Tag Archives: joan miro

que vienen las suecas

Dissabte 8 de juliol, 19.30h, a l’Antiga Farinera, Corçà: projecció comentada amb Muntadas.

 

L’Antiga Farinera. Ctra. C66, 304, 17121 Corçà, La Bisbal d’Empordà, Girona.

 

 

“En una recent visita i residència a Palma, a l’arxiu de Casa Planas, vaig trobar un material produït en els anys 50 i 60, una dedicació a la fotografia i la creació de postals d’aquest període a Palma de Mallorca summament interessant.

 

Veient aquests materials gràfics, evidentment van aparèixer imatges que em van fer recordar una situació que forma part del que jo he viscut. Es tracta de l’arribada a Espanya del turisme, especialment el turisme de masses. Aquests i aquestes turistes, que sobretot provenien ‘del nord’, buscaven el sol. Perseguien els diferents estereotips fomentats per la cultura oficial franquista: ‘lo español’… i el seu eslògan ‘Spain is different’”

 

 

+ info

Documental: ‘La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga’

 

L’exposició ‘La catifa màgica. Per a Joan de Muga’ és un homenatge a Joan de Muga, fundador i director de la Galeria Joan Prats des de 1976, quan es va inaugurar, i fins el 2020. L’exposició reunirà obra d’artistes que han format part de la galeria des dels seus inicis fins a l’actualitat, juntament amb fotografies, cartes, vídeos i documentació, per a explicar la història de la galeria i també la de Polígrafa i d’altres projectes de Joan de Muga com la Fundació Espai Poblenou.

 

Mostrarem obres de Juan Araujo, Francis Bacon, Alfons Borrell, Joan Brossa, Cabrita, Alexander Calder, Anthony Caro, Chillida, Christo & Jeanne-Claude, Victoria Civera, Hannah Collins, Helen Frankenthaler, Luis Gordillo, Guinovart, Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Louise Lawler, Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Muntadas, Pablo Palazuelo, Perejaume, Joan Ponç, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, George Segal, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Sue Williams

 

El títol de l’exposició s’inspira en un dibuix que Joan Ponç va dedicar a Joan de Muga, en el qual el retratava sobre una catifa voladora. Aquesta imatge remet al seu caràcter emprenedor i somiador, la seva passió per viatjar i per imaginar nous projectes.  

 

L’exposició l’estem organitzant amb la complicitat de Carles Guerra, qui escriurà el text de la publicació que editarem posteriorment.

 

Documental: La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga

Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat.

 

CCCB, Barcelona.

 

8 abril — 28 agost 2022

 

Comissariat: Joana Masó, Carles Guerra

 

8 abril, 19h. Debat: “Tosquelles: pensar amb els peus”. Els artistes Angela Melitopoulos i Perejaume, acompanyats de l’editora Sandra Alvarez de Toledo, segueixen la petja de Francesc Tosquelles avui en una conversa moderada pel co-comissari de l’exposició, Carles Guerra.

 

 

 

L’exposició proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural. Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.

 

«Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» posa en valor la figura, l’obra i l’entorn polític i artístic d’un psiquiatre que va revolucionar les pràctiques mèdiques del seu temps i que va transmetre un llegat cultural innovador i sorprenent, desconegut per la majoria. Francesc Tosquelles es va proposar abordar l’arrel social de la malaltia mental i transformar la institució psiquiàtrica.

 

Paul Éluard, Gérard Vulliamy, Tristan Tzara, Joan Miró, Antonin Artaud, Henri Michaux, Brassaï o Léon Schwarz-Abrys són alguns dels artistes amb presència a l’exposició, que també compta amb obres contemporànies i de nova creació, com una pel·lícula de Mireia Sallarès i instal·lacions interactives i peces d’Alejandra Riera, Roger Bernat, Angela Melitopoulos, Maurizio Lazzarato i Perejaume.

 

El projecte és fruit d’un procés d’investigació desenvolupat pel crític d’art, docent i investigador Carles Guerra i de la recerca liderada per la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona Joana Masó, que ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021.

 

L’exposició es presenta en versions adaptades a Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie, Tolosa (fins el 6 de març de 2022); al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona (8 d’abril – 28 d’agost de 2022); al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – finals de març del 2023); i a l’American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023).

