Tag Archives: Alicia Kopf

la ocupación

Patio Herreriano Museo de Arte Contemporáneo Español, Valladolid

Salas 3, 4 y 5

 

Del 7 de octubre de 2023 al 10 de marzo de 2024

 

 

 

En la línea de reivindicación de artistas de la Asociación Colección Arte Contemporáneo se inscribe el proyecto “La ocupación. Carta blanca a Cabello/Carceller”, una exposición que tiene en la ambivalencia de su formato su principal singularidad. Se encuentra el proyecto a medio camino ente la muestra retrospectiva y el trabajo específico, pues reúne un buen número de piezas realizadas por Cabello/Carceller desde los años noventa y un nutrido conjunto de trabajos seleccionados por ellas mismas a través del que trenzan una suerte de genealogía. Ésta se fragua a través del afecto, que opera en contra de afinidades normativas, y tiene su armazón conceptual y narrativo en sus cuidadas referencias a la tradición y en sus certeras prospecciones de futuro. El elenco de artistas es amplio: nace de figuras históricas como Maruja Mallo o Remedios Varo, ambas pertenecientes a la Asociación Colección Arte Contemporáneo, para llegar a jóvenes posiciones de nuestro tiempo a través de creadoras esenciales de los años sesenta y setenta, como Esther Ferrer, Elena Asins, Eulàlia Grau o Angels Ribé, y la exposición contará con fondos procedentes de las prinicipales instituciones del país como el Museo Nacional del Prado, MNCARS, MACBA, Artium, Guggenheim y Fundación Banco Santander.

 

 

OCUPANTES: Alejandría Cinque – Alicia Kopf – Álvaro Perdices – Àngels Ribé – Azucena Vieites – Cabello/Carceller – Carlos Alcolea – Claudia Pagés – Cristina Garrido – Diego del Pozo – Dora García – El Palomar – Elena Asins – Esther Ferrer – Eulàlia Grau – Eva Fàbregas – Francesc Ruiz – Isabel Marcos – Itziar Okariz – Juan Carreño de Miranda – Juan Hidalgo – Leonor Serrano – Lucía C. Pino – Mari Chordà – María Tinaut – Maruja Mallo – Patricia Gadea – Paula García-Masedo – Paz Muro – Pepe Espaliú – Perla Zúñiga – Remedios Varo – Sandra Gamarra – Sonia Delaunay – Tórtola Valencia – Victorina Durán

Espai Poblenou, Passatge Saladrigas 5-9

Inauguración sábado, 16 de septiembre 2023, 21h

 

Estrany-de la Mota Art Advisors, Ptge. de Mercader, 18

Inauguración miércoles 13 de septiembre 2023, 19h

 

Exposiciones de 13 de septiembre del 2023 al 7 de octubre del 2023

 

¡La Blueproject Foundation cumple 10 años! Y para celebrarlo, presenta una nueva exposición colectiva titulada ‘Entre dos azules. Conmovidos.’ que se podrá ver del 13 de septiembre del 2023 al 07 de octubre del 2023 en dos espacios de Barcelona -Estrany-de la Mota Art Advisors y Espai Poblenou- dentro del marco del Barcelona Gallery Weekend.

 

Una muestra en la que los discursos y las formas se articulan desde lo íntimo, lo personal; esa ‘sensibilidad inteligente’ de la que hablaba Lispector-. Un diálogo colectivo que parte de la riqueza formal que ofrecen las reflexiones actuales sobre la hermenéutica de lo sensible. Una exposición en la que lo autobiográfico, las emociones y la subjetividad imaginan nuevas expresiones teóricas y materiales.

 

Una propuesta doble. O dual. En la que cada artista presenta una obra diferente en cada uno de los dos espacios expositivos, funcionando éstos de manera independiente y conectada a la vez. Una cuestión de distancia, de surcar el ‘entre’, ese intervalo imposible que nos aleja y nos conecta a las cosas, a los seres, a nosotras mismas. Ese punto ambiguo que llamamos horizonte y que reúne, por ejemplo, el azul ideal del cielo y el otro, infinito, del mar.

