Tag Archives: Caio Reisewitz

20 Rotating Sculptures On View

November 2022-November 2023



Constellations: Global Reflections (CGR), a unique, outdoor, public art exhibition featuring twenty-one international, contemporary artists, will be on view in three locations on the island of Kura Kura Bali from November 2022 – November 2023. Curated by Lance Fung of Fung Collaboratives, CGR will preview during the upcoming B20 (November 13 -14) and G20 (November 15-16) and Tri Hita Karana Forum summits (November 13-18) as G20 official collateral events. Constellations Global Reflections will remain on view for a year. There will be private tours from November 12-18 with the curator and an in person and zoom press conference with global G20 artists on November 18th starting at 5:00 pm Bali time. The exhibition will be open to the public after the summits for scheduled visits.


Envisioned by Indonesian businesswoman, philanthropist and MoMA International Council member Cherie Nursalim, CGR is sited on Kura Kura, her eco-focused island in the heart of Bali’s capital. Fung, well known for his public art projects, was invited by Nursalim to curate the exhibition. They were in agreement that the installation should focus on issues of climate change, equity and global cooperation using Bali’s history of textiles, lantern making and Wayang, Indonesian puppet theatre, as unifying concepts.


“Constellations Global Reflections aims to amplify Tri Hita Karana, the Balinese philosophy of life,” said Lance Fung. “Literally translated as “three ways to happiness or harmony, the philosophy encompasses the three most important aspects of life on Bali including God, humans and nature and places these three as a basis for development on Kura Kura with a focus on happiness and sustainability.”


Fabricated in Bali, the twenty artworks are digitally printed on a textile made from recycled plastic and integrated into 10’ rotating sculpture powered by solar energy. Both visible during the day and at night, these sculptures will take on a quiet, reverent quality and will act as beacons calling people from around the world to come together to see art and discuss ways of creating a better and stronger future.


The diverse and brilliant group of artists in the G20 for Arts exhibition, ranging in age from thirty to ninety, include: Tony Albert (Australia), Arahmaiani (Indonesia), Dana Awartani, (Saudi Arabia), Xu Bing (China), Berkay Bugdan (Turkey), Genevieve Cadieux (Canada), Minerva Cuevas (Mexico), N. S. Harsha  (India), Kota Hirakawa (Japan), Ilya & Emilia Kabakov (Russia/Ukraine), Naledi Tshegofatso Modupi (South Africa), A.D Pirous (Indonesia), Paola Pivi (Italy), Liliana Porter (Argentina), Caio Reisewitz (Brazil), Thomas Ruff (Germany), Yinka Shonibare CBE (United Kingdom), Kiki Smith (United States), Kimsooja (South Korea), Ben Vautier (France).

Documental: ‘La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga’


L’exposició ‘La catifa màgica. Per a Joan de Muga’ és un homenatge a Joan de Muga, fundador i director de la Galeria Joan Prats des de 1976, quan es va inaugurar, i fins el 2020. L’exposició reunirà obra d’artistes que han format part de la galeria des dels seus inicis fins a l’actualitat, juntament amb fotografies, cartes, vídeos i documentació, per a explicar la història de la galeria i també la de Polígrafa i d’altres projectes de Joan de Muga com la Fundació Espai Poblenou.


Mostrarem obres de Juan Araujo, Francis Bacon, Alfons Borrell, Joan Brossa, Cabrita, Alexander Calder, Anthony Caro, Chillida, Christo & Jeanne-Claude, Victoria Civera, Hannah Collins, Helen Frankenthaler, Luis Gordillo, Guinovart, Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Louise Lawler, Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Muntadas, Pablo Palazuelo, Perejaume, Joan Ponç, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, George Segal, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Sue Williams


El títol de l’exposició s’inspira en un dibuix que Joan Ponç va dedicar a Joan de Muga, en el qual el retratava sobre una catifa voladora. Aquesta imatge remet al seu caràcter emprenedor i somiador, la seva passió per viatjar i per imaginar nous projectes.  


