Tag Archives: brossa

Joan Brossa

Fundació Joan Brossa, Barcelona 

15.03 – 16.07.2023

 

Aquest projecte és una recerca que pren la forma d’instal·lació expositiva per explicar la intensa dedicació que va mostrar Joan Brossa al que ell anomenava el “parateatre”, la poesia en escena, la poesia en directe. Segons Joan M. Minguet, comissari d’aquesta mostra, el mateix Brossa va conrear aquesta disciplina escènica que, en comptes de centrar-se en la tradició literària del teatre, ha buscat des de temps immemorials el contacte amb l’espectador a través de la fascinació, de la sorpresa, de l’ocurrència, de tot allò que succeeix a un escenari (o a una pista circense, o a un carrer o una plaça) que no té que veure amb l’argument i la narració. O, en tot cas, que no suposen l’eix vertebrador de l’acció o de l’obra.

 

Brossa sempre va sentir-se admirat pel transformista Fregoli, personatge que podem considerar estendard d’aquesta mirada oberta que el poeta tenia cap a camps tan variats com la màgia, la pantomima, el circ, els pallassos, el cinema dels primers temps (amb aquelles pel·lícules on tot era trucatge), el teatre visual més contemporani. I entremig de tots els personatges i accions que van captivar Brossa, mostrarem la seva producció (visual, literària, teatral) a la llum d’aquesta poètica de l’encís.

 

Però Fregoli no serà l’únic personatge que tindrem convidat a la Brossa, sinó que s’abordarà la seva relació i col·laboracions amb una constel·lació d’artistes contemporanis (i d’altres generacions): Hausson, Christa Lem, Pep Bou o Tortell Poltrona però també iniciatives com la Fira del Teatre de Tàrrega o el Festival de Pallassos Charlie Rivel de Cornellà de Llobregat. D’aquesta manera, el llibre també serà una visió panoràmica del sistema parateatral català d’un moment determinat.

 

Tot l’edifici de La Seca, situat al bell mig del Born de Barcelona i amb una important identitat patrimonial i arquitectònica en ser una antiga fàbrica de moneda, serà transformat a través d’aquesta mirada brossiana i parateatral de la mà de Javier Morera, qui signa el disseny d’espais. El públic podrà transitar per diferents recons de l’edifici que, a través de la màgia i la instal·lació, es transformaran gràcies a la mirada del poeta. S’inclouran obres visuals (poemes objecte, poemes visuals, llibres d’artista) que Brossa va dedicar al món de l’imaginari teatral (o parateatral); reculls fotogràfics i documentals de la col·laboració de Brossa amb artistes de l’escena; documents i obres que acostaran el públic a l’imaginari del transformisme, la màgia, el circ, al cinema de trucatge o l’streptease. Joan M. Minguet, curador de l’exposició, fragmentarà el relat que es repartirà per tot l’edifici, trencant fronteres disciplinàries i jugant amb tot allò que sembla i no és.

 

ACTIVITATS RELACIONADES

 

Encara hi ha altres Brosses: Visita guiada a l’exposició a cura del comissari Joan Maria Minguet. Aquesta sessió forma part de l’etapa de formació del programa PIC.
Dates: 22 de març, 17 de maig, 14 de juny | Hora: 18 h. Reservar 

 

Muntar Brossa sense Brossa? Conversa entre Teresa Grandas i Joan Maria Minguet a propòsit de la curadoria d’exposicions sobre Joan Brossa.
Data: 28 de març | 18 h. Reservar 

 

Sobre les teatralitats de Brossa i altres xafarderies: Lectura dramatitzada de la taula rodona pseudoficcionalitatzada d’Eduard Olesti i presentació del llibre Altres Brosses.
Data: 14 d’abril | 18 h

 

Parateatralitats contemporànies: Transformismes de cos i espai amb Frau Diamanda. Aquesta sessió forma part de l’etapa de formació del programa PIC.
Data: 26 d’abril | 18 h
Entrades a 3 €. Reservar

 

Projecció del documental Music-Hall a Catalunya (1983), enregistrat al Teatre Arnau el 9 de març del 1983 amb la participació de Joan Brossa, Pep Bou, Tortell Poltrona, Christa Leem, Selvin, Hausson, Manel Barceló i Kirman.
Data: 25 de maig | 18 h
Entrades a a 3 €. Reservar

 

