Prats Nogueras Blanchard presentaremos un stand (9C06) con obras de:
Mercedes Azpilicueta, Juliana Cerqueira Leite, Victoria Civera, Luis Gordillo, Lola Lasurt, Ana Mendieta, Muntadas, Ester Partegàs, Perejaume, Wilfredo Prieto, José María Sicilia, Nancy Spero, Antoni Tàpies, Ignacio Uriarte y Juan Uslé.
También tendremos un Solo Project de Josep Ponsatí (Banyoles, 1974) en un stand compartido con la galería Bombon (9A01).
6-10 marzo | IFEMA Madrid
Museu d’Art de Cerdanyola, Cerdanyola del Vallès
19.01 – 10.03.2024
Inauguració i presentació, divendres 19 de gener, a les 19 h
Presentació a càrrec d’Alexandra Laudo, comissària de l’exposició
En l’origen de la història de la humanitat hi són les mans. Unes mans que es distancien del terra i que s’alliberen de la necessitat biomecànica d’avançar tocant el sòl, de sostenir un pes propi, fins aleshores repartit entre quatre extremitats.
En l’origen de la història de l’art europeu també hi són les mans. Moltes mans humanes, probablement de dones, siluetades a la paret d’una cova cantàbrica, una de les quals, amb 37.300 anys d’antiguitat, constitueix una de les pintures rupestres més antigues d’Europa.
L’exposició «Història de les mans» revisa alguns aspectes destacats de la història cultural de les mans i de la nostra relació tàctil amb el món, a partir d’un diàleg entre obres d’art contemporani d’artistes actuals i una selecció de peces del romànic, el gòtic, el Renaixement, el barroc i l’art modern procedents de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Les obres reunides ens conviden a pensar sobre les formes de comunicació, producció, relació i coneixement que al llarg dels temps s’han articulat a través de les mans i del contacte. L’exposició també dedica atenció a la progressiva evolució, en temps recents, cap a una cultura digital en què la manualitat conviu amb formes de relació fonamentades en el contacte dactilar i en la mediació de dispositius i pantalles tàctils, les quals mitiguen i transformen la nostra relació física amb els objectes, les persones i altres elements del nostre entorn.
Paradoxalment, «Història de les mans» revisa la funció de les mans i el valor del tacte en la cultura occidental, però ho fa a través de manifestacions que no podem tocar: obres d’art que ens està permès veure des d’una certa distància i que en alguns casos també podem escoltar, però que no podem conèixer ni sentir a través del tacte. Tot i que les mans estan, doblement, en l’origen de la creació artística —com a tema de representació i, alhora, com a element que executa aquesta manifestació—, l’art és quasi per antonomàsia el reialme de la imatge i la visió. D’acord amb aquesta lògica i amb la seva funció de preservar el patrimoni cultural (és a dir, tot el que en certa manera ens defineix com a humanitat i ens pertany a tots), els museus d’art i, en general, totes les institucions museístiques han esdevingut llocs on es prioritza la vista per damunt de qualsevol altre sentit, s’imposa la distància respecte als objectes observats i se’n prohibeix el tacte.
Tocar, a més d’aportar-nos informació sobre la textura, el pes, la temperatura i la consistència del que toquem, ens proporciona la intensitat i la intimitat d’una trobada física, i ens ofereix fins i tot la possibilitat d’establir una mena de contacte diferit amb tots aquells qui, abans que nosaltres, han tocat prèviament el que nosaltres toquem ara, eludint il·lusòriament la irreversibilitat de la mort, del temps i l’espai. Al llarg de la nostra existència, constantment palpem pells, objectes i superfícies que han estat tocats ja abans, molts dels quals probablement seguiran sent tocats per altres mans, tant familiars com desconegudes. Des d’aquesta perspectiva, podem pensar en les mans i en el tacte com quelcom que, a través de les pells acariciades, a través de les superfícies que s’han tocat i palpat, uneix la humanitat al llarg dels temps i en la distància dels espais.
El tacte és una forma de reciprocitat, ja que tocar equival sempre a ser tocat. Aquesta és potser l’essència profunda del que significa ser un cos sensible en l’espai, de transitar-hi tocant les pells d’altres cossos i les superfícies dels objectes i dels llocs. Tocar és deixar una part de nosaltres en la superfície del món i dels altres, i també és, alhora, canviar, mutar, ésser transformat en aquest contacte ens que altera la individualitat i ens permet ser, momentàniament, una singularitat plural.
Alexandra Laudo [Heroínas de la Cultura]
Ca l’Arenas. Museu de Mataró
11/11/2023 – 07/01/2024
Exposició itinerant, comissariada per Alexandra Laudo, que revisa la història cultural de les mans i la nostra relació tàctil amb el món. A Mataró, la mostra compta amb una ampliació al M|A|C (Mataró Art Contemporani), amb peces de la col·lecció del Museu de Mataró.
Produïda per l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, «Història de les mans» planteja un diàleg entre obres d’artistes contemporanis i obres de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Alexandra Laudo, que té una llarga experiència en la pràctica curatorial independent, ha articulat el diàleg en nou àmbits temàtics i proposa una selecció de vint-i-cinc obres dels artistes Antoni Abad, Isabel Banal, Isabel Barios, Damià Campeny, Colita, Mirari Echávarri, Raquel Friera, Camille Henrot, Fermín Jiménez Landa, Claudi Lorenzale, Mestre de Cinctorres, Joan Morey, Antoni Muntadas, Levi Orta, Pasqual Ortoneda i María Sánchez, així com obres anònimes dels segles XIII, XV, XVI i XVIII i monedes del segle XX.
Per enriquir aquest diàleg, i com una mena de spin-off, a Mataró s’amplia la mostra al M|A|C Presó amb el títol «Les mans, els pits, els dits» on es presenten obres de la col·lecció del Museu de Mataró: dues pintures anònimes dels segles XVII i XIX i una sèrie de fotografies del brasiler J. R. Duran que es relacionen amb obres de les artistes contemporànies Verónica Aguilera, Diana Tamane i Eva Marín.
Amb la voluntat d’oferir recursos als visitants per contextualitzar i aprofundir en les temàtiques i els plantejaments de l’exposició, «Història de les mans» ofereix un servei educatiu, activitats complementàries, un espai de documentació i un catàleg. L’exposició també disposa de diferents serveis d’accessibilitat: textos en braille, amb caràcters grans i de lectura fàcil, interpretació en llengua de signes i serveis educatius adaptats.
En les formes contemporànies d’exposar l’art és habitual que es presentin de manera conjunta les obres, com a producte de l’activitat artística, i els documents, o materials que les acompanyen, les contextualitzen i en potencien el significat. A mitjans del segle xx va començar a obrir-se un complex espai artístic en què se superposaven la recerca, la creació i el registre, la coexistència dels quals ha generat friccions constants que influeixen tant en la producció de l’art com en l’esfera institucional. Els documents han anat adquirint gradualment una posició cada vegada més visible, alhora que la línia que distingeix l’obra d’art de la documentació s’ha anat difuminant, en un procés que la multiplicació dels girs artístics i l’aparició de nous mitjans i formats no han fet sinó accelerar.
Aquesta situació planteja nombroses preguntes. Des d’una perspectiva econòmica, quines són les causes i les conseqüències de l’augment del valor de canvi dels documents? A la recerca comissarial i historiogràfica, quin valor informatiu s’atorga a les obres, i quin als documents? ¿Les institucions duen a terme la museïtzació adequada, o bé se satura el visitant com més va amb més dades i elements paral·lels a l’obra artística? A les col·leccions i els reculls, el valor d’ús dels documents i la seva accessibilitat al públic investigador estan encara garantits? Finalment, a la pràctica artística, quina és la responsabilitat de l’autor en relació amb les diferents metodologies de recerca i acumulació de dades que es fan servir avui dia?
