Tag Archives: Brasil

Caio Reisewitz

Text de Verónica Stigger (Porto Alegre, 1973), escriptora, crítica d’art, comissària independent i professora.

 

Visita en 3D

 

Conversas amb Caio Reisewitz i comissaris (veure mes avall)

 

      

 

 

El proper 11 de març inaugurem Recado da Mata, la quarta exposició de Caio Reisewitz a Galeria Joan Prats, on presentem 11 fotografies, un vídeo i un àudio.

 

Caio Reisewitz ha fet moltes de las fotografies reunides en aquesta exposició com una resposta a la lectura dels llibres de dos grans pensadors i líders indígenes que treballen avui a Brasil: A queda do céu [La caiguda del cel], de Davi Kopenawa en coautoria amb Bruce Albert, i Ideias para adiar o fim do mundo [Idees per a posposar la fi del món], d’Ailton Krenak. El títol d’aquesta exposició, a més, manlleva el títol del prefaci que l’antropòleg Eduardo Viveiros de Castro va escriure per al llibre de Kopenawa i Albert, qui al seu torn al·ludeix al conte “O recado do morro” [“El missatge del turó”], de João Guimarães Rosa. En el conte, un rodamón i un ermità adverteixen a la població de la regió sobre el missatge que diuen haver rebut del propi Morro da Garça (Turó de Garça): en un grup de set homes, un d’ells seria assassinat a traïció. En el prefaci, Viveiros de Castro reprèn la idea d’una mort imminent anunciada per la naturalesa; ara ja no per la veu del turó, sinó per la veu de la selva. La selva ens adverteix que està sent exterminada per l’home i, aquest missatge de la natura, és el que Caio Reisewitz ha intentat mostrar-nos en les seves fotografies.

 

Una de les obres més recents en aquesta exposició és Ambé, el títol de la qual, com el dels altres treballs exposats (a excepció de Penedo), fan referència a un topònim d’origen tupí. Ambé és el nom d’una comunitat rural a 80 km del centre de Macapá, en Amapá, però també significa, a la regió amazònica, el que és aspre, crespat, rugós. Com en la gran majoria dels treballs de Reisewitz, en aquesta fotografia, no distingim presència humana. Només veiem una espessa brolla de branques, troncs i fulles característiques de la selva amazònica. No obstant això, no distingir la presència humana en la selva no significa que estigui deshabitada. El topònim indígena ens recorda que, per als amerindis, la selva sempre està plena d’una multiplicitat d’éssers invisibles per a nosaltres (…) A l’enganxar fragments de diferents fotografies, superposar-les i tornar a fotografiar-les amb manipulació de color, donant-li un tint blavós a l’escena, Reisewitz crea, a Ambé, un ambient irreal, gairebé espectral, com si mostrés una imatge d’un somni o una visió d’un xaman, en la qual, sense veure als éssers invisibles de la selva, intuïm la seva presència. (…)

 

Sempre preocupat per l’explotació desenfrenada de la natura per part de l’home i les seves nefastes conseqüències, Caio Reisewitz, a fotografies com Tipioca i Upurupã, troba la manera de fer aquest missatge encara més eloqüent, més visible, superposant, sobre la imatge de la selva, part de l’arquitectura del Palau del Planalto (seu del poder executiu federal del Brasil), que podem albirar com un fantasma o una aparició, surant amenaçadorament. No hem de perdre de vista que aquesta exposició es realitza en un moment en què el govern de l’actual president, Jair Bolsonaro, és còmplice admès de la major devastació mai imposada a l’Amazones i al Pantanal de la història recent, amb la desforestació havent arribat al seu nivell més alt des de 2008, a més de promoure repetits atacs contra la població indígena, contra els seus territoris i drets garantits per la Constitució de 1988. En els últims dos anys, diverses ciutats brasileres, fins i tot al Sud-est i Sud, han estat cobertes durant dies i dies pel fum de les fogueres. Ja no era només un missatge, sinó un fort crit de socors de la selva.

