Tag Archives: Fernando Prats

El Born Centre de Cultura i Memòria, Barcelona

9/9 – 1/10/2023

Inauguració 8 de setembre, 17h

 

Aquest any El Born Centre de Cultura i Memòria commemora l’11 de setembre amb dues instal·lacions artístiques al conjunt arqueològic que reinterpreten dues derrotes que dialoguen en els temps i que representen alhora dues lluites: la derrota de la democràcia a Xile a causa del cop d’estat de l’11 de setembre de 1973 i la darrera defensa de Barcelona l’11 de setembre de 1714.

 

El cop d’estat va posar fi a la democràcia emparada per la Constitució xilena del 1925 i a la “via xilena al socialisme”. Va comportar persecucions, violència d’Estat i la inversió dels valors democràtics i republicans que fins aleshores havien sostingut la convivència dels xilens i la seva relació amb la justícia, la policia, les forces armades, les universitats, els municipis i el govern.

 

La instal·lació Dos minutos y medio para el mediodía del 11 de septiembre de 1973, de l’artista Fernando Prats, rememora el 50è aniversari d’aquells fets evocant els elements visuals i sonors que encapsulen la tragèdia: el bombardeig de la Casa de la Moneda de Santiago de Xile i la seva retransmissió radiofònica. La Casa de la Moneda en flames i el fum gris que va envoltar el palau després del bombardeig són els elements que pren l’artista com a metàfora en la seva instal·lació, que consisteix en nou pintures fumades ubicades al jaciment i la reproducció de la locució de Radio Balmaceda del periodista Ignacio González Camus, que relata els instants del cop. A més, a la balconada, el visitant pot veure fotografies històriques dels moments clau de l’atac, una sèrie de dibuixos i un seguit d’arxius que documenten el context polític xilè i les terribles conseqüències que va tenir el cop d’estat.

 

Instal·lació a cura de Ricardo Brodsky.

 

+ info

11 de septiembre de 1973 fernando-prats

14 Julio, 2023 – 30 Septiembre, 2023

MAC Parque Forestal, Santiago de Chile

 

Inauguración 13 de julio, 18h

 

 

La obra de Fernando Prats está determinada por su relación con la naturaleza y el territorio, enraizada en los vínculos que establece con Chile. A lo largo de su trayectoria ha acuñado el término “geologicidad pictórica”, que comprende la pintura como un agente movilizador, una superficie activa que funciona a través de capas que se abren a nuevos desplazamientos. De estos desplazamientos surge la utilización del humo, elemento primordial en su trabajo, pues permite capturar las huellas y pulsaciones de la pintura. 

 

El humo es un signo que anuncia un acontecimiento, y ha sido utilizado históricamente por las culturas en el mundo, evocando la memoria, lo ritual, lo insurrecto y las catástrofes. La historia de Chile está plagada de hechos que a través del humo permiten generar un relato político-simbólico, desde las culturas originarias hasta la reciente revuelta y para su exposición en MAC Parque Forestal, el artista plantea al museo como un soporte en sí mismo para la obra en términos arquitectónicos, políticos, geográficos y geológicos.

 

 

+ info

 

ARCOmadrid 2023

Galeria Joan Prats

Booth 9C06

 

 

Per al nostre estand a la fira d’ARCOmadrid 2022 presentem una selecció de peces dels nostres artistes Erick Beltrán, Alfons Borrell, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Luis Gordillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Perejaume, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Caio Reisewitz, José María Sicilia, Juan Uslé.

 

 

Per primera vegada, presentarem un llenç de l’artista brasilera Tadáskía.

 

 

Preview aquí

 

 

Documental: ‘La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga’

 

L’exposició ‘La catifa màgica. Per a Joan de Muga’ és un homenatge a Joan de Muga, fundador i director de la Galeria Joan Prats des de 1976, quan es va inaugurar, i fins el 2020. L’exposició reunirà obra d’artistes que han format part de la galeria des dels seus inicis fins a l’actualitat, juntament amb fotografies, cartes, vídeos i documentació, per a explicar la història de la galeria i també la de Polígrafa i d’altres projectes de Joan de Muga com la Fundació Espai Poblenou.

 

Mostrarem obres de Juan Araujo, Francis Bacon, Alfons Borrell, Joan Brossa, Cabrita, Alexander Calder, Anthony Caro, Chillida, Christo & Jeanne-Claude, Victoria Civera, Hannah Collins, Helen Frankenthaler, Luis Gordillo, Guinovart, Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Louise Lawler, Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Muntadas, Pablo Palazuelo, Perejaume, Joan Ponç, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, George Segal, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Sue Williams

 

El títol de l’exposició s’inspira en un dibuix que Joan Ponç va dedicar a Joan de Muga, en el qual el retratava sobre una catifa voladora. Aquesta imatge remet al seu caràcter emprenedor i somiador, la seva passió per viatjar i per imaginar nous projectes.  

