Muntadas és l’artista amb el qual estrenarem el nou espai de Prats Nogueras Blanchard, a partir del 5 d’abril 2024. L’exposició es titula “PARATOPIAS” i presenta treballs realitzats en diversos moments i contextos. Les peces es reuneixen al voltant de la paratopia, un terme definit pel lingüista Dominique Maingueneau.
.
C/ Méndez Núñez, 14, 08003 BARCELONA
En les formes contemporànies d’exposar l’art és habitual que es presentin de manera conjunta les obres, com a producte de l’activitat artística, i els documents, o materials que les acompanyen, les contextualitzen i en potencien el significat. A mitjans del segle xx va començar a obrir-se un complex espai artístic en què se superposaven la recerca, la creació i el registre, la coexistència dels quals ha generat friccions constants que influeixen tant en la producció de l’art com en l’esfera institucional. Els documents han anat adquirint gradualment una posició cada vegada més visible, alhora que la línia que distingeix l’obra d’art de la documentació s’ha anat difuminant, en un procés que la multiplicació dels girs artístics i l’aparició de nous mitjans i formats no han fet sinó accelerar.
Aquesta situació planteja nombroses preguntes. Des d’una perspectiva econòmica, quines són les causes i les conseqüències de l’augment del valor de canvi dels documents? A la recerca comissarial i historiogràfica, quin valor informatiu s’atorga a les obres, i quin als documents? ¿Les institucions duen a terme la museïtzació adequada, o bé se satura el visitant com més va amb més dades i elements paral·lels a l’obra artística? A les col·leccions i els reculls, el valor d’ús dels documents i la seva accessibilitat al públic investigador estan encara garantits? Finalment, a la pràctica artística, quina és la responsabilitat de l’autor en relació amb les diferents metodologies de recerca i acumulació de dades que es fan servir avui dia?
Les Jornades d’estudi «Després de l’arxiu: obra i document» proposen obrir un debat sobre què són i què representen actualment tant les obres com els documents. Les jornades tenen dues vessants: la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona acollirà un seminari als matins, i a les tardes tindran lloc a La Virreina Centre de la Imatge unes taules de treball obertes al públic, en un format híbrid amb ponents presencials i online. Totes dues activitats parteixen del marc dels debats sobre l’art i l’arxiu, cada cop més habituals des de mitjans del segle xx, però prenen un altre sentit i un punt de vista específic. Sobre la base dels enfocaments d’una sèrie de professionals que fan diferents rols en el camp de l’art, el diàleg se centrarà en l’anàlisi dels trets que distingeixen entre l’obra i el document, els dos principals elements significants en la creació artística.
Entitats organitzadores: La Virreina Centre de la Imatge, Global Art Archive (GAA) de la Universitat de Barcelona (UB) i ARXIU/AM.
La Virreina Centre de la Imatge (Espai 4)
Dilluns 23 d’octubre a les 19 h
CONFERÈNCIA
Claire Bishop – Information Overload
Dinamitzen: Antoni Muntadas i Valentín Roma
Claire Bishop és historiadora de l’art i crítica, i des del 2008 treballa al programa de doctorat d’Història de l’Art del CUNY Graduate Center (Nova York). Entre els llibres que ha escrit hi ha Artificial Hells: Participatory Art and the Politics of Spectatorship (2012), que va guanyar dos premis, Radical Museology, or, What’s Contemporary in Museums of Contemporary Art? (2013) i un llibre de conversa amb l’artista cubana Tania Bruguera (2020). És redactora col·laboradora d’Artforum i els seus escrits s’han traduït a vint idiomes. Té dos llibres en preparació: Merce Cunningham’s Events: Key Concepts i Disordered Attention: How We Look at Art and Performance Today.
Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) treballa en la seva obra temes socials, polítics i de comunicació, així com la relació entre l’espai públic i privat dins d’un marc social, i investiga els canals d’informació i la forma en què són utilitzats per censurar informació o promulgar idees. Realitza projectes en diferents mitjans com fotografia, vídeo, publicacions, internet i instal·lacions multimèdia. Des de l’any 1995 Muntadas ha agrupat un seguit de treballs i projectes sota la denominació On Translation. Són obres de contingut, dimensions i materials molt diversos, i totes giren a l’entorn d’una experiència personal de l’autor, al llarg de més de quaranta anys d’activitat com a artista en nombrosos països. En reunir les obres sota aquest epígraf, Muntadas les ubica a l’interior d’un cos d’experiències i preocupacions concretes sobre la comunicació, la cultura del nostre temps i el paper de l’artista i de l’art en la societat contemporània.