L’exposició l’estem organitzant amb la complicitat de Carles Guerra, qui escriurà el text de la publicació que editarem posteriorment.


Documental: La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga

Power flower

Power flower.

Biennale des arts de Nice.

From 17 June to 3 September 2022.

Grande halle of Le 109.



Curated by Marie Maertens and Cédric Teisseire
With Caio Reisewitz, José Maria Sicilia, Davide Balula, Rina Banerjee, Erica Baum, Jean-Baptiste Bernadet, Andrea Blum, Robert Brambora, Julien Carreyn, Srijon Chowdhury, Morgan Courtois, Johan Creten, Julie Curtiss, Mimosa Echard, Samuel Fasse, Grégory Forstner, Piero Gilardi, Camille Henrot, Ittah Yoda, Rachel de Joode, Bharti Kher, Kapwani Kiwanga, Natacha Lesueur, Michèle Magema, Tony Matelli, Ad Minoliti, Jean-Luc Moulène, Chalisée Naamani, Frédéric Nakache, Daniel Otero Torres, Autumn Ramsey, Julie Réal, Antoine Renard, Loup Sarion, Moffat Takadiwa, Diana Thater, Solange Triger, Kees Visser, Agnès Vitani, Letha Wilson, Junko Yamasaki.



In the Grande halle of Le 109, more than forty artists will explore the symbolic aspects of the flower, from metamorphosis to the evolution of life, from power to fragility, taking on contemporary societal and environmental issues.


As far back as ancient Greece, frescoes or friezes of flowers have seduced spectators and the motif even became established long before that of the landscape, accompanied by the notion of the sublime in the 18th century. In the history of art, the flower was very early on the bearer of symbols and attributes of saints or of various gardens of Eden, when Dutch paintings assigned to it a role as much as a representation of opulence, as a testimony to the fragility and finitude of life.


+ info

Arte Natureza: Ressignificar para viver

18th Bienal Pavilion – São Paulo’s International Art Festival

April 6th-10th, 2022, Parque Ibirapuera, SP



Curator and journalist Ana Carolina Ralston organizes, at the 18th SP–Arte, an unpublished show entitled ‘Arte Natureza: Ressignificar para viver’, with works by fundamental artists to think about the relationships between art and sustainability


Artists: Caio Reisewitz, Ernesto Neto, Joseph Beuys, Frans Krajcberg, Daiara Tukano, Amelia Toledo, Juliana Cerqueira Leite, Bené Fonteles, Daniel Acosta, Deco Adjiman, Henrique Oliveira, Hugo Fortes, Joao Farkas, José Bento, Juliana dos Santos, Luiz Zerbini, Mariana Palma, Paula Costa, Regina Vater, Sonia Gomes and Uyra.


In the curatorship, Ralston proposes, starting from art, a discussion on the idea of ​​ecology, a network in which the link between the kingdoms becomes essential for the continuation of the species. In her words, “resignify everything that surrounds us is the key to the sequence of human life as a part of the enviroment. The transformation of matter, as well as its compensation in other elements, makes balance -and, consequently, our permanence on Earth- possible. Nothing more effective than placing such a dialogue in the middle of two of the main parks in Latin America, where humanity, art and the environment coexist.”



+ info

23rd Biennale of Sydney (2022)


The 23rd Biennale of Sydney will be open to the public from 12 March to 13 June 2022. 



Rivers, wetlands and other salt and freshwater ecosystems feature in the 23rd Biennale of Sydney (2022), titled rīvus, as dynamic living systems with varying degrees of political agency. Indigenous knowledges have long understood non-human entities as living ancestral beings with a right to life that must be protected. But only recently have animals, plants, mountains and bodies of water been granted legal personhood. If we can recognise them as individual beings, what might they say?




