img_8357

Guangdong Museum of Art, Guangzhou, China

15.12.2017 – 8.3.2018

 

Simultaneous Eidos — Guangzhou Image Triennial 2017 will be held from December 15, 2017 to March 8, 2018 at Guangdong Museum of Art. The predecessor of Simultaneous Eidos — Guangzhou Image Triennial was Guangzhou International Photography Biennial Exhibition hosted by the Guangdong Museum of Art, which was one of the major international photography biennials in China. Its basic purpose is to uphold the humanistic standpoint with international horizon and sociology of images and participate and promote the development of contemporary photography and culture in China. Reviewing the past three photography biennials (in 2005, 2007 and 2009), each exhibition established a theme and academic orientation focused on the history of photographic photography in order to showcase contemporary photographic practices. At the same time, the passion of national art museums for photography research and collection is ignited.

 

+ info

jose-maria-sicilia-and-qiu-deshu-2048x0

M+ Pavilion, West Kowloon Cultural District, Hong Kong

13.10.2017 – 14.1.2018

 

M+, the highly anticipated museum of visual culture at Hong Kong’s West Kowloon Cultural District, will exhibit selections from its exceptional ink art collection for the first time this fall. The Weight of Lightness: Ink Art at M+ will explore the pivotal role of ink art in global visual culture, offering fresh perspectives using cross-disciplinary and transnational approaches.

 

Featuring painting, calligraphy, installation, photography and moving image by 42 artists from Hong Kong, Mainland China, Taiwan, Japan, Korea, India, U.S., Spain, and others, the exhibition underlines M+’s interest in making existing boundaries more porous and in showing that ink art—endowed with the weight of traditions yet invigorated by the lightness of its material and the experimental vision of artists—possesses boundless potential.

 

Artists featured in the exhibition include Etel Adnan, Irene Chou, Chuang Che, Hidai Nankoku, Hsiao Chin, Hung Fai, Ishimoto Yasuhiro, Kan Tai-keung, Koon Wai Bong, Frog King Kwok, Lee Ufan, Leung Kui Ting, Li Huayi, Liang Quan, Richard Lin, Liu Kuo-sung, Lui Shou-kwan, Nick Mauss, Ni Youyu, Nam June Paik, Park Seo-Bo, Krishna Reddy, José María Sicilia, Tong Yang-Tze, Wucius Wong, Xu Bing, Yang Jiechang, and many others.

 

+ info

Joan Ponç

Ens plau presentar l’exposició dedicada a Joan Ponç i a Joan Brossa, que inaugurem el dijous 30 de novembre, i on mostrarem obres de dos dels artistes més significatius en la recuperació de l’art d’avantguarda al nostre país després de la guerra civil, units per una afinitat creativa i personal des de finals dels anys 40 fins a principis dels 50 i units també a la història de la Galeria Joan Prats, on exposarien en diverses ocasions.

 

El 1982, Joan Brossa va mostrar per primera vegada en l’exposició a la Galeria Joan Prats els seus poemes objecte i visuals, poemes que realitzava des del 1954 i que eren aleshores pràcticament desconeguts pel públic. Més endavant, es mostrarien en altres exposicions a la galeria de Barcelona (1989, 1995, 1997) i de Nova York (1989), i a la Fira de Basilea (1989). D’altra banda, Joan Ponç comença la seva col·laboració amb la Galeria Joan Prats el 1978, amb l’exposició Fons de l’ésser. També exposaria el 1983, Nocturns, el 1987 amb dibuixos de l’època Pre-Dau Al Set, el 1994 i 1996 amb dibuixos de la Suite Geomètrica i el 1980 a la fira FIAC a París.

 

En paraules d’Arnau Puig, en el text realitzat per aquesta exposició, “Un temperament i tarannà de la dimensió del d’en Brossa gairebé estava obligat pel destí a trobar-se amb algú, en Joan Ponç, que baixava dels núvols”. Aquest gust per la màgia, l’endevinació i l’ocult seria un dels punts d’unió entre els dos artistes, els quals es van conèixer el 1946. Aquell any publicarien junt amb Arnau Puig i Enric Tormo l’únic número de la revista “Algol”, que volia ser un revulsiu davant l’immobilisme i la pèrdua d’idealisme dels seus contemporanis. Proposaven una renovació de la mirada que es troba també en els monotips que Ponç va realitzar per acompanyar els exemplars de la revista i que s’allunya de la figuració naturalista predominant en l’art espanyol de l’època.