 

Artistas: Laía Argüelles, Nora Aurrekoetxea, Bestué &Vives, Cabello/Carceller, Julie C. Fortier, TR Ericsson, Alicia Kopf, Sofía Montenegro, Belén Rodríguez, Sinéad Spelman, Javier Pividal, María Tinaut, Alba Yruela.

 

Comisariado: Renato Della Poeta – Aurélien Le Genissel

 

+ info

ARCOmadrid 2023

Galeria Joan Prats

Booth 9C06

 

 

Per al nostre estand a la fira d’ARCOmadrid 2022 presentem una selecció de peces dels nostres artistes Erick Beltrán, Alfons Borrell, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Luis Gordillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Perejaume, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Caio Reisewitz, José María Sicilia, Juan Uslé.

 

 

Per primera vegada, presentarem un llenç de l’artista brasilera Tadáskía.

 

 

Preview aquí

 

 

Fundació Palau, Caldes d’Estrac

22.10.2022 – 10.04.2023

 

Fundació Palau presenta ‘L’escriptura en el relat artístic’, una exposició comissariada per Mercè Alsina, amb la participació de les artistes Marla Jacarilla, Alicia Kopf, Anna Dot, Laura Torres, Rita Puig-Serra, Almudena Lobera i Irene Solà. Amb plantejaments que s’entrecreuen i altres que es dispersen, els treballs d’aquestes autores són fruit de l’experimentació i la fragmentació del jo, tal com Susanna Rafart s’ha referit al camp de coneixement de Josep Palau i Fabre. Com en el cas del poeta, aquests treballs se situen en temporalitats obertes. En les seves obres, les autores temptegen camins de recerca que abasten els complexos àmbits de l’escriptura, la visualitat i la materialitat en els quals elles mateixes es fragmenten no tant per constatar el passat sinó per explorar noves aliances i articulacions. L’exposició explora també aspectes com les relacions amb el context de la cultura dels afectes i volen implicar l’audiència d’una manera transformativa.

 

L’exposició està comissariada per Mercè Alsina, doctora cum laude en Història i Teoria de les Arts per la UB (2018). Crítica d’art i membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art, ha comissariat de manera independent diverses exposicions i ha publicat en diferents formats sobre art.

 

+ info

Todos los museos son novelas de ciencia ficción

Centro José Guerrero, Granada

3 de diciembre de 2021 – 20 de febrero de 2022

Con la participación del proyecto ‘Speculative Intimacy’ de Alicia Kopf

 

 

Todos los museos son novelas de ciencia ficción nace de un reto: el Centro José Guerrero le propuso al escritor Jorge Carrión que convirtiera su espacio en una ficción literaria. Era mediados de 2019 y el autor había terminado de escribir su novela Membrana, que imagina un Museo del Siglo XXI, inaugurado en 2100 y diseñado por inteligencias artificiales. Pero en vez de adaptarla, decidió crear un epílogo, un extenso relato que le diera una vuelta de tuerca a la ficción, a través del diálogo entre un ser humano y una voz o ser llamado Mare, que podría ser un algoritmo del futuro. Y a través, también, del diálogo con el arte contemporáneo que explora nuestra relación con la biología y con la tecnología.

 

El resultado es esta muestra que se puede leer (o escuchar) como una novela especulativa. Esta experiencia inmersiva. Esta obra de literatura que se expande por las paredes y los suelos de un museo real del siglo XXI.

 

La literatura de Carrión, que tiene a Marta Peirano y Fernando Cucchietti como autores invitados, conversa en las salas del centro con el diseño gráfico de Fernando Rapa, el cómic experimental de Roberto Massó y obras en lenguajes diversos de Barcelona Supercomputing Center, José Guerrero, Kate Crawford, Luis Graça, Vladan Joler, Robert Juan-Cantavella, Alicia Kopf, Justine Emard, Marta de Menezes, Joana Moll, Saša Spačal y Mirjan Švagelj.