+ info

2021 Chengdu Biennale: SUPER FUSION

November 6, 2021–April 6, 2022



Under the guidance of the Chengdu City Culture Broadcasting and Tourism Department, the SUPER FUSION 2021 Chengdu Biennale takes place from November 6, 2021 to April 6, 2022 in two venues in the Tianfu Art Park—the Chengdu Museum of Contemporary Art and Tianfu Gallery.



The Biennale will present over 500 pieces from almost 300 artists, providing the people of Chengdu with a wide range of artworks that reflect the diverse and responsive nature of Chengdu’s artistic and cultural climate, while boosting the status of the city as a cultural capital.



272 artists from a total of 35 countries and regions have been invited to join, including such international figures as Anish Kapoor and Tony Cragg from the United Kingdom, Katharina Grosse from Germany, Caio Reisewitz from Brasil, and Chinese artists Xu Bing, Zhang Xiaogang, Zeng Fanzhi, Song Dong and Cao Fei. As well as featuring internationally renowned Chengdu artists like Zhou Chunya and He Duoling, the biennale will also present works by the new generation of young local artists.



+ info

ARCO E-xhibitions 4. CAIO REISEWITZ, Recado da Mata



Caio Reisewitz ha hecho muchas de las fotografías reunidas en esta exposición como una respuesta a la lectura de los libros de dos grandes pensadores y líderes indígenas que trabajan hoy en Brasil: “A queda do céu” [La caída del cielo], de Davi Kopenawa en coautoría con Bruce Albert, e “Ideias para adiar o fim do mundo” [Ideas para posponer el fin del mundo], de Ailton Krenak. El título de la exposición, además, toma prestado el título del prefacio que el antropólogo Eduardo Viveiros de Castro escribió para el libro de Kopenawa con Bruce Albert, que a su vez alude al cuento “O recado do morro” [“El mensaje de la colina”], de João Guimarães Rosa. En el cuento, un vagabundo y un ermitaño advierten a la población de la región sobre el mensaje que dicen haber recibido del propio Morro da Garça (Colina de Garça): en un grupo de siete hombres, uno de ellos sería asesinado a traición. En el prefacio, Viveiros de Castro parte de la idea de una muerte inminente anunciada por la naturaleza; ahora ya no por la voz del cerro, sino por la voz de la selva. La selva nos advierte de que está siendo exterminada por el hombre y, este mensaje de la naturaleza, es lo que Caio Reisewitz ha intentado mostrarnos en sus fotografías.


Una de las obras más recientes de esta exposición es “Ambé”, cuyo título, como el de los demás trabajos expuestos (a excepción de “Penedo”), hacen referencia a un topónimo de origen tupí. “Ambé” es una comunidad rural a 80 km del centro de Macapá, en Amapá, pero también significa, en la región amazónica, lo que es áspero, encrespado, rugoso. Como en la gran mayoría de los trabajos de Reisewitz, en esta fotografía, no distinguimos presencia humana. Solo vemos una espesa maraña de ramas, troncos y hojas característicos de la selva amazónica. Sin embargo, no distinguir la presencia humana en la selva no significa que esté deshabitada. El topónimo indígena nos recuerda que, para los amerindios, la selva siempre está llena de una multiplicidad de seres invisibles para nosotros (…) Al pegar fragmentos de diferentes fotografías, superponerlos y volver a fotografiarlos con manipulación de color, dándole un tinte azulado a la escena, Reisewitz crea, en “Ambé”, un ambiente irreal, casi espectral, como si mostrase una imagen de un sueño o una visión de un chamán, en la que, sin ver a los seres invisibles de la selva, intuimos su presencia. (…)