Les Jornades d’estudi «Després de l’arxiu: obra i document» proposen obrir un debat sobre què són i què representen actualment tant les obres com els documents. Les jornades tenen dues vessants: la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona acollirà un seminari als matins, i a les tardes tindran lloc a La Virreina Centre de la Imatge unes taules de treball obertes al públic, en un format híbrid amb ponents presencials i online. Totes dues activitats parteixen del marc dels debats sobre l’art i l’arxiu, cada cop més habituals des de mitjans del segle xx, però prenen un altre sentit i un punt de vista específic. Sobre la base dels enfocaments d’una sèrie de professionals que fan diferents rols en el camp de l’art, el diàleg se centrarà en l’anàlisi dels trets que distingeixen entre l’obra i el document, els dos principals elements significants en la creació artística.
Entitats organitzadores: La Virreina Centre de la Imatge, Global Art Archive (GAA) de la Universitat de Barcelona (UB) i ARXIU/AM.
La Virreina Centre de la Imatge (Espai 4)
Dilluns 23 d’octubre a les 19 h
CONFERÈNCIA
Claire Bishop – Information Overload
Dinamitzen: Antoni Muntadas i Valentín Roma
Claire Bishop és historiadora de l’art i crítica, i des del 2008 treballa al programa de doctorat d’Història de l’Art del CUNY Graduate Center (Nova York). Entre els llibres que ha escrit hi ha Artificial Hells: Participatory Art and the Politics of Spectatorship (2012), que va guanyar dos premis, Radical Museology, or, What’s Contemporary in Museums of Contemporary Art? (2013) i un llibre de conversa amb l’artista cubana Tania Bruguera (2020). És redactora col·laboradora d’Artforum i els seus escrits s’han traduït a vint idiomes. Té dos llibres en preparació: Merce Cunningham’s Events: Key Concepts i Disordered Attention: How We Look at Art and Performance Today.
Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) treballa en la seva obra temes socials, polítics i de comunicació, així com la relació entre l’espai públic i privat dins d’un marc social, i investiga els canals d’informació i la forma en què són utilitzats per censurar informació o promulgar idees. Realitza projectes en diferents mitjans com fotografia, vídeo, publicacions, internet i instal·lacions multimèdia. Des de l’any 1995 Muntadas ha agrupat un seguit de treballs i projectes sota la denominació On Translation. Són obres de contingut, dimensions i materials molt diversos, i totes giren a l’entorn d’una experiència personal de l’autor, al llarg de més de quaranta anys d’activitat com a artista en nombrosos països. En reunir les obres sota aquest epígraf, Muntadas les ubica a l’interior d’un cos d’experiències i preocupacions concretes sobre la comunicació, la cultura del nostre temps i el paper de l’artista i de l’art en la societat contemporània.
Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis, Martorell
Inauguració 08.09, 19h
08.09 – 29.10.23
«Història de les mans» planteja un diàleg entre obres d’artistes contemporanis i obres de la col·lecció del MNAC. La comissària, Alexandra Laudo, articula el diàleg en nou àmbits temàtics —Les mans, l’autoritat, el poder; Les mans, la lectoescriptura, la història; Les mans, el control, la determinació; Les mans, el treball, les cures; Les mans, els diners, el valor; Les mans, els pits, el martiri; Les mans, la medicina, el cos malalt; Les mans, el desig, el pecat i Les mans, els inicis, els finals— i proposa una selecció de vint-i-cinc obres dels artistes Antoni Abad, Isabel Banal, Isabel Barios, Damià Campeny, Colita, Mirari Echávarri, Raquel Friera, Camille Henrot, Fermín Jiménez Landa, Claudi Lorenzale, Mestre de Cinctorres, Joan Morey, Antoni Muntadas, Levi Orta, Pasqual Ortoneda i María Sánchez, així com també obres anònimes dels segles XIII, XV, XVI i XVIII
i monedes del segle XX.
Dissabte 8 de juliol, 19.30h, a l’Antiga Farinera, Corçà: projecció comentada amb Muntadas.
L’Antiga Farinera. Ctra. C66, 304, 17121 Corçà, La Bisbal d’Empordà, Girona.
“En una recent visita i residència a Palma, a l’arxiu de Casa Planas, vaig trobar un material produït en els anys 50 i 60, una dedicació a la fotografia i la creació de postals d’aquest període a Palma de Mallorca summament interessant.
Veient aquests materials gràfics, evidentment van aparèixer imatges que em van fer recordar una situació que forma part del que jo he viscut. Es tracta de l’arribada a Espanya del turisme, especialment el turisme de masses. Aquests i aquestes turistes, que sobretot provenien ‘del nord’, buscaven el sol. Perseguien els diferents estereotips fomentats per la cultura oficial franquista: ‘lo español’… i el seu eslògan ‘Spain is different’”
Museu de l’Art de la Pell, Vic
03.06 – 27.08.2023
Al Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona, més enllà de donar suport a les polítiques locals d’art contemporani de la nostra demarcació, i al Museu Nacional d’Art de Catalunya, més enllà de col·leccionar, estudiar conservar i exhibir els seus fons, tenim per missió connectar la ciutadania amb l’art per facilitar l’accés i la generació d’idees, la creativitat, l’educació i el coneixement. Amb «Història de les mans» volem compartir aquests objectius amb els ajuntaments que participen en la itinerància i els visitants de l’exposició. «Història de les mans» planteja un diàleg entre obres d’artistes contemporanis i obres de la col·lecció del MNAC. La comissària, Alexandra Laudo, articula el diàleg en nou àmbits temàtics —Les mans, l’autoritat, el poder; Les mans, la lectoescriptura, la història; Les mans, el control, la determinació; Les mans, el treball, les cures; Les mans, els diners, el valor; Les mans, els pits, el martiri; Les mans, la medicina, el cos malalt; Les mans, el desig, el pecat i Les mans, els inicis, els finals— i proposa una selecció de vint-i-cinc obres dels artistes Antoni Abad, Isabel Banal, Isabel Barios, Damià Campeny, Colita, Mirari Echávarri, Raquel Friera, Camille Henrot, Fermín Jiménez Landa, Claudi Lorenzale, Mestre de Cinctorres, Joan Morey, Antoni Muntadas, Levi Orta, Pasqual Ortoneda i María Sánchez, així com també obres anònimes dels segles XIII, XV, XVI i XVIII i monedes del segle XX.
L’exposició s’inaugurarà el 3 de juny, a les 12h, amb la participació de la seva comissària Alexandra Laudo.
La Casa Encendida, Madrid
19/05/2023 – 07/01/2024
La Casa Encendida presenta la exposición Picasso: Sin Título, un proyecto de La Casa Encendida y la Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso para el Arte (FABA), comisariado por Eva Franch i Gilabert, dentro del marco de la Celebración Picasso 1973-2023, la conmemoración de los cincuenta años de la muerte de Pablo Picasso.
Como dice Bernard Ruiz-Picasso “Picasso casi nunca puso nombre a sus obras; sus amigos, agentes y comisarios lo hicieron por él”. Partiendo de esta premisa, las cincuenta obras presentadas en la exposición, con un título y una descripción nueva propuesta por cada uno de los artistas invitados, se transforma, interroga y resignifica a través de historias paralelas que nos ofrecen una perspectiva radicalmente contemporánea sobre el trabajo de Picasso. Los nuevos títulos y cartelas, algunos producidos a través de procesos especulativos y otros a través de interpretaciones poéticas o políticas, construyen colectivamente un retrato compuesto de nuestras percepciones actuales y del legado y la influencia de Picasso.
A diferencia de las primeras cinco décadas, la obra tardía de Pablo Picasso no ofrece lecturas políticas o formales inmediatas. Condenada académicamente por críticos occidentales – quizás por cuestiones más ideológicas que estéticas- y celebrada por artistas en busca de nuevas libertades, la obra del último Picasso está abierta a múltiples interpretaciones. Siendo la más próxima a nosotros y sin embargo la más desconocida, esta etapa es sometida en esta exposición a un proceso de diálogo con artistas contemporáneos que han sido invitados a renombrar sus obras como forma de reivindicar este periodo para situarlo en un espacio presente y también futuro.
Como diría el filósofo Jacques Derrida, renombrar es un acto de amor. Renombrar es también un acto político. La exposición Picasso: Sin Título, nos invita a ver -que también es pensar- la obra de Picasso más allá de títulos conocidos y lecturas representacionales. El proyecto nos invita a jugar con Picasso abriendo espacios a cuestiones latentes en su trabajo y presentes en nuestra mirada como ideas sobre raza, clase, género, identidad, antropocentrismo o empoderamiento.
