Category Archives: 2023

Amb Mar Arza, Anna Irina Russell i Pere Llobera. Comissariada per Rosa Pera

 

Ens complau presentar una nova exposició de Ràfols Casamada a la Galeria Joan Prats, comissariada per Rosa Pera, l’any en el qual se celebra el centenari del naixement de l’artista. L’exposició comptarà també amb la participació dels artistes Mar Arza, Anna Irina Russell i Pere Llobera.

 

En aquesta exposició es mostraran una selecció de peces de Ràfols Casamada (1923-2009), artista emblemàtic de la nostra galeria, que va tenir una dilatada trajectòria pictòrica i també com a poeta i en l’educació artística. Rosa Pera planteja una profusa exposició proposant una lectura actual de l’obra de Ràfols Casamada. El seu acostament a les creacions de l’artista intenta fugir dels estàndards en els quals ens hem habituat a percebre el seu treball.

 

 

Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923-2009). Entre les seves últimes exposicions retrospectives, destaquen Ràfols Casamada i Maria Girona. L’equilibri possible, al Museu de Montserrat, Montserrat; Albert Ràfols Casamada Écho. Peintures et Dessins, al Centre d’Arts Plastiques, Espace d’art contemporain des Voûtes du Port, Royan (2018); Albert Ràfols Casamada. Pintura, a la Fundació Vila Casas, Barcelona; El camino del color, Ràfols Casamada y Esteban Vicente, al Museo Esteban Vicente, Segovia; Signe d’air. Albert Ràfols-Casamada et Paris, a l’Instituto Cervantes, París (2016); Ràfols Casamada. Pintura 1950-2005, itinerant entre 2003 i 2009 per centres de Praga, Bratislava, Tirana, Lisboa, Roma, Guadalajara, Mèxic i Nova York; Ràfols Casamada: Espacios de luz, a la Fundación Real Casa de la Moneda, Madrid (2007); Albert Ràfols Casamada, a l’Abadía de Santo Domingo de Silos, Burgos; Els espais del color. Pintura 1980-2003, al Centre Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat (2003); Ràfols Casamada, al MACBA, Barcelona i a l’IVAM, València (2001).

 

Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982), el Premio Nacional de Artes Plásticas (1980), el nomenament d’Officier de l’Ordre des Arts et Lettres (1991) i el Premi Nacional d’Arts Visuals (2003). La seva obra està en nombroses col·leccions com MACBA de Barcelona, MNAC de Barcelona, MNCARS de Madrid, Museo de Bellas Artes de Bilbao, IVAM de València, Museo de Arte Abstracto de Cuenca, Musée d’Art Moderne de París, Museo Rufino Tamayo de Mèxic, Fundació Joan Miró de Barcelona, Fundación Juan March de Madrid, Patrimonio Nacional de Madrid i Centre Georges Pompidou, París.

 

El 2023 s’ha presentat a la Nau Gaudí de Mataró l’exposició antològica Ràfols Casamada: obres de la Col·lecció Bassat i l’exposició Ensenyar és aprendre, amb obres d’art i material d’arxiu, a Eina, Barcelona. Al novembre s’inaugurarà també l’exposició Ràfols Casamada. El passeig del poeta, a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, dins de les celebracions del centenari de l’artista.

 

 

Rosa Pera (Barcelona, 1966) és comissària, investigadora i crítica d’art, especialitzada en art contemporani i n’ha explorat les connexions amb el disseny, l’arquitectura, l’aprenentatge col·lectiu i l’espai públic, a través d’exposicions i projectes diversos. Com a tal, ha experimentat en formats específics dins i fora del museu, com Insideout: jardí del cambalache, Fundació Tàpies (2001), On Translation: la imatge, MACBA (2003), Ambulantes. cultura Portàtil, CCAC (2003), Quòrum, La Capella (2004), On Translation: Die Stadt, CaixaForum (2005), Fora de Lloc, Museu del Disseny (2015), o el Global Youth Culture Forum a Jeju, Corea del Sud (2018-2019). Ha aprofundit en el treball de figures com Muntadas, Bill Viola, Ai Weiwei, Miralda o Buckminster Fuller, mitjançant exposicions i projectes en diferents museus i contextos. Va ser directora fundadora de Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona (2008-2012), on va comissariar més de 20 exposicions i projectes a diferents espais de la ciutat i va ser membre del I Comitè Executiu de Cultura de l’ICUB-Institut de Cultura de Barcelona (2008-2012).