 

A més d’aquest interès per les noves formes artístiques, les obres de Brossa i Ponç coincidien temàticament en una preocupació i una crítica a la societat, junt amb l’interès per la cultura popular, el teatre i la màgia que ja apuntàvem. Per això, en aquells anys, es van anar succeint les col·laboracions entre els dos: el llibre inèdit Parafaragaramus (1948), dos números de la revista “Dau Al Set” (gener, 1949 i un inèdit), el llibre Em va fer Joan Brossa (1951), on apareix un retrat de Joan Brossa per Joan Ponç, considerat el retrat més directe i sincer que hagi tingut el poeta. La relació Brossa-Ponç va quedar plasmada també en els poemes de Brossa al·lusius a Ponç i en diversos dibuixos de Ponç: els Dibuixos podrits (1947) i les Metamorfosis (1947), la suite Joan Brossa-Joan Ponç (1947), la coberta del llibre Dragolí de Brossa (1950), o el gouache Brossa, Brossa (1950), que mostrem en aquesta exposició.

 

Brossa i Ponç van ser en el seu moment dos capdavanters en la renovació estètica, seguint els passos de J.V. Foix i Joan Miró. Brossa, que havia conegut Miró el 1941 a través del barretaire i mecenes Joan Prats, a casa de J.V. Foix, els posaria en contacte amb Joan Ponç. Dau Al Set ajudaria a restablir els ponts amb l’avantguarda d’ADLAN, impulsat per Joan Prats i Joaquim Gomis, i del GATCPAC.

 

Després d’aquest període d’afinitat i creativitat, el 1953 Joan Ponç marxà a Brasil, i cadascun dels dos artistes va continuar el seu camí. A la seva tornada a Catalunya, el 1962, Brossa era ja molt lluny del magicosurrealisme i es movia per una antipoesia lligada a la realitat mentre feia experiments plàstics del que seria la seva poesia visual. El seu vincle s’aniria diluint. Per a Brossa, Ponç quedaria lligat a “Dau Al Set”.

 

Aquesta exposició pretén mostrar les trajectòries dels dos artistes: una primera part, amb obres del període “Dau Al Set”, el moment de major afinitat entre Joan Brossa i Joan Ponç, i una segona part de l’exposició, amb obres posteriors, que permeten veure llurs evolucions en l’àmbit plàstic, i que s’emmirallen de la mateixa manera que en la suite Joan Brossa-Joan Ponç (1947).

 

teresa-solar_-masa-de-infinita-enormidad-2web-_1000

La Madraza Centro de Cultura Contemporánea UGR, Granada

22.11 – 18.12.2017

 

En ARCOmadrid 2017, en el mes de febrero, ya se presentó esta primera edición del Premio, así como las obras de los artistas escogidos, que ahora son exhibidas por primera vez después de la feria de arte contemporáneo.

 

Sólo se seleccionó a cinco artistas, que comenzaron a trabajar en sus obras inspirándose en la Alhambra. “Los artistas encuentran en recursos artesanales una nueva forma de lenguaje y lo vuelven contemporáneo”, ha señalado Alicia Ventura.

 

Más tarde, un jurado internacional de prestigio eligió la pieza ganadora, titulada Señas y sonidos del Palacio Rojo (leones/reyes/abencerrajes), de José Miguel Pereñíguez. Los visitantes podrán disfrutar de esta obra y de las otras cuatro escogidas: Lipogramas de Alegría y Piñero; Aljibe de Jacobo Castellano; Pétalo, hueso, aguja, huso de Miren Doiz; y Masa de infinita enormidad de Teresa Solar Abboud.

 

+ info

acacia-rubra-2016-ed-2-5-247x191cm

 Beijing Minsheng Art Museum, Beijing, China

9.12.2017 – 23.2.2018

 

The large-scale exhibition of “Troposphere – Chinese and Brazilian Contemporary Art” is a dialogue on contemporary art between China and Brazil. The exhibition was organized by China Minsheng Bank and Beijing Minsheng Art Museum, co-organized by the Brazilian Embassy to China, CURRENTS Culture and Art Foundation, Beijing Minsheng Culture and Art Foundation, with the academic support of Brazil Cultural Center of Peking University.