solid surface, 2015

 

Galeria Joan Prats presenta solid surface, la primera exposició d’Annika Kahrs a Barcelona, que reuneix els seus vídeos més recents.

 

Annika Kahrs treballa principalment amb vídeo, performance i fotografia. S’interessa per les construccions socials i científiques, i per les relacions orgàniques evolucionades com les que s’estableixen entre humans i animals. En la seva obra, Annika Kahrs examina representació i interpretació. Les seves pel·lícules oscil·len entre posades en escena òbvies i l’observació estil documental; una característica distintiva de les seves pel·lícules és que l’artista mai no s’amaga en el film, fins i tot quan la seva presència només es revela en una breu mirada d’un actor o actriu envers la directora. Això mostra un apropament particular a l’entorn que sembla quasi guiat per un procés matemàtic.

 

Annika Kahrs presenta solid surface, with hills, valleys, craters and other topographic features, primarily made of ice, el seu darrer vídeo sobre Plutó. L’acció de la pel·lícula se situa en un planetari on es projecta un cel estrellat al centre del qual apareix una llum circular que identifiquem amb la lluna, després de mirar-lo amb cura, aquest cos celestial resulta ser un focus que mostra la il·lusió de nocturnitat en revelar el blanc de la pantalla. En aquesta obra, l’artista recorre a imatge i narració per fer un retrat de Plutó, la visió del qual canviarà ben aviat ja que una missió de la NASA arribarà a la seva òrbita i podrà, per primer cop, fotografiar-lo de prop. Fins al moment, les il·lustracions científiques del planeta es basaven en l’especulació; aquest canvi de la imatge imaginària al retrat real és el que fa de Plutó el protagonista ideal de l’obra d’Annika Kahrs.

 

La relació entre ficció i realitat també juga un paper important en el vídeo Sunset-Sunrise. En aquesta pel·lícula, l’espectador creu estar observant una posta de sol, en veure l’astre vermell brillant a l’horitzó. Gradualment la imatge s’aclareix, un vel lluent es desplaça a través de la imatge des de baix, fins que la projecció esdevé blanca. L’enigma se soluciona quan la càmera s’allunya i ens permet descobrir que estem en una aula. Així doncs no hem estat testimonis d’un estrany fenomen natural, sinó que es tractava d’una projecció d’una posta de sol que es dissol lentament en la llum real en obrir les persianes de la sala.

 

A études cliniques ou artistiques, Annika Kahrs filma una dona que adopta postures que semblen ser exercicis gimnàstics o de ioga. Tanmateix és l’artista qui li dóna instruccions a la performer, seguint el model de fotografies de l’hospital psiquiàtric parisenc de La Salpêtrière que mostren les postures de “grans atacs d’histèria”, terme creat per Charcot. En aquesta pel·lícula Annika Kahrs deconstrueix la mirada masculina i desemmascara a la vegada la fotografia com a mitjà de manipulació més que com a documentació.

 

 

Annika Kahrs (Achim, Alemanya, 1984) viu i treballa a Hamburg. Ha rebut diversos premis i beques, entre els que destaca el premi George-Maciunas-Förderpreis el 2012, donació de René Block. En 2011 va guanyar el primer premi de la 20 Bundeskunstwettbewerb del Ministeri d’Educació i Recerca d’Alemanya. Annika Kahrs ha participat en exposicions celebrades en museus i centres d’art internacionals com Hamburger Bahnhof – Museum für Gegenwart, Berlín(2015), Kunsthalle Bremerhaven (2015), exposició On the Road, a Santiago de Compostela (2014), la Biennal de Curitiba, Brasil (2013), Hamburger Kunsthalle (2013), KW Institute for Contemporary Art, Berlín (2012), Kunst- und Ausstellungshalle der Bundesrepublik Deutschland, Bonn (2011), Goldsmiths University, Londres (2011), i el festival Velada de Santa Lucia a Maracaibo, Veneçuela (2010). Participarà a la 5a. Tessaloniki Biennale of Contemporary Art el proper mes de juny.