Tag Archives: galeria Joan Prats

Prats Nogueras Blanchard presentaremos un stand (9C06) con obras de:

 

Mercedes Azpilicueta, Juliana Cerqueira Leite, Victoria Civera, Luis Gordillo, Lola Lasurt, Ana Mendieta, Muntadas, Ester Partegàs, Perejaume, Wilfredo Prieto, José María Sicilia, Nancy Spero, Antoni Tàpies, Ignacio Uriarte y Juan Uslé.

 

Descúbrelo

 

 

También tendremos un Solo Project de Josep Ponsatí (Banyoles, 1974) en un stand compartido con la galería Bombon (9A01).

 

Conócelo

 

 

6-10 marzo | IFEMA Madrid 

Estamos felices de anunciar que Galeria Joan Prats y NoguerasBlanchard nos unimos para ser más fuertes, más relevantes y abrir nuevos horizontes. En 2024 empezaremos a operar como una misma galería: Prats Nogueras Blanchard.

 

Programaremos en dos espacios de exposición, uno en Barcelona y otro en Madrid.

 

Nuestra primera presentación como galería Prats Nogueras Blanchard tendrá lugar en ARCOmadrid. Y nuestra primera exposición, inaugurando la sede en Barcelona, será en abril con una muestra individual de Muntadas.

 

La nueva galería Prats Nogueras Blanchard es una alianza que encarna un compromiso colectivo para avanzar en el discurso del arte contemporáneo, abrazando nuestro pasado y afrontando los desafíos del futuro.

 

_

 

Ens fa molta il·lusió anunciar que la Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard ens unim per a ser més fortes, més rellevants i arribar a nous horitzons. El 2024 començarem a operar com una mateixa galeria: Prats Nogueras Blanchard.

 

Programarem en dos espais d’exposició, un a Barcelona i altre a Madrid.

 

La nostra primera presentació com a galeria Prats Nogueras Blanchard tindrà lloc a ARCOmadrid. I la nostra primera exposició, inaugurant la seu a Barcelona, serà a l’abril amb una mostra individual de Muntadas.

 

La nova galeria Prats Nogueras Blanchard és una aliança que encarna un compromís col·lectiu per avançar en el discurs de l’art contemporani, abraçant el nostre passat i afrontant els desafiaments del futur.

 

_

 

We are thrilled to announce that Galeria Joan Prats and NoguerasBlanchard are joining forces in a spirit of collaboration to become stronger and open new horizons. In 2024 we will start operating as one gallery: Prats Nogueras Blanchard.

 

We will programme in two exhibition spaces, one in Barcelona and another in Madrid.

 

Prats Nogueras Blanchard will see the light for the first time at ARCOmadrid. Our first exhibition, inaugurating the Barcelona headquarters, will be in April with a solo show of Muntadas.

 

Prats Nogueras Blanchard is a joint venture that embodies a collective commitment to advance the discourse of contemporary art, by embracing our past and facing future challenges.

 

📸 Gregori Civera

 

Documental: ‘La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga’

 

L’exposició ‘La catifa màgica. Per a Joan de Muga’ és un homenatge a Joan de Muga, fundador i director de la Galeria Joan Prats des de 1976, quan es va inaugurar, i fins el 2020. L’exposició reunirà obra d’artistes que han format part de la galeria des dels seus inicis fins a l’actualitat, juntament amb fotografies, cartes, vídeos i documentació, per a explicar la història de la galeria i també la de Polígrafa i d’altres projectes de Joan de Muga com la Fundació Espai Poblenou.

 

Mostrarem obres de Juan Araujo, Francis Bacon, Alfons Borrell, Joan Brossa, Cabrita, Alexander Calder, Anthony Caro, Chillida, Christo & Jeanne-Claude, Victoria Civera, Hannah Collins, Helen Frankenthaler, Luis Gordillo, Guinovart, Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Louise Lawler, Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Muntadas, Pablo Palazuelo, Perejaume, Joan Ponç, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, George Segal, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Sue Williams

 

El títol de l’exposició s’inspira en un dibuix que Joan Ponç va dedicar a Joan de Muga, en el qual el retratava sobre una catifa voladora. Aquesta imatge remet al seu caràcter emprenedor i somiador, la seva passió per viatjar i per imaginar nous projectes.  

 

L’exposició l’estem organitzant amb la complicitat de Carles Guerra, qui escriurà el text de la publicació que editarem posteriorment.

 

Documental: La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga

diseños habitados

Diseños habitados

Helena Almeida – Chema Madoz

Foto Colectania. Del 22 de junio al 18 de septiembre, 2022

 

 

‘Diseños habitados’ propone una resonancia entre los trabajos de dos de los primeros autores que formaron parte de la colección de Foto Colectania, mostrando algunas claves de sus procesos creativos.

 

El título de la muestra rinde homenaje a Helena Almeida, que se toma prestado de la primera serie en la que utilizó la fotografía (Desenho habitado). También se recupera el concepto de diseño en su acepción renacentista, que se refiere tanto al dibujo como al proyecto y al proceso mental de trasladar lo imaginado por el artista a la obra. Un ejercicio que define con precisión el fascinante trabajo de estos creadores.

 

La coincidencia de que tanto Almeida como Madoz realicen bocetos posiblemente guarda relación con su interés por lo íntimo y vivencial. Los dos autores realizan infinidad de esbozos -que no siempre se convierten en obras finales- como primer paso para materializar sus ideas a través del lápiz y el papel. En esta exposición se ha querido resaltar el valor intrínseco de estos dibujos como meros y bellos bocetos, cuyo resultado expresan por medio de la fotografía.

 

Almeida interviene a veces la obra con estudiadas pinceladas o trazos de lápiz, y siempre fascina con sus ejercicios de reflexión y teatralidad. Madoz dibuja en los cuadernos personales que ha ido guardando a lo largo de los años, que se muestran por primera vez en esta exposición junto con algunos de los objetos que ensambla artesanalmente. Así, sus bocetos se convierten en objetos y sus objetos en imágenes, con su característico estilo y golpes de magia.

