Category Archives: 2014

El Partido. Mujeres casadas contra mujeres solteras, una iniciativa de Manuel Ramírez, barman del Club Federico García Lorca, Bruselas, 1976, 2014

L’obra de Lola Lasurt parteix de material testimonial d’una època anterior a la seva, d’un espai temporal que l’artista no ha ocupat mai, i treballa aspectes del des-temps, esquivant la doctrina històrica com una empresa oberta i auto-crítica i examinant-ho tot, ja sigui a través del fenomen del reconeixement com per mitjà de generar estranyesa.

 

Amb un apropament crític a la idea de nostàlgia, Lola Lasurt porta a terme un anàlisi del passat recent caracteritzat per un canvi de paradigma dins d’allò social, polític i auto-referencial del mateix món de l’art, treballant la relació d’aquest espai amb la manera de construir la identitat pròpia i com a col·lectiu, dins d’un sistema d’organització que no diferencia entre cultura i patrimoni, iniciativa popular i institucional.  

 

L’artista s’interessa pel temps històric individual, la seva relació amb les directrius de comportament de la cultura hegemònica i també pels processos de construcció de símbols col·lectius.

 

El seu treball es formalitza a través de la instal·lació pictòrica, el vídeo, i es desplega mitjançant processos col·laboratius. En motiu d’aquesta exposició, la primera exposició de Lola Lasurt a la Galeria Joan Prats, l’artista presenta les següents obres:

 

Exercici de ritme (sobre el monument a Francesc Layret), 2010-2014, projecte a partir del monument dedicat al polític i advocat laborista Francesc Layret, situat a la Plaça Goya de Barcelona. Mitjançant registre analògic (pel·lícula super-8), Exercici de ritme proposa fer del monument l’escenari d’un creuament amorós entre els quatre personatges que formen el conjunt escultòric, per mitjà de la retòrica cinematogràfica de l’erotisme. Així doncs, Exercici de ritme és un exercici d’experimentació amb el mitjà cinematogràfic que té com a finalitat reactivar en el present una escultura pública que fàcilment passa desapercebuda dins l’entramat de la ciutat. Mitjançant una aproximació il·lusòria i a priori il·lògica cap a l’escultura, Exercici de Ritme vol desplaçar el Monument a Francesc Layret del terreny de la història hegemònica i les lluites col·lectives al terreny personal.

 

El Partido. Mujeres casadas contra mujeres solteras, una iniciativa de Manuel Ramírez, barman del Club Federico García Lorca. Bruselas, 1976, 2014, projecte que recrea el partit de futbol en el que van jugar dones casades contra dones solteres a la festa anual del PC a Bèlgica el 1976 i que comprèn un grup de setanta sis pintures en forma de fris animat, fetes a partir de les imatges en moviment de la pel·lícula en super-8 que documenta el partit original. Aquesta obra, de la mateixa manera que Exercici de Ritme, es situa en una conjunció entre el terreny personal, en aquest cas vinculat a qüestions de gènere, i els interessos col·lectius, perquè repassa trets rellevants de la història recent lligada a moments de canvi.

 

Amnèsies, 2011, sèrie de pintures fetes a partir de fotografies de l’àlbum familiar de l’artista on aquestes apareixien retallades pel seu pare qui, en un moment determinat, va decidir extreure el context per tal de que mostressin, només, els familiars i persones conegudes. El treball de Lola Lasurt es basa en aquesta decisió i consisteix en la reordenació de les imatges retallades deixant també el buit d’algunes imatges com si en algun moment donat haguessin caigut o s’haguessin extret. Aquests buits pintats introdueixen l’amnèsia en el relat familiar, i d’alguna manera, evoquen la discontinuïtat i la fragmentació que caracteritzen els mecanisme de construcció dels records.