 

Mar Arza (Castelló, 1976) utilitza la poesia com a llenguatge principal en la seva obra. Es va formar en Belles Arts a València i més tard a Pittsburg (EUA) i Winchester (GB). En les seves creacions predomina el treball amb la paraula i el text, així com amb les textures i el paper.

 

Anna Irina Russell (Barcelona, 1993) a través de les instal·lacions, escultures i accions, investiga sobre formes i estructures de comunicació. El joc és una part fonamental en la seva pràctica artística i amb el que sovint convida al públic a relacionar-se amb la seva obra. Ha mostrat el seu treball en centres com a MACBA, CCCB, Blueproject Foundation, La Casa Encendida i Bombon Projects.

 

Pere Llobera (Barcelona, 1970) exerceix la seva pràctica artística a través de la mescla de diferents disciplines: pintura, escultura, instal·lació. La seva obra té un caràcter poètic i s’inspira principalment en la cultura popular i la música. A més de la seva carrera com a artista, també ha comissariat diverses exposicions. Va ser artista resident a la Rijksakademie, Amsterdam, entre 2006 i 2007.

 

Text de Rosa Pera

 

 

Cabello/Carceller

 

Tenim el plaer de participar a LOOP FAIR 2023, que tindrà lloc a l’Hotel Almanac Barcelona, del 21 al 23 de novembre de 2023. Presentem un treball recent de Cabello/Carceller, Una película sin ninguna intención, 2022, una videoinstal·lació de 3 canals que cobrarà un ressò particular a l’habitació de l’hotel.

 

“Una película sin ninguna intención s’inspira en un breu fragment, de tan sols uns segons, de la pel·lícula Les rendez-vous d’Anna (1978) de Chantal Akerman. L’acció situa la protagonista sola en una habitació anodina d’hotel. Anna acaba d’entrar, es dirigeix cap a les finestres i, abans d’obrir-ne una, descorre una cortineta per observar des d’allà una ciutat industrial. L’escena no va reproduir el guió original de la pel·lícula. Si hagués estat fidel a allò escrit, aquell món que la protagonista contempla des de la finestra hauria estat visualment mostrat al públic; però al final, a les imatges només podem veure la protagonista d’esquena mirant cap a l’exterior.

 

El que ens va interessar més d’aquesta escena aparentment nímia va ser la seva capacitat per evocar l’experiència de vida de qui, per diferents circumstàncies, no encaixem en el model convivencial hegemònic. Aïllament, incomprensió, distància, cos. L’Anna surt d’aquesta habitació per fingir que interactua amb els altres. A Una película sin ninguna intención, A. (una abreviatura polisèmica en referència al personatge K. de Franz Kafka, a qui també referís Akerman) ocupa un espai indefinit davant tres finestres, una cortineta i una cortina opaca. A diferència d’Anna, A. no surt mai d’aquest espai físic.”

 

 

Cabello/Carceller

 

Juan Uslé

Exposició del 16 al 25 de novembre
Inauguració i presentació, dijous 16 de novembre a partir de les 18h. Amb presència de l’artista i de l’editor.

 

“El libro parece uno de los objetos más bellos por ser un objeto paradójico:
a base de multiplicar y multiplicar los planos multiplica lo profundo.” (Oliván, 2023)

 

Ens complau presentar a Galeria Joan Prats el pròxim projecte editorial de Juan Uslé amb By Publications, en el qual l’artista ha realitzat 200 pintures noves com a portades, juntament amb una selecció de les seves obres.