Siempre preocupado por la explotación desenfrenada de la naturaleza por parte del hombre y sus nefastas consecuencias, Caio Reisewitz, en fotografías como “Tipioca” y “Upurupã”, encuentra la manera de hacer este mensaje aún más elocuente, más visible, superponiendo, sobre la imagen de la selva, parte de la arquitectura del Palacio del Planalto (sede del poder ejecutivo federal de Brasil), que podemos vislumbrar como un fantasma o una aparición, flotando amenazadoramente. No debemos perder de vista que esta exposición se realiza en un momento en que el gobierno del actual presidente, Jair Bolsonaro, es cómplice admitido de la mayor devastación jamás impuesta al Amazonas y al Pantanal en la historia reciente, con la deforestación habiendo alcanzado su nivel más alto desde 2008, además de promover repetidos ataques contra la población indígena, contra sus territorios y derechos garantizados por la Constitución de 1988. En los últimos dos años, varias ciudades brasileñas, incluso en el Sudeste y Sur, han sido cubiertas.



Descubre nuestro stand

Caio Reisewitz

Text de Verónica Stigger (Porto Alegre, 1973), escriptora, crítica d’art, comissària independent i professora.


Visita en 3D


Conversas amb Caio Reisewitz i comissaris (veure mes avall)





El proper 11 de març inaugurem Recado da Mata, la quarta exposició de Caio Reisewitz a Galeria Joan Prats, on presentem 11 fotografies, un vídeo i un àudio.


Caio Reisewitz ha fet moltes de las fotografies reunides en aquesta exposició com una resposta a la lectura dels llibres de dos grans pensadors i líders indígenes que treballen avui a Brasil: A queda do céu [La caiguda del cel], de Davi Kopenawa en coautoria amb Bruce Albert, i Ideias para adiar o fim do mundo [Idees per a posposar la fi del món], d’Ailton Krenak. El títol d’aquesta exposició, a més, manlleva el títol del prefaci que l’antropòleg Eduardo Viveiros de Castro va escriure per al llibre de Kopenawa i Albert, qui al seu torn al·ludeix al conte “O recado do morro” [“El missatge del turó”], de João Guimarães Rosa. En el conte, un rodamón i un ermità adverteixen a la població de la regió sobre el missatge que diuen haver rebut del propi Morro da Garça (Turó de Garça): en un grup de set homes, un d’ells seria assassinat a traïció. En el prefaci, Viveiros de Castro reprèn la idea d’una mort imminent anunciada per la naturalesa; ara ja no per la veu del turó, sinó per la veu de la selva. La selva ens adverteix que està sent exterminada per l’home i, aquest missatge de la natura, és el que Caio Reisewitz ha intentat mostrar-nos en les seves fotografies.


Una de les obres més recents en aquesta exposició és Ambé, el títol de la qual, com el dels altres treballs exposats (a excepció de Penedo), fan referència a un topònim d’origen tupí. Ambé és el nom d’una comunitat rural a 80 km del centre de Macapá, en Amapá, però també significa, a la regió amazònica, el que és aspre, crespat, rugós. Com en la gran majoria dels treballs de Reisewitz, en aquesta fotografia, no distingim presència humana. Només veiem una espessa brolla de branques, troncs i fulles característiques de la selva amazònica. No obstant això, no distingir la presència humana en la selva no significa que estigui deshabitada. El topònim indígena ens recorda que, per als amerindis, la selva sempre està plena d’una multiplicitat d’éssers invisibles per a nosaltres (…) A l’enganxar fragments de diferents fotografies, superposar-les i tornar a fotografiar-les amb manipulació de color, donant-li un tint blavós a l’escena, Reisewitz crea, a Ambé, un ambient irreal, gairebé espectral, com si mostrés una imatge d’un somni o una visió d’un xaman, en la qual, sense veure als éssers invisibles de la selva, intuïm la seva presència. (…)