 

L’exposició l’estem organitzant amb la complicitat de Carles Guerra, qui escriurà el text de la publicació que editarem posteriorment.

 

Documental: La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga

art stays

20th Art Stays Festival of Contemporary Art

Post-production

7-10. JUL to 18. SEP 2022

Ptuj, Slovenia

 

 

Between 7th and 10th July 2022, Art Stays, the Ptuj International Festival of Contemporary Arts celebrated its 20 years of a unique project in Slovenia. The directors Jernej Forbici and Marika Vicari presented the 20th edition of the Art Stays Festival entitled POST-PRODUCTION that with all the exhibitions around the city will end on September 18th, 2022. 

 

 

Fernando Prats is part of 20th Art Stays Festival of Contemporary Art with his work ‘El nacimiento del mundo II (1925-2011)’

 

Chilean-born artist Fernando Prats has carried out many of his artistic interventions in Antarctica, the most famous among them being ‘Gran Sur’, which was also presented in the Chilean pavilion at the Venice Biennale. He is returning to Art Stays festival, with his work ‘El nacimiento del mundo II (1925–2011)’, which is a homage to Joan Miró and his painting. It consists of an action that Prats did in the Antarctic, based on Joan Miró’s ‘Dibujo preparatorio de pintura (El nacimiento del mundo)’, 1925 (pencil graphite on paper, 26.4 x 20 cm, property of MoMA New York). Prats also demonstrates the efforts of creators to explore and experience the unknown, by carrying out an action of conquest in the polar emptiness, that consists of moving the lines that form Joan Miró’s ‘Dibujo preparatorio de pintura (El nacimiento del mundo)’, 1925 to the most extreme territory of the planet.

 

 

+ info

 
Revelacions sobre una esfera informe

Revelacions sobre una esfera informe

Fonteta, 17 Juny – 28 Agost, 2022

 

Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen, Ángela de la Cruz, Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats

 

 

Estem contents de tornar a presentar el projecte col·laboratiu de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta (Empordà). La proposta per a aquesta temporada reuneix de nou artistes de les tres galeries i de diferents generacions en un format expositiu que s’articula talment es tractés d’un cadàver exquisit. El poeta Eduard Escoffet ha escrit un text de presentació d’aquest projecte.

 

Partint d’aquest mateix acte d’intercanvi col·lectiu, durant l’estiu de 2022, els artistes convidats en l’espai, el primer dels quals és el Bisbalenc Pere Noguera, seran els encarregats de seleccionar als següents, i així consecutivament, fins a tancar un cicle de propostes expositives formades per obres que abasten diferents generacions i imaginaris.

 

 

Text Eduard Escoffet

 

 

Capítol 1: inauguració dissabte 25 de juny
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)

 

Capítol 2: inauguració dissabte 16 de juliol
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)

 

Capítol 3: inauguració dissabte 6 d’agost
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Rasmus Nilausen, Angela de la Cruz, Lola Lasurt (Sala 2)

 

Capítol 4: inauguració dijous 18 d’agost
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)

 

 

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Juny: Divendres a diumenge, 17 – 21h
Jul i Ago: Dilluns a diumenge, 17 – 21h

 

 

 

Revelacions sobre una esfera informe

Revelacions sobre una esfera informe.

Fonteta, 17 Juny – 28 Agost, 2022

 

Estem contents de tornar a presentar el projecte col·laboratiu de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta (Empordà). La proposta per a aquesta temporada reuneix de nou artistes de les tres galeries i de diferents generacions en un format expositiu que s’articula talment es tractés d’un cadàver exquisit. El poeta Eduard Escoffet ha escrit un text de presentació d’aquest projecte.

 

Partint d’aquest mateix acte d’intercanvi col·lectiu, durant l’estiu de 2022, els artistes convidats en l’espai, el primer dels quals és el Bisbalenc Pere Noguera, seran els encarregats de seleccionar als següents, i així consecutivament, fins a tancar un cicle de propostes expositives formades per obres que abasten diferents generacions i imaginaris.

 

 

Text Eduard Escoffet

 

 

Capítol 1: inauguració dissabte 25 de juny
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)

 

Capítol 2: inauguració dissabte 16 de juliol
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)

 

Capítol 3: inauguració dissabte 6 d’agost
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Rasmus Nilausen, Angela de la Cruz, Lola Lasurt (Sala 2)

 

Capítol 4: inauguració dissabte 18 d’agost
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)

 

 

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Juny: Divendres a diumenge de 17 – 21h
Jul i Ago: Dilluns a diumenge 17 – 21h

 

Camila Cañeque

 

El proper 26 de maig inaugurem Hole In The Ground, una exposició col·lectiva que reuneix obres de Cabrita, Camila Cañeque, Hannah Collins, Pablo del Pozo, Mercedes Pimiento i Fernando Prats.