 

Es tracta d’un projecte editorial singular, un viatge únic a través de l’art i l’expressió que ens submergeix en el món de Juan Uslé, acompanyat per la poesia de Lorenzo Oliván. En aquesta edició, les cobertes cobren vida d’una manera inusual, transformant-se en llenços on la màgia de la pintura es fusiona amb la profunditat de la fotografia i la paraula escrita.

 

Cada llibre és una obra d’art en ell mateix, reflectint la visió personal i la sensibilitat de Juan Uslé. Aquests 200 exemplars es creen de manera individual, com les peces d’un trencaclosques, com les gotes d’aigua que s’uneixen per a formar un riu.

 

DETALL DEL LLIBRE D’ARTISTA

 

 

By Publications és una editorial independent amb seu a Barcelona, especialitzada en l’edició, producció i distribució internacional de llibres d’art, fotografia i disseny.

 

Juan Uslé (Santander, 1954) viu i treballa entre Nueva York y Saro. És un dels artistes amb major projecció internacional del nostre país, la seva trajectòria està vinculada amb la ciutat de Nova York des dels anys vuitanta. Ha rebut reconeixements com el premi de dibuix Daniel & Florence Guerlain Contemporary Art Foundation (2020) i el Premio Nacional de Artes Plásticas de España (2002). Ha presentat la seva obra a la 51 Biennal de Venècia (2005), a la Documenta 9 de Kassel (1992) i a la Biennal de São Paulo (1985). Entre les seves últimes exposicions individuals destaquen De luz y sangre, Sala Verónicas, Murcia (2023), Ull i paisatge, BombasGens Centre d’Art, València (2021), Notes on SQR, MACE, Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (2019) i Juan Uslé. Dunkles licht, Kunstmuseum Bonn, Alemanya, que itinerà al CGAC de Santiago de Compostela amb el títol Juan Uslé: Luz Escura (2014). La seva obra pictòrica i fotogràfica s’ha exposat també a Es Baluard, Palma de Mallorca, Marta Herford, Alemanya (2010); Kunsthalle Emden, Alemanya (2009); MUDAM, Luxemburg, ARTIUM, Vitoria (2008); CAC, Málaga, Domus Artium, Salamanca, Fundació La Caixa, Barcelona (2007); Salvador Dalí Museum, St Petersburg Florida, Alburquerque Museum, New Mexico (2006); Fundación Marcelino Botín, Santander, IMMA, Dublín (2004); MNCARS, Madrid (2003); Museum Morsbroich, Leverkusen, Alemanya (2002); Museo Serralves, Porto (2001).

Lola Lasurt

14/09, 18.00h-20.30h Inauguració

18.30h: visita comentada per Lola Lasurt amb Esther Guillén i Neus Miró

25/10, 19.30h: visita comentada per Lola Lasurt

10/11, 19.00h: finissage i visita amb Lola Lasurt

 

El projecte de Lola Lasurt per al proper Barcelona Gallery Weekend vol reivindicar pràctiques artístiques abstractes que interessen a l’artista per mitjà de la seva pintura, tracta sobre pintar figurativament l’abstracció.

 

El projecte té dues parts amb les quals Lasurt s’aproxima pictòricament, primer, a l’Escuela de Vallecas (1920-39) i, després, a la ceràmica d’Esther Guillén (Lleida, 1943). Aquesta artista ha realitzat una obra rellevant i poc coneguda des dels anys seixanta, caracteritzada per una abstracció basada en formes orgàniques que, segons Lasurt, sembla influïda per l’avantguarda artística prèvia a la Guerra Civil i també per pràctiques artístiques ceràmiques que es donen els últims anys de la dictadura i primers anys de la democràcia. Moltes d’aquestes pràctiques van estar influenciades per les classes que Angelina Alòs va impartir des dels anys trenta als vuitanta a l’Escola del Treball de Barcelona.

