El Partido. Mujeres casadas contra mujeres solteras, una iniciativa de Manuel Ramírez, barman del Club Federico García Lorca, Bruselas, 1976, 2014

L’obra de Lola Lasurt parteix de material testimonial d’una època anterior a la seva, d’un espai temporal que l’artista no ha ocupat mai, i treballa aspectes del des-temps, esquivant la doctrina històrica com una empresa oberta i auto-crítica i examinant-ho tot, ja sigui a través del fenomen del reconeixement com per mitjà de generar estranyesa.

 

Amb un apropament crític a la idea de nostàlgia, Lola Lasurt porta a terme un anàlisi del passat recent caracteritzat per un canvi de paradigma dins d’allò social, polític i auto-referencial del mateix món de l’art, treballant la relació d’aquest espai amb la manera de construir la identitat pròpia i com a col·lectiu, dins d’un sistema d’organització que no diferencia entre cultura i patrimoni, iniciativa popular i institucional.  

 

L’artista s’interessa pel temps històric individual, la seva relació amb les directrius de comportament de la cultura hegemònica i també pels processos de construcció de símbols col·lectius.

 

El seu treball es formalitza a través de la instal·lació pictòrica, el vídeo, i es desplega mitjançant processos col·laboratius. En motiu d’aquesta exposició, la primera exposició de Lola Lasurt a la Galeria Joan Prats, l’artista presenta les següents obres:

 

Exercici de ritme (sobre el monument a Francesc Layret), 2010-2014, projecte a partir del monument dedicat al polític i advocat laborista Francesc Layret, situat a la Plaça Goya de Barcelona. Mitjançant registre analògic (pel·lícula super-8), Exercici de ritme proposa fer del monument l’escenari d’un creuament amorós entre els quatre personatges que formen el conjunt escultòric, per mitjà de la retòrica cinematogràfica de l’erotisme. Així doncs, Exercici de ritme és un exercici d’experimentació amb el mitjà cinematogràfic que té com a finalitat reactivar en el present una escultura pública que fàcilment passa desapercebuda dins l’entramat de la ciutat. Mitjançant una aproximació il·lusòria i a priori il·lògica cap a l’escultura, Exercici de Ritme vol desplaçar el Monument a Francesc Layret del terreny de la història hegemònica i les lluites col·lectives al terreny personal.

 

El Partido. Mujeres casadas contra mujeres solteras, una iniciativa de Manuel Ramírez, barman del Club Federico García Lorca. Bruselas, 1976, 2014, projecte que recrea el partit de futbol en el que van jugar dones casades contra dones solteres a la festa anual del PC a Bèlgica el 1976 i que comprèn un grup de setanta sis pintures en forma de fris animat, fetes a partir de les imatges en moviment de la pel·lícula en super-8 que documenta el partit original. Aquesta obra, de la mateixa manera que Exercici de Ritme, es situa en una conjunció entre el terreny personal, en aquest cas vinculat a qüestions de gènere, i els interessos col·lectius, perquè repassa trets rellevants de la història recent lligada a moments de canvi.

 

Amnèsies, 2011, sèrie de pintures fetes a partir de fotografies de l’àlbum familiar de l’artista on aquestes apareixien retallades pel seu pare qui, en un moment determinat, va decidir extreure el context per tal de que mostressin, només, els familiars i persones conegudes. El treball de Lola Lasurt es basa en aquesta decisió i consisteix en la reordenació de les imatges retallades deixant també el buit d’algunes imatges com si en algun moment donat haguessin caigut o s’haguessin extret. Aquests buits pintats introdueixen l’amnèsia en el relat familiar, i d’alguna manera, evoquen la discontinuïtat i la fragmentació que caracteritzen els mecanisme de construcció dels records.

 

 

Lola Lasurt (Barcelona, 1983) viu i treballa entre Barcelona i Gant, Bèlgica. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, realitza el postgrau en Estètica i Teoria de l’Art Contemporani Pensar l’art d’avui de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Màster Produccions Artístiques i Recerca de la Universitat de Barcelona. Ha estat resident a HISK, Gant (2012-4), La Ene, Buenos Aires (2014), Kunsthuis, Friesland, Holanda (2013), Greatmore Art Studios, Ciutat del Cap, Sud-àfrica (2012), Eart, Barcelona (2010) i Hangar, Barcelona (2008). Entre les seves darreres exposicions destaquen Write of Spring, Het Paviljoen, Gant, Doble autorització, Fundació Miró, Barcelona, Los Inmutables, DAFO, Lleida, Learn and Teach, Cape Town Art Week, Amnèsies, Espai2, Terrassa, La gran aventura, Can Felipa, Barcelona, El Gegant Menhir, Museu Abelló, Mollet del Vallès, Contextos Intermedia, Tecla Sala, Barcelona i Paradís Perdut, Can Felipa, Barcelona. Nominada al ‘Young Belgian Art Prize 2015’, participarà en una exposició al museu BOZAR, Brussel·les, el proper juny 2015.