El que pot un llibre
Divendres 29 d’abril, amb MUNTADAS
En aquesta sessió conversarem amb Muntadas sobre la seva relació amb les publicacions. Des dels anys setanta ha utilitzat l’edició en nombroses ocasions com a espai de treball, i ha generat un extensíssim cos de producció que segueix creixent en l’actualitat. Aquest inclou autopublicacions, d’altres realitzades al costat d’artistes en col·lectius dels que ha format part com Grup de treball (1973-1976), i llibres vinculats als seus projectes que editorials i museus li han publicat arreu del món.
El seu treball es centra en temes socials, polítics i de comunicació, i aborda la relació entre l’espai públic i privat dins de determinats marcs socials, o els canals d’informació i la manera en què s’utilitzen per censurar o difondre idees.
Més enllà de les publicacions, treballa amb altres mitjans com ara el vídeo, la fotografia, internet, instal·lacions i intervencions en espais urbans.
Caixaforum, Barcelona
09.03 – 19.06.2022
L’exposició examina un terreny fluït, postcrisi i postpandèmia en què hackejar representa noves possibilitats en front de la realitat.
Comissariada per Bárbara Cueto, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de Comissariat i explora la idea del hack en tant que intervenció de perspectiva expandida.
El 1903, Guglielmo Marconi va voler presentar al públic londinenc el primer missatge enviat sense fil. Abans de començar, l’aparell receptor va emetre un missatge en codi morse que deia “Rates! ¡Rates! ¡Rates!”, seguit de diversos insults vers el científic i els que allà eren presents. La ràdio no era un canal privat com Marconi l’havia fet aparentar; els missatges sense fil podien ser interceptats i interferits. Aquest curt i intrusiu fragment va esdevenir el primer hack de la història.
Si bé hackejar normalment fa referència a infiltrar-se en un entorn informàtic, qualsevol domini de la natura pot introduir una mostra de virtualitat, entès això com un element que té presència aparent i no pas real. Per tant, tot pot ser hackejat. Un hack és una manera d’intervenir dins d’aquesta natura i revelar tant els poders productius com els destructius. El hacking provoca un estat de possibilitat i fa visible un acte d’imaginació. Inevitablement aquest gest es converteix en polític, si es considera que obre una finestra cap a noves demandes, expectatives i desitjos.
L’exposició “Rates! Rates! Rates!” pren el hack com a acte poètic i gest polític a partir d’una selecció d’obres que representen múltiples procediments i diverses generacions diferents d’artistes. Entre d’altres hi figuren Antoni Muntadas, Eve Sussman, Elena Asins i Gordon Matta-Clark, que irrompen amb gramàtiques virtuals per fer veure un espai liminar en què poder imaginar alternatives als relats hegemònics i formular històries en una realitat substituta. En conseqüència, la mostra es transforma en una estructura de relectura política que proposa un exercici a través d’evocar poèticament l’alteritat, la sensibilitat del codi digital i els lèxics tecnològics dissidents.
ARCOmadrid 2022
Galeria Joan Prats
Stand 9C06 y stand 7B19, (ARCO 40+1)
Per al nostre estand a la fira d’ARCOmadrid 2022 presentem una selecció de peces dels nostres artistes, amb un protagonisme de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell i Juan Uslé- i altres situades al límit del llenguatge pictòric -José María Sicilia , Fernando Prats-, o que reflexionen sobre el gènere, com Perejaume. Dialogant amb aquestes obres, ocuparà un lloc especial una peça de Muntadas amb una visió més conceptual al voltant de la pintura.
També presentem per primer cop obres d’Alicia Framis, iniciant la nostra col·laboració amb l’artista.
La Galeria Joan Prats ha estat seleccionada per al programa especial 40+1, secció comissariada per Maria Inés Rodríguez, Francesco Stocchi i Sergio Rubira que celebra el 40è aniversari de la fira. Presentarem en aquesta secció obres emblemàtiques de tres artistes que han estat molt importants per a la història de la nostra galeria, com ara Hernández Pijuan, Ràfols Casamada i Perejaume.