 

La colección de Foto Colectania reúne más de 3.000 fotografías, y quiere reflejar la diversidad de la fotografía española y portuguesa -desde 1950 hasta la actualidad- a través de un extenso conjunto de obras de cada uno de los fotógrafos representados.

 

 

+ info

Future Generation Art Prize 2021

September 25, 2021 – February 27, 2022

PinchukArtCentre (Kyiv, Ukraine)

 

 

On September 25, 2021 the PinchukArtCentre (Kyiv, Ukraine) will present an exhibition of the 21 shortlisted artists for the 6th edition of the Future Generation Art Prize. The show will focus on the presentation of newly produced works giving a remarkable view on the most actual artistic positions of a next generation of artists. Established by the Victor Pinchuk Foundation in 2009, the Future Generation Art Prize is a biannual global contemporary art prize to discover, recognize and give long-term support to a future generation of artists all over the world.

 

 

The shortlist of the Future Generation Art Prize 2017 includes: Alex Baczynski-Jenkins (33, UK), Wendimagegn Belete (34, Ethiopia), Minia Biabiany (32, Guadeloupe), Aziz Hazara (28, Afghanistan), Ho Rui An (29, Singapore), Agata Ingarden (26, Poland), Rindon Johnson (30, United States), Bronwyn Katz (26, South Africa), Lap-See Lam (30, Sweden), Mire Lee (32, South Korea), Paul Maheke (35, France), Lindsey Mendick (32, United Kingdom), Henrike Naumann (35, Germany), Pedro Neves Marques (35, Portugal), Frida Orupabo (34, Norway), Andres Pereira Paz (33, Bolivia), Teresa Solar (35, Spain), Trevor Yeung (32, China), and artist collectives Calla Henkel & Max Pitegoff (USA), Yarema Malashchuk and Roman Himey (Ukraine), and Hannah Quinlan & Rosie Hastings (UK).

 

The collective Yarema Malashchuk and Roman Himey was included to the shortlist as the winner of the PinchukArtCentre Prize 2020 – a national contemporary art prize awarded to young Ukrainian artists up to the age of 35.

 

All other artists were chosen by an international selection committee, which includes: Justine Ludwig, curator at Creative Time in NY; Julia Morandeira Arrizabalaga, researcher and curator; Daniel Muzyczuk, head of the Modern Art Department at Museum Sztuki in Lodz; Iheanyi Onwuegbucha, curator CCA Lagos; Jeppe Ugelvig, critic and curator; Zoe Whitley, director Chiesenhalе; June Yap, Director curatorial, programmes and publications Singapore Art Museum.

 

 

+ info

 

ARCO E-xhibitions 3. HANNAH COLLINS

 

 

Para la tercera E-xhibition presentamos una selección de obras de la artista Hannah Collins.

 

‘Family’ (1988), una obra de primera época de la artista, es una imagen en blanco y negro de un grupo de altavoces que permanecen en silencio y que se utilizaban habitualmente para la música de calle, sobre todo reggae, creada por antillanos de Londres, pero que se fotografiaron en el estudio de la artista.

 

‘Grapes’ (1989) forma parte de una serie de obras realizadas por Hannah Collins a partir de 1989, en las que aparece la exploración de la cuestión del lienzo y de su contenido de un modo lúdico, con motivos cuyo artificio es a la vez evidente y oculto. ‘Grapes’ es un “trompe-l’œil” que contesta la objetividad fotográfica y cualquier otra noción constitutiva de una historia oficial de la fotografía: no hay nada menos verdadero que esas uvas, que de hecho son globos de goma, nada más construido que esas imágenes imponentemente iluminadas, de formas engañosas, “asentadas” y expuestas durante mucho tiempo.

 

‘In the Course of Time (19)’ (1996) pertenece a una serie de obras resultado de los Viajes a Polonia y Bielorussia que la artista Hannah Collins realizó desde 1994 a 1996. Ambos países fueron ocupados por los nazis y formaron parte de la Unión Soviética. Estas obras son una meditación sobre el tiempo, la identidad y los efectos en las vides de las persones y en los paisajes de las circunstancias históricas, sociales y políticas.

 

La obra de Hannah Collins destaca por la poesía de sus inquietantes imágenes, por la evocadora e infinita asociación de ideas y conceptos en torno a la que se construye, y por la delicadeza de una visión del mundo entendida como una reflexión sobre el paso del tiempo y las huellas de la historia sobre los paisajes, las personas y los objetos.

 

Su obra se desarrolla principalmente en torno a la fotografía y al uso de un formato vinculado a la pantalla cinematográfica, tanto por las panorámicas a las que a menudo recurre, como por la textura de sus imágenes transferidas a lino, tratando la relación entre el imaginario y las convenciones pictóricas, arquitecturales y cinematográficas, relación sobre la que constantemente se cuestiona.

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D 

Memorándum. Luis Gordillo.

 

3 de febrero, 2021, a las 19h.

 

Museo Universidad de Navarra, Planta -1

 

Calificada por el propio Gordillo como la muestra más ambiciosa sobre su obra, esta exposición, comisariada por Sema D’Acosta, nos acerca no solo a la obra del artista sevillano, sino a la reflexión en torno a su forma de enfrentarse al hecho creativo.

 

El proyecto que Luis Gordillo (Sevilla, 1934) presenta en el Museo de la Universidad de Navarra se plantea como una revisión en la que se pueden contemplar sus trabajos principales del siglo XXI en diálogo con algunas otras piezas y series emblemáticas de su trayectoria anterior. Al mismo tiempo, en esta exposición se abordan en profundidad las líneas de investigación más destacadas de este último periodo, dando especial importancia a la constante retroalimentación que existe entre pintura y fotografía, un territorio característico del autor donde la imagen en proceso define configuraciones internas que construyen la obra. Memorándum está pensada como un espacio vivo que huye del cubo blanco y tiende a lo escenográfico. Su objetivo es implicar al visitante, mostrarle las tensiones y energías que desprende el trabajo de Luis Gordillo desde dentro, ofreciendo una doble perspectiva: por un lado, una visión macroscópica de familias afines de cuadros o temas recurrentes de su carrera; por otra, una observación detenida de las combustiones, exploraciones y derivas que se generan en el estudio.