 

Un proyecto atrevido, cosmopolita e innovador. Como diría Mare: ¿No es cierto?

 

 

+ info

Historia de mis ojos, 2021

15′. 16 mm transferit a digital

 

Novembre 24, 25, 26:

Projecció contínua 11-14h / 16-20h

Novembre 27:

Projecció contínua 11-14h

 

Novembre 24 i 26, a les 19h:

Projecció + presentació d’Alicia Kopf
reserva prèvia: galeria@galeriajoanprats.com

 

Sinopsi:

Una visita a l’oculista es converteix en el punt de partida d’aquest viatge cap a l’origen de la vida, més enllà del nostre planeta i dins de la consciència d’una dona. Un acostament al punt cec i íntim que origina una vida individual.

Estar a la lluna

FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard

Capítol II: Estar a la lluna 

 

Inauguració: 7 d’agost, 12-21h.

Exposició fins el 26 de Setembre

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Agost: dilluns a diumenge, 17-21h

Setembre: divendres a diumenge, 17-21h

Altres horaris amb cita prèvia al telèfon (+34) 644 524 969

 

 

Presentem el segon capítol del projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

 

L’exposició, concebuda en dos capítols (el primer s’inaugurarà el 19 de juny i el segon el 7 d’agost) reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre “Les Hores”.

 

 

Text de Gabriel Ventura

 

 

“Potser perquè durant tants segles ha sigut inabastable, ha despertat els somnis més fantàstics, els més passionals i recòndits. El seu encant sempre estarà de part de la nit, de l’ocult i la intuïció, de la clandestinitat i l’excés. La lluna, que dilata i empetiteix els ulls dels gats, que fa pujar i baixar les marees, que infla i desinfla les granotes, ens continua fascinant amb el mateix fervor dels primers temps, tot i que ja l’hem trepitjada tímidament i alguns emprenedors il·luminats planegen construir-hi hotels amb vistes galàctiques. Però no ens enganyem: les ànsies colonitzadores de Jeff Bezos i companyia no aconseguiran apropar o fer més comprensible el misteri de la Llebre Blanca o la Dona Aranya.

 

Eternament distant, la lluna ha sigut adorada per bruixes i vampirs, per poetes i endevins. Per més que la ciència intenti conquerir-la, la seva llum mercurial ens projecta alhora cap a passats remots i futurs inescrutables, i ens convida a reflexionar sobre les ombres i els mites de la condició humana. Al llarg de la història l’hem vinculada a la fertilitat i l’inconscient, a la mort i la resurrecció, a la repetició dels cicles de la vida. Les primeres anotacions inscrites sobre artefactes i eines, a l’era del Paleolític, consisteixen en registres lunars. De fet, és molt probable que abans de l’aparició de l’agricultura les societats s’organitzessin d’acord amb un cicle temporal lunar, tal i com han demostrat les investigacions d’Alexander Marshack a The Roots of Civilization.

 

A diferència del sol, l’astre omnipotent i constant, la lluna passa per fases, creix i decreix, minva, s’encorba, es transforma. Per aquesta raó hem tendit a representar l’immutable amb el sol (Déu) i allò canviant i material amb la lluna (recordem el regne sublunar i mortal de Plató, el territori del dubte i les ombres). Inevitablement, durant mil·lennis, l’espècie humana ha trobat el seu correlat en el drama de la lluna: néixer, créixer, reproduir-se (la panxa de la lluna plena), morir. Si la sintaxi solar divideix i jerarquitza —W.B. Yeats acusava el sol d’oferir veritats «complexes i artificioses»— la sintaxi lunar barreja i confón les formes, és evasiva, emocional, fluïda. Simbòlicament, la lluna evoca el món imaginatiu, contingent i ambigu de l’existència, en contrast amb els absoluts solars del món ideal de l’ésser. Impossible mirar el sol de cara, impossible dialogar amb la seva presència enlluernadora. La lluna, en canvi, encén els camins des del marge del cel i, en paraules de Lorca, ens mostra sense vergonya les seves «cent cares idèntiques». La il·lusió, el deliri, la quimera, la bogeria, el caos, la dispersió («estar a la lluna»): els atributs de la reina de la nit suggereixen la transgressió de les normes diürnes.