Ateneo art gallery (Manila, Philippines)
24.11.2021 – 12.03.2022
Renowned conceptual artist Antoni Muntadas launches his first exhibition in Manila titled Muntadas: Exercises on Past and Present Memories in collaboration with the Ateneo Art Gallery (AAG) and Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla (CAAC). Muntadas presents three projects that translate memories and histories of the Philippines and Spain and their relevance to contemporary history
Antoni Muntadas (b. 1942) is considered one of the pioneers of multimedia installations and urban interventions. With his art practice spanning over four decades, he develops projects through collaborative research to create site-specific works that resonate with local issues and experiences. He first visited Manila in 2019 and his brief encounter with the city led him to further investigate the past and present of Spain’s former colony. Fortuitously, the project coincides in time with the commemoration of the quincentennial of the circumnavigation of the globe, as well as with the period of the global pandemic caused by COVID-19.
The idea of movement from the themes of globality and transnationality is central to the works of Muntadas. These concepts can be observed as early as the 16th century, during the height of the Manila – Acapulco Galleon trade, where and when mobility and travel were necessary for commerce and economic development. Starting in Seville in 1565, the galleons stopped by Mexico City and Acapulco for overland trade before sailing to reach the port of Manila. The route also linked Manila with China, and by extension, with other parts of Southeast Asia such as Japan and India. The Manila Galleon trade brought about the economic and cultural exchanges between the East and West, a system that has been considered to be the beginning of globalization.
Vint rostres i tres multituds.
En tres actes. Fundació Suñol.
30.09.2021 – 08.04.2022
En tres actes és un tríptic expositiu comissariat en col·laboració amb Valentín Roma acompanyat d’un conjunt de programes públics que pretén mostrar quines són les línies argumentals de la Col·lecció Suñol Soler i amb quins horitzons artístics i històrics va ser creada.
El tercer i últim acte, Vint rostres i tres multituds, s’endinsa en el gran motiu iconogràfic de l’art, l’element que qüestiona les cronologies i porta fins al present la versemblança de tots els passats: el rostre humà.
La cara és memòria i és, així mateix, literatura d’allò viscut. S’hi escriu l’experiència i s’hi intueix el futur. Una faç que mira amb inquietud reclama que la desxifrem. Una cara que oculta la seva fisonomia sembla administrar quines són les seves certeses.
La Col·lecció Suñol Soler té rostres petrificats i façs diluïdes, cares reconeixibles i semblants en fuga. Els vint rostres seleccionats tenen el seu contrapunt en tres multituds que els observen i els acullen. Al costat de la soledat de la cara buscant causes per ser, hi trobem la multitud assajant raons on reconèixer-se.
Artistes: Rosa Amorós, Eduardo Arroyo, Richard Avedon, Roman Buxbaum, Pep Duran, Fred Forest, Pablo Gargallo, Juan Genovés, Juli González, Luis Gordillo, José P. Jardiel, Ouka Leele, Robert Llimós, Robert Mapplethorpe, Antoni Miralda, Inge Morath, Antoni Muntadas, Guillermo Pérez Villalta, Pablo Picasso, Joan Ponç, Darío Villalba, Andy Warhol, Zush/Evru.
Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar
Una exposició sobre l’exposició
Del 24 setembre de 2021 al 10 de gener de 2022
Santa Mònica, Barcelona
El primer cicle de programació del nou Santa Mònica orbitarà al voltant d’una sèrie de preguntes que es deriven dels mateixos processos de desconstrucció i reconstrucció d’un centre d’arts, en els àmbits institucional, arquitectònic i simbòlic.
La primera gran exposició del nou Santa Mònica revelarà i qüestionarà els mecanismes expositius: els físics però invisibilitzats, i els immaterials que romanen a l’ombra per la seva pròpia naturalesa.
S’exposaran la tecnologia (alta i baixa) que s’amaga darrere de les obres, les arquitectures que hi ha darrere dels attrezzos, els focus… Però també s’exposaran els gestos institucionals i els (des)afectes que hi ha darrere de qualsevol exposició; i les persones, les que són artistes i les que no ho són, els diversos cossos, amb funcions segmentades, que aguanten des de la base tot el treball creatiu que es presenta finalment en un centre d’arts.
El cicle testarà durant 16 setmanes els mecanismes d’exhibició i difusió amb què treballarà el centre. Un organisme viu, mutable, permanentment en transformació, oferirà lectures diverses a cada visitant i noves capes en cada visita. Les exposicions i les activitats s’interrelacionaran constantment, de manera que provocaran diversos graus de participació i activació ciutadana.
