Presentem l’exposició d’Eulàlia Valldosera Dependència mútua en la què, a través de diferents suports, vídeo, fotografies, documental, instal·lació lumínica, els actes de neteja i esborrat són el tema central, renovant una vegada més la seva declaració sobre les relacions de poder a través d’objectes i la nostra dependència d’ells.

 

En la performance que dóna lloc al vídeo Dependència mútua i a una sèrie de fotografies, Eulàlia Valldosera no hi és en l’acció, sinó darrera de la càmera. A petició de l’artista, una dona de fer feines d’origen ucrainià es disposa a netejar una estàtua d’un emperador romà. El vídeo va ser gravat al Museu Arqueològic de Nàpols, on la gran estàtua de marbre de l’Emperador Claudi representa no només un tresor del passat, sinó també una càrrega pel present de la cultura italiana. A mesura que ella toca i neteja la figura masculina en postura de domini, la dona desafia les dimensions intangibles i fosques dels símbols de poder. A través d’aquesta acció metafòrica, l’artista qüestiona la relació entre els rols hegemònics i subordinats. Es pregunta si la contraposició entre poderosos i subordinats – entre masculí i femení – està present en les capes més profundes del nostre inconscient i reflexiona sobre la relació de dependència recíproca d’acord amb la qual cada rol requereix de l’altre per justificar la seva pròpia existència.

 

Liuba, un documental en el què la protagonista és una dona anomenada Liuba, nascuda a Txernòbil ‘’ens explica qui és ella i com ha arribat a ocupar un lloc, com tantes dones, en un entramat laboral precari. Qui porta a terme les tasques de neteja en els espais privats i públics de cada país? D’on procedeixen?’’*

 

En la darrera sala, un mirall, que gira sense parar, ‘’projecta les imatges d’una mà netejant, seguint el moviment d’un drap; i d’un llibre, volant literalment sobre les parets’’*. L’espai d’exposició esdevé pantalla i, al seu torn, contenidor; amb aquest gest irònic, la galeria d’art esdevé objecte d’exhibició.

 

‘’Els objectes projectats, d’altra banda, resumeixen la tensió dual present en la resta d’obres de l’exposició, a manera d’epíleg’’*.

 

Eulàlia Valldosera va néixer el 1963 a Vilafranca del Penedès, viu i treballa a Barcelona. Ha exposat les seves obres a importants museus i centres d’art de tot el món, inclòs el Reina Sofia a Madrid, en 2009, el Musée d’Art Contemporain de Montreal, el PS1 MOMA de Nova York, la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona en 2001 i el Center for Contemporany Art, Rotterdam en el 2000. Així mateix, en la Bienal de Sidney (1996), la Bienal de Johannesburg, la Bienal d’Istambul i el Projeckts Skulptur de Münster (1997), la Biennal de Venècia (2001), la Biennal de Sao Paulo (2004), la Biennal de Lyon (2009) i en el Casino Luxembourg (2010).