Sempre preocupat per l’explotació desenfrenada de la natura per part de l’home i les seves nefastes conseqüències, Caio Reisewitz, a fotografies com Tipioca i Upurupã, troba la manera de fer aquest missatge encara més eloqüent, més visible, superposant, sobre la imatge de la selva, part de l’arquitectura del Palau del Planalto (seu del poder executiu federal del Brasil), que podem albirar com un fantasma o una aparició, surant amenaçadorament. No hem de perdre de vista que aquesta exposició es realitza en un moment en què el govern de l’actual president, Jair Bolsonaro, és còmplice admès de la major devastació mai imposada a l’Amazones i al Pantanal de la història recent, amb la desforestació havent arribat al seu nivell més alt des de 2008, a més de promoure repetits atacs contra la població indígena, contra els seus territoris i drets garantits per la Constitució de 1988. En els últims dos anys, diverses ciutats brasileres, fins i tot al Sud-est i Sud, han estat cobertes durant dies i dies pel fum de les fogueres. Ja no era només un missatge, sinó un fort crit de socors de la selva.




Caio Reisewitz (São Paulo, 1967) viu i treballa a São Paulo. És un dels fotògrafs més importants de Brasil, ha centrat la seva obra en la difícil relació entre la natura i les persones. Entre les seves exposicions individuals recents destaquen: Biblioteca, Museo de Antioquia, Colòmbia (2018); Altamira, Pinacoteca do Estado de São Paulo (2017); Ingenios de hoy, Photoespaña, Museo de Albacete (2016); Disorder, Maison Europeénne de la Photographie, París i Florestas, favelas e falcatruas, Huis Marseille Museum voor Fotografie, Amsterdam (2015); Caio Reisewitz, ICP – International Center of Photography, Nova York (2014). Ha participat a La Biennale de l’Image Tangible, París (2018); a la Guangzhou Image Triennial (2017); a la biennal de Curitiba, Brasil (2015 i 2013); a la biennal Daegu Photo, Corea del Sud (2014), al projecte LARA Latin American Roaming Artist, Colòmbia (2013), a la biennal de Nanjing (2010), a la Bienal del Fin del Mundo d’Ushuaia, Argentina (2009 i 2007), a la biennal de Venècia (2005) representant al Brasil, i a la biennal de São Paulo (2004). La seva obra ha estat exposada a centres d’art internacionals, com Beijing Minsheng Art Museum, Beijing; Phoenix Art Museum, Arizona; Gropius Bau, Berlín; Cisneros Fontanals Art Foundation, Miami; MARCO, Vigo; CAAC, Sevilla;  MUSAC, León; Museu de Arte Contemporanea de Goiás, Goiania; Museu de Arte Moderna da Bahia, Bahia; Casa da Imagem, OCA, São Paulo; CCBB, Rio de Janeiro i Grand Palais, París; entre d’altres.


Divendres 30 d’abril, 18h – Online (en castellà i portuguès) al següent Link

‘Caio Reisewitz y la crisis ambiental y forestal en el contexto del arte contemporáneo’

Conversa amb Paula Alzugaray (editora i comissària independient especialitzada en videoart), Orlando Maneschy (professor a la UFPA-Federal University of Pará, Amazônia) i Caio Reisewitz (artista)

Durada aproximada: 50 minuts


Divendres 7 de maig, 19h – Galeria Joan Prats (confirmació d’assistència a galeria@galeriajoanprats.com) i online (en castellà) al següent Link

‘Fotografía contemporánea en el contexto actual y coleccionismo’

Conversa amb Caio Reisewitz (artista), Moritz Neumüller (comissari i crític especialitzat en el medi fotogràfic i art digital) i Alejandro Castellote (comissari especialitzat en fotografia)

Durada aproximada: 50 minuts


MAR Museu de Arte do Rio presenta la exposición Casa Carioca, que reúne alrededor de 800 obras en torno a temas relacionados con el hogar y la vida en Río de Janeiro y Brasil y será parte del programa cultural del Congreso Mundial de Arquitectos. – UIA 2021.


Comisariada por Marcelo Campos, curador jefe del MAR, y Joice Berth, arquitecta, urbanista y activista del movimiento feminista negro, cuenta con obras de Caio Reisewitz, entre otros.