 

Liles i blaus elèctrics, grocs llampants i vermells rabiosos, verds fluorescents que brollen de la fosca com un crit que es clava a la consciència. Els colors de la nit esmolen els nervis i l’ull, ens tornen desconfiats, sentim el batec intermitent del perill.

 

Un tremolor ens recorre l’esquena: és real, això que hem vist? Podem creure en les imatges i les paraules que apareixen sota la llum freda de Selene? Potser, en el fons, estar a la lluna és una de les formes més fecundes i perplexes d’estar a la Terra, de no donar res per segur, de continuar sospitant i aixecant la mirada cap als secrets insondables de l’univers.”

 

Gabriel Ventura

 

 

 

* Capítol I: Parar la fresca

Speculative Intimacy | Voice Channel

15 de juliol, 19h. Conferència performativa amb Alicia Kopf, Petit Palau

Entrades: 5 €

 

 
 

Una perspectiva al voltant d’allò íntim en la veu i la relació del lector, l’escriptor i l’intèrpret vocals amb la multitud de veus que els travessen.

 

Speculative Intimacy dona nom al projecte artístic que Alicia Kopf ha estat treballant en els darrers anys, i que explora la possibilitat de nous relats sobre els vincles afectius entre humans, humans i no-humans, i a escales diverses.

 

En el context del cicle de conferències Hivernacle, Alicia Kopf encarna una sèrie de textos amb els quals manté una relació íntima mentre reflexiona sobre què és allò intangible del cos que transporta la veu, més enllà del text. La relació entre cos, veu, identitat i el desig de cantar que comporta l’entrada al vincle amorós es performen en el context d’una classe de cant. Amb la participació de la cantant Tamar McLeod, posarem en acció la pregunta: si la inserció de la pròpia veu en certes esferes és un privilegi, podem cantar tots, per amor, al Palau de la Música?

 

 

+ info 

 

 
 

Alicia Kopf coordinarà un cicle d’intervencions artístiques a llibreries de Barcelona en el marc del Kosmopolis 21, el festival de literatura que organitza el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) del 16 al 20 de juny.

 

L’autora de Germà de gel és la comissària de Do-It-Yourself Cosmology, una sèrie d’instal·lacions audiovisuals i performances basades en clàssics de la ciència-ficció a càrrec dels artistes Enric Farrés (Laie CCCB, divendres 18), Ariadna Guiteras (La Central del Raval, divendres 18), Quim Pujol (Lata Peinada, divendres 18) i Laura Llaneli (La Calders, diumenge 20). Alhora, durant tot el festival, Rosa Tharrats i Jaume Ferrete realitzaran dues intervencions a les llibreries Gigamesh i Byron, respectivament.

 

“Construir mons en galàxies llunyanes és propi dels escriptors de ciència-ficció, però també d’alguns dels artistes contemporanis amb més gust pel risc i l’exploració de noves formes d’expressió. Al cicle DIY Cosmology una sèrie de creadors es basen en la bricocosmologia, és a dir, la construcció d’universos futurs amb els propis mitjans visuals i sonors, incorporant ecos i reverberacions dels clàssics del gènere.

 

Mentre duri Kosmopolis 21, Jaume Ferrete Vázquez, Enric Farrés Duran, Ariadna Guiteras, Laura Llaneli, Quim Pujol i Rosa Tharrats aterraran a llibreries del centre de Barcelona per alterar les dinàmiques habituals d’aquests espais amb les seves instal·lacions sonores, performàtiques i visuals basades en llibres clàssics de la ciència-ficció, en un programa d’accions artístiques comissariat per Alicia Kopf.”

 

 

Kopf també protagonitzarà una conversa amb l’escriptora mexicana Verónica Gerber sobre la hibridació de gèneres en la literatura i l’art contemporanis. La dansa de la renovació tindrà lloc diumenge 20 de juny a les 20:00 a la Sala Teatre del CCCB.