 

+ info

ConversasComSerralves.

PALAVRA DE ARTISTA – JULIÃO SARMENTO

 

On January 29th, at 6:00 pm (7:00 pm Spain), watch the WORD OF ARTIST – JULIÃO SARMENTO conversation, online.

 

 

In this conversation between the artist Julião Sarmento and Joana Valsassina, curator of the Serralves Museum’s national itinerary program, the core of works by the artist, belonging to the Serralves Collection, will be the starting point for touching on themes that cover his work, revisiting individual exhibitions organized by the Museum and revealing some peculiarities of an important recent acquisition.

 

In dialogue with one of the most outstanding personalities in the contemporary artistic panorama, we will approach the different aspects of his career, seeking to know how he sees the future of art in the face of today’s challenges. 

 

Join the talk, through free prior registration to the email d.cruz@serralves.pt, until 12:00 on January 29th. 

 

 

+ info

CASA ÁRABE MADRID. Hassan Fathy: a contracorriente

 

28/01 – 16/05/2021

 

 

 

A partir del 28 de enero, Casa Árabe ofrece en Madrid la exposición Hassan Fathy: a contracorriente, comisariada por José Tono Martínez, en la que se recogen planos, maquetas, fotografías y libros del conocido como “el arquitecto de los pobres”. En este marco, se presentarán algunas obras de Hannah Collins y su visión personal del arquitecto, incluyendo el video I will make up a song and sing it in a theatre with night air above my head.

 

 

+ info

 

___

 

 

As of January 28, Casa Árabe offers in Madrid the exhibition Hassan Fathy: a contracorriente (against the current), curated by José Tono Martínez, in which plans, models, photographs and books by the “architect of the poor” are collected. In this context, some works by Hannah Collins will be presented, along with her personal vision of the architect, including the video I will make up a song and sing it in a theatre with night air above my head

 

 

+ info

Chema Madoz. La naturaleza de las cosas y su eco en la colección.

 

Museo Patio Herreriano, Valladolid

 

Del 16 de enero al 2 de mayo de 2021

 

Exposición comisariada por Oliva María Rubio

 

 

La exposición de Chema Madoz que ahora acoge el Museo Patio Herreriano es una buena oportunidad para conocer el trabajo del artista madrileño y de situarlo en una suerte de genealogía. Se establece un diálogo con artistas de la colección del Museo, con los que comparte una sensibilidad semántica y estética. Así, a las fotografías de Madoz se suman las imágenes de los objetos deconstruidos y recompuestos de Ángel Ferrant o el material escultórico de Joan Brossa y Perejaume. Cobran especial significación en este contexto las fotografías de Ángel Ferrant que documentan los objetos que mostró en las Galerías Syras de Barcelona a principios de los años treinta y que más tarde, no contento con su resultado, destruyó. Estas fotografías delatan un interés por el comportamiento de elementos heterogéneos que se encuentra en una esfera próxima a la de Chema Madoz. No es menos conocida la relación del fotógrafo con Joan Brossa, a través de la tensión entre los objetos y las ideas que también cultiva, con similar aliento poético, Perejaume.

 

+ info

Julião Sarmento participa en la exposición ‘Arte y arquitectura: un diálogo’ en el Centro Botín, Santander.

 

‘Arte y arquitectura: un diálogo’ explora la influencia de la arquitectura en el arte y ofrece reflexiones sobre cómo la arquitectura conforma nuestras propias vidas y articula la interacción social.

 

Esta exposición reúne una selección de obras de artistas que en su día dirigieron un taller de artes plásticas de la Fundación Botín y expusieron sus trabajos en Santander, junto con piezas creadas por antiguos beneficiarios de la beca de artes plásticas que concede la fundación.

 

Comisario: Benjamin Weil

 

Hasta el 14 de marzo de 2021

 

 

+ info

The artist Julião Sarmento participates in the group exhibition ‘RED LIGHT: Sexuality and representation in the Norlinda and José Lima Collection’ at Centro de Arte Oliva, João da Madeira, Portugal, until March 14, 2021.

 

RED LIGHT presents a selection of works from the Norlinda and José Lima art collection, having in common the approach to sexuality, declined in multiple themes, both presented in a complement of counterpoint and in a discordant confrontation: the representation of the body, male and female nudity, eroticism, fantasy, desire and pain, object and subject, pleasure and domination, places of female representation, male gaze, voyeurism, exhibitionism and self-representation in art.

 

Cuarated by Sandra Vieira Jürgens.

 

 

+ info

Speculative Intimacy – Culturgest, Porto.

 

Adaptación de la exposición de Fidelidade, Lisboa. Del 18 de diciembre, 2020 hasta el 28 de febrero de 2021, se puede visitar Speculative Intimacy, en Culturgest Porto.

 

A partir de las leyes de atracción de los cuerpos celestes y su posible analogía en el campo de las relaciones humanas, la exposición que aporta Alicia Kopf al ciclo ‘Chain Reaction’ traza un diagnóstico de las nuevas formas de intimidad en la era de las tecnologías digitales y la inteligencia artificial.

 

Más concretamente, los vídeos, dibujos y textos recogidos en esta exposición construyen un doble movimiento entre ellos. Por un lado, buscan en los desarrollos más recientes en cosmología y física cuántica vislumbres de una ley rigurosa del comportamiento de los cuerpos: una ley tan completa que explica la mecánica de lo que nos impulsa a un Otro, que finalmente revela la naturaleza de esa energía peculiar que llamamos amor. Por otro lado, estas obras nos colocan frente a la virtualización que las nuevas tecnologías prometen imponer a las formas y vivencias de ese mismo amor: la pantalla del móvil como baluarte sensual de contactos interpersonales, el espejismo del placer a la distancia de un clic, el aislamiento paradoja de la ultraconectividad, seducción transcrita en forma de algoritmo.