Els i les artistes que formaran aquest primer cicle de programació són Roger Bernat (Barcelona, 1968), Jordi Guillumet (Barcelona, 1953) i Mònica Rosselló (Tarragona, 1961), Joana Moll (Barcelona, 1982), Mariona Moncunill (Tarragona, 1984), Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), Roc Parés (Mèxic, 1968), Victoria Sacco (Buenos Aires, 1977) i Mario Santamaría (Burgos, 1985), amb la col·laboració de Valentina Alvarado (Maracaibo, 1986), Carlos Vásquez (Santiago de Xile, 1975) i els festivals IF (2015), Mixtur (2012), Out·side (2016) i Panoràmic (2017), entre d’altres.
21.09 – 01.03.2019
14ª Bienal de Curitiba
Fronteiras em Aberto
group show curated by Adolfo Montejo Navas and Tereza de Arruda
5.11.2019, 16h
ACVic Centre d’Arts Contemporànies
ANTONI MUNTADAS, simposi Art i Traducció.
Dimarts 5 de novembre de 2019
De 16.00 a 17.30 h
A ACVic Centre d’Arts Contemporànies
Taller en el marc del SIMPOSI ART I TRADUCCIÓ, coorganitzat per la UVic-UCC i ACVic.
Taller pràctic d’Antoni Muntadas, on compartirà i explicarà les seves metodologies de treball, interpretant imatges dels mitjans de comunicació del context vigatà en relació amb les nocions de “traducció”, “mitjans”, “espai públic”, “ideologia” i “poder”.
L’investigador Pablo Santa Olalla (UB), també arxiver de l’Arxiu/AM, i Anna Dot presentaran i coordinaran el taller. L’acte de clausura anirà a càrrec de la doctora i crítica d’art Ana M. Palomo.
Macba, Barcelona
Exposición permanente
On Subjectivity, obra de Antoni Muntadas, presente en la exposición Un siglo breve: colección Macba.
Esta nueva muestra presenta un recorrido cronológico a través de la Colección MACBA desde 1929 hasta el presente. En 1929 Barcelona acogió la Exposición Universal, para la que Mies van der Rohe diseñó el Pabellón Alemán o Pabellón Barcelona junto con Lilly Reich. Por iniciativa de Josep Lluís Sert y Josep Torres i Clavé, se fundó el GATCPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Catalanes para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea). André Breton escribió el Segundo manifiesto surrealista y, en París, un grupo de artistas abstractos, liderados por Joaquín Torres-García y Michel Seuphor, fundó Cercle et Carré. Aquel mismo año se inauguró el Museo de Arte Moderno de Nueva York (MoMA) y Virginia Woolf publicó su ensayo feminista Una habitación propia.
Artium, Vitoria-Gasteiz
21.9.2018 – 25.8.2019
La exposición Queda mucho pasado por delante. Oroi nos enfrenta a la Colección de Artium como una imagen de la memoria, múltiple y compleja del presente. Memoria que nos constituye como personas, que da cuerpo al lenguaje y a la representación, al tiempo y al documento, al enigma y la sospecha. La exposición incluye 102 obras de la Colección, herramientas de análisis que abordan la memoria desde diferentes implicaciones sociales y culturales en su relación con la historia, la economía o el poder.
Artistas: Ignasi Aballí, Elena Aitzkoa, Vicente Ameztoy, José Ramón Amondarain, Guido Anderloni, Cecilia Andersson, Ibon Aranberri, Judas Arrieta, Txomin Badiola, Jordi Bernadó, Ramón Bilbao, Elena Blasco, Bleda y Rosa, Jacobo Castellano, Colectivo Cambalache, José Dávila, Jiri Georg Dokoupil, Pep Durán, Mirari Echávarri, Joan Fontcuberta, Susy Gómez, Abian González Francés, Eduardo Hurtado, Aldo Iacobelli, Carlos Irijalba, Iñaki Larrimbe, Abigail Lazkoz, Miki Leal, Mateo López, Isidro López Aparicio, Rogelio López Cuenca, Cristina Lucas, Mateo Maté, Asier Mendizabal, Elena Mendizabal, Haroon Mirza, Pedro Mora, Juan Luis Moraza, Moris, Antoni Muntadas, Jorge Oteiza, Benjamín Palencia, Alberto Peral, Javier Pérez, Txuspo Poyo, Concha Prada, Sergio Prego, Gonzalo Puch, Miguel Ángel Ríos, Pedro G. Romero, Francisco Ruiz de Infante, Ixone Sádaba, Ignacio Sáez, Avelino Sala, Fernando Sánchez Castillo, Olve Sande, Richard Serra, Adolfo Schlosser, José María Sicilia, Fernando Sinaga, Antoni Tàpies, Francesc Torres, Darío Urzay, Javier Vallhonrat, Joana Vasconcelos, Azucena Vieites, Darío Villalba, Robert Waters, B. Wurtz.
