Category Archives: 2012

alcaraz_aire_corrent

Presentem a la Galeria Joan Prats l’exposició aire corrent de Jordi Alcaraz, que reuneix una selecció d’obres de diversos formats realitzades al 2012.

 

Partint de la tradició clàssica de la pintura i l’escultura, Jordi Alcaraz reflexiona sobre el volum, el llenguatge i el temps per mitjà de materials, com l’agua, el vidre, els miralls, i també els llibres.

 

En el seu llenguatge artístic predomina la transgressió visual, l’intercanvi de mirades i la conjugació de transparències i buits que permeten entreveure espais ocults, màgics. Les seves obres estableixen una relació inèdita i metafòrica amb el món a través del seu peculiar tractament dels materials i els seus jocs de paraules.

 

La voluntat de superar el pla rígid del suport és el procediment destacat a la majoria de les seves obres. La superfície de la seva obra té un comportament plàstic similar al dels líquids, pot ser travessada, malejada, impactada, i adquirir la consistència del vidre. Els seus plantejaments qüestionen l’existència de límits precisos, tant referent als gèneres –pintura, escultura, escriptura-, como a conceptes com interior-exterior, realitat-representació, evidència-evocació, presència-absència, volum-buit, racional-poètic.

 

En les seves últimes obres, Jordi Alcaraz profunditza en l’exploració, quasi obsessiva, del treball de l’artista: dibuixar, esculpir, pintar, centrant-se en el procés creatiu, i no en l’obra com a fi d’aquesta acció.

 

Aquestes pintures i escultures estan explícitament destinades a no relacionar-se amb cap teoria preconcebuda, verbalització o intenció específica; i exploren la idea de que quelcom un cop nomenat, comença a desaparèixer.

 

El resultat són obres en les que l’absència és més important que l’evidència, l’absència de quasi tot, el protagonisme de la desaparició de la obra, la permanència de l’acció. Podem veure l’espai que ha quedat, el rastre del material utilitzat, la petjada de la seva antiga presència en els forats de la superfície, o el color que queda atrapat al bucle de paper, però l’absència de qualsevol altra cosa és quasi absoluta. I a vegades no veiem ni tan sols el material, el rastre, el reflex…a vegades veiem tan sols fum, o l’essència de quelcom tan fràgil com un núvol.

 

 

Jordi Alcaraz (*1963), nascut a Calella, Barcelona, inicia la seva trajectòria artística a l’àmbit de l’escultura i el gravat als anys 80. En els últims anys ha realitzat exposicions a Los Angeles Municipal Art Gallery (LAMAG), Los Angeles, USA (2011); LACMA, Los Angeles, USA (2011); Museum Der Bildenden Künste, Leipzig, Alemanya (2010); Arts Santa Mònica, Barcelona (2010); Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, (2008) o Fundación Telefónica, Madrid (2001), entre d’altres. Les seves obres es troben a col·leccions com Biedermann Museum, Donaueschingen, Alemanya; Colección Fontanal Cisneros, Miami o Williams Collection, Nova York, entre d’altres.

 

Al 2013, Jordi Alcaraz participarà a l’exposició ‘Nuage‘ al Musée Rattu de Arles, França.

mir_local_library

El nou projecte d’Aleksandra Mir Local Library se situa en la intersecció entre escultura i mobiliari, des d’una llibreria a diverses combinacions de prestatgeries amb llibres, arribant a expandir-se en instal·lacions de la mida d’una habitació amb taules i bancs, totes elles de mesures flexibles, sent obres úniques. L’artista es refereix als seus objectes com a “peces de confort per a l’era digital” i els visualitza col·locats en entorns que, d’altra manera, podrien resultar freds, com galeries, museus i, fins i tot, llars, en coexistència amb moderns aparells electrònics d’informació: ordinadors, pantalles de plasma, telèfons mòbils i, per descomptat, lectors de llibres digitals, com Ipads o Kindles.

 

El 2011, Amazon, la llibreria més important del món, va anunciar que les vendes de llibres digitals havien superat les de paper, fet molt lamentat ja que suposa que s’ha imposat, per sobre de la calidesa i tactilitat dels llibres tradicionals, l’eficiència del llibre digital, que permetria portar milers de títols a la butxaca. Així doncs, Local Library assenyala un moment de reflexió, el moment en què veiem desaparèixer el llibre tal i com el coneixíem des de la invenció de la impremta al segle XV. A més, Aleksandra Mir inverteix el procés de realització del llibre, convertint-lo en paper sense tractar, a través de la seva constitució original, la fusta.

 

A Local Library d’Aleksandra Mir cada obra porta el nom d’un autor o personatge literari, i d’altra banda s’inspira en l’omnipresent prestatgeria d’IKEA Billy. En contrast amb la producció massiva d’aquesta llibreria, les prestatgeries de Local Library són escultures úniques realitzades manualment i que es vinculen amb els noms als quals s’associen.