La exposición invita al visitante a desarrollar una actitud activa, a interrogar aspectos de nuestra percepción de la obra de Picasso y, al mismo tiempo, de nosotros mismos, de nuestros valores y de nuestra contemporaneidad.
Los 50 artistas invitados que participan en la exposición son: Adrián Villar Rojas, Agnieszka Kurant, Ahmet Öğüt, Albert Serra, Alejandro Cesarco, Antoni Muntadas, Asunción Molinos Gordo, Black Quantum Futurism, Cabello/Carceller, Camille Henrot, Christine Sun Kim, Christopher Kulendran Thomas, DIS, El Conde de Torrefiel, Emilie Baltz, Erwin Wurm, Esther Ferrer, Frida Orupabo, Holly Herndon, Isabel Coixet, Iván Argote, Janaina Tschäpe, Jill Magid, Joy Harjo, Johanna Hedva, Jumana Manna, Klára Hosnedlová, Leonor Serrano-Rivas, Lydia Ourahmane, Maria Hassabi, Mercedes Azpilicueta, Niño de Elche, OMSK Social Club, ORLAN, Pauline Curnier Jardin, Pedro Neves Marques, Pol Taburet, Revital Cohen & Tuur Van Balen, Roméo Mivekannin, Ryan Gander, Sara Ramo, Simon Denny, Simon Fujiwara, Sissel Tolaas, Tala Madani, Taryn Simon, The Otolith Group, Trevor Paglen, Tuan Andrew Nguyen y Tyra Tingleff.
Calouste Gulbenkian Foundation, Lisbon
05.05 – 18.09.2023
In the year that marks the 40th anniversary of the Calouste Gulbenkian Foundation’s Modern Art Centre (Centro de Arte Moderna – CAM), Histórias de uma Coleção [Histories of a Collection] is an opportunity to revisit some of the most significant works from the CAM Collection, acquired by the Gulbenkian Foundation since the late 1950s, and to get to know its lesser-known or previously unseen works.
The Calouste Gulbenkian Foundation acquired its first works of modern art in the late 1950s, with the intention of including them in temporary travelling exhibitions organised by the institution. It also purchased works from its grant holders, in the context of the support for artists set up immediately after its creation, in 1956. The Modern Art Centre Collection thus began to take shape, now boasting around twelve thousand works.
During the 1960s, the first groups of works purchased for the Collection included works by key figures in the national and international art scene, such as Amadeo de Souza Cardoso, José de Almada Negreiros and Maria Helena Vieira da Silva. The British artworks were mostly acquired between 1960 and 1965, featuring major players such as David Hockney and Bridget Riley.
The desire to build a space to house this burgeoning collection of modern art, which now included a significant number of national and international artists, was made official in 1979. The Modern Art Centre opened on 20 July 1983 with an innovative programme making up for the lack of a museum in Portugal dedicated to the promotion of 20th-century art.
The Collection grew exponentially from then on, leading to the purchase of works by a diverse range of artists in a plethora of media and supports. Built up over more than 60 years, the CAM Collection is the result of various encounters, intimacies, rifts, aesthetic relationships and contrasting artistic languages.
With an innovative presentation, Histórias de uma Coleção aims to bring together a wide spectrum of works covering different eras, geographies and artistic dynamics, underpinned by new narratives and interpretations. Key moments that explore the constitution of the CAM Collection will be highlighted, accompanied by a catalogue, with essays by the exhibition curators, among others, as well as a parallel programme to the exhibition that will seek to open space for reflection on what the CAM Collection represents and on models of collecting, allowing the public to comes closer to the works in the Collection and the stories they have to tell.
Curators
Ana Vasconcelos
Leonor Nazaré
Patrícia Rosas
Rita Fabiana
Després de la boira, primeres flors
Exposició col·lectiva amb obra de Muntadas
Del 26.04.2023 al 07.01.2024 a Casa Vicens.
Comissariada per Menene Gras
Casa Àsia i Casa Vicens presenten el projecte expositiu Després de la boira, primeres flors. Orient i els orientalismes, del modernisme a la modernitat. Aquesta exposició reuneix obra de 24 artistes espanyols, llatinoamericans i asiàtics contemporanis que aporten la creació personal en la interpretació de la representació floral.
L’exposició es podrà visitar des del 26 d’abril fins al 7 de gener del 2024 a la Casa Vicens, la primera casa d’Antoni Gaudí, on des de la seva concepció estableix un diàleg constant amb el jardí que l’envolta, i on destaca el programa ornamental de temàtica natural a tots els seus espais.
Es tracta d’una exposició única que congrega per primera vegada a Barcelona 24 artistes contemporanis que comparteixen un nexe comú, la temàtica floral, encara que cadascun elabora el seu propi discurs creatiu utilitzant diferents formats i suports, com són el dibuix, la pintura , la fotografia, el vídeo i la instal·lació. Aquest projecte expositiu posa en relació l’orientalisme del modernisme i la mundialització de l’art a dia d’avui.
UCCA lab, Beijing
20/04 – 15/05/2023
Artists: Muntadas, Raoul Marks, Shirazeh Houshiary, Ulay/Marina Abramović
Federation Hall, The University of Melbourne
18.04.2023, 6-7pm
We are thrilled to invite you to a lecture by internationally renowned artist Antoni Muntadas on recent works on translation.
An artist with an incredible legacy of postconceptual works that offer provocative and poetic engagement at the interstices of social, political and communication frameworks, it would be hard to find someone that Muntadas’ thinking is not relevant to.
Working across mediums and in diverse spaces, Muntadas has exhibited extensively, including the Museum of Modern Art in New York, the Berkeley Art Museum in California, the Musée Contemporain de Montreal, the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía in Madrid, the Museo de Arte Moderno in Buenos Aires, the Museu de Arte Moderna in Rio de Janeiro, the Musée Jeu de Paume in Paris and the Museu d’Art Contemporani de Barcelona, among others. In addition, his works have been presented in different international events: VI and X editions of Documenta Kassel (1977, 1997), the Whitney Biennal of American Art (1991), the 51st Venice Biennial (1976, 2005) and those in São Paulo, Lyon, Taipei, Gwangju, Istanbul and La Havana.
UNSW Art & Design, Sydney
A101 (Upstairs A Block – The Old Library)
Thursday, 13 April, 2023, 1-2pm
Antoni Muntadas is an artist and professor at the Istituto Universitario di Architettura di Venezia, until 2016 he was also professor at the School of Architecture, Massachusetts Institute of Technology (MIT). Through his work he addresses social, political and communication issues such as the relationship between public and private space, and investigates media and the way they may be used to censor or promulgate ideas. His work has been exhibited in numerous museums, including MoMA (New York), Berkeley Art Museum, Musée Contemporain de Montreal and Museo Nacional Reina Sofía (Madrid). He has also presented works in international events like the Documenta Kassel, the Whitney Biennial of American Art and the Venice Biennial.
Ateneo Art Gallery, Manila
25.03 – 29.07-2023
Renowned conceptual artist Antoni Muntadas collaborated with Ateneo Art Gallery (AAG) and Centro Adaluz de Art Contemporáneo (CAAC) in Sevilla at the height of the pandemic, between 2020 and 2021, for the exhibit Muntadas: Exercises on Past and Present Memories. This year, Ateneo Art Gallery (AAG) remounts the exhibit which will be launched on March 25, Saturday with the featured artist in attendance.
Muntadas (b. 1942) presents three projects that translate memories and histories of the Philippines and Spain and its relevance to contemporary history. He is considered as one of the pioneers of multimedia installations and urban interventions. With his art practice spanning over four decades, Muntadas develops projects through collaborative research to create site-specific works that resonate with local issues and experiences. He first visited Manila in 2019 and his brief encounter of the city led him to further investigate the past and present of Spain’s former colony.
The idea of movement from the themes of globality and transnationality are central to the works of Muntadas. These concepts can be observed as early as the 16th century, during the height of the Manila – Acapulco Galleon trade, where and when mobility and travel were necessary for commerce and economic development.
