Tag Archives: Caixaforum

Caixaforum, Madrid

30.11.2023 – 31.03.2024

 

El germen de la exposición es una selección de obras de paisajes de la Colección de Arte Contemporáneo Fundación ”la Caixa”, cuya visión sobre el paisaje queda ampliada con préstamos procedentes de artistas y colecciones de distintas instituciones.

 

En la cultura europea, el paisaje empezó a valorarse como un género pictórico a partir del siglo XVII y alcanzó su máxima expresión en el siglo XIX, desde el Romanticismo hasta el Impresionismo. Actualmente, el paisaje natural ha vuelto a la palestra debido a las posibilidades de fabulación que permite la tecnología digital, así como por la inquietud que genera el deterioro de la naturaleza y la amenaza medioambiental del cambio climático. Si en un principio el paisaje permitió soñar con la idea de paraíso y dio forma a lugares desconocidos o remotos, hoy cobra de nuevo relevancia en el arte con la hibridación de imágenes y la posibilidad de crear nuevas ficciones.

 

El título, “Horizonte y límite”, quiere enfatizar la manera cómo percibimos el territorio. Ante la inmensidad del mundo, el ser humano solo puede aprenderlo encuadrando la mirada y representando lo que, en definitiva, es una ilusión. La muestra está dividida en secciones temáticas que abordan la ficción del paisaje, la percepción y la vivencia del paisaje, así como el impacto humano en la naturaleza.

 

+ info

digerir el món

‘Digerir el món on és’

CaixaForum, Barcelona

Del 20 de juliol al 30 d’octubre de 2022

 

L’exposició planteja la possibilitat de produir sistemes que permetin llevar la supremacia antropocèntrica per reinventar noves maneres de viure. Inclou obres de Victoria Civera, Teresa Lanceta, Sue Williams, Inês Neto Dos Santos, Menchu Lamas, Tacita Dean i Mariana Silva, entre d’altres. 

 

Comissariada per Alba Colomo

 

 

 

Els fongs, a diferència de la majoria d’organismes del planeta, no busquen menjar per ingerir i absorbir, sinó que es nodreixen a partir del miceli: una xarxa dinàmica subterrània que connecta les arrels de les plantes per compartir els nutrients. Les societats humanes estem íntimament relacionades amb els fongs, ja que la nostra supervivència com a espècie depèn indefugiblement de cohabitar comú.

 

En contra de la lògica capitalista, que promou l’individualisme i la superioritat de l’espècie humana sobre la natura, l’exposició aborda la necessitat de repensar-nos com a espècie animal i de situar-nos dins d’una xarxa interespècie, d’encarnar la col·lectivitat diversa per implicar-nos-hi de manera activa i, com diria l’antropòloga Yayo Herrero, de “fer-nos-en càrrec”.

 

“Digerir el món on és” entrellaça un seguit d’obres que s’han fet des dels anys 80 fins a l’actualitat, que reflecteixen la interdependència i les relacions tentaculars que ens travessen i que sostenen la vida, mentre s’aborden tant els límits físics i emocionals dels ecosistemes que habitem com la vulnerabilitat inherent a tots els éssers vius.

 

 

+ info

Caixaforum, Barcelona

09.03 – 19.06.2022

 

L’exposició examina un terreny fluït, postcrisi i postpandèmia en què hackejar representa noves possibilitats en front de la realitat.

Comissariada per Bárbara Cueto, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de Comissariat i explora la idea del hack en tant que intervenció de perspectiva expandida.

El 1903, Guglielmo Marconi va voler presentar al públic londinenc el primer missatge enviat sense fil. Abans de començar, l’aparell receptor va emetre un missatge en codi morse que deia “Rates! ¡Rates! ¡Rates!”, seguit de diversos insults vers el científic i els que allà eren presents. La ràdio no era un canal privat com Marconi l’havia fet aparentar; els missatges sense fil podien ser interceptats i interferits. Aquest curt i intrusiu fragment va esdevenir el primer hack de la història.

Si bé hackejar normalment fa referència a infiltrar-se en un entorn informàtic, qualsevol domini de la natura pot introduir una mostra de virtualitat, entès això com un element que té presència aparent i no pas real. Per tant, tot pot ser hackejat. Un hack és una manera d’intervenir dins d’aquesta natura i revelar tant els poders productius com els destructius. El hacking provoca un estat de possibilitat i fa visible un acte d’imaginació. Inevitablement aquest gest es converteix en polític, si es considera que obre una finestra cap a noves demandes, expectatives i desitjos.

L’exposició “Rates! Rates! Rates!” pren el hack com a acte poètic i gest polític a partir d’una selecció d’obres que representen múltiples procediments i diverses generacions diferents d’artistes. Entre d’altres hi figuren Antoni Muntadas, Eve Sussman, Elena Asins i Gordon Matta-Clark, que irrompen amb gramàtiques virtuals per fer veure un espai liminar en què poder imaginar alternatives als relats hegemònics i formular històries en una realitat substituta. En conseqüència, la mostra es transforma en una estructura de relectura política que proposa un exercici a través d’evocar poèticament l’alteritat, la sensibilitat del codi digital i els lèxics tecnològics dissidents.

 

 + info

Caixaforum, Barcelona

19.7 – 21.10.2018

 

 

 

Al llarg de la història els artistes s’han demanat de què és capaç l’art. Aquesta exploració de la potència de l’art com a eina transformadora segueix vigent avui dia. Els artistes treballen amb representacions de la realitat que, de manera més o menys poètica, manifesten la seva visió sobre la vida que els envolta, i generen obres amb el poder d’una turbulència, és a dir, com un detonant capaç d’obrir els ulls de la societat davant de realitats desconegudes.

 

La mostra presenta vint artistes de generacions, cosmovisions i maneres de fer diferents, com a reflex de la diversitat de la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, reunida al llarg de més de trenta anys, amb l’objectiu de promoure la crítica, el debat i la reflexió activa sobre el món que vivim i construïm.

Comissària Nimfa Bisbe

 

+ info

Caixaforum, Barcelona

31.1 – 20.5.2018

 

 

 

No han estat poques les ocasions en què els pintors han optat per treballar a l’aire lliure, enfront de la impossibilitat de traslladar un model impossible de traslladar a l’estudi. Aquest fet va suposar un canvi radical en la relació interior-exterior que s’havia produït fins aleshores. L’obra es torna portàtil, però en ampliar el taller i suprimir les barreres arquitectòniques que condicionen la seva mida, serà el desplaçament geogràfic el que passarà a convertir-se en el nou obstacle. Per aquestes i altres raons, hi ha qui van optar per reduir al màxim aquestes necessitats espacials i van limitar a un simple registre en forma d’esbossos, escrits, fotografies o filmacions la seva tasca com a artista.

 

Sota el braç: entre el palmell de la mà i l’aixella suposa una aproximació a aquests límits que han condicionat històricament el treball de l’artista. Un punt de partida que, tot i que centrat inicialment en els límits físics, va més enllà i intenta reflectir la relació del creador amb el seu entorn més proper. L’exposició, comissariada per Ángel Calvo Ulloa, aplega un conjunt d’obres –des de pintura fins a fotografia, instal·lacions i la performance– dels artistes Francesco Arena, Jorge Barbi, stanley brouwn, Christian García Bello, Fernando García, Irene Grau, Pedro G. Romero, Pere Llobera, Fina Miralles, Radouan Mriziga, Perejaume, Rodríguez-Méndez, Thomas Schütte i Juan Uslé.

 

+ info