 

 

Lola Lasurt (Barcelona, 1983) viu i treballa entre Barcelona i Gant, Bèlgica. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, realitza el postgrau en Estètica i Teoria de l’Art Contemporani Pensar l’art d’avui de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Màster Produccions Artístiques i Recerca de la Universitat de Barcelona. Ha estat resident a HISK, Gant (2012-4), La Ene, Buenos Aires (2014), Kunsthuis, Friesland, Holanda (2013), Greatmore Art Studios, Ciutat del Cap, Sud-àfrica (2012), Eart, Barcelona (2010) i Hangar, Barcelona (2008). Entre les seves darreres exposicions destaquen Write of Spring, Het Paviljoen, Gant, Doble autorització, Fundació Miró, Barcelona, Los Inmutables, DAFO, Lleida, Learn and Teach, Cape Town Art Week, Amnèsies, Espai2, Terrassa, La gran aventura, Can Felipa, Barcelona, El Gegant Menhir, Museu Abelló, Mollet del Vallès, Contextos Intermedia, Tecla Sala, Barcelona i Paradís Perdut, Can Felipa, Barcelona. Nominada al ‘Young Belgian Art Prize 2015’, participarà en una exposició al museu BOZAR, Brussel·les, el proper juny 2015.

Luis Gordillo

Presentem l’exposició de Luis Gordillo Aproximación-aproximándose, que reuneix pintures, dibuixos i fotografies recents.

 

Luis Gordillo ha utilitzat i s’ha recolzat en la fotografia durant tota la seva trajectòria, primer d’una manera funcional, com a model, i més tard d’una manera conscientment més creativa, fins i tot com a recerca dins de la pintura.

 

Als anys setanta, Luis Gordillo emprava la fotografia en blanc i negre amb nombrosos objectius, però potser el més important i el que s’ha mantingut al llarg del temps és l’anàlisi dels elements orgànics de la pintura, neutralitzant i cosificant el gest.

 

L’exposició Aproximación-aproximándose marca un punt d’expansió de la fotografia en l’obra de    Luis Gordillo, en el qual l’artista tracta de crear un espai on pintura i fotografia dialoguen i interactuen.

 

Luis Gordillo segueix interessat primordialment en la pintura com a interrogació corporal; tanmateix, amb la intervenció tècnica de la fotografia crea una tensió dialèctica, un espai mental en creixement.

 

 

Luis Gordillo (Sevilla, 1934) viu i treballa a Madrid. La seva obra ha estat una referència artística en la creació pictòrica de les darreres dècades. Ha exposat a importants museus i institucions i ha rebut diversos premis al llarg de la seva carrera, com el Premio Velázquez a las Artes Plásticas (2007). D’entre les seves últimes exposicions destaquen Luis Gordillo XXL/XXI, Artium, Vitoria-Gasteiz; Horizontalia, Centro de Arte Contemporáneo de Málaga, Sense títol (Provisional), Fundació Suñol, Barcelona, Luis Gordillo – Iceberg total, Kunstmuseum Bonn, Alemanya, Iceberg Tropical, Luis Gordillo. Antológica 1959-2007, MNCARS, Madrid.

PRESÈNCIA DE GALERIA JOAN PRATS

La Galeria Joan Prats obria les seves portes el 23 de març de 1976 amb l’exposició Presència de Joan Prats, homenatge a una de les figures de l’art contemporani d’avantguarda més importants de Barcelona, que dóna nom a la Galeria.

 

Avui, després d’aquests 38 anys, ens acomiadem del nostre espai emblemàtic de Rambla Catalunya, tan unit a Joan Miró, Joan Prats i Josep Lluís Sert qui va realitzar el projecte interior de la galeria, i ho fem amb una exposició que vol recordar l’activitat de tot aquest temps.

 

L’última mostra a Rambla Catalunya, Presència de Galeria Joan Prats, serà doncs un altre homenatge: a la trajectòria de tots els artistes que hi han exposat, i que han fet possible escriure aquesta història.