Starting in Seville in 1565, the galleons stopped by Mexico City and Acapulco for overland trade before sailing to reach the port of Manila. The route also linked Manila with China, and by extension, with other parts of Asia such as Japan and India. The Manila Galleon trade brought about the economic and cultural exchanges between the East and West, a system that has been considered to be the beginning of globalization.
Using the Manila Galleon trade as framework for the exhibition, Muntadas developed three projects based on goods that were originally part of this commercial circuit: the mantón de Manila or “Manila Shawl” which was originally made in China then traveled to Manila, and later adapted and appropriated to the Spanish culture; coins and medallions; and ceramic tradeware from Sevilla. Contemporary versions of these goods, which Muntadas refers to as presentes, act as repositories of memories; they are intended as metaphors for historical, political, social, and cultural narratives relevant to Philippine society.
The Mantones, locally embroidered in Lumban, Laguna, are fifteen shawls that feature images that represent different points in Philippine history, current events, and popular culture. Malas Hierbas are a set of ceramic plates manufactured in Sevilla which bear botanical drawings of invasive plant species brought in from the Americas, alluding to the effect of colonization. The medallions fabricated in Sevilla are called Portable Monuments to Emigrant Anonymous Workers; they are conceived as a tribute to unrecognized Filipinos living overseas.
These projects are contextualized by archival photographs as well as artifacts loaned from the Rizal Library of the Ateneo de Manila University and the Intramuros Administration. Manuel Ocampo also contributes his version of the Murillo Velarde – Nicolás de la Cruz Bagay map that depicts critical points in Philippine colonial history.
As with all his previous works, this exhibition was a result of a long research process by Muntadas in collaboration with research and design teams in Manila and Barcelona. Concept development and design were all facilitated virtually. Through the collective effort of both teams in recovering memories, Muntadas was able to draw his interpretations of these narratives to produce representative objects that would resonate with audiences in the Philippines and Spain. As described by writer José Díaz Cuyás in his essay Ideas on Voyages, Routes and Detours on the exhibition, “It does not have to do with reconstructing the memory of both nations, and narrating the evolution of their cultural identities, of what they are about. On the contrary, it is about bringing to the present some of the things that moved between one country and the other, and in doing so, bring both together.”
Centre Cultural el Casino, Manresa
25.03 – 21.05.2023
Inauguració 24.03.2023, 19h
Història de les mans és una exposició itinerant organitzada pel Programa d’Arts Visuals de l’Àrea de Cultura la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Centre Cultural el Casino de Manresa
L’exposició planteja un diàleg entre obres d’artistes contemporanis i obres de la col·lecció del MNAC. La comissària, Alexandra Laudo, articula el diàleg en nou àmbits temàtics —Les mans, l’autoritat, el poder; Les mans, la lectoescriptura, la història; Les mans, el control, la determinació; Les mans, el treball, les cures; Les mans, els diners, el valor; Les mans, els pits, el martiri; Les mans, la medicina, el cos malalt; Les mans, el desig, el pecat i Les mans, els inicis, els finals— i proposa una selecció de vint-i-cinc obres dels artistes Antoni Abad, Isabel Banal, Isabel Barios, Damià Campeny, Colita, Mirari Echávarri, Raquel Friera, Camille Henrot, Fermín Jiménez Landa, Claudi Lorenzale, Mestre de Cinctorres, Joan Morey, Antoni Muntadas, Levi Orta, Pasqual Ortoneda i María Sánchez, així com també obres anònimes dels segles XIII, XV, XVI i XVIII i monedes del segle XX.
Història de les mans convida els espais expositius participants en la itinerància a incorporar una obra local o vinculada al municipi. L’obra proposada per Manresa és Ànima del purgatori (segle XVII), d’autor desconegut, de la col·lecció del Museu de Manresa.
Activitats vinculades:
Dimarts 2 de maig a les 19h. Tacte-intacte. Sessió de cinema i vídeo d’autor. A càrrec d’Albert Alcoz, cineasta, teòric i comissari de cinema i Alexandra Laudo, comissària de l’exposició.
Dissabte 6 de maig, a les 11 h. Taller de frottage. A càrrec de Marc Larré, artista. Per a públic familiar amb nens/es a partir de 6 anys (preferiblement)
Divendres 12 de maig, a les 19 h. Visita comentada a l’exposició.
A càrrec d’Alexandra Laudo, comissària de l’exposició
MoMA, New York
05.03 – 08.07.2023
Video is everywhere today—on our phones and screens, defining new spaces and experiences, spreading memes, lies, fervor, and power. Shared, sent, and networked, it shapes public opinion and creates new publics. In other words, video has transformed the world. Bringing together a diverse range of work from the past six decades, Signals reveals the ways in which artists have posed video as an agent of global change—from televised revolution to electronic democracy.
The exhibition highlights over 70 media works, drawn primarily from MoMA’s collection, with many never before seen at the Museum. Featured artists include Muntadas, John Akomfrah, Gretchen Bender, Dara Birnbaum, Tony Cokes, Amar Kanwar, New Red Order, Nam June Paik, Sondra Perry, Martine Syms, Stan VanDerBeek, and Ming Wong. Signals enables audiences to experience video art’s wildly varied formats, settings, and global reach, from closed-circuit surveillance to viral video, from large-scale installation to social networks.
With this broad range of forms and media, artists have championed and questioned the promise of video. Some have hoped to create entirely new networks of communication, democratic engagement, and public participation. Others have protested the rise of commercial and state control over information, vision, and truth itself. Signals focuses on the ways in which artists have used video to ask urgent questions about society and propose new models of public life.
San Telmo Museoa, Donostia-San Sebastián
04/03 – 04/06/2023
Los nuevos 90, un ensayo expositivo de Nekane Aramburu, es una aproximación a los diversos colectivos artísticos que trabajaron en los años 90 (y unos años antes y después) y busca contribuir a la preservación y transmisión de aquel ecosistema cultural, recogiendo el espíritu de iniciativas y espacios.
La exposición Los nuevos 90 se podrá visitar en la sala de exposiciones temporales del museo, del 4 de marzo al 4 de junio de 2023.
Obras artísticas, video arte y vídeo documental, audios de diferentes entrevistas, documentos gráficos, ediciones alternativas, libros y revistas, fotografías de autor, fotografías-copias de exhibición, proyecciones y mobiliario componen el universo de este proyecto. En él se integran en torno a 140 creadores y colectivos. Se trata de una época crucial con el paso de lo analógico a lo digital, y la exposición recupera producciones que salen a la luz por primera vez, todas ellas desde la perspectiva de su sentido dentro de un engranaje coral donde lo participativo trasciende las individualidades.
La muestra, cuyo recorrido es cronológico, integra este devenir y apunta a los acontecimientos sociales paralelos. Comienza abordando la relevancia de la utilización de las entonces llamadas “Nuevas tecnologías”, que fundamentalmente se desarrollaron a partir de la investigación de las posibilidades del video-arte.
Se trata de la primera gran muestra sobre los años 90 en Europa que perfila algunas de las cuestiones esenciales a partir del contexto vasco, y abre nuevas historiografías futuras.
Sala dels Trinitaris, Vilafranca del Penedès
20/01 – 12/03/2023
Inauguració divendres 20 de gener, a les 20 h
Presentació a càrrec d’Alexandra Laudo, comissària de l’exposició
«Història de les mans» és una exposició itinerant organitzada pel Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i els municipis que l’acullen.
«Història de les mans» planteja un diàleg entre obres d’artistes contemporanis i obres de la col·lecció del MNAC. La comissària, Alexandra Laudo, articula el diàleg en nou àmbits temàtics —Les mans, l’autoritat, el poder; Les mans, la lectoescriptura, la història; Les mans, el control, la determinació; Les mans, el treball, les
cures; Les mans, els diners, el valor; Les mans, els pits, el martiri; Les mans, la medicina, el cos malalt; Les mans, el desig, el pecat i Les mans, els inicis, els finals— i proposa una selecció de vint-i-cinc obres dels artistes Antoni Abad, Isabel Banal, Isabel Barios, Damià Campeny, Colita, Mirari Echávarri, Raquel Friera, Camille Henrot, Fermín Jiménez Landa, Claudi Lorenzale, Mestre de Cinctorres, Joan Morey, Muntadas, Levi Orta, Pasqual Ortoneda i María Sánchez, així com també obres anònimes dels segles XIII, XV, XVI i XVIII i monedes del segle XX.