 

 

+ info

Diàlegs intrusos. Tot és present.

13.11.2020 – 7.11.2021.

Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Comissariat: Sergi Aguilar i Àlex Mitrani.

 

La irrupció l’art de la segona avantguarda sorgit amb posterioritat a la Guerra Civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial, representa no només una ampliació lògica de la cronologia del museu sinó que també l’aparició d’una sèrie d’obres que, pel seu esperit de modernitat i la seva transgressió de categories culturals i formats tècnics tradicionals, posa en qüestió les maneres de mirar i la mateixa concepció d’obra d’art.

 

Artistes: José María Sicilia, Joan Hernández Pijuan, Joan Brossa, Eduardo Chillida, Juli González, Lucio Fontana, entre d’altres.

 

+ info

Ara mateix: tot està per fer i tot és possible.

Arts Santa Monica. Nivell 2

Exposició: 10.11.2020 – 17.01.2021

 

Comissariat: Rosa Lleó i Chus Martínez

 

“Tot està per fer i tot és possible”

Aquestes paraules no són meves, sinó del poeta Miquel Martí i Pol. Sintetitzen els meus sentiments i l’exigència de no cessar en l’exercici d’acompanyar els artistes, de tenir cura de l’art. En les obres resideix un sentiment de llibertat fonamental per a una societat justa; en els fets hi habita una mena d’amor crucial per poder abraçar el món amb tota la seva duresa. Aquesta exposició és una petitíssima part d’un tresor —la comunitat artística que ens envolta— i espero que serveixi per alimentar el desig d’estar junts, de sentir, d’escoltar, de veure el món amb ells.

Chus Martínez i Rosa Lleó

 

 

Artistes: Javier PeñafielPedro TorresFito ConesaNúria Güell, Irene Solà, Tere Recarens, Gema Polanco, Anna Malagarida, Mercedes Azpilicueta, Blanca Casas Brullet, Patricia Dauder, Eulàlia Rovira i Adrian Schindler, Bernat Daviu i Regina Giménez

 

 

+ info

 

Political Advertisement X: 1952-2020. Un projecte de Muntadas i Marshall Reese.

 

Projecció Zumzeig Online: Coincidint amb les eleccions nord-americanes, la pel·lícula estarà disponible online durant 24 hores, el 3 de novembre.

 

La projecció també inclou una presentació d’Albert Alcoz i un epíleg de Marcelo Expósito.

 

+ info i entrades

 

 

Des de 1984, els artistes Muntadas i Marshall Reese han creat una antologia d’anuncis televisius de campanyes presidencials que s’actualitza cada 4 anys per a incloure anuncis de cada elecció presidencial, des de la campanya Eisenhower-Stevenson de 1952 fins a l’actual convocatòria electoral Trump-Biden.

 

La seva última versió, Political Advertisement X: 1952-2020, és una visió personal de com es presenten la política i els polítics a través de la imatge en moviment.

 

 

 

sesin melodim, seslerin yankım benim (tu voz es mi sonido es tu ruido es mi eco)

 

MIND the GAP, Hamburgo

21.10 – 13.12.2020

 

Instalación sonora de Annika Kahrs en colaboración con el músico Derya Yildirim.

 

 

 

La base de la instalación de sonido de 7 canales son las entrevistas que Kahrs y Yıldırım realizaron con los miembros de la familia de Yıldırım, sus padres, hermanos y primos, en Hamburgo. En las respectivas conversaciones se intercambiaron historias personales, específicamente preguntado sobre recuerdos sonoros y personalidad acústica. Estos se tradujeron luego en una compleja instalación de sonido en el estudio de sonido. La música se entiende aquí como una puesta en escena portadora de la memoria y un vínculo intergeneracional: qué canciones juegan un papel importante dentro de la familia, se transmiten a las siguientes generaciones y se reinterpretan, qué sonidos recuerdan los padres de su infancia en Sivas (Turquía), o los hermanos en Hamburgo.

 

sesin melodim, seslerin yankım benim (tu voz es mi sonido es tu ruido es mi eco) invita a los visitantes a acercarse a estos pensamientos y a escuchar el retrato de la familia de una manera temporalmente lineal y espacialmente vertical: cada piso representa a un miembro de la familia.

 

 

+ info

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

Exposures és una sèrie d’exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

Exposures #03Les mans

La tercera proposta gira entorn de la mà, la part del cos humà més vinculada a la creació artística juntament amb els ulls i que al mateix temps ens serveix per comunicar i relacionar-nos, igual que la paraula.

Reuneix obres d’Erick Beltrán, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Hannah Collins, Enzo Cucchi, Chema Madoz, Enrique Martínez Celaya, Muntadas, Perejaume, Marcel Rubio Juliana i Julião Sarmento.

Les nostres mans estan prenent un inusitat protagonisme en aquests últims mesos a causa del seu paper en la transmissió de virus. Tocar les coses, tocar-nos la cara, tocar altres mans ha passat a ser perillós, les mans ara es veuen obligades a cobrir-se amb guants, a rentar-se constantment, a no tocar, ni tan sols per a saludar.

Però hem vist com la seva presència ha estat una constant en moltes obres artístiques, des de l’art prehistòric fins als nostres dies, per la seva varietat formal i simbòlica.

El llenguatge no verbal dels gestos posa en evidència la relació entre la mà i la ment. En les obres que presentem, els gestos de la mà expressen diferents estats d’ànim, sentiments, actituds o emocions des de por o pena fins a sensualitat o complicitat. A vegades, com ocorre per exemple en treballs de Julião Sarmento, la seva representació al·ludeix a la totalitat del cos humà.