 

 

+ info

 

 

 

Speculative Intimacy – Culturgest, Porto.

 

Adaptación de la exposición de Fidelidade, Lisboa. Del 18 de diciembre, 2020 hasta el 28 de febrero de 2021, se puede visitar Speculative Intimacy, en Culturgest Porto.

 

A partir de las leyes de atracción de los cuerpos celestes y su posible analogía en el campo de las relaciones humanas, la exposición que aporta Alicia Kopf al ciclo ‘Chain Reaction’ traza un diagnóstico de las nuevas formas de intimidad en la era de las tecnologías digitales y la inteligencia artificial.

 

Más concretamente, los vídeos, dibujos y textos recogidos en esta exposición construyen un doble movimiento entre ellos. Por un lado, buscan en los desarrollos más recientes en cosmología y física cuántica vislumbres de una ley rigurosa del comportamiento de los cuerpos: una ley tan completa que explica la mecánica de lo que nos impulsa a un Otro, que finalmente revela la naturaleza de esa energía peculiar que llamamos amor. Por otro lado, estas obras nos colocan frente a la virtualización que las nuevas tecnologías prometen imponer a las formas y vivencias de ese mismo amor: la pantalla del móvil como baluarte sensual de contactos interpersonales, el espejismo del placer a la distancia de un clic, el aislamiento paradoja de la ultraconectividad, seducción transcrita en forma de algoritmo.

 

 

+ info

Exposures#01

exposure: the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

 

Exposures és una sèrie de exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

 

Exposures #01. La primera proposta és una adaptació del projecte que vam presentar fa uns mesos per a Loop’19, que es titula 26 mil anys llum. A les obres d’ANNIKA KAHRSALICIA KOPF i TERESA SOLAR, se suma en aquesta ocasió una obra de PEDRO TORRES. Aquesta exposició es podrà veure durant 15 dies.

 

26 mil anys llum reuneix una selecció de videos que vinculen històries o reflexions personals amb l’exploració espacial, la tecnologia i la ciència.

El títol de l’exposició, 26 mil anys llum, fa referència a la distància que ens separa de Sagittarius A* (Sgr A*), un forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia, l’observació del qual sembla confirmar que els forats negres creixen absorbint-ne d’altres menors i estrelles. L’especulació científica entorn a l’espai exterior sovint s’acosta a la ciència ficció, tal com apareix en les obres que presentem.

 

 ↵

Accés a l’exposició
 

 

 

 

ARCO Madrid

 

26/02/2020 – 01/03/2020

 

Booth 9C09

 

LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN

 

+ info

El món serà Tlön. Bòlit. Centre d’art contemporani de Girona.

 

Una exposició col·lectiva amb Alicia Kopf / Serafín Álvarez / Lúa Coderch / Ana Garcia-Pineda / Rosell Meseguer / Claudia Pagès / Aleix Plademunt / Ricardo Trigo

 

Comissariada per: Jordi Antas

 

Inauguració, divendres 21 de febrer a les 19h.

 

Del 21 de febrer al 26 d’abril de 2020.

 

 

“El món serà Tlön”, com a aforisme del conte de Borges i com a títol d’una exposició d’art contemporani, més enllà de la seva trama argumental té a veure amb les relacions emocionals que s’estableixen entre entitats humanes i no humanes i els seus entorns tractats des d’àmbits tan diversos com l’alquímia, la psicologia, la mística, la literatura o les realitats paral·leles.

 

+ info

Annika Kahrs

Inauguració: 14.11.2019 de 18 a 21h

Exposició: 20 i 21.11.2019 de 11 a 20h i fins el 30.11.2019 amb cita prèvia (t. 932160290 o galeria@galeriajoanprats.com)

Lloc: Joan Prats Warehouse. Passatge Saladrigas, 5 Barcelona. Metro Poblenou

 

 

Amb motiu del Festival de Loop, presentem en el nostre espai Joan Prats Warehouse una selecció de vídeos i una instal·lació sonora recents de les artistes Alicia Kopf, Annika Kahrs i Teresa Solar que vinculen històries o reflexions personals amb l’exploració espacial, la tecnologia i la ciència.