Revelacions sobre una esfera informe.
Fonteta, 17 Juny – 28 Agost, 2022
Estem contents de tornar a presentar el projecte col·laboratiu de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta (Empordà). La proposta per a aquesta temporada reuneix de nou artistes de les tres galeries i de diferents generacions en un format expositiu que s’articula talment es tractés d’un cadàver exquisit. El poeta Eduard Escoffet ha escrit un text de presentació d’aquest projecte.
Partint d’aquest mateix acte d’intercanvi col·lectiu, durant l’estiu de 2022, els artistes convidats en l’espai, el primer dels quals és el Bisbalenc Pere Noguera, seran els encarregats de seleccionar als següents, i així consecutivament, fins a tancar un cicle de propostes expositives formades per obres que abasten diferents generacions i imaginaris.
Capítol 1: inauguració dissabte 25 de juny
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)
Capítol 2: inauguració dissabte 16 de juliol
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)
Capítol 3: inauguració dissabte 6 d’agost
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Rasmus Nilausen, Angela de la Cruz, Lola Lasurt (Sala 2)
Capítol 4: inauguració dissabte 18 d’agost
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)
c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Juny: Divendres a diumenge de 17 – 21h
Jul i Ago: Dilluns a diumenge 17 – 21h
El que pot un llibre
Divendres 29 d’abril, amb MUNTADAS
En aquesta sessió conversarem amb Muntadas sobre la seva relació amb les publicacions. Des dels anys setanta ha utilitzat l’edició en nombroses ocasions com a espai de treball, i ha generat un extensíssim cos de producció que segueix creixent en l’actualitat. Aquest inclou autopublicacions, d’altres realitzades al costat d’artistes en col·lectius dels que ha format part com Grup de treball (1973-1976), i llibres vinculats als seus projectes que editorials i museus li han publicat arreu del món.
El seu treball es centra en temes socials, polítics i de comunicació, i aborda la relació entre l’espai públic i privat dins de determinats marcs socials, o els canals d’informació i la manera en què s’utilitzen per censurar o difondre idees.
Més enllà de les publicacions, treballa amb altres mitjans com ara el vídeo, la fotografia, internet, instal·lacions i intervencions en espais urbans.
Muntadas: Ejercicios sobre memorias pasadas y presentes
CAAC Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla
24.03 – 04.09.2022
Inauguración: 24.03.2022, 20h
Antoni Muntadas inaugura, en Sevilla, su exposición ‘Muntadas: Ejercicios sobre memorias pasadas y presentes’, en colaboración con el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) y el Ateneo Art Gallery (AAG) de Manila. Esta exposición presenta tres proyectos donde se traducen memorias e historias de Filipinas y España, y su relevancia en la historia contemporánea.
Muntadas (1942) está considerado como uno de los pioneros de las instalaciones multimedia y las intervenciones urbanas. Con su práctica artística que abarca más de cuatro décadas, desarrolla proyectos a través de la investigación colaborativa para crear obras específicas para el sitio que resuenan con los problemas y las experiencias locales. Visitó por primera vez Manila en 2019 y su breve encuentro con la ciudad le llevó a investigar más a fondo el pasado y el presente de la antigua colonia española.
Caixaforum, Barcelona
09.03 – 19.06.2022
L’exposició examina un terreny fluït, postcrisi i postpandèmia en què hackejar representa noves possibilitats en front de la realitat.
Comissariada per Bárbara Cueto, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de Comissariat i explora la idea del hack en tant que intervenció de perspectiva expandida.
El 1903, Guglielmo Marconi va voler presentar al públic londinenc el primer missatge enviat sense fil. Abans de començar, l’aparell receptor va emetre un missatge en codi morse que deia “Rates! ¡Rates! ¡Rates!”, seguit de diversos insults vers el científic i els que allà eren presents. La ràdio no era un canal privat com Marconi l’havia fet aparentar; els missatges sense fil podien ser interceptats i interferits. Aquest curt i intrusiu fragment va esdevenir el primer hack de la història.
Si bé hackejar normalment fa referència a infiltrar-se en un entorn informàtic, qualsevol domini de la natura pot introduir una mostra de virtualitat, entès això com un element que té presència aparent i no pas real. Per tant, tot pot ser hackejat. Un hack és una manera d’intervenir dins d’aquesta natura i revelar tant els poders productius com els destructius. El hacking provoca un estat de possibilitat i fa visible un acte d’imaginació. Inevitablement aquest gest es converteix en polític, si es considera que obre una finestra cap a noves demandes, expectatives i desitjos.
L’exposició “Rates! Rates! Rates!” pren el hack com a acte poètic i gest polític a partir d’una selecció d’obres que representen múltiples procediments i diverses generacions diferents d’artistes. Entre d’altres hi figuren Antoni Muntadas, Eve Sussman, Elena Asins i Gordon Matta-Clark, que irrompen amb gramàtiques virtuals per fer veure un espai liminar en què poder imaginar alternatives als relats hegemònics i formular històries en una realitat substituta. En conseqüència, la mostra es transforma en una estructura de relectura política que proposa un exercici a través d’evocar poèticament l’alteritat, la sensibilitat del codi digital i els lèxics tecnològics dissidents.
Le Fresnoy – Studio national des arts contemporains, Tourcoing, France
04.02- 30.04.2022
Cette exposition, une co-production Le Fresnoy – Studio national des arts contemporains et Pinault Collection, interroge la façon dont les artistes abordent, explorent, s’approprient la question essentielle de la traversée, métaphore de l’évolution de notre humanité. Elle montre les systèmes de représentation qui se réfèrent à l’état du monde ou la façon dont les artistes nous aident à comprendre les problèmes en jeu à l’heure où nous envisageons l’avenir de l’humanité.
Le titre de l’exposition Jusque-là fait référence à une œuvre de l’artiste chilien Enrique Ramírez, qui a été accueilli dans la résidence d’artistes de Pinault Collection à Lens et associé à la conception de l’exposition. L’accrochage propose un dialogue entre 17 œuvres d’Enrique Ramírez et un choix de 28 œuvres de la Collection Pinault de dix artistes : Lucas Arruda, Yael Bartana, Nina Canell, Latifa Echakhch, Vidya Gastaldon, Jean-Luc Moulène, Antoni Muntadas, Paulo Nazareth, Daniel Steegmann Mangrané, Danh Vo.
Les œuvres ont-elles le pouvoir de modifier, en les déplaçant, nos points de vue sur le monde contemporain ? Cette exposition sera une réflexion sur l’acte créateur et son sens politique. Faire œuvre, c’est laisser une trace dans le temps, comme dans l’espace – histoire et géographie, philosophie, éthique et politique, mêlés.
Artistes
Lucas Arruda, Yael Bartana, Nina Canell, Latifa Echakhch, Vidya Gastaldon, Jean-Luc Moulène, Antoni Muntadas, Paulo Nazareth, Enrique Ramírez, Daniel Steegmann Mangrané, Danh Vo.
Commissaires
Caroline Bourgeois, conservatrice auprès de Pinault Collection
Pascale Pronnier, responsable des manifestations artistiques au Fresnoy – Studio national des arts contemporains
Enrique Ramírez, artiste
Scénographe
Christophe Boulanger
Frac Bretagne, Rennes
21.01 – 20.02.2022
Les trois affiches Tout va bien (France), aux couleurs du drapeau national, font partie d’un ensemble de dix sérigraphies, Frases/Sentences, réalisé entre 1999 et 2004. Puisant dans les expressions linguistiques locales et dans l’univers médiatique, l’artiste propose un éventail de slogans étonnamment optimistes dans un contexte mondial de crise, où l’ironie et la malice opèrent une tentative de ré-enchantement du monde. Force est de constater que si le monde a résolument changé depuis une vingtaine d’années, il reste en crise et notre optimisme est, chaque jour, mis à rude épreuve. Alors, faisons comme si tout allait bien, dans le contexte d’une crise sanitaire sans fin et d’une campagne électorale à la vacuité déconcertante.
