Alfons Borrell

Ens complau presentar la nova exposició d’Alfons Borrell a Galeria Joan Prats, titulada Entrar al mar i sortir-ne blau, que inaugurem el proper dissabte 28 de gener, d’11 a 14h, i on presentarem pintures sobre tela i sobre paper realitzades des de 1959 fins al 2017.

 

Valentín Roma, en motiu de l’exposició, ha escrit: 

 

En un dels seus assajos més celebrats, que porta per títol Sobre no-res, el poeta nord-americà Mark Strand es pregunta a què es deu aquesta inclinació per substanciar la vacuïtat, per omplir-la amb paraules, gestos, imatges.

 

Strand assenyala almenys tres comeses per al llenguatge quan aquest es veu interpel·lat des de la nuesa: un és un cert grau d’obstinació; un altre, la lleugeresa com a fonament enfront del definitiu; l’últim, una mena d’obertura cap el que no sent un misteri tampoc resulta fàcilment nomenable, alguna cosa semblant a una minuciositat pendent de precisar-se.

 

L’anterior tríada bé podria servir per a aproximar-nos a l’obra d’Alfons Borrell, a la seva persistència –tan poc exemplificativa i tan rotunda– respecte a uns arguments propis mitjançant els quals desenvolupar la pràctica de la pintura; a les seves intervencions en nom d’aquesta lleugeresa mai fàtua o purament estilística, una sort d’ètica material; a la seva intensa manera d’erigir els detalls fins a fer-los imprescindibles.

 

Seguir llegint

Madrid, 1986. Viu i treballa a Barcelona.

 

Julia Varela és una artista que treballa sobre el mitjà i la materialitat de les imatges en l’era de les tecnologies digitals. La seva recerca se centra en els estat adoptats per l’irrepresentable, el que es resisteix a ser representat.

 

La forma física de les seves obres analitza la globalització de les indústries, la matèria tecnològica i el concepte de visualitat. El seu treball intensifica la nostra interacció física amb els dispositius i llurs mecanismes, brindant una comprensió alternativa de nocions com el context i el desig.

 

Julia ha format part del programa d’investigació Critical Images en Kungl. Konsthögskolan Royal Institute of Art, Estocolm, Suècia. És llicenciada en Belles Arts i ha realitat un Màster en Arts Sculpture al Royal College of Art Londres. Les seves últimes exposicions han tingut lloc a: Centro de Cultura Contemporánea CondeDuque, Madrid; Fundació Suñol, Barcelona; Somerset House, Londres; Belgrade Cultural Centre BCC, Belgrad; Listost Gallery, Praga; Decad, Berlín; Yamakiwa Gallery, Japó; KIASMA Museum of Contemporary Art, Helsinki; Galleri Mejan, Estocolm; Resartis, Melbourne; La Casa Encendida, Madrid; Kunstverein am Rosa-Luxemburg-Platz, Berlín; CUL DE SAC Gallery, Londres.

Lima, el Perú, 1992. Viu i treballa a Roma i Barcelona.

 

 

 

La seva obra es mou entre la pintura, la instal·lació i la intervenció pública. Les seves recerques busquen un desplegament horitzontal d’observacions crítiques a partir d’un extens treball documental. Daniel de la Barra ens parla de la crisi de mirar la natura, la representació del paisatge com a procés extractiu i els punts de fricció que hi ha entre imatge, història i modernitat. La seva obra multidisciplinària ens dona l’oportunitat d’indagar en els conflictes colonials que han relegat a la natura a un espai subaltern d’explotació i dominació i compondre un exercici de contravisualitat que reflexiona, des d’una perspectiva global, sobre la representació del paisatge com a extractiu i exercici de poder.

La seva obra es materialitza en exercicis antipaisatgístics, a través de la violència socioambiental, contra el neoextractivisme, a partir d’un recorregut polític i històric, recordant les expedicions botàniques que reforçaven maneres de mirar allò natural com paisatges de conquesta.

Durant 2022 va ser artista resident a la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma (Itàlia), a més de presentar les seves exposicions individuals a la Galeria Joan Prats (Barcelona) on va rebre el Premi Collezione Taurisano a la millor exposició, Galeria Ginsberg (Lima) i al Museu Central de Lima com a part de l´exposició de finalistes del XII Premi Nacional de Pintura. També ha exposat individualment aquest any a Frieze London i ha rebut la beca com a nou artista resident de la Fundació Delfina (Londres) i la Beca de la Fundació Miró i Casa Velázquez a Madrid per al 2023.