 

El títol de l’exposició, inspirat en una cançó de David Bowie, remet a la temàtica en torn a la qual giren les peces mostrades relacionada amb el territori i la seva materialitat. Algunes de les obres tracten les maneres de representar el terra, entès com l’horitzontalitat, tant en la natura com en l’àmbit urbà. L’activitat humana se posa així en el punt de mira, evidenciant aspectes com la pertinència a un territori, la memòria del lloc o l’explotació agrícola i el seu impacte.

 

Mentre que alguns dels treballs presentats parlen de llocs molt concrets, altres remeten al propi material que trepitgem en caminar. Cabrita, en la seva obra Fingerprints, eleva un pla horitzontal a la paret, convertint així un simple tauler, un material humil que segurament fou utilitzat com a superfície de treball en el seu estudi, en un testimoni de la seva activitat artística. L’artista ens ofereix una nova mirada cap a un objecte quotidià i una revisió també del lloc de creació.

 

L’obra de Camila Cañeque ground on ground on ground mostra acumulacions de capes històriques a través dels terres. L’obra de l’artista aborda la passivitat i en aquesta instal·lació utilitza la noció de l’entremig, creant un espai que no està ni a dalt ni avall, ni abans ni després.

 

L’obra de Hannah Collins Nomad 3 posa l’èmfasi en la superfície, en la pell, en l’exterior, mostrant l’interès de l’artista pels límits, especialment els corporals. Amb aquest retrat d’un personatge a qui no li veiem el rostre, l’artista ens permet participar a través de la interpretació lliure de la imatge. L’artista tracta l’històric, el social i el polític a través d’imatges quotidianes, com Floor of dreams. Aquesta obra, realitzada a la Mina, forma part d’un extens projecte de l’artista centrat en aquest barri habitat principalment per la comunitat gitana.

 

En l’obra de Pablo del Pozo l’interès pel territori és una temàtica recurrent. A Tierra rojiza l’artista utilitza el porc com símbol de la seva comunitat autònoma, per crear una materialitat que remet a la visió estereotipada d’Extremadura como un paisatge àrid i sec.

 

L’obra de Mercedes Pimiento es caracteritza per fer visible la materialitat de la què depèn la nostra societat però que intenem ocultar, convertint en escultures les estructures que en l’arquitectura s’amaguen, com canonades, cablejats i canalitzacions, a partir de materials orgànics o artificials.

 

Fernando Prats s’interessa pel territori de Xile i de Sud-amèrica i la seva representació a través de mapes històrics o reinterpretats. A Territorio silenciado #2 proposa una visió crítica cap a un continent condemnat a ser explotat sense parar. A Affatus, d’altra banda, la tela es converteix en el territori de la creació on, subvertint el gest tradicional del pintor, els cucs han deixat la seva pròpia petjada. També presentem un vídeo inèdit, Zonificación, acompanyat d’una obra sobre paper, realitzada a partir de la projecció de l’acció registrada, i que estableix un diàleg amb l’escala de caragol del Macba, en un moviment centrífug que és accés, sortida, ascendir i descendir, el cos i l’arquitectura en connexió i amplificació amb l’edifici de Richard Meier.

 

Cabrita (Lisboa, 1956) viu i treballa a Lisboa. El seu treball ha rebut reconeixement internacional i ha estat crucial per a la comprensió de l’escultura des de mitjans dels vuitanta. En els últims anys destaquen les seves exposicions individuals al CAC Màlaga, Mudam Luxemburg, CGAC Santiago de Compostel·la, Museu Serralves Porto, Palacio Molina de Cartagena, Mèxic, Palazzo Fortuny, Venècia, Galeria Art Moderna e Contemporânea, Lisboa, MAXXI Roma, The Arts Club of Chicago i Hôtel des Arts, Toulon, França. Ha participat en importants exposicions internacionals, com la Documenta IX a Kassel (1992), la 21 i 24 Biennal de São Paulo (1994 i 1998), la Biennal de Venècia (el 1997, el 2003 representant a Portugal i el 2013), i la 10 Biennal de Lió (2009). Actualment mostra la instal·lació escultòrica Les Trois Grâces, al Jardin des Tuileries, París, i una instal·lació titulada Field a la 59 Biennal de Venècia.

Camila Cañeque (Barcelona, 1984) explora de diferents maneres el tema de la resistència al progrés a partir de la performance, del so, objectes, instal·lacions i escriptura. Ha exposat en diversos centres d’art a Barcelona com La Virreina Centre de la Imatge, Blue Project Foundation, Fabra i Coats, Caixaforum, al Museu Lázaro Galdiano, a Madrid i al Queens Museum of Art de Nova York. Ha estat finalista del premi Miquel Casablancas i realitzat residències a Mana Contemporary, Nova Jersey, Fabra i Coats, Barcelona, Nida Art Colony, Lituània, ZKU, Berlín, Largo das Artes, Rio de Janeiro, entre altres.