Els gestos de les mans també remeten a les convencions socials, esdevenen així, una representació de la condició humana en estreta relació amb la cultura i l’expressió. Com es posa de manifest en algunes obres de Muntadas, aquesta figura retòrica pot definir ambició, consens, imposició, autoritat o poder.

Aquesta exposició es podrà veure fins el 30 de setembre.

Accés a l’exposició

Fernando Prats, ganador de la tercera edición de la convocatoria para realizar intervenciones artísticas en ‘Fragmentos, Espacio de Arte y Memoria, Museo Nacional de Colombia’ en la categoría de artistas con larga trayectoria, con el proyecto ‘Aún tendría que haber luciérnagas’.

 

+ info 

 

Teresa Solar, among the 20 nominees to The Future Generation Art Prize, by The Victor Pinchuk Foundation (Ukraine).⁣

 

The Future Generation Art Prize is a biannual global contemporary art prize to discover, recognize and give long-term support to a future generation of artists, all under 35 years old. ⁣

 

An outstanding selection committee, appointed by a distinguished international jury, has chosen these artists who will display their works at the Pinchuk Art Centre in Kyiv. Subsequently, all of them will present their works in the Future Generation Art Prize exhibition at the Venice Biennale.⁣

 

+ info

Si la dècada de 1980 va representar a Europa un retorn a l’ordre, a la reivindicació d’una certa formalitat en l’art, als formats convencionals de la pintura i l’escultura àmpliament acceptats pel mercat, la de 1990 va reprendre bona part de les experiències conceptuals de dècades anteriors. D’aquesta manera, es van recuperar pràctiques relacionades amb el cos humà que conjuntament anomenem art d’acció. A l’Estat espanyol, aquestes pràctiques encara van tenir més rellevància, amb iniciatives múltiples que han exercit un immens impacte en l’art fins avui dia. Sovint aquest art d’acció s’expressava en forma de performances ‒que acostumaven a circular en àmbits molt restringits, en festivals o trobades‒ i la seva expressió més heterogènia, el que anomenem performativitat.

 

A través de diversos nodes, Acció recorrerà aquesta època i en rastrejarà algunes de les obres fonamentals. A més, inclourà documentació i material audiovisual majoritàriament inèdit que recupera aquelles experiències. El resultat és una exposició densa, amb múltiples extensions històriques i contemporànies, que ajudarà a interpretar d’una manera molt més precisa l’art del nostre temps.

 

Exposició comissariada per Ferran Barenblit, amb obres de Cabello/Carceller, entre d’altres.

 

+ info

No brilho da pele, exhibition by Julião Sarmento at Museu de Aveiro / Santa Joana, Portugal.

 

July 15 – September 27, 2020

 

Exhibition organized by the Museums of Aveiro in partnership with the Serralves Foundation – Museum of Contemporary Art and curated by Joana Valsassina.

 

 

Selection of works by Julião Sarmento (Lisbon, 1948) that illustrate different approaches to themes such as desire, voyeurism and violence, central to the artist’s practice.

 

The exhibition includes works from the 1970s to the present, covering different supports worked by the artist throughout his career, such as painting, sculpture, drawing, photography and installation. Exploring ambiguous territories associated with gestures of seduction and transgression, Julião Sarmento’s work create a network of references to cinema, literature, popular culture, everyday episodes and his own work.

 

+ info

Alrededores exentos de adultocentrismo. Javier Peñafiel.

Casal Solleric, Palma. 26 de juny – 25 de setembre de 2020

 

 

“Alrededores exentos de adultocentrismo” és un projecte de Javier Peñafiel que planteja un tema estructural dins la nostra societat, encara que fins ara massa ocultat, massa menystingut per tot tipus de poders que ens gestionen. L’adultcentrisme és un estat de les coses que naturalitza, de manera intencionada i egoista, que els adults decidim per les persones joves, deixant-les fora de les decisions sobre el seu propi context present i, allò més greu, el seu futur.

 

Adultcentrisme és entendre que les persones joves estan en construcció i no són aptes per a l’esfera pública. Els adults es reserven el dret de prendre totes les decisions que afecten el conjunt de la població. Es tracta d’una deriva del mateix concepte de patriarcat. Per extensió, també afecta les persones majors, que sofreixen la marginació de l’espai públic i de la presa de decisió.

 

Javier Peñafiel realitza una particular crítica de l’adultcentrisme en l’actual societat i proposa un subjecte que no obeeix, obsessionat amb polítiques de mobilitat radicals. Vol posar en valor la capacitat d’acció i decisió dels menors de 18 anys, sempre subordinats i considerats fora de la societat adulta.

 

Totes les obres de l’exposició són de nova creació, i es formalitzen en diversos dispositius:
1. Llibre d’artista
2. Animacions. Un conjunt de 20 videoanimacions de personatges (10) i escenes (10)
3. 20 OPIs desplegats per la ciutat de Palma, espais publicitaris que ha envaït i que durant 3 mesos funcionaran com hàbitats de vint personatges diferents
4. Taller. Un taller per a joves
5. Adulto Zen. Confedrama, autoentrevista dramatitzada

 

“Alrededores exentos de adultocentrismo” és una exposició híbrida: una part analògica i una part en línia. La part analògica la formen el llibre d’artista, el taller amb joves i els 20 personatges dels OPIs. La part digital està composta per les animacions i la confedrama, i s’allotja en diverses plataformes d’Internet.

 

+ info

A Storm in a Teacup & Sideshow of a sideshow, 2012

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

Exposures és una sèrie d’exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

Exposures #02La paraula

La segona proposta reuneix pràctiques conceptuals al voltant de la paraula i el llenguatge, eines bàsiques en la nostra relació amb el món i amb els altres.

Les obres d’Erick Beltrán, Joan Brossa, Pauline Bastard, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume, Teresa Solar Anna Dot (artista convidada) proposen textos, frases, missatges, enunciacions, que es converteixen en recursos d’anàlisi de la realitat caracteritzant-se pel seu caràcter crític i transformador del sistema de l’art i de la societat.