 

L’exposició presenta una selecció de ceràmiques d’Esther Guillén, junt als treballs de Lola Lasurt. Lasurt composa així un dispositiu expositiu que genera una genealogia de pràctiques mitjançant obres i elements formalment connectats.

 

Text de Neus Miró (gestora cultural i comissària independent)

 

Mapa i llista d’obres

 

L’Antiga Farinera

Ctra. C66, 304, 17121 Corçà, La Bisbal d’Empordà, Girona

Google maps

 

Horaris:

Juliol de dijous a diumenge, 17.00-21.00h

Agost de dimarts a diumenge, 17.00-21.00h

 

Activitats:

Dissabte 8 de juliol, 19.30h. Muntadas, ‘Que vienen las suecas’ projecció comentada

Dissabte 29 de juliol, 19.30h. Oliver Frank Chanarin, ‘A Perfect Sentence’ presentació del seu últim llibre en col·laboració amb Terranova.

Dissabte 12 d’agost, 19.30h. Concert del violoncelista Oriol Prats (Capellades, 1989). Programa: L. Berio, J-S Bach, Z. Kodály. En col·laboració amb Schubertíada.

 

Per tercer any consecutiu, estem encantats de presentar el projecte col·laboratiu de les galeries Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard.

 

Un cop més, les tres galeries s’alineen, de juny a agost, per generar una proposta allunyada de les ciutats i les seves galeries d’origen. Aquest any, el projecte viatge a un nou espai més gran, l’Antiga Farinera, una fàbrica de farines construïda l’any 1822 al voltant d’una torre que data de segle XII.

 

Situat a Corçà, un petit poble medieval del Baix Empordà l’Antiga Farinera reunirà aquest estiu en un espai de 500 metres quadrats una exposició amb artistes de les tres galeries i també artistes convidats de diferents generacions. La proposta girarà al voltant del concepte moviment, i estarà acompanyada d’activitats paral·leles amb els artistes i altres agents culturals durant el període estiuenc.

 

Text per Ángela Segovia

 

 

 

Pablo del Pozo

15 de juny, 19h: visita amb l’artista

20 de Juliol, 19h: visita amb l’artista en conversa amb Gisela Chillida

 

 

Antes de ayer mi cuerpo estaba inútil.
Ahora está desgarrándose en sus rincones cuadrados.
Anne Sexton, «El beso», Poemas de amor

 

Ens complau presentar la primera exposició individual de Pablo del Pozo a Galeria Joan Prats, titulada Mi boca florece como un corte, que inclou tapissos i escultures recents de diferents teixits i formats.

 

Després de la seva exposició Cuando iba, iba con ella, y cuando volvía, me encontré con ella (2018) a la galeria amb Aïda Andrés Rodrigálvarez – on Pablo del Pozo va utilitzar materials com argila, guix, pigments i objectes recuperats per generar una reflexió entorn de la precarietat de la vida com realitat quotidiana-, ara l’artista opta per una nova línia d’investigació en la qual abraça temàtiques i materials inèdits en la seva obra.

 

El títol de l’exposició correspon al primer vers del poema «El beso» de l’escriptora nord-americana Anne Sexton (1928-1974). La trobada fortuïta amb aquest exemple de lírica, el nucli de la qual gira entorn a la idea que les ferides també poden provocar bellesa, ha esdevingut un catalitzador per prendre la Poesia – en majúscules- com a forma d’enteniment, passió i creació, sobretot l’escrita per autores, entre els quals destaquen Anne Sexton, Emily Dickinson o Anne Carson.

 

Pablo del Pozo presenta en aquesta exposició un projecte multidisciplinari centrat en la germinació de la vida i la celebració del desig en una nova naturalesa, en un nou hàbitat. Es tracta d’una recerca formal, principalment escultòrica, per a la qual ha utilitzat materials tèxtils, des del cordill i la tela de jute fins a la licra i la llana, i que ha treballat a través de tècniques tradicionals, principalment el ganxet, i altres més modernes com el hand tufting. L’artista ha realitzat les obres manualment en un laboriós procés que ha requerit de llarg temps per a confeccionar-les i que, a la vegada, li ha permès revaloritzar les considerades “tasques femenines”.