Hannah Collins (Londres, 1956). Actualment viu entre Londres i Almeria. Entre 1989 i 2010, va viure a Barcelona, exposant a la Galeria Joan Prats des de 1992. Va obtenir la beca Fulbright, va ser nominada al Premi Turner de 1993, i ha rebut el Premi Internacional de Fotografia SPECTRUM 2015, incloent exposicions a Sprengel Museum de Hannover, Camden Art Centre de Londres i Baltic Centre de Newcastle. Entre altres museus i centres d’art, ha exposat a SFMOMA de San Francisco; Centre Pompidou París; FRAC Bretagne; Fotomuseum Winterthur; Museu UNAL, Bogotà; Kunsthalle Exnergasse, Viena; MUDAM Luxembourg; Tate Modern, Londres; Seoul Museum of Art; VOX image contemporaine, Mont-real; Walker Art Center, Minneapolis; Fundació La Caixa, Madrid i Barcelona; La Laboral, Gijón; Artium, Vitòria; CAC, Màlaga.

Pablo del Pozo (Badajoz, 1994) viu i treballa a Barcelona. Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va ser seleccionat per la Biennal de Valls i ha guanyat el Premi Guasch-Coranty, participant en l’exposició en el Centre Tecla Sala, de l’Hospitalet de Llobregat. També va participar en la Biennal Jeune Création Européenne amb exposicions en museus de diverses ciutats europees. Ha rebut el premi de creació de la Sala d’art Jove de la Generalitat de Catalunya, exposant-hi en 2018. Ha estat nominat al Premi Miquel Casablancas i, en 2019, va exposar individualment en la Fundació Arranz Bravo de l’Hospitalet de Llobregat.

Mercedes Pimiento (Sevilla, 1990) viu i treballa a Barcelona, on s’està doctorant en Belles Arts. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla i Màster de Producció i recerca artística de la Universitat de Barcelona, ha estat seleccionada en programes i beques com INJUVE, el Programa de Formació Comunitat de Madrid – Open Studio, el Projecte Kiosco del Centre José Guerrero, la Beca Fundació Guasch Coranty per a la creació artística, el Programa de residències de Sant Andreu Contemporani, o el Programa Iniciarte. Ha exposat en museus i centres d’art com Centre Tecla Sala, de L’Hospitalet de Llobregat, CAAC Sevilla, Fabra i Coats de Barcelona, Museu d’Art Contemporani Fundació Naturgy de la Corunya, Centre José Guerrero de Granada, entre altres.

Fernando Prats (Santiago de Xile, 1967) viu i treballa a Barcelona des de 1990. La seva obra és coneguda per les accions empreses en la seva major part a Xile, entre elles Gran Sur, Isla Elefante, Antártida, Acción Lota, Géiser del Tatio, Salar de Atacama, Mina a Rajo Abierto o Congelación, Glaciar Collins i Antártida chilena. Ha participat en exposicions com la Biennal de Venècia; Mediations Biennale, Poznan; Biennal de Canàries, Triennal de Xile, Espace Culturel Louis Vuitton, París, Fundació Joan Miró, Barcelona i Museu Nacional de Belles Arts, Santiago de Xile. Compta amb obres significatives en l’espai públic de Xile i una obra encarregada per Barcelona. Actualment presenta l’exposició individual Aun tendría que haber luciérnagas, Fragmentos, Espacio de Arte y Memoria del Museo Nacional de Bogotà.

 

Aún tendría que haber luciérnagas 

FERNANDO PRATS

Fragmentos Espacio de Arte y Memoria

Museo Nacional de Colombia, Bogotá

22.04 – 14.07.2022

 

 

El artista chileno Fernando Prats presenta la exposición Aun tendría que haber luciérnagas, bajo la curaduría de Varinia Brodsky, en Fragmentos, Espacio de Arte y Memoria perteneciente al Museo Nacional de Bogotá.

 

El proyecto reflexiona sobre el abandono de las instituciones en la búsqueda de la justicia en Colombia y la resistencia de la comunidad de Buenaventura haciendo frente a la barbarie. A partir de una investigación situada en Buenaventura.

 

La obra de Prats dialoga con el contramonumento Fragmentos realizado en 2017 por la artista colombiana Doris Salcedo, y propone una ruta que presenta el reconocimiento de la tragedia de la desaparición forzada desde la vinculación con la comunidad de víctimas y sus testimonios.

 

 

Catálogo exposición

+ info

arcomadrid

ARCOmadrid 2022

Galeria Joan Prats

Stand 9C06 y stand 7B19, nº1 (ARCO 40+1)

 

 

 

Para nuestro stand en la feria de ARCOmadrid 2022 presentamos una selección de piezas de nuestros artistas, con un protagonismo de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell y Juan Uslé- y otras situadas en el límite del lenguaje pictórico -José María Sicilia, Fernando Prats-, o que reflexionan sobre el género, como Perejaume. Dialogando con estas obras, ocupará un lugar especial una pieza de Muntadas con una visión más conceptual en torno a la pintura.

 

También presentamos por primera vez obras de Alicia Framis, iniciando nuestra colaboración con la artista.