MUNTADAS
Né en 1942. Vit et travaille à New York.
Pionnier de l’art vidéo et de l’installation dans les années 70, Muntadas a poursuivi ses activités dans l’espace urbain. Son oeuvre porte sur des enjeux sociaux, politiques et de communication, la relation entre l’espace public et l’espace privé à l’intérieur des structures sociales, l’investigation des canaux d’information et la manière dont ils peuvent servir à censurer l’information et à promouvoir des idées. Il travaille aujourd’hui à partir de différents médias comme la photographie, la vidéo, les publications, Internet et les supports multimédias. Ses oeuvres ont été exposées dans le monde entier.
Ateneo art gallery (Manila, Philippines)
24.11.2021 – 12.03.2022
Renowned conceptual artist Antoni Muntadas launches his first exhibition in Manila titled Muntadas: Exercises on Past and Present Memories in collaboration with the Ateneo Art Gallery (AAG) and Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla (CAAC). Muntadas presents three projects that translate memories and histories of the Philippines and Spain and their relevance to contemporary history
Antoni Muntadas (b. 1942) is considered one of the pioneers of multimedia installations and urban interventions. With his art practice spanning over four decades, he develops projects through collaborative research to create site-specific works that resonate with local issues and experiences. He first visited Manila in 2019 and his brief encounter with the city led him to further investigate the past and present of Spain’s former colony. Fortuitously, the project coincides in time with the commemoration of the quincentennial of the circumnavigation of the globe, as well as with the period of the global pandemic caused by COVID-19.
The idea of movement from the themes of globality and transnationality is central to the works of Muntadas. These concepts can be observed as early as the 16th century, during the height of the Manila – Acapulco Galleon trade, where and when mobility and travel were necessary for commerce and economic development. Starting in Seville in 1565, the galleons stopped by Mexico City and Acapulco for overland trade before sailing to reach the port of Manila. The route also linked Manila with China, and by extension, with other parts of Southeast Asia such as Japan and India. The Manila Galleon trade brought about the economic and cultural exchanges between the East and West, a system that has been considered to be the beginning of globalization.
La Madraza. Granada.
Centro de Cultura Contemporánea
30.11.2021 – 11.02.2022
Durante el último periodo de docencia de Antoni Muntadas en el programa Art, Culture and Technology (ACT), perteneciente al Massachusetts Institute of Technology, la Universidad de Harvard le solicitó un nuevo proyecto para presentar en el Carpenter Center for the Visual Arts. Fue la ocasión para que Muntadas se planteara evaluar los diferentes estados de la educación y sus institucionalizaciones.
El proyecto About Academia propone una reflexión sobre el sistema académico y universitario estadounidense, y más concretamente sobre cómo la dualidad público/privado, así como las complejas relaciones que se dan entre la producción de conocimiento e intereses económicos han influido en la educación y en sus diferentes formas de pedagogía.
Casa Vicens, Barcelona
5 novembre — 12 desembre 2021
Artistes: Albert Merino, Fleur Noguera, Francesca Llopis, Maggie Cardelús, Willi Bucher i Antoni Muntadas
Comissariat: Cristina Agápito
Casa Vicens acull una selecció de treballs de la Col·lecció olorVISUAL- Fundació Ernesto Ventós
El títol d’aquesta mostra, era una expressió recurrent de l’Ernesto Ventós. El creador d’essències i col·leccionista, artífex de colección olorVISUAL de la Fundación Ernesto Ventós, indicava amb aquesta frase, quan a través de la seva memòria olfactòria connectava amb alguna obra de videoart.
A l’ús d’imatges i sons per a la creació del videoart, el perfumista hi afegeix un element més, l’olor.
Així en el recorregut que podem fer a través de Casa Vicens, interactuant amb el segell d’originalitat de Gaudí, les essències que acompanyen les vídeocreacions, faran connectar-nos d’una forma més intensa amb els colors i formes de la casa.
Fragàncies licòriques, de tabac, floral, ozó… ens mostraran com les obres dels artistes del videoart, dialoguen amb els espais deliciosament atapeïts de la primera casa gaudiniana.
L’ahir, l’actualitat i l’avenir units per les olors.
Fundación Luís Seoane, A Coruña
30 y 31 de octubre, 2021
INTERSECCIÓN – Festival de Arte Audiovisual Contemporáneo focaliza su programación en obras que se encuentran en el cruce del arte contemporáneo y el cine de vanguardia, abarcando una gran variedad de formatos, técnicas y lenguajes.
Además de las proyecciones, exposiciones y performances, INTERSECCIÓN se completa con actividades de formación y de diálogo con los diversos públicos, entre los que se encuentran investigadoras, galeristas, comisarias y demás profesionales, así como la ciudadanía en general.
MUNTADAS
La presente edición de INTERSECCIÓN dedica un foco a Antoni Muntadas, revisando la ciudad y su idiosincrasia a la luz de la obra de este artista que ha dedicado gran parte de su carrera a profundizar y poner en el punto de mira lo fronterizo, la construcción del miedo y la arquitectura del poder.
Sábado, 30 octubre | 21:00 – 22:30h, Fundación Luís Seoane
Proyección de “Video is Television” y “On translation: Miedo/Jauf”
Domingo 31, octubre | 16:30 – 18:30h, Fundación Luís Seoane
Masterclass impartida por Muntadas y visionado de “Alphaville e outros” y “Açik Radyo (Myths & Stereotypes)”
Antoni Muntadas reflexionará en esta masterclass sobre la idea de miedo, un concepto ampliamente explorado a lo largo de su trabajo que guarda relación con filmes presentes en INTERSECCIÓN como On Translation: Fear/Miedo (2005) u On Translation: Miedo/Jauf (2007). Todo ello nos lleva a preguntarnos por los relatos hegemónicos, la relación con el poder y la violencia y cómo se va articulando un imaginario colectivo vinculado a variadas formas de comunicación. Las tensiones sociales, las fronteras, la política o el propio lenguaje forman parte de todo este engranaje expresado en diferentes esferas sociales.
Dialecto CA2M
22 de octubre 2021 – 9 de enero 2022
Hoy, en el año 2021, en la era de las Fake News, de la pandemia global de la covid-19 y de la emergencia climática, los museos han de proporcionar nuevas definiciones de cultura que permitan también usos sociales y formas de convivencia por venir. La cultura material que un museo cobija y cuida es su razón de ser fundamental. Las formas en que se desarrolla el crecimiento de una colección pública determinan su naturaleza administrativa y compartida. Los relatos que emergen de ella en cada articulación expositiva o en cada libro publicado son precisamente lo que permite que la institución se diga, que su función social tenga lugar. Un museo de arte contemporáneo muta continuamente y sus salas de exposiciones van variando durante el año con diferentes proyectos, persiguiendo un presente del arte también en continuo movimiento. Instalar por primera vez las colecciones del CA2M ocupando todo su edificio responde a la voluntad de explicar, doce años después de su fundación, qué museo es este, cuál es su razón de ser, mostrar públicamente el por qué de su programa y, sobre todo, celebrar la importancia de unos fondos construidos colectivamente como un proyecto con el que poder asumir la responsabilidad de contar qué es el arte contemporáneo desde aquí.
Más de 400 obras de 250 artistas en una exposición que instala por primera vez las colecciones del CA2M ocupando todos los espacios del CA2M. Es una celebración de la idea de Museo que estaba presente desde el decreto de su fundación. Al mismo tiempo, la exposición será internacional, como lo son sus colecciones – la del CA2M y la de la Fundación ARCO. Ahora bien, la historia se cuenta desde esta institución, desde las colecciones que conserva, en definitiva, desde Móstoles. Una gran parte de las obras no se habían mostrado nunca, fruto del importante esfuerzo de adquisiciones y trabajo con la Colección que se ha realizado en los últimos años, pero más importante es todavía es que se trata de la primera contextualización en un marco global del acervo del CA2M.
Figuras fundamentales desde Picasso a Ana Laura Aláez, pasando por Eduardo Arroyo, Antonio Ballester Moreno, Equipo Crónica, Luis Gordillo, Esther Ferrer, Joan Fontcuberta, Cristina Iglesias, Teresa Lanceta, Eva Lootz, Muntadas, Juan Muñoz, Palazuelo, Richard Serra, Teresa Solar o Cabello/Carceller, escriben una historia del Arte Contemporáneo contada desde Móstoles
Vint rostres i tres multituds.