 

Les obres de Mi boca florece como un corte es caracteritzen per les seves formes orgàniques que remeten a organismes com flors, plantes penjants, però també a vísceres o a cossos humits, i la concepció de les quals s’ha valgut de branques com la botànica i la zoologia. Per a les escultures de llana, tela i corda, junt amb els tapissos, Pablo del Pozo s’ha basat en les trames microscòpiques de cèl·lules vegetals i humanes, que ha intentat replicar a través dels patrons de costura. A propòsit de les peces de licra, els pètals es transfiguren en una textura que recorda a una pell brillant en estat de transpiració, a una brillantor que remet a la tela de disfresses i a la roba de festa, al gaudi de la vida. L’estructura de les flors -els òrgans reproductius de les plantes que atreuen a la fauna per a què aquesta s’expandeixi i colonitzi pel territori- ens condueix a la idea del desig com un dels punts centrals de l’exposició.

 

A partir d’aquestes imatges, Pablo del Pozo crea un entorn natural on oferir un reducte que acosta la mort i la vida. I és que, com afirma l’escriptora i editora Patricia Castro sobre el dispositiu, “La multiplicidad de lo vivo ataca las certezas de un mundo pavimentado donde las flores deben crecer a los márgenes de la carretera. Se les impide brotar. Planta, animal, hombre o mujer ya no significan lo mismo. El fin se acerca, ¿lo sentís? Abrazadlo. Y no tengáis miedo a lo desconocido. Bienvenidxs de nuevo a la vida.”

 

Pablo del Pozo (Badajoz, 1994) viu i treballa a Barcelona. Es va graduar en Belles arts per la Universitat de Barcelona (2017). Va ser seleccionat a la Biennal de Valls, Premi Guasch-Coranty (2017), pel que va formar part de l’exposició al Centre Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (2018). Ha format part del circuit de la Biennal Jeune Création Européenne (2017-9) amb exposicions en museus de diverses ciutats europees: Montrouge, França (2017); Hjørring, Dinamarca; Cēsis, Letònia; Cluj, Romania (2018); Como, Itàlia; Figueres i Amarante, Portugal (2019). També ha rebut el premi de creació de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya (2017), i ha exposat en la col·lectiva de la sala el mes de juny de 2018. Ha estat nominat al Premi Miquel Casablancas (2019), la seva obra s’ha exposat a Fabra i Coats, i a la individual Al muerto, tiempo encima, comissariada per Jordi Garrido, a la Fundació Arranz Bravo de l’Hospitalet de Llobregat

Video de l’exposició

 

Art Brussels 2023

Art Brussels 2023 | Galeria Joan Prats,

Stand 5A 26 amb NOGUERASBLANCHARD

 

Programa Rediscovery, una selecció d’obres de

JOAN BROSSA

PEREJAUME

 

Art Brussels preview:  ENG    FR

 

La nostra selecció a Artsy

 

 

La proposta de Joan Prats i Nogueras Blanchard per Art Brussels 2023 presenta un diàleg entre l’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919 – 1998) i Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957). El 1975, Perejaume va quedar fascinat pel primer estudi monogràfic de l’obra poètica de Brossa. L’interès era mutu, ja que Brossa estava captivat per la combinació entre surrealisme i romanticisme representat a les primeres obres de Perejaume. Tot i ser artistes de generacions diferents, Brossa i Perejaume van creuar camins en el seu peculiar enfocament de la poesia a través d’objectes, gestos i representacions visuals.