 

La Galeria Joan Prats ha sido seleccionada para el programa especial 40+1, sección comisariada por María Inés Rodríguez, Francesco Stocchi y Sergio Rubira que celebra el 40 aniversario de la feria. Presentaremos en esta sección obras emblemáticas de tres artistas que han sido muy importantes para la historia de nuestra galería, como son Hernández Pijuan, Ràfols Casamada y Perejaume.

 

VER PREVIEW

ARCO E-xhibitions 2. FERNANDO PRATS. Todesfuge

 

 

Para la segunda e-xhibitions, recordamos la exposición de Fernando Prats titulada Todesfuge de 2014, donde presentábamos obras en diversos formatos (vídeo, instalación, fotografía, papeles). Su punto de partida era el conocido poema de Paul Celan del mismo título. Con motivo de la celebración del 100 aniversario del nacimiento del poeta rememoramos esta exposición que fue también una de las últimas realizadas en el emblemático espacio de la Galeria Joan Prats en Rambla de Catalunya, espacio diseñado por Josep Lluís Sert, al que queremos rendir homenaje igualmente con esta presentación.

 

Paul Celan escribió el poema Todesfuge (Fuga de la Muerte) en 1945, poco después del retorno de un campo de trabajos forzados. Publicado unos años más tarde, tuvo una gran repercusión en Alemania, donde se consideró como “un lamento moral del Arte contra la Historia”. En la instalación, el poeta entona este himno fúnebre como si se tratara verdaderamente de una fuga musical.

 

Para Paul Celan, la tarea del arte consistía en no dejar de dialogar nunca con las fuentes oscuras. Es este mismo espíritu dialéctico, entre lenguaje y oscuridad, el que intenta prevalecer y dar sentido al trabajo de Fernando Prats presentado en esta exposición. Sus obras, cargadas de un trasfondo histórico, nacen de una energía puesta al límite, representada por el humo como materialidad inequívoca. Son obras que ponen en relación conceptos contrapuestos, como aniquilación y armonía, subrayando, de este modo, un contrasentido que expresa un desconsuelo extremo.

 

Fernando Prats construye este relato a partir de los cielos de Auschwitz, lo acontecido en la Noche de los cristales rotos, la lluvia, el humo y la leche, como símbolo del alimento materno que aparece en la imagen de la “negra leche del alba” (Schwarze Milch der Frühe), con la que empieza el poema, y que sitúa la paradoja en la matriz de la creación.

 

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D 

Video d’introducció a l’exposició

Visita virtual 3D

 

Ens complau presentar la setena exposició a Galeria Joan Prats de Fernando Prats, titulada Primera Línea, en la qual mostrem el seu treball més recent, realitzat en el context de les protestes ocorregudes a Xile durant els mesos d’octubre i novembre de 2019.

 

L’obra de Fernando Prats està determinada per la relació amb l’energia de la naturalesa i el territori, arrelada en els vincles que estableix fonamentalment amb el seu país d’origen, Xile. La serralada dels Andes, el desert d’ Atacama, l’oceà Pacífic i l’Antàrtida, així com la memòria, són nexes ineludibles i constitutius del seu treball, convertint el paisatge de Xile en el seu llenguatge poètic i pictòric des d’una pràctica contemporània. Basada en la constant observació del context, la naturalesa, l’ésser humà i la seva intervenció en situacions crítiques, l’obra de Fernando Prats s’entén des del concepte de “geologicitat pictòrica”, és a dir, la pintura com a agent mobilitzador, una superfície activa que funciona a través de capes que s’obren a nous desplaçaments. Es percep d’aquesta manera com un procés que transforma el llenguatge de l’obra des d’una perspectiva allunyada del racional, buscant un espai de creació lliure de judici que considera l’atzar com una força reveladora. La utilització del fum com a element primordial en el seu treball, una materialitat d’ús ancestral, permet a través d’un procés tècnic original, capturar les petjades i pulsacions que esdevenen en la pintura.

 

El 18 d’octubre de 2019 Xile va ser commocionat per un veritable terratrèmol social que començaria a declarar-se com “el despertar de Xile”, convertint-se en la crida més eloqüent, després de la dictadura, a un canvi profund del model econòmic neoliberal i cultural del país. En aquest context, i tal com ha estat el mètode de treball de Fernando Prats, l’artista es va introduir dins l’espai principal de les manifestacions de Santiago, vivint en primera persona una experiència que li va permetre d’enregistrar el moviment i confrontació de la Primera Línea. La materialitat, el paisatge social, la superposició dels cossos en resistència, els llenguatges visuals i la paraula construeixen una cartografia de ressonàncies, signes i pulsions de la memòria d’un país.