 

El títol de l’exposició, 26 mil anys llum, fa referència a la distància que ens separa de Sagittarius A* (Sgr A*), un forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia, l’observació del qual sembla confirmar que els forats negres creixen absorbint-ne d’altres menors i estrelles. L’especulació científica entorn a l’espai exterior sovint s’acosta a la ciència ficció, tal com apareix en les obres que presentem.

 

El vídeo d’Alicia Kopf Speculative Intimacy: An Understanding Of Control, 2019, proposa una perspectiva de ciència ficció emocional per originar nous relats al voltant de les interaccions entre els cossos, humans i no-humans. La pel·lícula se situa en un futur pròxim on les fronteres del públic i el privat han desaparegut, les vides transcorren en continua exposició. Michelle, la seva protagonista, investiga un concepte en crisi: ¿Què és la intimitat? i dialoga amb el seu company no-humà sobre aquest concepte.

 

Annika Kahrs presenta dues obres. El vídeo solid surface, with hills, valleys, craters and other topographic features, primarily made of ice, 2014, mostra  un planetari on es projecta un cel estrellat al centre del qual apareix una llum circular que semblaria la lluna però que resulta ser un focus. En aquesta obra de 2014, l’artista recorre a imatge i narració per fer un retrat de Plutó, la visió del qual estava a punt de canviar ja que New Horizons, una missió no tripulada de la NASA, s’estava dirigint a la seva òrbita. Finalment va sobrevolar-lo el 14 de juliol de 2015 i va poder, per primer cop, fotografiar-lo de prop. Fins al moment, les il·lustracions científiques del planeta es basaven en l’especulació.

 

L’altra obra d’Annika Kahrs és la instal·lació sonora think about two black holes colliding, then brush your teeth and go to bed, 2019, que està dividida en dues parts i que explora les ones gravitacionals. El 2015, l’observatori d’ones gravitacionals LIGO va anunciar la primera observació directa d’aquestes ones durant la col·lisió de dos forats negres. A la primera part, utilitzant un raspall de dents com a instrument, Annika Kahrs recrea el so de la seva detecció junt amb les dades d’àudio cortesia de LIGO. A la segona part, Annika Kahrs ha enregistrat entrevistes entre el Dr. Keith Thorne de LIGO i algunes persones que provenen de diferents àmbits.

 

En el vídeo de Teresa Solar Ground Control, 2017, l’artista es transforma en la bola d’argila que gira sobre el torn. El cos girant és acompanyat per narracions fragmentades que relacionen l’accident del transbordador espacial Columbia, esclatant en bocins a causa d’una fallada en el seu escut protector, amb les lesions personals patides per la mateixa artista. El títol Ground Control té un doble significat: fa al·lusió directa a la terra o argila i la pressió que s’exerceix sobre ella en treballar-la en el torn i també remet al centre d’operacions des del qual es monitoritza el desenvolupament del vol d’una nau espacial. A través del títol, aquesta experiència mínima de comunicació i equilibri conflictiu entre subjecte i matèria augmenta d’escala, vinculant-se amb els viatges espacials.

 

 

 

 

 

Alicia Kopf (Girona, 1982) viu i treballa a Barcelona. La dimensió expressiva de la seva obra es vincula a la seva formació en Belles Arts i en Teoria Literària i Literatura Comparada. Ha exposat a museus i centres d’art com Accademia di Spagna, Roma (2019), MAC A Coruña a la 15ª mostra d’art Naturgy (2018); Sala Mendoza, Caracas, Mazcul, Maracaibo (2017); CCCB, Barcelona, Museo de Antioquía, Medellín, Colòmbia (2015); Goethe Institute, La Capella i MACBA, Barcelona (2014); Fundació Tàpies, Barcelona (2013); Bòlit La Rambla, Girona (2011) o CaixaForum, Barcelona (2009). Recentment ha exposat a Azkuna Centroa, Bilbao, dibuixos de la sèrie ‘Conquest drawings’, dins de l’exposició ‘Nunca real/Siempre verdadero’ comissariada per Iván de la Nuez. Com a novel·lista, destaca la seva obra ‘Germà de gel’, publicada el 2015, amb la que va guanyar el Premi Documenta 2015, el Premi Llibreter 2016, el Premi Ojo Crítico 2016 i el Cálamo Otra Mirada 2017.