23 d’abril, de 18.30 a 20h, signatura de llibres per Antoni Muntadas a la galeria.
Descomptes especials per Sant Jordi en publicacions de Muntadas
dissabte 21 i dilluns 23 d’abril (11-14 i 16-20h)
Galeria Joan Prats presenta l’exposició Edicions II de Muntadas, que recull una selecció de treballs seriats que l’artista ha realitzat des de 2003 fins a l’actualitat en diversos formats: publicacions, prints, vídeos, objectes, instal·lacions i altres materials gràfics. Aquesta exposició completa el treball iniciat a l’exposició Edicions, realitzada a la Galeria Joan Prats l’any 2003.
«La primera vegada que Muntadas em va parlar de l’exposició Edicions II a la Galeria Joan Prats, va referir-s’hi com una “exposició de deltes”. Li vaig demanar d’aprofundir sobre aquesta qüestió: “els meus projectes són un, són unitaris. Però aquests es diversifiquen en quantitats ingents de postals, potser fins a 100.000 postals, també poden incloure 17 plaques metàl·liques que es distribueixin per la ciutat a mode de senyalització, i un website. O sigui que el projecte finalment apareix com a la suma de tres conjunts de restes; això és, de deltes” (…)
Les edicions són els mitjans que han permès a Muntadas aconseguir una circulació més porosa i plural, amb la capacitat per multiplicar-se i intervenir, així, en medis diversos i amb diferents temporalitats. Mentre que en els seus projectes es troba habitualment la realització d’un vídeo, d’una instal·lació o d’una intervenció urbana, pel que fa a les publicacions no s’hi troba habitualment la realització d’un únic element (…)
Una noció considerablement genuïna de projecte també s’ha anat perfilant al llarg de la carrera de Muntadas. L’artista aborda el projecte, per una banda, en tant que lògica de procediment serial i basada en la repetició de procediments i estratègies. Però, alhora, el projecte també es defineix en el seu cas com una lògica de treball in progress i que genera moments d’obertura. D’aquesta manera, si, tal i com declara Muntadas, el projecte li permet, d’una banda, defugir un tipus de pràctica intuïtiva i immediata, així com desenvolupar plataformes de treball a llarg termini, per l’altra, aquesta noció també l’ha ajudat a vertebrar entorns flexibles i oberts a la impredictibilitat (…)
En el treball editorial i les publicacions és on s’han experimentat amb precocitat i amb més intensitat que en qualsevol altre mitjà els modes col·laboratius que han acabat per impregnar tot el treball de Muntadas. Es troba aquí un desplegament d’estratègies que catalitzen la traducció, ja no sols com a metàfora, sinó que, molt especialment, com un procés d’intercanvi bidireccional.»
Fragments del text d’Oriol Fontdevila “Oblit de peix. Edicions amfíbies”, del catàleg de l’exposició.
Muntadas, nascut a Barcelona, viu a Nova York des de 1971, fou un pioner del vídeo i les instal·lacions a mitjans dels setanta, i continuà treballant amb fotografia, vídeo, instal·lació, àudio, i intervencions urbanes. Iteracions dels seus projectes icònics, com Between the Frames: The Forum (1983-1993), The Board Room (1985), i les sèries en curs On Translation (1995- …) i The Construction of Fear (2008- …) –s’han exposat a institucions i galeries de Nord-Amèrica, Sud-Amèrica, Europa i l’Orient Mitjà. Muntadas participà a les edicions de la Documenta de 1977 i 1997, la Whitney Biennial de 1991, la Biennal de São Paulo de 1983, la Biennal de La Habana de 2000, la Biennal de Taipei de 2002, la Biennal de Gwangju de 2004, la Biennal d’Istanbul de 2011, i la Triennal de París de 2012. En 2005, va representar Espanya a la Biennal de Venècia, on va crear un projecte integral sobre l’evolució arquitectònica de la Biennal al llarg de la seva història. Les seves obres s’han inclòs en exposicions al MACBA, Barcelona; al Laboratorio Arte Alameda, Ciutat de Mèxic; al Museu de Weserburg, Bremen; a l’Espacio Fundación Telefónica, Buenos Aires; a la Württembergischer Kunstverein, Stuttgart; i a l’Estação Pinacoteca, São Paulo. Des del 2011 ha estat treballant en el projecte Asian Protocols, presentat per primera vegada al públic al Total Museum de Seül (2014), i per segona vegada a 3331 Arts Chiyoda de Tòquio (2016). El proper pas del projecte serà el seu desenvolupament a la Xina.