 

Per a l’Art Brussels presentem una selecció d’obres històriques – des de 1980 fins al 1990 – un moment clau per tots dos, Brossa i Perejaume. Durant aquest període, Brossa va produir principalment els “poemes-objecte”; obres d’art on combina objectes del dia a dia que ell descontextualitza de la seva funció original per ampliar la seva natura crítica. Així mateix, Perejaume va passar de “pintar-pintura” a “despintar”. Com Brossa, Perejaume solia manipular els seus materials i símbols d’una forma que no sempre indica un punt de vista concret, sinó que més aviat s’aproxima a l’estat de la imatge a través d’inversions de significat.

 

Aquestes obres de Brossa i Perejaume volen realçar l’afinitat entre les seves maneres de veure la poesia i la influència. Per Perejaume, pintar és un exercici d’ocultació, de tapar amb una successió de capes. Metamorfosador atén a aquesta lògica assenyalant l’origen. En cobrir el bastidor amb una tela, Perejaume revela l’expressió pictòrica del rerefons. La transformació potencial dels objectes i la seva ocultació també es reflecteixen en els poemes-objectes de Brossa. Eclipsi o Puzle deixen de ser objectes per convertir-se en artefactes poètics que naixen com un joc irònic que genera desconcert en l’espectador. Així mateix, Projeccions, de Perejaume, i Sense paisatge, de Brossa, amaguen, mostren i superposen punts de vista, imatges i objectes per rebel·lar-se contra els estrictes significats.

 

inauguració 29 de març, 19.00 h, amb la presència de l’artista

30.03.2023 – 20.05.2023

 

 

Ens complau presentar la primera exposició individual de Tadáskía (Rio de Janeiro, 1993) a la Galeria Joan Prats.

 

rara ocellet reuneix una selecció dels últims treballs de Tadáskía, realitzats durant la seva residència al Salzburger Kunstverein (Àustria) i Barcelona entre finals del 2022 i principis del 2023. L’exposició rara ocellet presenta dibuixos, teles, escultures, fotografies i una videoinstal·lació i estarà acompanyada d’un text d’Ingrid Blanco Díaz (L’Havana, 1972), comissària independent i investigadora establerta a Barcelona.

 

Aquesta exposició és la porta cap al món imaginari quasi místic de l’artista, on no només representa el seu treball, sinó també la seva relació amb el món. Les obres que mostrarem transporten a un univers viu i colorista per oferir-nos els somnis de la seva infància o la intimitat de la seva família. A la mostra destaca la figura de l’ocell. “Ocellets és una manera afectuosa d’anomenar als ocells en català. També és el nom de la plaça que es troba al costat d’on vaig estar per primer cop a Barcelona. Això em va fer pensar en la gent i en el menjar de la mateixa forma que penso en els ocells que emigren d’un lloc a un altre, canviant ràpidament d’idioma i de convivència” (Tadáskía).

 

En paraules d’Ingrid Blanco: “a rara ocellet es reuneixen diversos dels processos narratius a través dels quals l’artista ens desvetlla les eines que desplega per a imaginar-se i agenciar-se. El seu treball és una constant investigació sobre el seu lloc en el món i com es vincula a ell.  A través de les seves performances, en la seva relació amb els objectes, els materials, les formes, les textures i els colors, expressa la seva identitat i revela quines són les decisions que pren per a construir-se i existir.  La comunitat, la família, el cos, els llaços afectius, les formes d’interconnexió, les experiències vitals, el màgic i l’ancestral són alguns dels eixos que canalitzen el seu quefer.”