En tres actes. Fundació Suñol.
30.09.2021 – 08.04.2022
En tres actes és un tríptic expositiu comissariat en col·laboració amb Valentín Roma acompanyat d’un conjunt de programes públics que pretén mostrar quines són les línies argumentals de la Col·lecció Suñol Soler i amb quins horitzons artístics i històrics va ser creada.
El tercer i últim acte, Vint rostres i tres multituds, s’endinsa en el gran motiu iconogràfic de l’art, l’element que qüestiona les cronologies i porta fins al present la versemblança de tots els passats: el rostre humà.
La cara és memòria i és, així mateix, literatura d’allò viscut. S’hi escriu l’experiència i s’hi intueix el futur. Una faç que mira amb inquietud reclama que la desxifrem. Una cara que oculta la seva fisonomia sembla administrar quines són les seves certeses.
La Col·lecció Suñol Soler té rostres petrificats i façs diluïdes, cares reconeixibles i semblants en fuga. Els vint rostres seleccionats tenen el seu contrapunt en tres multituds que els observen i els acullen. Al costat de la soledat de la cara buscant causes per ser, hi trobem la multitud assajant raons on reconèixer-se.
Artistes: Rosa Amorós, Eduardo Arroyo, Richard Avedon, Roman Buxbaum, Pep Duran, Fred Forest, Pablo Gargallo, Juan Genovés, Juli González, Luis Gordillo, José P. Jardiel, Ouka Leele, Robert Llimós, Robert Mapplethorpe, Antoni Miralda, Inge Morath, Antoni Muntadas, Guillermo Pérez Villalta, Pablo Picasso, Joan Ponç, Darío Villalba, Andy Warhol, Zush/Evru.
Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar
Una exposició sobre l’exposició
Del 24 setembre de 2021 al 10 de gener de 2022
Santa Mònica, Barcelona
El primer cicle de programació del nou Santa Mònica orbitarà al voltant d’una sèrie de preguntes que es deriven dels mateixos processos de desconstrucció i reconstrucció d’un centre d’arts, en els àmbits institucional, arquitectònic i simbòlic.
La primera gran exposició del nou Santa Mònica revelarà i qüestionarà els mecanismes expositius: els físics però invisibilitzats, i els immaterials que romanen a l’ombra per la seva pròpia naturalesa.
S’exposaran la tecnologia (alta i baixa) que s’amaga darrere de les obres, les arquitectures que hi ha darrere dels attrezzos, els focus… Però també s’exposaran els gestos institucionals i els (des)afectes que hi ha darrere de qualsevol exposició; i les persones, les que són artistes i les que no ho són, els diversos cossos, amb funcions segmentades, que aguanten des de la base tot el treball creatiu que es presenta finalment en un centre d’arts.
El cicle testarà durant 16 setmanes els mecanismes d’exhibició i difusió amb què treballarà el centre. Un organisme viu, mutable, permanentment en transformació, oferirà lectures diverses a cada visitant i noves capes en cada visita. Les exposicions i les activitats s’interrelacionaran constantment, de manera que provocaran diversos graus de participació i activació ciutadana.
Els i les artistes que formaran aquest primer cicle de programació són Roger Bernat (Barcelona, 1968), Jordi Guillumet (Barcelona, 1953) i Mònica Rosselló (Tarragona, 1961), Joana Moll (Barcelona, 1982), Mariona Moncunill (Tarragona, 1984), Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), Roc Parés (Mèxic, 1968), Victoria Sacco (Buenos Aires, 1977) i Mario Santamaría (Burgos, 1985), amb la col·laboració de Valentina Alvarado (Maracaibo, 1986), Carlos Vásquez (Santiago de Xile, 1975) i els festivals IF (2015), Mixtur (2012), Out·side (2016) i Panoràmic (2017), entre d’altres.
Antoni Muntadas: About Academia I-II, an Online Interpretation, 2011-2017 (2021)
website access: https://aboutacademia.iea.usp.br/
30.4 – 31.10.2021
Based on his experience in American higher education, the artist Antoni Muntadas inaugurates in Brazil an online interpretation of About Academia. The project discusses the role and function of universities today, the place of art in this context, the relationship between public and private, tradition and contemporaneity, the future of universities and interdisciplinarity, based on interviews with professors and students.
About Academia, a project originally presented at the Carpenter Center for the Visual Arts, invited by Harvard University, during Antoni Muntadas’ last teaching period in the program in Art, Culture and Technology at the Massachusetts Institute of Technology (ACT MIT), in 2011, followed in different versions to cities like Boston, Vancouver, Amsterdam, Seville, among others.
The Brazilian version of the videoinstallation About Academia, which at first would occupy the Biblioteca Brasiliana at the University of São Paulo’s (USP) Butantã Campus in São Paulo, translates as another work of the multimedia artist and professor, by creating a digital interpretation of the original installation, developed as a website, which can be accessed from April 30 https://aboutacademia.iea.usp.br/. For the first time it is being shown in Latin America, with all its materials translated into Portuguese, in a bilingual version (Spanish), through a partnership between the Fórum Permanente, the Instituto de Estudos Avançados at USP, and the Biblioteca Brasiliana José and Guita Mindlin, with the support of the Government of the State of São Paulo, through the Secretariat of Culture and Creative Economy, and the Cultural Action Program (PROAC).
The project is composed of two sets of screenings and publications. While About Academia I (2011) addresses these issues from the perspective of professors and academics, About Academia II (2017) delves into its themes exclusively from the students’ point of view. Due to the pandemic of COVID-19, the first exhibition of this project in the Southern Hemisphere takes place through a virtual room, on a website where it is also possible to access the three roundtables that take place on April 30 and May 10, and where two bilingual publications are available with the complete transcripts of the speeches of the interviewees, among them Noam Chomsky, David Harvey, Carol Becker, Ute Meta Bauer, and the students.
The creation of the immersive, online, interactive videoinstallation gives prominence to the two sets: About Academia I (2011) and About Academia II (2017). It thus respects the duration of the times of the videos originally developed by the artist for their existence in a real physical space. Thus, despite the interactivity of navigation, it is not possible for the visitor to control the projected videos. The aesthetic experience in virtuality therefore has correspondence with the real time of the analog exhibition space.
Publications
The publications in Spanish and Portuguese versions are partially available on the exhibition site. In order to have full access, it is necessary to buy them for a symbolic price. The link for this purchase is through the exhibition site.
Round tables
The round tables will be broadcasted in the exhibition site and will be available later on this site and in the sites of the partners (IEA-USP, Biblioteca Brasiliana and Fórum Permanente).
Which university do we want?
Friday April 30th from 2 pm to 5 pm
Intercontinental Academy
Monday, May 10 from 9 am to 12 pm – (Brasilia)
University and context
Monday May 10 from 1:30 pm to 4 pm (Brasilia)
Centro de Arte Palacio del Almudí, Murcia
27.04 – 07.06.2021
Si fijamos el inicio del siglo en el año 2000 y sintetizamos estos 21 años en una palabra, sin duda ha sido “crisis”. La caída de las torres fue una crisis epocal, un cambio de tiempo al que sucedió la caída de Lehman Brothers en 2008 y la subsiguiente década perdida. Para acabar de alguna forma este microresumen, en 2020 estalló la pandemia global.
A estas grandes líneas maestras hay que implementar las crisis nacionales: sociales, económicas, políticas e ideológicas sin olvidar las crisis estrictamente artísticas, desde la crisis del significante que podemos llevar a la esfera internacional a las crisis de los distintos medios bajo los sucesivos discursos estéticos, afectados a su vez por las crisis económicas, no olvidemos a Francesco Bonami declarando, en la inauguración de la Biennale de 2003, que la crisis económica traería de vuelta la pintura.
El arte español en estas dos décadas ha estado en crisis, los artistas han estado en crisis, el sistema lo ha estado y el mercado ha sobrevivido a ella (o a ellas) de manera que hablamos de un arte en crisis.