 

Annika Kahrs (Achim, Alemanya, 1984) viu i treballa a Hamburg. Ha rebut diversos premis i beques, entre els que destaquen Max-Pechstein-Förderpreis–Stipendium, de Zwickau, el 2019 i George-Maciunas-Förderpreis el 2012, donació de René Block. En 2011 va guanyar el primer premi de la 20 Bundeskunstwettbewerb del Ministeri d’Educació i Recerca d’Alemanya. Annika Kahrs ha participat en exposicions celebrades en museus i centres d’art internacionals com la Kunstverein de Kassel (2018), Kunsthalle Lingen (2017), Cité International des Arts (2016), Hamburger Bahnhof – Museum für Gegenwart, Berlín (2015), Kunsthalle Bremerhaven (2015), exposició On the Road, a Santiago de Compostela (2014), la Biennal de Curitiba, Brasil (2013), Hamburger Kunsthalle (2013), KW Institute for Contemporary Art, Berlín (2012), Kunst- und Ausstellungshalle der Bundesrepublik Deutschland, Bonn (2011), Goldsmiths University, Londres (2011), i el festival Velada de Santa Lucia a Maracaibo, Veneçuela (2010).

 

Teresa Solar Abboud (Madrid, 1985) viu i treballa a Madrid. Ha estat resident i professora visitant a la Staatliche Akademie der Bildenden Künste de Stuttgart (2016), va quedar finalista del Premio Cervezas Alhambra de Arte Emergente (ARCOmadrid 2017) i del programa per a mentors Fundación Rolex (2016), va rebre la beca de producció de la Fundación Botín (2014), la del CAM (2011) i el premi Generaciones (2012). Actualment, presenta a Index, Estocolm Ride, Ride, Ride, una exposició individual que havia estat a Matadero, Madrid (febrer, 2018) amb el títol de Cabalga, Cabalga, Cabalga. Recentment ha mostrat Flotation Line a Der Tank, Basel (juny, 2018) i dins del programa Composicions del Barcelona Gallery Weekend (setembre, 2018) i ha format part de l’expedició de 2018 “The Current” organitzada por TBA21 -Academy. Ha exposat individualment a La Panera Lleida (2016), Matadero Madrid (2014) i CA2M Móstoles (2012) i ha participat a exposicions col·lectives a Haus der Kunst, Munich (març, 2018), a Kunstverein Braunschweig (juny, 2018), a la secció de „El futuro no es lo que va a pasar, sino lo que vamos a hacer‟ a ARCOmadrid (febrer, 2018), a Kunstverein München, Munich (2017), a Fundación Marcelino Botín, Santander (2016) i a Macro, Roma (2015), entre d’altres.

 

Alicia Kopf

Inauguració, 13 de juny a les 19h

Exposició: 14/06 – 31/07/2019

Dijous 25.07.2019, 19h: acció sonora i performativa amb Nil Ciuró + Núria Guiu + Alicia Kopf

 

 

Speculative Intimacy proposa una perspectiva de ciència ficció emocional per originar nous relats al voltant de les interaccions entre els cossos, humans i no-humans.

 

Ressignificar el sci-fi cap a una especulació sobre el desig –aquella atracció gravitatòria- en una aposta per una des-jerarquització de punts de vista entre actants reconeixent l’obsolescència d’algunes de les eines de representació que ens han estat donades. Una transposició d’escales, punts de vista i gèneres.