La fecha de inauguración ha sido aplazada por la pandemia, pero en abril se inició la campaña online #CasaCariocaMAR, que muestra en los canales digitales del museo contenido inédito relacionado con Casa Carioca.



+ info




“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume


La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.


Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 


La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.


Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.


El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.


En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.


Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.


Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

ARCO Madrid


26/02/2020 – 01/03/2020


Booth 9C09




+ info


Saturday September 21, 14:00
Caio Reisewitz in conversation with Daniela Labra
Friends with Books: Art Book Fair Berlin 2019

Hamburger Bahnhof – Museum für Gegenwart – Berlin


The artist will present his project and photobook Altamira, published by Artphilein Editions


+ info

 22.05 – 11.11.2019 

MAMM, Medellín, Colombia


Territorio común. Nuevas incorporaciones a la Colección MAMM incluye alrededor de cincuenta obras que dan algunas luces sobre el devenir del arte reciente en Colombia y más allá. Predomina la pintura aunque la instalación y el video también están presentes de manera decisiva. Más que sugerir temas o preocupaciones específicas, la exposición es un vistazo a los nuevos derroteros de la Colección del Museo y a algunas líneas de trabajo que los últimos años han abierto o consolidado.


Los últimos diez años han implicado una transformación profunda para el Museo de Arte Moderno de Medellín. Primero, con su llegada al edificio Talleres Robledo en Ciudad del Río en 2009 y, posteriormente, con la apertura del edificio Expansión en septiembre de 2015. Paralelamente –o quizás de manera un poco adelantada respecto a estos aspectos más visibles– el MAMM introducía una serie de cambios y reformulaciones de su proyecto museológico y cultural para Medellín y el país.

Poco a poco, este crecía y se modificaba hasta convertirse en el programa de exposiciones locales nacionales e internacionales, programas educativos y académicos, cine, una sala de estudio para la comunidad, etc., que conforman el Museo de hoy. Durante estos años también la Colección del Museo se ha nutrido con obras que reflejan tanto los cambios que la institución ha vivido como la programación que le ha dado vida.


 La Colección MAMM surge desde la fundación de la institución como fondo patrimonial con el que soportar la creación de la figura legal del Museo y también como acervo que permitiera la conservación, investigación y difusión del arte antioqueño y colombiano moderno y contemporáneo. Por la manera en que los orígenes de la institución están vinculados con la creación de la Colección podemos decir hoy que este es una parte intrínseca de su surgimiento y consolidación. Así, la Colección MAMM se presenta no sólo como un recorrido por el arte Antioqueño y Colombiano de la segunda mitad del siglo XX y lo que va del XXI sino, de manera significativa, como memoria institucional y apuesta programática.


+ info

Instituto Tomie Ohtake

Exhibition 25.04 – 26.05.2019


At the outset of the exhibition-cum-essay curated by Luise Malmaceda and Paulo Miyada to be held at Instituto Tomie Ohtake is the oeuvre of Miguel Bakun (1909-1963), an artist from Paraná, a state in southern Brazil. As the curators have noted, the event is meant to reflect on representation of landscapes in Brazil’s subtropical region that have “so often been sidelined by the eminently warm-climate, coastal beach imaginary of a country whose picture-postcard sites are mostly found north of the Tropic of Capricorn.”


Sponsored by Banco Barigüi, Grupo Barigüi, Tradener and Moageira Irati, the exhibition has been designed to feature, in unprecedented format in São Paulo, a large cutout from Bakun’s production contextualized in the history of Brazilian art. The exhibition comprises three large groups engaged in dialogue with the artist: one specifically covering landscapes from southern Brazil, in particular the state of Paraná, consisting of pieces by Alfredo Andersen (1869 – 1935), Bruno Lechowski (1887– 1941), Caio Reisewitz (1967 –) and Marcelo Moscheta (1976 –); another situating Bakun within Brazilian modernism together with Alberto da Veiga Guignard (1896 – 1962), Alfredo Volpi (1896 – 1988), Iberê Camargo (1914 – 1994) and José Pancetti (1902 – 1998); and a third group made up of contemporary artists who, like Bakun, found in landscape an inexhaustible source of investigation, as for example Marina Camargo (1980 –), Lucas Arruda (1983 –) and Fernando Lindote (1960 –).