 

UGO (Volli – n.1942, semiòleg italià)

ASTRID (Lindgren – n.1907, autora sueca de literatura infantil)

ERICH (Kästner – n.1899, autor alemany de literatura infantil)

EMIL (dels relats de Kästner) i IDA (dels relats de Lindgren)

MERCÈ (Rodoreda – n.1908, novel·lista, poeta i escriptora de contes i teatre catalana)

GRIMM (germans – n.1785/86, filòlegs alemanys i escriptors de contes de la literatura popular europea)

UMBERTO (Eco – n.1932, semiòleg, assagista, filòsof, crític literari, i novel·lista italià)

CHARLOTTE-ROSE (de Caumont de La Force – n.1654, novel·lista i poeta francesa)

TERENCI (Moix – n.1942, escriptor català de novel·la i d’assaig)

RAPUNZEL (del conte dels germans Grimm, adaptació de Persinette de De Caumont de La Force)

MAXIM (Gorki – n.1868, autor, activista polític rus i soviètic)

LEO (Tolstói – n.1828, novel·lista i dramaturg rus)

ANNA (Ajmátova – n.1889, poeta avantguardista russa i soviètica)

OLGA (Ivanovna Obukhova – n.1941, periodista, escriptora de ciència ficció i traductora russa)

ALLA (Nazimova – n.1879, actriu , guionista i productora cinematogràfica i teatral russo-nord-americana)

MASHA (Gessen – n.1967, periodista, autora i activista política russo-nord-americana)

 

Hi ha més de 50.000 espècies de fusta al món, amb gairebé 200 tipus disponibles comercialment, així doncs no és gens estrany la gran varietat de textures i colors. Tota la fusta en l’obra d’Aleksandra Mir mostra el seu color natural: verds foscos, morats, grocs i marrons que compondrien el ric espectre de la paleta d’un pintor, i no obstant això no ha estat utilitzat cap tipus de tint o pintura, només un oli neutre per a la preservació i realç de les seves qualitats orgàniques naturals. Les primeres peces han estat realitzades manualment a partir de més de 20 espècies de fusta natural, aprofundint en les connexions entre la natura, la història i el sentit de la ubicació en la seva obra.

 

Local Library també pot ser percebuda com a biblioteca en una altra lectura, ja que la superfície, la textura i el color de cada un dels blocs de fusta explica la història dramàtica d’un temps i un lloc com ho faria una novel·la. Els colors s’enfosquiran o s’aclariran amb el temps, a causa de processos orgànics dependents de la llum i les condicions climàtiques. El que es presenta actualment sens dubte canviarà en el futur. La bellesa del procés d’envelliment passarà a un primer plà al mateix temps que la història continuarà narrant aquestes obres.

 

Aleksandra Mir (*1967), nascuda a Polònia, és ciutadana Sueco-Americana en l’actualitat resident a Londres. Va estudiar Media Arts a School of Visual Arts i Antropologia Cultural a The New School for Social Research a Nova York (1989-1996). Ha presentat exposicions individuals a Kunsthaus, Zurich (2006), Printed Matter, NY (2007), Mary Boone Gallery, NY (2007/2008), Saatchi Gallery, Londres (2008), Schirn Kunsthalle, Frankfurt (2009), The Whitney Museum of American Art, NY (2011) i la seva participació a exposicions col.lectives internacionals inclou la 53 Bienal de Venècia, Venècia (2009), Print/OUT, MoMA, NY (2012), ARTandPRESS, Martin-Gropius-Bau, Berlin (2012). Actualment està preparant una exposició individual retrospectiva a Museum Leuven, Leuven, Bèlgica (2013) sobre 15 anys del seu treball sobre l’exploració de l’espai.

 

Local Library és la tercera exposició individual de l’artista a la Galeria Joan Prats en Barcelona.

chancho_deixeume_tancar_la_finestra

Ens complau anunciar-vos la primera exposició a Galeria Joan Prats de Joaquim Chancho, en la qual presentem obra recent de l’artista, olis sobre tela de gran format.

 

 

La trajectòria de Joaquim Chancho, vinculada a l’abstracció, es defineix per un intens estudi que parteix del silenci, la geometria i els cicles naturals , i per un treball sempre guiat per una sintaxi voluntàriament parca. D’aquesta manera, el títol de l’exposició, Deixeu-me tancar la finestra, fa referència a una sèrie d’obres anteriors de l’ artista, realitzades durant els anys 90.

 

La selecció d’obres de l’exposició es caracteritza per la reiteració i el ritme. Aquest treball pictòric dóna com a resultat les formes zigzaguejants que protagonitzen les composicions. L’artista es deixa portar pels sistemes d’equilibri que regeixen el món, creant un diàleg intens amb la geometria, i centrant-se en la superfície del quadre com pura abstracció. Els paral·lelismes, les repeticions, els canvis de ritme remeten a l’exercici de la poesia i conformen una nova mètrica. El protagonisme cromàtic i la seva interrelació allunyen aquestes pintures de la severitat i conformen un rigorós llenguatge pictòric.