 

 

 

Caio Reisewitz (São Paulo, 1967) viu i treballa a São Paulo. És un dels fotògrafs més importants de Brasil, ha centrat la seva obra en la difícil relació entre la natura i les persones. Entre les seves exposicions individuals recents destaquen: Biblioteca, Museo de Antioquia, Colòmbia (2018); Altamira, Pinacoteca do Estado de São Paulo (2017); Ingenios de hoy, Photoespaña, Museo de Albacete (2016); Disorder, Maison Europeénne de la Photographie, París i Florestas, favelas e falcatruas, Huis Marseille Museum voor Fotografie, Amsterdam (2015); Caio Reisewitz, ICP – International Center of Photography, Nova York (2014). Ha participat a La Biennale de l’Image Tangible, París (2018); a la Guangzhou Image Triennial (2017); a la biennal de Curitiba, Brasil (2015 i 2013); a la biennal Daegu Photo, Corea del Sud (2014), al projecte LARA Latin American Roaming Artist, Colòmbia (2013), a la biennal de Nanjing (2010), a la Bienal del Fin del Mundo d’Ushuaia, Argentina (2009 i 2007), a la biennal de Venècia (2005) representant al Brasil, i a la biennal de São Paulo (2004). La seva obra ha estat exposada a centres d’art internacionals, com Beijing Minsheng Art Museum, Beijing; Phoenix Art Museum, Arizona; Gropius Bau, Berlín; Cisneros Fontanals Art Foundation, Miami; MARCO, Vigo; CAAC, Sevilla;  MUSAC, León; Museu de Arte Contemporanea de Goiás, Goiania; Museu de Arte Moderna da Bahia, Bahia; Casa da Imagem, OCA, São Paulo; CCBB, Rio de Janeiro i Grand Palais, París; entre d’altres.

 

Divendres 30 d’abril, 18h – Online (en castellà i portuguès) al següent Link

‘Caio Reisewitz y la crisis ambiental y forestal en el contexto del arte contemporáneo’

Conversa amb Paula Alzugaray (editora i comissària independient especialitzada en videoart), Orlando Maneschy (professor a la UFPA-Federal University of Pará, Amazônia) i Caio Reisewitz (artista)

Durada aproximada: 50 minuts

 

Divendres 7 de maig, 19h – Galeria Joan Prats (confirmació d’assistència a galeria@galeriajoanprats.com) i online (en castellà) al següent Link

‘Fotografía contemporánea en el contexto actual y coleccionismo’

Conversa amb Caio Reisewitz (artista), Moritz Neumüller (comissari i crític especialitzat en el medi fotogràfic i art digital) i Alejandro Castellote (comissari especialitzat en fotografia)

Durada aproximada: 50 minuts

 

casa_canoas_viii_mar_press

MAR Museu de Arte do Rio presenta la exposición Casa Carioca, que reúne alrededor de 800 obras en torno a temas relacionados con el hogar y la vida en Río de Janeiro y Brasil y será parte del programa cultural del Congreso Mundial de Arquitectos. – UIA 2021.

 

Comisariada por Marcelo Campos, curador jefe del MAR, y Joice Berth, arquitecta, urbanista y activista del movimiento feminista negro, cuenta con obras de Caio Reisewitz, entre otros.

 

La fecha de inauguración ha sido aplazada por la pandemia, pero en abril se inició la campaña online #CasaCariocaMAR, que muestra en los canales digitales del museo contenido inédito relacionado con Casa Carioca.

 

 

+ info

22mayomedellin1

 22.05 – 11.11.2019 

MAMM, Medellín, Colombia

 

Territorio común. Nuevas incorporaciones a la Colección MAMM incluye alrededor de cincuenta obras que dan algunas luces sobre el devenir del arte reciente en Colombia y más allá. Predomina la pintura aunque la instalación y el video también están presentes de manera decisiva. Más que sugerir temas o preocupaciones específicas, la exposición es un vistazo a los nuevos derroteros de la Colección del Museo y a algunas líneas de trabajo que los últimos años han abierto o consolidado.