+ info

Arco 2019


27/02/2019 – 03/03/2019

Stand 9C09




CAIO REISEWITZ Trobada amb l’artista i signatura del llibre Altamira

Dijous 28 de febrer a les 18h al nostre estand de ARCOmadrid 2019


27 febrero – 3 marzo, 2019

Stand 9C09




CAIO REISEWITZ Encuentro con el artista y firma del libro Altamira

Jueves 28 de febrero a las 18h en nuestro stand de ARCOmadrid 2019



Museo de Antioquia, Casa del Encuentro, Antioquia, Colombia

Inauguración 4.12.2018 – 18.30h

Exposición 4.12.2018 – 17.2.2019


Curador Alejandro Castellote


Exposición del artista brasileño Caio Reisewitz (São Paulo, 1967), en la que presenta una instalación en gran formato acompañada de 19 fotografías, intervenidas mediante collage. En 2014, Caio Reisewitz presentó en una exposición individual en el ICP de Nueva York experimentos en forma de collage que había estado desarrollando desde 2008. En ellos, Reisewitz mira la ciudad «a lo lejos», desde la frondosidad de la naturaleza que rodea São Paulo.  


La exposición Biblioteca reúne por primera vez escenarios pertenecientes a los diferentes periodos de su práctica con el collage. Para la intervención creada específicamente para el Museo de Antioquia, Caio Reisewitz utiliza imágenes monumentales en las que conviven la densidad de la selva con los libros, una metáfora de la acumulación de conocimiento, dispuestos en un abigarramiento semejante al de los árboles. Documentos escritos, que el tiempo ha convertido en monumentos, coexisten con la naturaleza de la que provienen. En esos murales se inscriben asimismo, a modo de realidad dual y discordante, menciones a los problemas que afectan a las sociedades contemporáneas. La superposición de imágenes de archivo en los collages refiere a los problemas que afectan al ámbito geopolítico de Brasil y Colombia, pero no tienen el protagonismo estereotipado que habitualmente ocupan la violencia, la corrupción o las desigualdades sociales en las representaciones de lo latinoamericano.


+ info


Exposition Phare, Le Red Studio, Paris


Vernissage 9.11.2018 – 18h sur réservation uniquement.


Point central de l’événement, l’Exposition phare, curatée par les organisateurs de la Biennale, réunit dix-sept artistes français et internationaux.


Photographes ou plasticiens, les artistes exposés mettent en exergue des images détournées, déconstruites, reconstruites, falsifiées, et sont porteurs d’idées photographiques innovantes tant sur les sujets que les méthodes employées.


Joachim Biehler, Thibault Brunet, Carla Cabanas, Philippe Calandre, Vincent Debanne, Thomas Devaux, Caroline Delieutraz, Juliette-Andréa Elie, Sissi Farassat, Bruno Fontana, Zacharie Gaudrillot-Roy, Emilie Brout & Maxime Marion, Jean-Baptiste Perrot, Bertrand Planes, Caio Reisewitz, Miguel Rothschild, Ludovic Sauvage.