 

 

Joaquim Chancho (Riudoms, Tarragona, 1943) viu i treballa entre Barcelona i El Pla de Santa Maria, Tarragona. Joaquim Chancho és professor emèrit de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Entre d’altres museus i centres d’art, ha exposat al MACBA, Barcelona; National Museum of Contemporary Art of Korea, Seul; Fundació Suñol, Barcelona; Foundation Maeght, Saint Paul de Vence, França; Art Center Berlin Friedrichstrasse, Berlín; Fundació Joan Miró, Barcelona; Casal Solleric, Palma de Mallorca; Museo Rufino Tamayo, México.

collins_begin_anywhere

Ens complau anunciar-vos l’exposició de Hannah Collins, Begin Anywhere (John Cage), en la qual presentem obra recent, fotografia i vídeo.

 

 

La selecció de fotografies que configuren l’exposició reflecteix l’interès de l’artista per la modernitat i el seu viatge a través del segle XX, i se centren en l’atelier de Brancusi, que fou cedit a París amb la condició que la seva disposició interna continués sent la mateixa que quan ell vivia. El viatge de Brancusi a París, les pròpies imatges del seu treball i objectes, i les seves obres inconcluses estan col·locats com si hagués abandonat l’espai momentàniament i, no obstant, el context és l’espai d’un arquitecte en la trajectòria del qual destaquen edificis encara en funcionament.

 

Aquestes imatges es presenten junt amb una pel·lícula en time-lapse gravada a una fàbrica tèxtil abandonada del nord de França, prop de París que va arribar al seu apogeu de producció durant el segle XX. Amb el teló de fons del lapse de 24 hores a l’interior de la fàbrica La Tossée, rodat durant dues nits i dos dies, els residents de Roubaix reviuen els seus somnis. Tots els somiadors tenen alguna connexió amb Algèria i en els seus somnis sovint viatgen a llocs inabastables a la vida quotidiana – mentre un home sobrevola casa seva a Algèria, un altre somiador esdevé President de França, capaç d’alterar i canviar el país a voluntat. Els somnis se’ns revelen des de la intimitat nocturna, mentre veiem la fàbrica descuidada i abandonada. A mesura que la nit deixa pas al dia, el so, que és la única acció, ens guia a través de les nostres reaccions sobre el canvi lent del temps.

 

 

Hannah Collins (Londres, 1956) viu i treballa a Londres i Barcelona. Entre d’altres museus i centres d’art, ha exposat a Centre Pompidou, París; Museo UNAL, Bogotà; Kunsthalle Exnergasse, Viena; MUDAM Luxembourg; Fundación La Caixa, Madrid; Tate Modern, Londres; Seoul Museum of Art; La Laboral, Gijón; Artium, Vitoria; VOX image contemporaine, Montreal; CAC, Màlaga. A l’actualitat, presenta el seu projecte ‘The Fragile Feast’ simultàniament a Deutsche Bank 60 Wall Gallery, Nova York; i Fundación Valentin Madariaga, Sevilla. A més, participa a diverses exposicions com ‘Singulier (s)/Pluriel’, LaM, Lille; ‘Midnight Party’, Walker Art Center Minneapolis; i ‘Le Grand Atelier’, Musée des arts contemporaines – Site du Grand-Hornu, Bèlgica. Hannah Collins exposa la seva obra a Galeria Joan Prats des de l’any 1992

El cielo de invierno

Ens complau anunciar-vos la primera exposició a Barcelona d’ Enrique Martínez Celaya, El cielo de invierno, en la què presentem obra recent de l’artista, pintures de gran format i aquarel·les.

 

 

La selecció d’obres que configuren l’exposició tracta un imaginari vinculat a la natura i als elements; fred, gel, neu i també el foc conviuen amb la presència humana, que fa la seva aparició en el paisatge. Imatges de calma i puresa, o bé paisatges cremats que revelen la inestabilitat subjacent, figures d’un nen recorrent les obres, a través de la seva mirada aconsegueix reconstruir la representació dels fenòmens i els misteris de la natura.

 

Enrique Martínez Celaya es defineix com a pintor, tot i haver treballat l’escultura, la fotografia, l’escriptura i també el vídeo. La seva aproximació a la pintura pretén restaurar, des de la pràctica científica, el seu lligam amb l’observació, l’experiència, la consciència i els processos cognitius. La pintura d’Enrique Martínez Celaya no és figurativa en el sentit convencional, ja que d’ ella en sorgeix un diàleg entre el que la pintura representa i la realitat física de la pintura en sí.

 

 

Enrique Martínez Celaya (Palos, Cuba, 1964) viu i treballa a Delray Beach, Florida i Los Angeles, Califòrnia. Ha exposat a museus i centres internacionals, Museum der bildenden Künste Leipzig, Berliner Philharmonie Berlín, Museum of Biblical Art New York, Fundación Canal Madrid, Yerba Buena Center for the Arts San Francisco, Emory Visual Arts Gallery Atlanta, The Rubin Museum of Art New York, Loyola University Museum of Art Chicago, Fowler Museum at UCLA Los Angeles, Miami Art Museum, Boca Raton Museum of Art Florida, Oakland Museum of California, Brauer Museum of Art Valparaiso University, Indiana. Entre els seus projectes destaca The Master, Hermitage, Sant Petersburg, Rússia (2012).