 

A Rambla de Catalunya exhibirem una àmplia representació d’artistes com: Frederic Amat, Joan Brossa, James Lee Byars, Anthony Caro, Christo, Eduardo Chillida, Max Ernst, Josep Guinovart, Hans Hartung, Joan Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Conrad Marca-Relli, Antoni Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Robert Motherwell, Kenneth Noland, Pablo Palazuelo, Picasso, Joan Ponç, Ràfols Casamada, Ed Ruscha, Sugimoto, Antoni Tàpies, Vieira da Silva, entre d’altres.

 

A l’espai del carrer Balmes mostrarem obra de Jordi Alcaraz, Alfons Borrell, Fernando Bryce, Hannah Collins, Joaquim Chancho, Enzo Cucchi, Evru, Ferran Garcia Sevilla, Luis Gordillo, Robert Longo, Chema Madoz, Fabian Marcaccio, Enrique Martínez Celaya, Tony Oursler, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, José María Sicilia, Juan Uslé, entre d’altres.

 

A l’espai de Poblenou mostrarem obres de gran format, instal·lacions, projeccions, etc, d’artistes com Sergi Aguilar, Erick Beltrán, Carles Congost, Muntadas, Aleksandra Mir, Javier Peñafiel, Perejaume, Fernando Prats, Alejandro Vidal, Eulàlia Valldosera i Zush.

Presentem l’exposició d’Alejandro Vidal It is all true even if it never happened que reuneix els seus últims treballs, fotografia i vídeo.

 

 

L’obra d’Alejandro Vidal ens situa en una zona de fricció on quasi tot és incert. Una gran part de la societat protesta davant la pantalla de l’ordinador. Les xarxes dominants gestionen l’entreteniment com un mecanisme de control. La confusió és general i no es veu clar quina és la lluita que ens correspon.

 

El vídeo Only enemies speak the truth, 2011, evidencia la necessitat del desordre polític, de la inestabilitat, eines de l’individu per a esfondrar el sistema imperant. Aspectes com la desconfiança, la sospita i la paranoia s’exploren a The Potentiality of the worst, 2013. En aquest darrer vídeo, un executiu de banca, que pateix psicosi, busca micròfons ocults mitjançant un detector electrònic. Atemorit, tracta de demostrar que el què succeeix per a ell és real. Vidal utilitza les imatges gravades pel protagonista per a submergir-nos en la cultura de la sospita, de la vigilància.

 

Critical Heat, 2012, reuneix fotogrames que l’artista selecciona de gravacions amateur descarregades d’Internet. En aquestes imatges cotxes esportius cremen els seus pneumàtics en derrapar sobre l’asfalt. El fum que produeixen remet a conflictes, explosions, incendis, accidents. Alejandro Vidal tracta de redefinir el valor de la imatge, qüestiona la seva jerarquia i la pèrdua d’innocència que es deriva del seu ús. D’altra banda, les fotografies Tension and Release, 2013, mostren el vidre davanter d’un cotxe accidentat on la pols de cristall es mescla amb la pluja i la humitat. Un apropament a una fotografia més abstracta en relació als seus treballs anteriors.

 

 

Alejandro Vidal (Palma de Mallorca, 1972) viu i treballa a Berlín. Ha exposat la seva obra a centres d’art com Museo Experimental El Eco, UNAM Mèxic, Bureau for Open Culture, a Columbus, Ohio, CAC Málaga, Kunstverein Medienturm de Graz, Àustria, Participant Inc de Nova York, Kunsthalle Winterthur de Suïssa, Fundació La Caixa de Barcelona, QUAD al Regne Unit, Schirn Kunsthalle de Frankfurt, The Museum of Contemporary Art de Taipei, MIS de Sao Paulo, Da2 de Salamanca, Kling & Bang de Reykjavík, Palazzo delle Papesse a Siena, Mambo de Bolonya i Kunstmuseum Bern a Suïssa. Ha participat a la Bienal de Busan el 2006 i a la Mediations Bienal de Poznan el 2012.