+ info

Guangdong Museum of Art, Guangzhou, China

15.12.2017 – 8.3.2018


Simultaneous Eidos — Guangzhou Image Triennial 2017 will be held from December 15, 2017 to March 8, 2018 at Guangdong Museum of Art. The predecessor of Simultaneous Eidos — Guangzhou Image Triennial was Guangzhou International Photography Biennial Exhibition hosted by the Guangdong Museum of Art, which was one of the major international photography biennials in China. Its basic purpose is to uphold the humanistic standpoint with international horizon and sociology of images and participate and promote the development of contemporary photography and culture in China. Reviewing the past three photography biennials (in 2005, 2007 and 2009), each exhibition established a theme and academic orientation focused on the history of photographic photography in order to showcase contemporary photographic practices. At the same time, the passion of national art museums for photography research and collection is ignited.


+ info

 Beijing Minsheng Art Museum, Beijing, China

9.12.2017 – 23.2.2018


The large-scale exhibition of “Troposphere – Chinese and Brazilian Contemporary Art” is a dialogue on contemporary art between China and Brazil. The exhibition was organized by China Minsheng Bank and Beijing Minsheng Art Museum, co-organized by the Brazilian Embassy to China, CURRENTS Culture and Art Foundation, Beijing Minsheng Culture and Art Foundation, with the academic support of Brazil Cultural Center of Peking University.



ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018




+ info

Pina Luz Pinacoteca de São Paulo

25.11.2017 – 5.3.2018


Oito fotografias de Caio Reisewitz, recentemente adquiridas pela Pinacoteca por meio de doação feita durante a SP-Arte 2016, serão expostas na sala A. Trata-se de uma série intitulada Altamira, em que o artista documenta a região da floresta de Belo Monte, delimitada pelo rio Xingú, que desaparecerá ao término da construção da terceira maior hidrelétrica do mundo na região. As fotografias mostram uma natureza intocada, onde a presença humana parece não existir, expondo o paradoxo de que em breve a floresta não estará mais lá. O trabalho de Reisewitz será mostrado ao lado da sala de pinturas de paisagem da mostra de longa duração da Pina, permitindo a reflexão sobre a representação da natureza no século XIX e na contemporaneidade.


+ info

IED Rio – Istituto Europeo di Design, Urca, Rio de Janeiro

9 – 16.09.2017


A Invenção da Praia: Cassino é um projeto de arte, memória, ficção e arqueologia. A glória e a ruína do antigo Cassino da Urca se fazem visíveis na forma de espectros e reinvenções, em trabalhos de 12 artistas contemporâneos: Caio Reisewitz, Chiara Banfii, Giselle Beiguelman, Katia Maciel, Laercio Redondo, Laura Lima, Lula Buarque de Hollanda, Maria Laet, Mauricio Adinolfii, Nino Cais, Sonia Guggisberg e Bruno Faria. 


+ info

Phoenix Art Museum, Arizona

01.09 – 31.12.2017


Coming September 1 to Phoenix Art Museum, Past/Future/Present: Contemporary Brazilian Art from the Museum of Modern Art, São Paulo presents a rare panorama of the most innovative art produced in Brazil from the 1990s to the 2010s. The exhibition will be the first major presentation of artworks from the collection of the Museum of Modern Art, São Paulo (MAM-SP) in the United States. Premiering on September First Friday, Past/Future/Present will feature 70 artworks created by 59 artists in diverse media, including painting, sculpture, installation, photography, video, and performance.


+ info


Caio Reisewitz

São Paulo, 1967

Viu i treballa a São Paulo



El registre d’una naturalesa que canvia a gran velocitat és un dels temes que articula l’obra fotogràfica de Caio Reisewitz i en aquest sentit les seves imatges se situen en una tradició en la qual el mitjà fotogràfic és testimoni i captura realitats efímeres. L’activitat de l’home en el planeta, i en certes zones en particular, modifica de manera radical la fisonomia del paisatge.


Les seves fotografies, de gran format la majoria d’elles, es caracteritzen per la seva frontalitat i per una nitidesa espectacular que mostra la naturalesa de manera exuberant, i d’una bellesa irreal utòpica. En una ocasió ell mateix comentava: ‘de vegades aquestes imatges no semblen reals, d’utòpiques que són, però són certes, és la pura realitat’.