Tag Archives: Ràfols Casamada

Documental: ‘La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga’

 

L’exposició ‘La catifa màgica. Per a Joan de Muga’ és un homenatge a Joan de Muga, fundador i director de la Galeria Joan Prats des de 1976, quan es va inaugurar, i fins el 2020. L’exposició reunirà obra d’artistes que han format part de la galeria des dels seus inicis fins a l’actualitat, juntament amb fotografies, cartes, vídeos i documentació, per a explicar la història de la galeria i també la de Polígrafa i d’altres projectes de Joan de Muga com la Fundació Espai Poblenou.

 

Mostrarem obres de Juan Araujo, Francis Bacon, Alfons Borrell, Joan Brossa, Cabrita, Alexander Calder, Anthony Caro, Chillida, Christo & Jeanne-Claude, Victoria Civera, Hannah Collins, Helen Frankenthaler, Luis Gordillo, Guinovart, Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Louise Lawler, Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Muntadas, Pablo Palazuelo, Perejaume, Joan Ponç, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, George Segal, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Sue Williams

 

El títol de l’exposició s’inspira en un dibuix que Joan Ponç va dedicar a Joan de Muga, en el qual el retratava sobre una catifa voladora. Aquesta imatge remet al seu caràcter emprenedor i somiador, la seva passió per viatjar i per imaginar nous projectes.  

 

L’exposició l’estem organitzant amb la complicitat de Carles Guerra, qui escriurà el text de la publicació que editarem posteriorment.

 

Documental: La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga

arcomadrid

ARCOmadrid 2022

Galeria Joan Prats

Stand 9C06 y stand 7B19, nº1 (ARCO 40+1)

 

 

 

Para nuestro stand en la feria de ARCOmadrid 2022 presentamos una selección de piezas de nuestros artistas, con un protagonismo de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell y Juan Uslé- y otras situadas en el límite del lenguaje pictórico -José María Sicilia, Fernando Prats-, o que reflexionan sobre el género, como Perejaume. Dialogando con estas obras, ocupará un lugar especial una pieza de Muntadas con una visión más conceptual en torno a la pintura.

 

También presentamos por primera vez obras de Alicia Framis, iniciando nuestra colaboración con la artista.

 

La Galeria Joan Prats ha sido seleccionada para el programa especial 40+1, sección comisariada por María Inés Rodríguez, Francesco Stocchi y Sergio Rubira que celebra el 40 aniversario de la feria. Presentaremos en esta sección obras emblemáticas de tres artistas que han sido muy importantes para la historia de nuestra galería, como son Hernández Pijuan, Ràfols Casamada y Perejaume.

 

VER PREVIEW

Museu de Montserrat, Montserrat

10.11.2018 – 5.5.2019

 

L’equilibri possible és una exposició de producció pròpia del Museu de Montserrat. La mostra, comissariada per l’historiador de l’art Bernat Puigdollers, membre de l’equip del MDM, aprofundeix en el món íntim i personal de Maria Girona i Albert Ràfols Casamada, i s’endinsa en les arrels que uneixen les seves trajectòries, divergents i personals però alhora properes i convergents. La mostra és el resultat d’un llarg procés de recerca que aporta nombrosos aspectes fins ara inèdits de la seva carrera que queden recollits en un extens catàleg que esperem que esdevindrà una aportació important a la historiografia de l’art català de postguerra.

 

Maria Girona (Barcelona, 1921-2015) i Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923-2009) pertanyen a la generació d’artistes formada durant els primers anys quaranta. Tots dos, en aquest context difícil i poc estimulant del primer franquisme, van lluitar plegats, juntament amb molts altres artistes de la seva generació, per dinamitzar i construir un ambient cultural modern i més lliure. Aquesta exposició aprofundeix en algunes de les iniciatives més rellevants de la seva trajectòria artística –la fundació del grup Els Vuit, els Salons d’Octubre, la fundació de l’Escola Eina, etc.–, sense oblidar fets vitals comuns com el viatge d’estudis a París, becat per l’Institut Francès, o els estius passats a Calaceit i Cadaqués, reflex de dues vides complementàries. És, de fet, un aprofundiment als seus inicis artístics i a una vida en comú dedicada a l’art, sense oblidar les relacions i connexions de les seves obres, aparentment oposades, divergents, però alhora íntimament unides. Aquesta exposició vol ser, a més, una reivindicació de l’obra i la figura de Maria Girona, normalment a l’ombra, que, a més de conrear una obra pròpia i de qualitat sovint poc coneguda, jugà també un paper decisiu en tot aquest procés de renovació de l’art de postguerra.

 

+ info

Centre d’Arts Plastiques de Royan, Espace d’art contemporain des Voûtes du Port, Royan, France

7.7 – 30.9.2018

Vernissage 6.7.2018 – 18.30h

 

Le C.A.P. ROYAN a la chance de pouvoir exposer des oeuvres majeures de ce grand peintre. Réalisés à Barcelone, Cadaqués et New York, ces tableaux et dessins proviennent de collections de Barcelone et Paris.

 

+ info

Fundació Suñol, Barcelona

27.09.2017 – 07.04.2018

 

La gran aposta expositiva de la Fundació Suñol per al 2017 gira al voltant de la figura de Fernando Vijande (Barcelona, 1930 – Madrid, 1986). 51 artistes participen en aquest recorregut per la trajectòria professional d’un dels galeristes que més va recolzar, consolidar i visibilitzar l’obra de tots aquells que van exposar a la Galería Vandrés (1971-1980) com posteriorment a la Galería Vijande (1981-1987).

 

+ info

Ràfols Casamada

Barcelona, 1922-2009

 

 

L’obra d’Albert Ràfols Casamada, a més de la dilatada trajectòria pictòrica que l’ha projectat internacionalment, inclou una altra faceta creadora com a poeta literari. Tampoc ha d’estranyar que el seu caràcter multidisciplinar s’hagi sentit atret per la docència i la pedagogia en el món de les disciplines plàstiques.

 

En la seva pintura ha desenvolupat i mantingut aquest fràgil equilibri entre tradició i modernitat: la seva obra, d’arrels clàssiques, incorpora al seu torn el llegat de les avantguardes.

 

A principis dels anys setanta va abandonar la figuració per treballar en la pintura de caràcter abstracte que el duria, en els anys vuitanta i noranta, a desenvolupar una abstracció més lírica. Aquest procés desembocarà en allò que arriba a ser l’etapa més reconeguda de la seva trajectòria artística.

 

D’altra banda, Ràfols Casamada ha tingut un paper fonamental en la renovació de l’ensenyament de les arts a Espanya sent membre fundador de l’Escola Eina de Barcelona el 1967 .