 

La producció de Tadáskía es pot agrupar en el que la comissària Clarissa Diniz (Recife, Brasil, 1985) va denominar com “famílies”, conjunts d’obres amb característiques similars que creen una relació entre elles. A l’artista l’interessa presentar l’esperit de les coses, en un procediment situat entre la figuració i l’abstracció; on el senzill arriba a ser místic. En els seus dibuixos de qualitats volàtils i sensibles, sovint realitzats amb materials simples, com paper reciclat, llapis de colors o esmalt d’ungles, conviuen agrupacions de vegades complementàries, de vegades dissidents. “Depenent d’on ens trobem, pot haver-hi transformacions en la forma, el color, la línia.” (Tadáskía)

 

Tadáskía és una artista visual, escriptora, trans i negra. El seu imaginari està sostingut per coses visibles i invisibles. Ja siguin dibuixos, fotografies, instal·lacions, treballs tèxtils o “aparicions”, Tadáskía estableix una relació amb la matèria que pot sorgir de la trobada, creant al seu voltant imaginaris afrodiaspòrics i una espiritualitat sincrètica. A les seves obres, l’artista suggereix altres nocions del temps i espai enfront els binarismes, plantejant també dubtes als camps de la forma, la línia i el color.

 

Tadáskía (Rio de Janeiro, Brasil, 1993) viu i treballa entre Rio de Janeiro i São Paulo. És llicenciada en Arts Visuals per la UERJ (2012-2016) i té un Màster en Educació per la UFRJ (2019-2021). El 2022 va realitzar la seva primera exposició individual noite e dia a Sé, São Paulo, i també a Europa, durant la seva residència a Homesession, Barcelona. Ha participat en exposicions col·lectives recents en MAM, São Paulo, 2022; ISLAA, Nova York; Triangle Asterides, Marsella; Framer Framed, Amsterdam; Madragoa, Lisboa; Casa de Cultura do Parque, São Paulo; Casa Zalszupin, São Paulo (2022); Pivô, São Paulo; Fortes D’Aloia & Gabriel, São Paulo; Galeria Luisa Strina, São Paulo; Casa da Cultura da Comporta; EAV Parque Lage, Rio de Janeiro (2021); Museu de Arte do Rio de Janeiro (2020-21); Paço Imperial, Rio de Janeiro; EAV Parque Lage, Rio de Janeiro (2019-2020). El 2023 ha estat en residència a la Salzburger Kunstverein, Salzburg.

 

Agraïments a  Loop, Homesession

ARCOmadrid 2023

Galeria Joan Prats

Booth 9C06

 

 

Per al nostre estand a la fira d’ARCOmadrid 2022 presentem una selecció de peces dels nostres artistes Erick Beltrán, Alfons Borrell, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Luis Gordillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Perejaume, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Caio Reisewitz, José María Sicilia, Juan Uslé.

 

 

Per primera vegada, presentarem un llenç de l’artista brasilera Tadáskía.

 

 

Preview aquí

 

 

Alfons Borrell

Ens complau presentar la nova exposició d’Alfons Borrell a Galeria Joan Prats, titulada Entrar al mar i sortir-ne blau, que inaugurem el proper dissabte 28 de gener, d’11 a 14h, i on presentarem pintures sobre tela i sobre paper realitzades des de 1959 fins al 2017.

 

Valentín Roma, en motiu de l’exposició, ha escrit: 

 

En un dels seus assajos més celebrats, que porta per títol Sobre no-res, el poeta nord-americà Mark Strand es pregunta a què es deu aquesta inclinació per substanciar la vacuïtat, per omplir-la amb paraules, gestos, imatges.

 

Strand assenyala almenys tres comeses per al llenguatge quan aquest es veu interpel·lat des de la nuesa: un és un cert grau d’obstinació; un altre, la lleugeresa com a fonament enfront del definitiu; l’últim, una mena d’obertura cap el que no sent un misteri tampoc resulta fàcilment nomenable, alguna cosa semblant a una minuciositat pendent de precisar-se.

 

L’anterior tríada bé podria servir per a aproximar-nos a l’obra d’Alfons Borrell, a la seva persistència –tan poc exemplificativa i tan rotunda– respecte a uns arguments propis mitjançant els quals desenvolupar la pràctica de la pintura; a les seves intervencions en nom d’aquesta lleugeresa mai fàtua o purament estilística, una sort d’ètica material; a la seva intensa manera d’erigir els detalls fins a fer-los imprescindibles.

 

Seguir llegint