S’ha editat un catàleg amb motiu de l’exposició
CGAC Santiago de Compostela
17.02 – 17.06.2018
Muntadas construye un discurso transdisciplinar centrado en la crítica de los medios de comunicación; sitúa la función extensiva del arte en la interacción con las ciencias sociales, los medios de masas y las nuevas tecnologías de la información para desvelar los mecanismos lingüísticos del poder. En los años setenta crea el término media landscape para denominar este nuevo paisaje mediático que es, desde entonces, el objeto principal de su investigación.
Estrategias del desplazamiento es una muestra que revisa el trabajo de Muntadas a través de proyectos específicos e incorpora el giro reciente de su mirada hacia el paisaje. El autor traza un recorrido que refiere un territorio inestable, cargado de interrogantes, en una selección de proyectos que convergen en torno a tres ideas: perder(se), desaparecer, ir(se).
La exposición refleja una dimensión esencial del trabajo de Muntadas, ya que el conjunto constituye un proyecto de proyectos abierto, en proceso. Los vídeos Dérive Veneziane (2015), Guadiana (2017) y Finisterre (2017) —los dos últimos realizados para esta exposición— interactúan con trabajos como Media Sites / Monuments: Buenos Aires (2007), Double Exposure (1998-2007), On Translation: Fear/Miedo (2005), On Translation: Miedo/Jauf (2007), Situaciones (2008) y La Siesta / The Nap / Dutje (1995).
Galeria Joan Prats presenta, a Paris Photo 2017, obres de Hannah Collins (Londres, 1956) i d’Antoni Muntadas (Barcelona, 1942).
El mètode utilitzat per Collins amb The interior and the exterior, Noah Purifoy, 2015, ret homenatge a Walker Evans, a través de la documentació fotogràfica de les escultures de l’artista afroamericà Purifoy (1917-2004). Les fotografies van acompanyades d’enregistraments d’entrevistes.
Muntadas, investiga sobre els llocs de poder amb Architektur / Räume / Gesten II, 2017. En aquests 10 tríptics, Muntadas reuneix imatges d’arxiu, posant en relació llocs de poder amb gestos de decisió. L’artista ressalta així la forma en què els elements arquitectònics cristal·litzen els gestos i les decisions de poder.
PARIS PHOTO Stand D15.
Grand Palais. 09-12 NOV 2017
Port de Sagunt, València, 1955
Viu i treballa entre Nova York i Saro (Cantàbria)
La trajectòria de Victoria Civera s’inicià en els anys setanta, treballant principalment el fotomuntatge. Al llarg de la dècada següent, es va centrar en la pintura, en un primer moment abstracta, encara que després va incorporar la figuració. És a mitjans d’aquesta dècada quan Victoria Civera es trasllada a Nova York i inclou fotografia i escultura a la seva pràctica artística, produint-se un canvi en la seva obra, que esdevé més introspectiva.
Per la iconografia de la seva obra, centrada en l’univers femení, i pel seu contingut oníric, Victoria Civera ha aconseguit un llenguatge personal ple de matisos. S’ha mogut entre les peces de gran escala, en les quals opta per materials industrials, i peces d’una poètica mesurada i suggeridora, incorporant sovint objectes de la vida domèstica.
Barcelona, 1942
Viu i treballa entre Barcelona, Nova York i Venècia.
L’obra d’Antoni Muntadas ha desenvolupat des dels seus inicis –a principis dels anys setanta– una crítica constant cap als llenguatges i missatges dels mitjans de comunicació com clars instruments de poder.
Ja des d’un primer moment va utilitzar el vídeo com una útil eina amb la qual disseccionar i fer visibles els mecanismes de comunicació d’allò que ell, referint-se a la televisió, va denominar `media landscape´. Aquest genuí estudi i tractament el van convertir en un dels pioners en el camp artístic audiovisual.
Així mateix, Muntadas ha analitzat i qüestionat les relacions que s’estableixen entre el públic i el privat a través de les seves peces en vídeo, fotografia i instal·lacions multimèdia; és a partir dels anys noranta quan també incorpora internet a aquesta llista.
També des de la dècada dels noranta, inicia un nou tipus de projectes de llarga durada. En cadascun d’aquests projectes es desenvolupa un concepte principal que s’anirà estenent al llarg de diferents etapes i contextos.