 

 

 

+ info
 

homenatge Joan de Muga

Exposició col.lectiva d’obra gràfica de Polígrafa, en homenatge a Joan de Muga.

 

Masia Bas, Platja d’Aro.

 

Del 10 de juliol al 12 de setembre, de dimarts a divendres (18-21h) i caps de setmana i festius (11-13h i 18-21h)

 

_

 

L’any 1965, Manuel de Muga va transformar la impremta familiar Polígrafa en editorial especialitzada en art contemporani, i va iniciar un procés d’internacionalització. Molt aviat, el seu fill Joan es va unir a l’empresa i junts van consolidar la seva expansió.

 

Van portar per primera vegada a treballar en els tallers de Barcelona a artistes com Calder, Motherwell, Henry Moore, Francis Bacon, Helen Frankenthaler o Christo.

 

Al llarg de més de 40 anys, el treball de Manuel i Joan de Muga, basat en el rigor i en el compromís amb els artistes, va donar lloc a intenses relacions d’amistat i complicitat amb tots aquests artistes. La seva tasca de difusió de l’art contemporani era vocacional.

 

Joan sempre ha estat una persona discreta però tenaç, seguint sempre el seu camí i apostant sempre pels artistes més rellevants i donant-los la major difusió possible. És per això que al taller de Polígrafa hi ha hagut llibertat total per als creadors i això ha generat projectes en obra gràfica espectaculars. Al llarg de tots aquests anys són molts els artistes que han treballat al taller, i tots ells guarden un record d’en Joan, com aquella persona honesta, sempre disposat a ajudar-los i promocionar-los, resolent qualsevol dificultat i obrint portes a món, portant la difusió de les obres per les fires més importants del món. El futur de Polígrafa s’escriurà gràcies a la feina incansable de Joan de Muga.

 

Gràcies Joan!

 

_

 

Ara, a les sales d’art de la Masia Bas, s’hi mostra una selecció de 60 litografies, aiguaforts, fotogravats, aiguatinta o monotips de Carlos Cruz-Díez, Felipe Pantone, RCR, Marco Maggi, Wang Huai Qing, José Bedia, Paul P, Jaume Plensa, Xiaobai Su, Chillida, Michael Craig-Martin, Gloria Muñoz, Leiko Ikemura, Laure Prouvost, Regina Giménez, Liliana Porter, Zao Wou-Ki, Tàpies, Christo, Helen Frankenthaler, Regina Giménez, Joan Miró, Francis Bacon o Hans Hartung.

 

 

+ info

Con ocasión del centenario del nacimiento de Joan Brossa, uno de los más activos integrantes del grupo vanguardista Dau al Set.

 

La exposición pone de manifiesto la excelente relación personal y artística entre Joan Miró, y Joan Brossa. Se conocieron a comienzos de la década de los 40. Su colaboración fue tan intensa como su amistad: Miró ilustra libros de Brossa y crea carteles para algunas de sus obras dramáticas. Joan Brossa realiza en 1941 sus primeros poemas visuales (a los que entonces llamaba “experimentales”), animado por Miró. En 1960 Brossa participó, invitado por Miró, en la exposición Poètes, peintres, sculpteurs de la Galeria Maeght de París. Simultáneamente inició su colaboración con el mismo Miró y Tàpies y, con el tiempo, también con artistas como Frederic Amat o Eduardo Chillida.

 

Su buena relación se manifiesta en numerosos libros, como ‘Oda a Joan Miró’ (1973) y ‘Tres Joans’ (1978) un libro homenaje a los tres Juanes: Miró, Brossa y Prats y que forman parte de la exposición.

 

Para Joan Brossa, “Miró era, es, verdaderamente, el pintor de los poetas”. Gran lector de poesía, Joan Miró se relaciona estrechamente con el mundo literario que le rodea, como lo atestigua su biblioteca personal, actualmente en la Fundación Miró. La relación de Miró con poetas como Foix, Salvador Espriu o Pere Gimferrer, le llevan a pintar poemas de manera plástica. Miró toma la revolución poética como un principio moral con el que poder escapar de la tradicional cultura humanística.

 

+ info