Tag Archives: arte politico

20190823142217_erick-beltran-nadie-todo-mundo-leimstangler-niemand-por-maestro-knbf1588-y-george-schan-1507

Itinerant performance

10 – 13 Oct 2019

 

Barcelona Gallery Weekend

COMPOSICIONS

Comisariado por / curated by

Juan Canela

 

10, 11, 12 Oct: 12-14h (Eixample, Pl. Universitat, Pl. Catalunya) – 17-20h (Ciutat Vella, Parc de la Ciutadella)

13 Oct: 11-14h (Eixample, Pl. Universitat, Pl. Catalunya)

 

visitas guiadas:

10 oct: 12-14h Hotel Sir Victor – Passatge Mercader.

11 oct : 12h Bolsa de Barcelona Passeig de Gràcia 19

12 oct: 17h30 Edifici UB, plaça Universitat

13 oct: 12h Bolsa de Barcelona Passeig de Gràcia 19

 

ESP

En 1507 el barbero Joerg Schan condensa la tradición del personaje de “ninguno” o “nadie” en un panfleto repartido en las calles de Estrasburgo que decía: “Nadie es mi nombre, soporto la culpa de Todos”. Este personaje aparece como sobrenombre del responsable de los trastos rotos y herramientas perdidas en la casa, del tonto del pueblo, o del vendedor de mercachifles y trucos. Pero también de aquel que no se muerde la lengua para hacer críticas, de quien se enfrenta a un poder que ve transitorio o de quien ve el alma de las cosas.

Erick Beltrán recupera estas dos figuras – ninguno y alguno – para crear un cabezudo que distribuye un periódico con distintos análisis sobre la especulación en la ciudad de Barcelona, cuyas páginas recogen un ensayo visual sobre cómo este tipo de prácticas especulativas definen el territorio, los objetos, los sujetos, o las pertenencias. Los personajes recorren distintas zonas de la ciudad repartiendo los periódicos e interactuando con turistas y residentes.

 

ENG

In 1507 the barber Joerg Schan condensed the tradition of the character of “none” or “no one” in a pamphlet distributed in the streets of Strasbourg that said: “No one is my name, I bear everyone’s guilt”. This character appears as the nickname of the person responsible for the broken things and tools lost in the house, of the fool, or of the peddler who sells trinkets and tricks. But also of the one who does not bite his tongue to make criticisms, of the one who faces a power that sees transitory or of the one who perceives the soul of things.

Erick Beltrán recovers these two figures – none and some – to create a bigheaded character that distributes a newspaper with different analyses of speculation in the city of Barcelona, whose pages include a visual essay on how this type of speculative practice defines territory, objects, subjects or belongings. The characters travel through different areas of the city distributing newspapers and interacting with tourists and residents.

 

+ info

01-cabello-carceller-el-estado-de-la-cuestion

Helena Cabello (París, 1963) i Ana Carceller (Madrid, 1964)

Viuen i treballen a Madrid

 

 

L’obra de Cabello/Carceller se situa en un territori des del qual qüestionen, reflexionen i/o fracturen els rols i estereotips associats al gènere. Entenen la identitat com quelcom que es construeix en conflicte o d’acord amb un entorn social, cultural, polític i econòmic. Assenyalar un `jo´ que es troba sempre en relació als `altres´ és una idea que vertebra la seva producció.

 

En les seves obres es revisen els patrons que es vinculen de forma estàtica tan als rols masculins com femenins. D’aquesta manera, en les seves peces es subverteixen imatges, codis de comportament i actituds, associades a allò que es considera generalment com a masculí o femení.

 

La relectura que des del seu treball aquestes dues artistes exerceixen d’aquests models situa a l’espectador davant múltiples prejudicis, valors assumits i contradiccions que aconsegueixen desestabilitzar de forma efectiva una visió unívoca de la realitat.

Prova rebutjada (Tout va bien)

 

Prova rebutjada (tout va bien) proposa un recorregut a través d’obres unides pel seu caràcter de llindar i per la forma poètica en què determinen la seva posició política, fil comú del seu mètode de resistència.

 

El nom de l’exposició combina els títols de dues obres presentades a la mostra: Prova rebutjada, de Joan Brossa, i Tout va bien, de Muntadas. Mentre el primer afirma amb rigor administratiu una realitat sense desvetllar que no té escapatòria, Tout va bien aporta un consol immediat, però projectant una precarietat sarcàstica. Aquest enunciat, tancat dins dels signes de la seva ambigüitat, llança una llum irònica sobre aquests lemes triomfalistes dels anys 2000, lemes que no dubtaven a relacionar l’efervescència econòmica amb promeses de felicitat. L’exposició reuneix, en aquesta línia, obres que mobilitzen estratègies i espais micropolítics per qüestionar discursos hegemònics. Enfront de l’aparent coherència dels relats dominants, la majoria de les obres opten per una juxtaposició d’idees i una estructura breu que recorden a la forma de l’haiku.

 
Prova rebutjada (tout va bien) fa ressò del ritme dels gestos que es presenten a les obres: gestos vitals modests i continguts que, en comptes de reivindicar el seu abast, incideixen en tàctiques crítiques enfront de les narratives establertes. 

 

Artistes:
Joan Brossa, Cabello/Carceller, Hannah Collins, Carles Congost, Ariadna Guiteras, Lola Lasurt, Mariokissme, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume.

 

Comissariada per: Olivier Collet & Patricia de Muga