Els treballs presentats reflexionen sobre la relació entre paraula i imatge i utilitzant diverses estratègies lingüístiques. En el cas de l’obra de Teresa Solar, juga amb l’estètica de la fonètica i els cartells d’aprenentatge d’idiomes. En altres casos s’utilitza el llenguatge des d’una dimensió sonora -com en l’obra de Perejaume, sígnica –Javier Peñafiel– o poètica –Joan Brossa.

En l’obra de Muntadas de 2018 s’analitzen els mecanismes de la comunicació, el llenguatge i la problemàtica relació entre la producció de coneixement i el poder econòmic. També en el cas d’Erick Beltrán, mitjançant el llenguatge, dissecciona el món per classificar-lo, categoritzar-ne, diferenciar-ne cadascun dels seus elements per així intentar comprendre´l.

En una línia més narrativa, l’obra de Pauline Bastard parteix d’objectes trobats casualment que li permeten encarregar a desconeguts l’escriptura de ficcions creatives.

Finalment, hem volgut introduir una acció que va realitzar Anna Dot a la Fundació Brossa el 2019, evidentment per la seva connexió amb Joan Brossa, però també per la reflexió poètica al voltant de la construcció de les paraules.

Aquesta exposició es podrà veure fins al 10 de juny.

Accés a l’exposició

ARCO Madrid

 

26/02/2020 – 01/03/2020

 

Booth 9C09

 

LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN

 

+ info

Cabello / Carceller solo exhibition at Regelbau 411. Kunsthal for international samtidskunst. Thyholm, Denmark.

 

Opening Dec. 14 at 2pm.

Exhibition: December 14 2019 – February 16 2020.

 

 

Helena Cabello and Ana Carceller have been working together for three decades to exploring how particular body ideals and particular notions dominate our visual culture, how these notions create special kinds of representation, and how to offer alternatives to these notions.

 

The two bunkers in Regelbau 411 each present a video work that has been transformed into two site-specific video and text installations. The artists visited the art centre on Thyholm this summer and have since developed this special exhibition design.

 

 

+ info

 

Soñé que revelabas (Madeira), 2019

Inauguració: 10.10.2019, 19h

 

Divendres 11 d’octubre, 18.30h, conversa entre Juan Uslé i el comissari Javier Sánchez Martínez

 

El títol de la nova exposició de Juan Uslé a la Galeria Joan Prats, ‘Unsettled’ al·ludeix metafòricament a la pintura, tema central de tota la seva obra.

‘Unsettled’ significa inestable però també variable, inquiet, alguna cosa que inclou a contraris, o una paradoxa. En les pintures d’Uslé les franges de color fluctuen, no tenen un inici i un final definit, i remeten al pas del temps, les hores, les estacions, els paisatges que canvien, com Bèrnia, serralada situada al sud-est de la Península Ibèrica , un lloc d’inspiració per Uslé, entre molts altres.

 

El treball de Juan Uslé reflexiona sobre les possibilitats de la pintura. En paraules seves: “Parlant de pintura, jo també parlaria del seu tremolor, de la seva ‘no fixació’, del seu recorregut o, millor encara, del que entenem com a desplaçament.”

 

Formades per pinzellades repetides, encara que mai idèntiques, les seves obres es caracteritzen pel moviment i el ritme, i invoquen l’entorn que li envolta, i alhora, l’energia de les pulsions del cos. Uslé crea un idioma pictòric on es barregen aspectes formals o metalingüístics amb la seva experiència vital, a més de les al·lusions al temps i al propi procés de creació. Segons Juan Uslé: “El temps és allò que ens queda. Jo ho concebo com una superfície horitzontal on es diposita i transfiguren successos del passat i del futur. Moltes de les meves obres petites semblen prolongar-se, estendre’s en l’espai. Suggereixen un anomenem-li paisatge o espai de múltiples horitzons juxtaposats.”

 

A l’exposició, Uslé presenta formats petits, que creen una relació de proximitat i intimitat al costat d’obres de gran format, la dimensió més gran amb què ha treballat i que va iniciar el 2017. Les obres petites s’organitzen en famílies, i parlen de la repetició, però també contenen individualment una identitat pròpia.

 

L’exposició es completa amb dues fotografies de gran format. Fan al·lusions a la pintura i invoquen al recolliment i l’emoció del descobriment.

Interpel·len, com les seves pintures, a la nostra capacitat de veure, pensar, percebre i sentir.

 

CAT

En el marc de FIAC, Cinéphémère es presenta un vídeo de Perejaume, programa comissariat per Carolina Ciuti.

 

CAST

En el marco de FIAC, Cinéphémère se presenta un video de Perejaume, programa comisariado por Carolina

 

ENG

In the framework of FIAC, Cinéphémère presents a video of Perejaume, a program curated by Carolina Ciuti.

 

 

Perejaume

Surar, 2009, 9 min 50

 

+ info

 

Compositions. Flotation line

27.09.18 – 30.09.18

Industrial Akroll

27.9 / 28.9 / 29.9, 11 am-8 pm + 30.9, 11 am-3 pm

 

The former “Industrial Akroll” factory in L’Hospitalet de Llobregat started out as a house-workshop. In the 60’s of the 20th century it grew up to a 2.000 m2 surface dedicated to the production of small metallic pieces for footwear, such as buckles and other ornaments. The machines made such a noise that there was a system of codes with coloured lights to communicate inside the whole factory. Calera Studio is currently promoting a new project to transform the building to artistic and cultural uses and to dynamise the surroundings of Can Trinxet in Santa Eulalia and the Cultural District of L’Hospitalet de Llobregat.