El 2021 va desenvolupar el projecte “Això no és un paisatge. Episodi II” a Homesession dins del seu programa Invited i va rebre el Premi de la Sala d’Art Jove de Catalunya per la publicació del seu llibre Real Expedició Botánica en col·laboració amb el Centre d’Art Contemporani Lo Pati (Amposta) i La Panera (Lleida) . També va realitzar una residència a La Fabrique (Aliança Francesa a Lima, Perú). El 2020 va ser seleccionat com a artista resident a Homesession (Barcelona) on va desenvolupar el seu projecte “Això no és un paisatge”. Va exposar “Paisatges Desitjats” a Arts Santa Mònica, “Consideracions de la Ciutat Moderna” a La Biennal d’Amposta (Lo Pati Centre d’Art) i el seu projecte “Subversió: Habitar Ruïnes” a El Born CCM (Barcelona). Va realitzar una residència a Piramidón Centre d’art Contemporani durant 2019 i va realitzar diversos projectes com a “Cercant a Paititi” a Espai SubSòl, per al Barcelona Gallery Weekend, “Paisatges Desitjats” a l’Escola d’Estiu Walter Benjamin, Portbou o “Pateres Carnaval – Viatges de benestar” per a Luminària 04, Madrid. El 2018 va rebre una beca a The Nerdrum School (Suècia). També va obtenir la Beca de Recerca de l’Escocesa (Barcelona) el 2018 i el 2019, el Premi Art Jove 2019 (Sala d’Art Jove), exposant a la Sala d’Art Jove. Aquell mateix any rep el Premi Internacional IdeaBorn i queda finalista del Premi de Pintura Ricard Camí (C.C.Terrassa). Al Perú, en els darrers anys, ha estat finalista tant del Premi Nacional d’Art Contemporani ICPNA com del Premi Nacional de Pintura (MUCEN), exposant al Museu Central de Lima i la Galeria Juan Pardo Hereen.

Helena Almeida | Chema Madoz. Diseños habitados

Sala Sabadell Herrero, Oviedo

Del 22 de noviembre de 2022 al 26 de febrero de 2023.

 

 

A la exposición se ha incorporado la fotografía de Chema Madoz ‘S/T, 2007’, procedente de la Colección de Arte Banco Sabadell.

 

 

‘Diseños habitados’ propone una resonancia entre los trabajos de dos de los primeros autores que formaron parte de la colección de Foto Colectania, mostrando algunas claves de sus procesos creativos.

 

El título de la muestra rinde homenaje a Helena Almeida, que se toma prestado de la primera serie en la que utilizó la fotografía (Desenho habitado). También se recupera el concepto de diseño en su acepción renacentista, que se refiere tanto al dibujo como al proyecto y al proceso mental de trasladar lo imaginado por el artista a la obra. Un ejercicio que define con precisión el fascinante trabajo de estos creadores.

 

La coincidencia de que tanto Almeida como Madoz realicen bocetos posiblemente guarda relación con su interés por lo íntimo y vivencial. Los dos autores realizan infinidad de esbozos -que no siempre se convierten en obras finales- como primer paso para materializar sus ideas a través del lápiz y el papel. En esta exposición se ha querido resaltar el valor intrínseco de estos dibujos como meros y bellos bocetos, cuyo resultado expresan por medio de la fotografía.

 

Almeida interviene a veces la obra con estudiadas pinceladas o trazos de lápiz, y siempre fascina con sus ejercicios de reflexión y teatralidad. Madoz dibuja en los cuadernos personales que ha ido guardando a lo largo de los años, que se muestran por primera vez en esta exposición junto con algunos de los objetos que ensambla artesanalmente. Así, sus bocetos se convierten en objetos y sus objetos en imágenes, con su característico estilo y golpes de magia.

 

La colección de Foto Colectania reúne más de 3.000 fotografías, y quiere reflejar la diversidad de la fotografía española y portuguesa -desde 1950 hasta la actualidad- a través de un extenso conjunto de obras de cada uno de los fotógrafos representados.

 

 

+ info