Tag Archives: València

habita

Sales d’art modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

14.12.2018 – 3.2.2019

 

Comissariat:

Ángel Calvo Ulloa i Nuria Enguita

 

Projectes d’artista: un projecte d’Archivo F.X. amb Pedro G. Romero i la col·laboració de Lola Lasurt, Patricia Gómez & María Jesus González i Álvaro Perdices.

 

A les sales dedicades a la Guerra Civil, a la col·lecció d’art modern, s’exposaran els treballs d’Archivo F. X. al voltant de les anomenades txeques psicotècniques d’Alphonse Laurencic instal·lades als temples dels carrers Vallmajor i Zaragoza de Barcelona i al convent de Santa Úrsula de València entre 1937 i 1939.

 

La instal·lació inclourà material documental, fotografies, films i bibliografia que n’expliquen la funció i el significat.

 

Habitació és el fruit de la col·laboració de tres institucions afins que aborden el pensament crític actual des de diferents posicionaments: el CA2M Centro de Arte Dos de Mayo de la Comunitat de Madrid, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

+ info

Centre Cultural La Nau, Sala Acadèmia, València

20.9 – 25.11.2018

 

 

Organitza i produeix: Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo, Madrid i  MNAC, Museo Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

Projecte: Pedro G. Romero

Comissariat: Ángel Calvo Ulloa i Nuria Enguita Mayo

Col·laboren: Álvaro Perdices (Madrid), Lola Lasurt (Barcelona), Patricia Gómez i Mª Jesús González (València)

 

 

Habitació. Pedro G. Romero. L’Arxiu F.X., les txeques psicotècniques de Laurencic i la funció de l’art és una mostra creada a partir de l’Arxiu F. X., que des del final dels anys noranta treballa sobre les txeques psicotècniques que Alfonso Laurencic va construir per al convent de Santa Úrsula de València i les esglésies dels carrers de Vallmajor i Saragossa de Barcelona entre 1937 i 1939. El projecte explora els desenganys de l’ampliació psicotròpica de la percepció, las necessàries crisis de la visió utòpica i els límits mateixos de l’art.

 

Per a HABITACIÓ s’ha convidat, a més, les artistes Patricia Gómez i María Jesús González, Lola Lasurt i Álvaro Perdices, a que treballaren al voltant de les txeques amb els mateixos materials i categories del mateix Arxiu FX.

 

Aquesta exposició proposa una revisió de les avantguardes a partir de la radicalització estètica que van suposaren, vinculada a la radicalització política a través de les imatges recopilades en l’Arxiu FX o de la reconstrucció de les txeques psicotècniques d’Alphonse Laurencic. Imatges i obres que, en definitiva, constitueixen un testimoni i incentiven un debat crític sobre la iconoclàstia política esdevinguda a l’Estat Espanyol. Es reclama, a través de l’exposició, una nova mirada conscient de les contradiccions i paradoxes que han acompanyat la utopia política i l’estètica artística radical

 

 

 + info

arcanaimperii1000x667pxsense-noms

Centre del Carme, Valencia

Inauguración y confedrama secreto en deuda de Javier Peñafiel 22.09.2017 – 19h

 

Arcana Imperii es un proyecto que acoge el trabajo de artistas que toman la burocracia como medio para la realización de su obra. El Comisario interpreta este hecho como una modalidad de compromiso político que se expresa en clave postrepresentacional y que deviene acuciante en un momento en que la democracia representativa muestra unos claros síntomas de agotamiento a la hora de conducir cambio político alguno.

 

+ info

 

06_juan-usle_sone-que-revelabas-zambeze_2016

Bombas Gens Centre d’Art, València

08.07.2017 – 25.02.2018

 

L’exposició presenta l’obra de diversos artistes pertanyents a la col·lecció Per Amor a l’Art, que treballen en eixa relació i experimenten altres lògiques representatives i transformen les jerarquies formals entre fons i forma, entre primer pla i pla posterior, entre centre i perifèria, entre una mirada localitzada i una mirada flotant.

 

+ info

civera-victoria-ensimismamiento

Port de Sagunt, València, 1955

Viu i treballa entre Nova York i Saro (Cantàbria)

 

 

La trajectòria de Victoria Civera s’inicià en els anys setanta, treballant principalment el fotomuntatge. Al llarg de la dècada següent, es va centrar en la pintura, en un primer moment abstracta, encara que després va incorporar la figuració. És a mitjans d’aquesta dècada quan Victoria Civera es trasllada a Nova York i inclou fotografia i escultura a la seva pràctica artística, produint-se un canvi en la seva obra, que esdevé més introspectiva.

 

Per la iconografia de la seva obra, centrada en l’univers femení, i pel seu contingut oníric, Victoria Civera ha aconseguit un llenguatge personal ple de matisos. S’ha mogut entre les peces de gran escala, en les quals opta per materials industrials, i peces d’una poètica mesurada i suggeridora, incorporant sovint objectes de la vida domèstica.