La colección Artillería se construye durante estas dos décadas. No siempre los fondos se limitan a este periodo, pero el eje y el grueso de este conjunto se forma en este lapso, marcado por la galería T20, que permite hacer esta colección y plantea ya un relato dentro del metarelato de la colección. Lo acaecido en la galería es un testimonio en tiempo real de lo que ha ocurrido en el arte español e internacional durante estos 21 años, de manera que surge dentro del relato como una voz en primera persona. Las exposiciones de la galería son la primera fuente de la que se nutre la colección, y esto es evidente en esta tercera exposición que celebramos en el Palacio Almudí. A este núcleo hemos ido sumando obras de artistas que no han pasado por T20 pero resultan imprescindibles en nuestra idea de arte del siglo XXI, con un especial homenaje a Elena Asins.
No es la historia del arte español en estas dos décadas, es una historia del arte español en la que evidenciamos nuestras filias y fobias y la idea de que cada colección es un discurso personal, una forma de ver el mundo, un mundo que emite señales complejas y confusas pero, desde 2000, es un mundo en crisis.
Artistas: Sonia Navarro, Carles Congost, Ángeles Agrela, Santiago Ydáñez, Nico Munuera, Mira Bernabéu, José Maldonado, Miguel Fructuoso, Santiago Sierra, Fod, Cabello / Carceller, Pepo Salazar, Manuel Saro, Sergio Belinchón, María Carbonell, Raúl Belinchón, Gala Knörr, Joan Fontcuberta, José Noguero, Bene Bergado, Paloma de la Cruz, Javier Arce, José Medina Galeote, Miki Leal, Javier Núñez Gasco, Victor Jaenada, Kepa Garraza, Daniel García Andújar, Antoni Muntadas, Irma Álvarez Laviada, Yann Leto, Óscar Seco, Inma Liñana, Abdul Vas, Francesc Torres, Eugenio Merino, Ana Barriga, Moises Mahiques, Fernando Sánchez Castillo, Alberto García – Alix, Elena Asins, Regina de Miguel, Juan Carlos Robles, Fernando Segura, Marina Núñez, Arturo Comas, Secundino Hernández, Kaoru Katayama.
13th Shanghai Biennale
Bodies of Water
April 17 – June 25, 2021
The Power Station of Art (PSA) announces the culmination of the 13th Shanghai Biennale, Bodies of Water. Its main exhibition PHASE 03: AN EXHIBITION opens on April 17, 2021, with 64 participating artists presenting projects, including 33 new commissions, at the PSA and other venues across Shanghai.
These participating artists include Antoni Muntadas.
Muntadas will be exhibiting RED (2017). Color photography, Mural of 64 photos, 40 × 60 cm each.
RED is a site-specific work consist of a big panel of 64 photographs showing the results of Antoni Muntadas’ flow through the Shanghai streets and squares on a given day. That day was October 1st, 2017, coinciding with the China National Day that celebrates the sixty-eighth anniversary of the formation of the People’s Republic of China. Carried away by the course of the celebrations, Muntadas captured through his camera the drift of Shanghai’s citizens and the pulse of the city, always around the red color ubiquitous in the city.
+ info about 13th Shanghai Biennale
Memòria de la defensa: arquitectures físiques i mentals.
Es Baluard Museu, Mallorca, Espai C
26.03 – 26.09.2021
Exposició col.lectiva comissariada per Imma Prieto i Pilar Rubí.
Artistes: Lida Abdul, Marwa Arsanios, Roy Dib, Mounir Fatmi, Jorge García, Juan Genovés, Leo Gestel, Patricia Gómez & Mª Jesús González, Petrit Halilaj, Peter Halley, Mestre de la conquesta de Mallorca, Antoni Muntadas, Daniela Ortiz, Tommaso Realfonso, Wolf Vostell, Kemang Wa Lehuler
Fa uns quatre segles es va aixecar a Mallorca la fortalesa sobre la qual avui s’assenten els fonaments d’Es Baluard Museu. El projecte el va dur a terme l’enginyer renaixentista Giovan Giacomo Paleari Fratino, qui també va idear múltiples fortificacions situades a la Mediterrània i al cor de Europa. El fet de pensar en murades situades en aquests enclavaments ens introdueix, paradoxalment, en una línia de temps que sabem quan comença i que, lamentablement, encara segueix el seu curs. Ens interessa donar visibilitat a la contradicció i la paradoxa que caracteritza la història. D’alguna manera, presentam un recorregut que ens apropa tant a Frantz Fanon, reconeixent-nos hereus d’accions colonialistes i d’ocupació, com a les relacions i denúncies que Foucault va apuntar a Vigilar i Castigar. Quina relació hi ha entre un baluard, una presó i una escola? Volem escoltar, com diria Gayatri Spivak, les veus que hi ha a l’altre costat de el mur.
L’objectiu d’aquesta exposició és obrir una reflexió des de la nostra contemporaneïtat al voltant de la necessitat d’introduir elements arquitectònics, físics i mentals, per tal de justificar accions polítiques que augurin protecció. Seguint aquest plantejament, acostam les preguntes a l’objecte que trenca la nostra seguretat: de què o de qui ens protegim?
ARCO E-xhibitions.
ERICK BELTRÁN, CABELLO/CARCELLER, VICTORIA CIVERA, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, JULIÃO SARMENTO, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ
Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.
En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.
El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.
Descubre nuestro stand en 2D y en 3D
Our garden needs its flowers.
Centre d’Art Tecla Sala.
27/02 – 18/07/2021
Exposició comissariada per David Armengol i Albert Mercadé.
Des del 2015 més de 500 artistes visuals, músics, arquitectes, dissenyadors i agents culturals han escollit la ciutat de L’Hospitalet com a destí creatiu i conviuen avui en espais rehabilitats de l’antiga zona industrial de la ciutat, que s’ha posicionat com un dels principals eixos culturals de l’àrea metropolitana de Barcelona.
A partir d’un recorregut orgànic Our garden needs its flowers proposa una lectura de l’actual context artístic del Districte Cultural posant especial atenció a les arts visuals, la música i el disseny.
Amb obres de Muntadas, i Pablo del Pozo, entre d’altres.
MoMA PS1 now screening “Political Advertisement X: 1952–2020 (2020)” at the MOMA Magazine.
From 19.01 til 31.01.2021, you can watch the film “Political Advertisement X: 1952–2020 (2020)” by Muntadas and Marshall Reese online, along with Artur Żmijewski’s “Democracies” (2009) and Bani Abidi’s “RESERVED” (2006).
Drawn primarily from MoMA’s collection, and looking ahead to the forthcoming exhibition “Signals: The Politics of Video”, the selection of works takes on the newly omnipresent impact of video on politics, on the cusp of world change.
Artists have created some of the most prescient and perceptive takes on this media transformation. Here, in this limited screening series, we present an international selection of artists’ experiments that feel uncannily relevant to our relationship with video today.
En aquestes dates tant assenyalades volem celebrar les festes amb tu.
Tots sabem que l’art és una gran eina d’expressió de l’emoció humana, i quin millor regal per fer en aquesta època de l’any?
Quan adquireixes obres d’art estàs recolzant no només als propis artistes sinó a l’ecosistema artístic en la seva totalitat.
Des de Galeria Joan Prats estariem encantats de formar part d’aquesta experiència, és per això que hem creat aquesta Selecció d’Obres 2020.
Per descobrir la resta d’obres que composen aquesta col·lecció, click aquí
Political Advertisement X: 1952-2020. Un projecte de Muntadas i Marshall Reese.
Projecció Zumzeig Online: Coincidint amb les eleccions nord-americanes, la pel·lícula estarà disponible online durant 24 hores, el 3 de novembre.
La projecció també inclou una presentació d’Albert Alcoz i un epíleg de Marcelo Expósito.
Des de 1984, els artistes Muntadas i Marshall Reese han creat una antologia d’anuncis televisius de campanyes presidencials que s’actualitza cada 4 anys per a incloure anuncis de cada elecció presidencial, des de la campanya Eisenhower-Stevenson de 1952 fins a l’actual convocatòria electoral Trump-Biden.
La seva última versió, Political Advertisement X: 1952-2020, és una visió personal de com es presenten la política i els polítics a través de la imatge en moviment.