o Personne n’est innocent en Le Confort Moderne de Poitiers, França.

L’exposició de Caio Reisewitz planteja una reflexió sobre la deterioració de l’espai natural i la disonància existent entre l’evolució de la societat i la presència de la naturalesa en aquest procés. A través de la fotografia, en la seva majoria de grans dimensions i diversos registres, ens convida a interpretar i interactuar relacionant-nos amb l’espai físic de les obres.

Caio Reisewitz ( Sao Paulo, Brasil 1967 ). Va realitzar els seus estudis d’art a Brasil i Alemanya, on es posa de manifest la seva formació, especialment en la resolució dels grans formats, per a abordar temàtiques molt pròximes a la realitat del seu país d’origen.

Ha participat recentment en les bienals de Sao Paulo i Buenos Aires i va representar al seu país en la 51a Bienal de Venècia, la seva obra s’ha exposat principalment a Amèrica Llatina i Centroeuropa.