 

With Flotation Line, Teresa Solar Abboud presents a sculptural set that evokes a marine landscape intervened by humanity. Through different elements inspired by marine flora and fauna, as well as objects and instruments that suggest man’s relationship with the sea, the artist offers us a “sculptural ecosystem” – as she defines it – with the desire to fictionally transform the exhibition space into an aquatic environment. In the installation we distinguish elements such as the ladder of a boat, the hand of a diver or a hoisted whale, as well as other objects and figures that are related to stories from classical mythology related to the marine environment. The work starts from a formal and conceptual investigation around the waterline understood as an unstable horizon that becomes a border, an axis that separates two realms and generates a distinction between everything that remains below and above the surface of the water. This floating line is represented in the space by a long arched blue tube that articulates the space horizontally and in relation to which the rest of the elements are arranged at different heights. Other smaller pieces, such as glazed ceramics, bronze eyes or an arched shape rubber bone, also form part of the set. Flotation Line is a Solar Abboud production that results from the curatorial commission Chus Martínez gave to the artist for her monographic exhibition at Der Tank (the exhibition space of the Hochschule für Gestaltung und Kunst FHNW, in Basel), which was inaugurated at the beginning of last summer. For her participation in BGW’s programme Compositions, the artist has adapted this sculptural set to the characteristics of this old factory space.

La galería Joan Prats participa en ARCO 2017 con los artistas Erick Beltrán, Fernando Bryce, Victoria Civera, Hernández Pijuan, Perejaume, Juan Uslé, Julião Sarmento, José Maria Sicilia, Teresa Solar Abboud.

 

 

STAND 9C09 – ARCO 2017

 

Fechas:
del 22 al 26 de febrero de 2017

Visita profesional:
miércoles 22 | de 12.00 a 20.00 horas

Jueves 23:  de 12.00 a 20.00 horas
Inauguración oficial: de 10.00 a 12.00h.

Abierto al público:
viernes  24, sábado 25 y domingo 26 : de 12.00 a 20.00 horas

Lugar:
pabellones 7 y 9 de Feria de Madrid

 

 

A sense of wonder

Comisario: David Santaeulària

Del 27 de enero al 30 de abril de 2017

Bòlit La Rambla, Sala Fidel Aguilar y Bòlit St Nicolau

 

A sense of wonder (un sentido de la maravilla o la capacidad de maravillarse) es una propuesta expositiva que reúne los trabajos más recientes del artista Carles Congost. Se trata de una coproducción entre el Bòlit, Centro de Arte Contemporáneo. Girona y el Centro de Arte La Panera, Lleida, donde se podrá ver del 18 de mayo al 15 de octubre de 2017. Se presentan cuatro trabajos en vídeo que se pueden interpretar individualmente pero que mantienen muchas conexiones temáticas habituales en la su práctica artística (la música, el mundo del arte, la cultura pop…) o en el modo de formalizarlo (la cuidada puesta en escena y el sentido del humor). En relación con su trayectoria, se constata una sensible evolución en la articulación de los elementos que utiliza y una mayor atención al propio lenguaje cinematográfico. Pervive, por encima de todo, la capacidad de utilizar aspectos cercanos, cotidianos y a menudo asociados a subgéneros, para hacerlos servir de punto de partida y abordar -sin grandilocuencia ni subrayados- aspectos más centrales y genéricos de la condición humana. El autor utiliza una serie de referentes que nos pertenecen para trascenderlos y ver hasta qué punto nos representan o nos explican mejor de lo que imaginábamos. Nos propone, en definitiva, una capacidad de maravillarnos.

+ info

Museo Casa de la Moneda

Del 20 de Enero al 16 de Abril de 2017

 

La locura del ver

“Ver, ver más, ver siempre más. Ver es no ser. Lo importante del ver no es la suma de conocimientos que derivan del ver, sino la fisura, el sinsentido en el interior del ver, el accidente extraño.” José María Sicilia

 

En el marco del premio Tomás Francisco Prieto, el Museo Casa de la Moneda presenta la obra del artista español José María Sicilia (nacido en 1954) que reúne un conjunto de creaciones importantes, representativas de los tres últimos años e inspiradas en sus frecuentes viajes, sobre todo a Oriente Próximo y Japón.

José María Sicilia ha dedicado gran parte de su indagación pictórica a interrogar el espacio inmaterial que existe entre el arte y la vida, Eros y Tánatos. Más allá de su belleza inmediata, las obras de José María Sicilia nos llevan a territorios fronterizos, donde la memoria se pone en abismo.

Entre sus últimas exposiciones se incluyen las realizadas en el Musée Delacroix, París; Palacete del Embarcadero, Santander; Centre Pompidou Metz; Matadero Madrid; Fukushima Prefectural Museum of Art, Fukushima; Santa Caridad de Sevilla, Sevilla; Amos Anderson Art Museum, Helsinki; Prefectural Art Museum, Nagasaki; Musée du Louvre, París; Albright-Knox Art Gallery, Búfalo.

Las obras de José María Sicilia están presentes en importantes colecciones tanto públicas como privadas en Europa y Estados Unidos y Asia, incluyendo: Museum of Modern Art, Nueva York; Solomon R. Guggenheim Museum, Nueva York; M+ Museum, Hong Kong; Musée National d’Art Moderne / Centre Pompidou, París; CAPC Musée d’Art Contemporain, Burdeos; Fundació Museu d’Art Contemporani, Barcelona; Colección Arte Contemporáneo, Fundación La Caixa, Barcelona; CAAM, Centro Atlántico de Arte Moderno, Las Palmas de Gran Canaria; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Colección Banco de España, Madrid; Colección Comunidad de Madrid, Madrid, entre otras.

 

+info

Enrique Martínez Celaya

Palos, Cuba, 1964

Viu i treballa a Los Angeles

 

 

Enrique Martínez Celaya treballa la pintura, que desenvolupa des de la perspectiva del pensament científic, filosòfic, poètic i intel·lectual.

 

La seva obra revela un interès constant en l’experiència i la seva representació, és una resposta al món que l’envolta, en especial a la natura, a l’entorn de l’ésser, i la seva percepció, a través de temes que apareixen una vegada i una altra: el nen, el mar, arbres, muntanyes, animals, aus.