 

“ “Chile despertó” és la consigna que des del 18 d’octubre del 2019 va començar a recórrer com una reguera els carrers i places del país, entapissades d’improvís per una multitud que va emergir dels més diversos racons per a desempolsar un idioma oblidat -l’idioma de la dignitat- i posar en escena l’instant creatiu d’una potència destituent (…)

 

És el que sembla exhibir l’obra de l’artista Fernando Prats, el treball del qual ha intentat, des dels seus inicis, captar aquest instant particular en el qual uns certs materials en rebel·lió (físics, geogràfics, domèstics) es vinculen els uns amb els altres alliberant l’energia del país. Ho percebem de manera palpable en aquesta nova mostra, Primera Línea, una mena de petit atles visual en moviment en el qual fragments de textos, imatges, consignes, emblemes i cossos donen forma als agitats dies d’una comunitat que trasllueixen l’instant artístic que precedeix tant al guió de la història, com al que és propi del fer estètic.

 

L’exemplar diari visual que Prats traça -pictòric i articulat per mitjà del registre i el vídeo- fa l’efecte de complir d’aquesta manera amb dos objectius crucials: despullar d’una banda la visualitat en brut que durant la revolta de Xile forgen els monuments intervinguts, el foc de les barricades, les llambordes arrencades de les voreres, la bandera reescrita i els cossos en lluita com a part d’una pràctica performativa que s’anticipa a la manera de fer singular de l’artista, mostrant d’altra banda que l’energia extrema que la seva pròpia obra allibera no és part de la musa que visita al creador en silenci, sinó el poder subterrani d’unes imatges tretes del confí d’una multitud creadora. Amb això es mostra Prats un decidit amic dels qui lluiten pels seus drets, i no dels qui defensen els seus privilegis.”

 

Fragments del text “AHORA. Acerca de Primera Línea, de Fernando Prats” de Federico Galende (Rosario, Argentina, 1965). 

 

 

Fernando Prats (Santiago de Xile, 1967) viu i treballa a Barcelona. La seva obra és coneguda per les accions o expedicions empreses en la seva major part a Xile, entre elles Gran Sur, Illa Elefant, Antàrtida (2011), Acción Lota, acción Géiser del Tatio, acción Salar de Atacama, acción Mina a Rajo Abierto (2006) o Congelación, glacera Collins, Antàrtida xilena (2002).

 

Ha rebut distincions com la Beca John Simon Guggenheim Foundation (2007); artista residente en la Kunst-Station Sankt Peter Köln, Colònia (2003); Beca d’Honor President de la República del Govern de Xile (1997-2000); Premi especial Pilar Juncosa i Sotheby’s (1994) o el Premi ‘Ciutat de Palma Antoni Gelabert d’Arts Visuals’ (2010).

 

Ha participat en exposicions internacionals com la Biennal de Venècia, representant a Xile (2011); Mediations Biennale, Poznan (2012); la Biennal de Canarias, la Triennal de Xile (2009), ‘Exposición Universal del Agua’, Saragossa (2008), Espace Culturel Louis Vuitton, Paris, Fundació Joan Miró, Barcelona (2011); o Museo Nacional de Bellas Artes, Santiago de Xile (2004), entre altres.

 

Compta amb obres significatives en l’espai públic, com  Pou de Llum, instal·lada a la Balconada de Manresa (2008); Acción Medular en homenatge al General Carlos Prats González (2017) instal·lada com a obra permanent al Museo de la Memoria y de los Derechos Humanos de Chile o Su vertical nos retiene, obra monumental edificada al Parque Metropolitano Los Cerrillos, Santiago de Xile, gràcies a un concurs públic convocat pel Ministerio de Obras Públicas de Chile per la COP25 (Cimera del canvi climàtic) que s’havia de celebrar a Santiago de Xile el desembre de 2019. Actualment l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a l’artista la realització d’un projecte monumental a la Plaça Pablo Neruda de la ciutat en homenatge a la labor d’acolliment dels exiliats republicans liderada pel poeta.

 

Fernando Prats acaba de resultar guanyador de la tercera edició de la convocatòria per realitzar intervencions artístiques a ‘Fragmentos, Espacio de Arte y Memoria, Museo Nacional de Colombia’, amb el projecte ‘Aún tendría que haber luciérnagas’.

 

 

* Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

 

Fernando Prats, ganador de la tercera edición de la convocatoria para realizar intervenciones artísticas en ‘Fragmentos, Espacio de Arte y Memoria, Museo Nacional de Colombia’ en la categoría de artistas con larga trayectoria, con el proyecto ‘Aún tendría que haber luciérnagas’.

 

+ info 

 

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume

 

La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.

 

Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 

 

La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.

 

Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.

 

El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.

 

En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.

 

Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.

 

Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

Fondation EDF, Paris

16.09.2020 – 31.01.2021

 

Du 16.09.20 au 31.01.21, la Fondation groupe EDF présente Courants verts, Créer pour l’environnement. Pour la première fois en France, une exposition d’envergure qui réunit des artistes internationaux engagés dans le combat écologique.