Violència i disrupció del fet parateatral: L’afora també és una espècie de dins amb projecte g0-g0 i performance de Kha. Aquesta sessió forma part de l’etapa de formació del programa PIC.
Data: 8 de juny | 18 h
Entrades a 3 €. Reservar

 

+ info

Documental: ‘La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga’

 

L’exposició ‘La catifa màgica. Per a Joan de Muga’ és un homenatge a Joan de Muga, fundador i director de la Galeria Joan Prats des de 1976, quan es va inaugurar, i fins el 2020. L’exposició reunirà obra d’artistes que han format part de la galeria des dels seus inicis fins a l’actualitat, juntament amb fotografies, cartes, vídeos i documentació, per a explicar la història de la galeria i també la de Polígrafa i d’altres projectes de Joan de Muga com la Fundació Espai Poblenou.

 

Mostrarem obres de Juan Araujo, Francis Bacon, Alfons Borrell, Joan Brossa, Cabrita, Alexander Calder, Anthony Caro, Chillida, Christo & Jeanne-Claude, Victoria Civera, Hannah Collins, Helen Frankenthaler, Luis Gordillo, Guinovart, Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Louise Lawler, Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Muntadas, Pablo Palazuelo, Perejaume, Joan Ponç, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, George Segal, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Sue Williams

 

El títol de l’exposició s’inspira en un dibuix que Joan Ponç va dedicar a Joan de Muga, en el qual el retratava sobre una catifa voladora. Aquesta imatge remet al seu caràcter emprenedor i somiador, la seva passió per viatjar i per imaginar nous projectes.  

 

L’exposició l’estem organitzant amb la complicitat de Carles Guerra, qui escriurà el text de la publicació que editarem posteriorment.

 

Documental: La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga

Diàlegs intrusos. Tot és present.

13.11.2020 – 7.11.2021.

Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Comissariat: Sergi Aguilar i Àlex Mitrani.

 

La irrupció l’art de la segona avantguarda sorgit amb posterioritat a la Guerra Civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial, representa no només una ampliació lògica de la cronologia del museu sinó que també l’aparició d’una sèrie d’obres que, pel seu esperit de modernitat i la seva transgressió de categories culturals i formats tècnics tradicionals, posa en qüestió les maneres de mirar i la mateixa concepció d’obra d’art.

 

Artistes: José María Sicilia, Joan Hernández Pijuan, Joan Brossa, Eduardo Chillida, Juli González, Lucio Fontana, entre d’altres.

 

+ info

Espai Joan Brossa, Barcelona

25.9.2018 – 20h

 

Enrique Baeza aterra a l’Espai Joan Brossa per convertir l’entrevista en una expressió artística. Amb “Retrats de paraula”, un projecte que ja ha estat presentat a ciutats com Nova York, Miami, Buenos Aires o Madrid, la nova seu de la Fundació comença a caminar i a omplir-se de poesia, de creació i de vida.

 

Per tal d’assistir-hi, cal confirmar assistència a través del correu fundacio@fundaciojoanbrossa.cat o del telèfon 934589984. L’acció té un aforament màxim de 80 persones i un cop començada no es podrà accedir al recinte.

 

+ info

 Barcelona, 1927 – Saint-Paul-de-Vence, 1984

 

Joan Ponç va ser un pintor cabdal dins de l’escena d’avantguarda durant la postguerra espanyola. Fundador de la revista “Dau Al Set”, juntament amb Brossa, Cuixart, Arnau Puig, Tàpies i Tharrats, es mantindria fidel als principis estètics del grup al llarg de la seva extensa trajectòria. Després d’un breu pas per París, va viure a Brasil, on va crear el grup L’Esplai i on va exposar al Museu de Arte Moderna de São Paulo (1954 i 1956). El 1964 tornà a Catalunya, el mateix any que la Galeria René Metras de Barcelona li organitzà una exposició retrospectiva. El 1972 s’edita la monografia Universo y magia de Joan Ponç de Mordechai Omer i el 1978 el Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris li dedica una important exposició individual. La seva obra ha estat exposada a importants museus i centres d’art com Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid; Artium de Vitoria-Gasteiz; Bonner Kunstverein de Bonn; Museo de Arte Carrillo Gil de Mèxic; The National Museum of Art of Romania de Bucharest; Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Vence, entre d’altres. El 2017, la Fundació Catalunya La Pedrera de Barcelona, presenta l’exposició Diàbolo, una nova interpretació antològica de l’obra i la figura del pintor, des dels anys quaranta fins als vuitanta.