 

Enrique Martínez Celaya mostra en les seves obres les possibilitats i les limitacions de la pròpia representació. Les seves pintures són una via poètica que exploren nocions com l’hermetisme, el simbolisme, el desplaçament, la fragmentació, la integritat, el temps, la memòria i la identitat.

Fabian Marcaccio

Rosario, Argentina, 1963

Viu i treballa a Nova York

 

 

Fabian Marcaccio ha estat un dels pioners de la pintura digital, en un intent de redefinir el gènere pictòric, ampliar els seus paràmetres temporals i espacials, i rastrejar la integració del que és fet a mà i el que és fet amb màquines.

 

Als noranta, va treballar la composició i la impressió digitals i, més endavant, la impressió en 3D, per crear obres pictòriques que anomena Paintants, neologisme a partir del mot anglès pintura, painting, i la paraula mutant. Marcaccio considera la pintura com una constel·lació de contingut canviant, que a vegades pren forma de configuracions en 3D, d’animacions, o d’art ambiental.

Lola Lasurt

Barcelona, 1983

Viu i treballa a Barcelona

 

 

Lola Lasurt centra la seva activitat artística en la pintura i el vídeo, moltes vegades a partir de processos col·laboratius que aporten, als seus treballs de caire personal, una projecció universal.

 

El treball sobre el ‘des-temps’, entès com l’anàlisi i el qüestionament d’un període temporal anterior al propi, és un dels eixos vertebradors de la seva obra que, amb freqüència, pren com a punt de partida elements de la cultura material i estètica reveladors de pautes de comportament i paràmetres ideològics d’una època determinada.

 

Les seves obres giren entorn a les temàtiques de la memòria i l’oblit, de la nostàlgia i de la necessitat d’amnèsia. Lola Lasurt s’interessa pel temps històric individual i la seva relació amb les directrius de la cultura hegemònica i la construcció de símbols col·lectius.

Alicia Kopf

Girona, 1982

Viu i treballa a Barcelona

 

 

A partir de l’exercici del dibuix i l’escriptura, Alicia Kopf reflexiona entorn de temàtiques aparentment individuals que han esdevingut preocupacions generacionals.

 

La dimensió expressiva de la seva obra es vincula a la seva formació en Belles Arts i en Literatura Comparada, formació que li permet acostar-se a temes tan diversos com la precarietat de l’habitatge o l’èpica de les exploracions polars des d’una posició que combina admiració i distància irònica.

 

L’obra d’Alicia Kopf parteix d’una metàfora, que li permet realitzar un exercici d’anàlisi que conduirà finalment a diferents associacions. Així en el seu projecte Articantàrtic, a partir de l’apropiació i reelaboració de documents gràfics i narratius d’exploradors dels pols, Alicia Kopf converteix un relat històric en un relat en primera persona sobre la resistència, l’obsessió i la idea de conquesta.

Annika Kahrs

Achim, Alemanya, 1984

Viu i treballa a Berlin

 

 

Annika Kahrs és una artista resident a Hamburg que treballa principalment amb vídeo, performance i fotografia.

 

En la seva obra, Annika Kahrs examina representació i interpretació, interessant-se per les construccions socials i científiques, i per les relacions orgàniques evolucionades com les que s’estableixen entre humans i animals. Les seves pel·lícules oscil·len entre posades en escena òbvies i l’observació estil documental; una característica distintiva de les seves pel·lícules és que l’artista mai no s’amaga en el film, fins i tot quan la seva presència només es revela en una breu mirada d’un actor o actriu envers la directora. Això mostra un apropament particular a l’entorn que sembla quasi guiat per un procés matemàtic.

 

Els vídeos d’Annika Kahrs són com coreografies composades. La música sovint juga un paper important, no només representada pictòricament o a la banda sonora, sinó també convertida en imatge; a través de la seva selecció i els ajustos realitzats durant el procés d’edició, la partitura esdevé cinema i, posteriorment, la pel·lícula com a partitura pot esdevenir una altra pel·lícula en la ment de l’espectador.

Hernández Pijuan

Barcelona, 1931-2005

 

 

Joan Hernández Pijuan va començar a pintar en els anys seixanta amb un estil pròxim a l’expressionista. No obstant això, al llarg dels anys setanta l’espai buit va començar a guanyar protagonisme en les seves pintures així com les figures geomètriques. Tal com ell mateix va comentar `l’espai´ es va convertir en l’objectiu de la seva obra: `diria que una preocupació constant és i ha estat trobar un espai com a protagonista total del quadre. (…) Un espai com un element viu del quadre i no com un fons sobre el qual un dibuixa o se situa.´

 

El paisatge de la seva infància a la població de Folquer es va convertir en motiu pictòric en la seva edat adulta: Hernández Pijuan recorre al paisatge de la seva memòria per a recrear-lo de forma sintètica en el quadre.

 

L’objectiu d’aquest pintor mai va ser assolir una pintura descriptiva o narrativa, sinó emfatitzar a través del monocrom la tècnica pictòrica.

Luis Gordillo

Sevilla, 1934

Viu i treballa a Madrid

 

 

Luis Gordillo inicia la seva trajectòria en els anys cinquanta quan viatja a París i entra en contacte amb l’art europeu de llavors, especialment amb autors com Wols, Dubuffet, Michaux i Fautrier. En les seves primeres obres es pot apreciar la influència del surrealisme i de Tàpies, per més tard incorporar una iconografia que l’associa, a principis dels anys 70, amb el pop art.

 

Gordillo serà un dels pintors permanentment renovadors del llenguatge pictòric i un dels artistes que a principis dels setanta reintroduirà la figuració. És així mateix en aquest moment quan comença a treballar amb imatges fotogràfiques que introdueïx d’una forma o altra en el procés de creació de les seves pintures.

 

Tant la idea de procés i de construcció contínua com els recursos d’acumulació són elements que incorporarà en la seva obra de forma permanent.