 

Tous les artistes sont résolument engagés à travers leurs installations, photographies, vidéos ou dessins à affronter les défis que pose l’Anthropocène : ce moment où les activités humaines perturbent en profondeur les processus naturels, impose à l’humanité de nouveaux comportements, un rapport à l’environnement, une culture et des mentalités à refondre.

 

Sans pessimisme, Courants verts, Créer pour l’environnement souligne avec les œuvres présentées le processus d’adaptation que traverse aujourd’hui l’humanité. L’exposition rappelle que l’art joue son rôle dans cette mutation essentielle caractéristique de l’actuelle transition climatique en agissant sur les imaginaires et en proposant de nouveaux récits.

 

Avertir, Agir et Rêver sont les trois axes qui composent le parcours de l’exposition sous le regard de son commissaire, Paul Ardenne, historien de l’art et auteur de l’ouvrage Un Art écologique. Création plasticienne et anthropocène (Le Bord de l’Eau, 2018 ; sec. Édition augmentée, 2019). Déployée sur les 400 m² de l’Espace Fondation EDF, l’exposition est accompagnée d’un large volet pédagogique invitant les visiteurs à poursuivre la réflexion engagée à travers des masterclasses, des conférences et des ateliers.

 

Artistes:  ACKROYD & HARVEY (Royaume-Uni), Maria Thereza ALVES (Brésil),  Joseph BEUYS (Allemagne), Janet BIGGS (États-Unis d’Amérique), Thierry BOUTONNIER (France), Michel DE BROIN (Canada), Nicole DEXTRAS (Canada), COUTURIER LAFARGUE (Canada), Christiane GEOFFROY (France), Jérémy GOBÉ (France), Nathan GRIMES (États-Unis d’Amérique), Olga KISSELEVA (Russie), Janet LAURENCE (Australie), Barbara et Michael LEISGEN (Allemagne), Lucy et Jorge ORTA (Royaume-Uni / Argentine), Fernando PRATS (Chili), Jean-François ROBIC (France), Jacques ROUGERIE (France), Khvay SAMNANG (Cambodge), Sarah TROUCHE (France), Sam VAN AKEN (États-Unis d’Amérique)

 

Commissariat: Paul ARDENNE

 

+ info

Sala Alcalá 31, Madrid

25.02 – 26.07.2020

 

La Sala Alcalá 31 presenta la exposición “Gran Sur: arte contemporáneo chileno en la Colección Engel”, una importante selección de una de las mayores colecciones privadas de Latinoamérica, la colección de Claudio Engel.

 

Comisariada por Christian Viveros-Fauné, “Gran Sur”, presenta por primera vez en España una muestra tan importante de obras de artistas chilenos de finales del siglo XX y principios del XXI. La exposición no solo representa la más exhaustiva introducción al arte chileno que se ha producido en las últimas décadas, sino que también articula una visión distinta de la extraordinaria creatividad exhibida por varias generaciones de artistas chilenos tanto dentro como fuera del país.

 

+ info

ARCO Madrid

 

26/02/2020 – 01/03/2020

 

Booth 9C09

 

LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN

 

+ info

Casa Museo La Sebastiana, Fundación Pablo Neruda, Valparaíso, Chile.

07/09 – 31/12/19

 

Fernando Prats (Santiago de Chile, 1967) protagoniza esta exposición conmemorativa de los 80 años del Winnipeg con su obra llamada Oscilación de un exilio, que será inaugurada el sábado 7 de septiembre a las 12:00 en La Casa Museo La Sebastiana, Ricardo de Ferrari 692, Valparaíso (Chile).

 

 

+ info

Dijous 19.09.19, a les 19h, al Centre Cultural Terrassa.

 

Closing de les exposicions de la Col·lecció Josep Maria Civit.

 

Civit ens convida a entendre diferents formes de pensar i de dialogar amb el present. El compromís cultural, l’experimentació amb la imatge i la pràctica d’una aventura mental són els trets distintius de la col·lecció. Tot això en l’intent de compartir una mirada més enllà de la retiniana.

 

Obres de Jordi Alcaraz, Joan Brossa, Hannah Collins, Muntadas, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Teresa Solar, entre d’altres.

 

 

+ info

Inauguració dimarts 4 de juny, 20h.

Universitat Pompeu Fabra.

Sala de graus Albert Calsamiglia (campus Ciutadella de la UPF)

 

A les Lliçons Haas 2019, dedicades al tema: “Ombres i miralls”, la UPF presenta l’obra titulada: He aquí las espaldas del que me ve, 2000 – 2019, de l’artista xilè Fernando Prats. L’obra i el pensament d’Antoni Tàpies han estat un referent molt significatiu en la trajectòria de Prats i amb aquesta instal·lació, es vol establir un intens diàleg entre els dos artistes.

 

Obra visible fins al 17/06/2019, amb cita prèvia.