 

Los últimos diez años han implicado una transformación profunda para el Museo de Arte Moderno de Medellín. Primero, con su llegada al edificio Talleres Robledo en Ciudad del Río en 2009 y, posteriormente, con la apertura del edificio Expansión en septiembre de 2015. Paralelamente –o quizás de manera un poco adelantada respecto a estos aspectos más visibles– el MAMM introducía una serie de cambios y reformulaciones de su proyecto museológico y cultural para Medellín y el país.

Poco a poco, este crecía y se modificaba hasta convertirse en el programa de exposiciones locales nacionales e internacionales, programas educativos y académicos, cine, una sala de estudio para la comunidad, etc., que conforman el Museo de hoy. Durante estos años también la Colección del Museo se ha nutrido con obras que reflejan tanto los cambios que la institución ha vivido como la programación que le ha dado vida.

 

 La Colección MAMM surge desde la fundación de la institución como fondo patrimonial con el que soportar la creación de la figura legal del Museo y también como acervo que permitiera la conservación, investigación y difusión del arte antioqueño y colombiano moderno y contemporáneo. Por la manera en que los orígenes de la institución están vinculados con la creación de la Colección podemos decir hoy que este es una parte intrínseca de su surgimiento y consolidación. Así, la Colección MAMM se presenta no sólo como un recorrido por el arte Antioqueño y Colombiano de la segunda mitad del siglo XX y lo que va del XXI sino, de manera significativa, como memoria institucional y apuesta programática.

 

+ info

img_0747

Museo de Antioquia, Casa del Encuentro, Antioquia, Colombia

Inauguración 4.12.2018 – 18.30h

Exposición 4.12.2018 – 17.2.2019

 

Curador Alejandro Castellote

 

Exposición del artista brasileño Caio Reisewitz (São Paulo, 1967), en la que presenta una instalación en gran formato acompañada de 19 fotografías, intervenidas mediante collage. En 2014, Caio Reisewitz presentó en una exposición individual en el ICP de Nueva York experimentos en forma de collage que había estado desarrollando desde 2008. En ellos, Reisewitz mira la ciudad «a lo lejos», desde la frondosidad de la naturaleza que rodea São Paulo.  

 

La exposición Biblioteca reúne por primera vez escenarios pertenecientes a los diferentes periodos de su práctica con el collage. Para la intervención creada específicamente para el Museo de Antioquia, Caio Reisewitz utiliza imágenes monumentales en las que conviven la densidad de la selva con los libros, una metáfora de la acumulación de conocimiento, dispuestos en un abigarramiento semejante al de los árboles. Documentos escritos, que el tiempo ha convertido en monumentos, coexisten con la naturaleza de la que provienen. En esos murales se inscriben asimismo, a modo de realidad dual y discordante, menciones a los problemas que afectan a las sociedades contemporáneas. La superposición de imágenes de archivo en los collages refiere a los problemas que afectan al ámbito geopolítico de Brasil y Colombia, pero no tienen el protagonismo estereotipado que habitualmente ocupan la violencia, la corrupción o las desigualdades sociales en las representaciones de lo latinoamericano.

 

+ info

 

Rio São Francisco II, 2015

São Paulo, 1967

Viu i treballa a São Paulo

 

 

El registre d’una naturalesa que canvia a gran velocitat és un dels temes que articula l’obra fotogràfica de Caio Reisewitz i en aquest sentit les seves imatges se situen en una tradició en la qual el mitjà fotogràfic és testimoni i captura realitats efímeres. L’activitat de l’home en el planeta, i en certes zones en particular, modifica de manera radical la fisonomia del paisatge.

 

Les seves fotografies, de gran format la majoria d’elles, es caracteritzen per la seva frontalitat i per una nitidesa espectacular que mostra la naturalesa de manera exuberant, i d’una bellesa irreal utòpica. En una ocasió ell mateix comentava: ‘de vegades aquestes imatges no semblen reals, d’utòpiques que són, però són certes, és la pura realitat’.