 

+ info

Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats

12.04 – 30.06.2019

 

10 anys – Creadors EN RESIDÈNCIA als instituts de Barcelona

 

EXPOSICIÓ
12.04 – 30.06.19

Des del 2009, Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona proposa un espai de treball compartit entre artistes, alumnes i docents de centres públics d’educació secundària. Al llarg de tot un curs, i dins l’horari lectiu, creadors i creadores de disciplines i generacions molt diverses desenvolupen un projecte artístic juntament amb un grup de joves, des de la ideació fins a la presentació. Comparteixen la creació.

La creació és cerca, recerca, experimentació, assaig, tempteig; obertura a perspectives inusitades; possibilitat d’interrogar-se sobre el que creiem evident; constant diàleg; moviment que impulsa a aprendre, proposar, assajar, arriscar, comprometre’s.

 

+ info

ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018

 

CABELLO/CARCELLER
HERNÁNDEZ PIJUAN
LOLA LASURT
PEREJAUME
JAVIER PEÑAFIEL
FERNANDO PRATS
CAIO REISEWITZ
JULIÃO SARMENTO
JOSÉ MARÍA SICILIA
TERESA SOLAR ABBOUD

 

+ info

Alicia Kopf | Cabello/Carceller

Lola Lasurt | Perejaume

Teresa Solar Abboud | Fernando Prats

 

Exposició: 6-22 de setembre, Dim-Div 11-14h i 16-20h

Amb motiu de la sisena edició d’Artnou, Galeria Joan Prats presenta Confluències, una exposició que reuneix obres de les artistes Alicia Kopf, Lola Lasurt i Teresa Solar Abboud, que estableixen un diàleg amb obres d’altres artistes de la galeria escollits per elles: Cabello/Carceller, Perejaume i Fernando Prats. Sorgeix així una dinàmica basada en l’intercanvi de mirades entre artistes de diferents generacions, que dona lloc a connexions i noves lectures, de vegades directes, altres vegades inesperades.

Alicia Kopf presenta la sèrie fotogràfica Waterfall chasers (2015), que al·ludeix simbòlicament al desglaç com a moment de descontrol de les emocions, a partir de representacions de cascades. La idea de la fluïdesa de l’aigua vincula aquestes obres a una sèrie de dibuixos de Cabello/Carceller titulats Autoretrato como fuente i Fuente (2005).

L’obra de Lola Lasurt Preparation for Wit Boven Zwar (2016), formada per olis sobre tela i disfresses, proposa una reconstitució del Carnaval d’Aalst de 1946 a partir d’una pel·lícula 16mm de l’època. Amb un acostament similar, Perejaume, en la sèrie de dibuixos Ball de muntanyes (2007), associa els balls folklòrics a les muntanyes, usant, com és comú en la seva pràctica, referències a la cultura catalana que remeten a preocupacions universals.

Teresa Solar Abboud, amb Doble Mordido (2013), indaga sobre les eines i processos fotogràfics que van intervenir en els experiments de Harold Edgerton, qüestionant conceptes com la protecció, l’ocultació o la sobreexposició. De la mateixa manera, Fernando Prats, a Sismograma Chuquicamata (2008), usa tècniques parafotogràfiques, com el fumat del paper, amb la finalitat de fixar moments o rastres d’una acció en un paisatge.

MMDH – Museo de la Memoria y los Derechos Humanos, Santiago de Chile

27.07 – 24.09.2017

 

La exposición está compuesta por más de 1600 folios que constituyen el original del libro de memorias escrito en Buenos Aires por el General Carlos Prats. Cada hoja fue ahumada por el artista Fernando Prats; además, la correspondiente al  11 de septiembre de 1973 se ha transformado en escritura luminosa. La exposición también incluye una serie de dibujos que dialogan con los manuscritos. 

Durante el mes de septiembre de 2017, la frase del 11 de septiembre de 1973 será trasladada a la explanada frontal del Museo. En ese lugar, se instalará de manera permanente, como parte del memorial al General Prats.

 

+ info

Fernando Prats

Santiago de Xile, 1967

Viu i treballa a Barcelona

 

 

En les seves obres Fernando Prats “pinta” o, més ben dit, recrea la naturalesa; tracta de registrar petjades, de fer visible l’invisible, de donar veu i imatge a allò que ja era aquí però passava desapercebut.

 

Utilitzant sismògrafs, calcs, fotografies, vídeos… registra el batec de diferents realitats sobre suports fumats, des del vol d’aus fins al sortidor salvatge d’un geiser, el carbó profund d’unes mines o les onades poderoses que trenquen contra els penya-segats. D’aquesta manera, Fernando Prats manté una relació poc ortodoxa amb la pintura, tant per l’elecció dels seus instruments, com per la intervenció de l’atzar.

 

El seu treball es formalitza en accions que ell mateix registra, i que mostren els processos creatius intrínsecs a la seva obra. Les pintures de Fernando Prats són objectes-temps, ja que condensen en la seva forma acabada una història, la de la seva creació, els temps de la qual sovint res tenen a veure amb els de l’artista, sinó amb els ritmes naturals.