 

Philip Roth va exposar la qüestió de la intimitat ja en termes espacials: “la gran broma que et gasta la biologia és que arribes a la intimitat abans de saber res. En el moment inicial ho entens tot. Al principi cadascú se sent atret per la superfície de l’altre, però també intueix la dimensió total. I l’atracció no ha de ser equivalent: a un li atrau una cosa, i a l’altre, altra. És superfície, és curiositat, però aleshores, zas, la dimensió.”

 

Zas. La dimensió.

 

Els seus nous portals d’entrada com les apps de cites online o l’apropament cada cop més gran dels dispositius tecnològics al cos ens atrauen cap a un horitzó d’esdeveniments no assolit fins ara. Especulant en l’estela d’Agustín Fernández Mallo, “és possible que no sigui l’Internet de les coses sinó l’amor de les coses el que ens salvi de la soledat còsmica…”

 

Alicia Kopf

 

(Correspondència completa entre Alicia Kopf i els científics Augustín Fernández Mallo i Carlos Pobes)

 

 

Speculative Intimacy és la segona exposició d’Alicia Kopf a Galeria Joan Prats. Es tracta del seu treball més recent, que reuneix dibuixos, fotografies, escriptura i un vídeo realitzat amb la col·laboració de la coreògrafa i ballarina Núria Guiu.

 

A partir de l’exercici del dibuix i l’escriptura, Alicia Kopf (Girona, 1982) reflexiona entorn de temàtiques aparentment individuals que han esdevingut preocupacions generacionals. La dimensió expressiva de la seva obra es vincula a la seva formació en Belles Arts i en Teoria Literària i Literatura Comparada.

 

Ha exposat a museus i centres d’art com Accademia Di Spagna, Roma (2019), MAC La Corunya a la 15ª mostra d’art Naturgy (2018); Sala Mendoza, Caraques, Mazcul, Maracaibo (2017); CCCB, Barcelona, Museo de Antioquía, Medellín, Colòmbia (2015); Goethe Institute, La Capella i MACBA, Barcelona (2014); Fundació Tàpies, Barcelona (2013); Bòlit La Rambla, Girona (2011) o CaixaForum, Barcelona (2009). Fins el 22 de setembre exposa a Azkuna Centroa, Bilbao, dibuixos de la sèrie ‘Conquest drawings’, dins de l’exposició ‘Nunca real/Siempre verdadero’ comissariada per Iván de la Nuez.

 

Com a novel·lista, destaca la seva obra ‘Germà de gel’, publicada el 2015, amb la que va guanyar el Premi Documenta 2015, el Premi Llibreter 2016, el Premi Ojo Crítico 2016 i el Cálamo Otra Mirada 2017.

 

 

Per a facilitar-vos més informació i imatges, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

Azkuna Zentroa, Bilbao

14.3 – 22.9.2019

Inauguración 14.3.2019 – 19.30h

Comisario: Iván de la Nuez

Artistas: Kurt CAVIEZEL, Cristina DE MIDDEL, Gonzalo ELVIRA, Oier ETXEBERRIA, Kiko FAXAS, Joan FONTCUBERTA, Verónica GERBER BICECCI, Alicia KOPF, Glenda LEÓN, Valérie MRÉJEN, Guillem NADAL, Mabi REVUELTA, Xabier SALABERRIA.

 

«Nunca real y siempre verdadero» es una frase de Artaud que funciona como estandarte de esta exposición sobre la simbiosis entre el arte y la literatura. Un lema que conecta a los trece artistas participantes, que se mueven entre ambos mundos y cuyos trabajos tratan con naturalidad al arte como un género literario y a la literatura como un proyecto expositivo. Aquí queda marcada una crítica al statu quo de los sistemas que gobiernan tanto el arte como la literatura, y a su tratamiento como cotos cerrados. De ahí la apuesta por el traspaso de sus respectivas fronteras y la intención de disolverlas.

 

Digamos que no es sólo un ‘arte’ para mirar, sino también para leer. Del mismo modo que se ha producido una implosión del arte en la literatura, ha tenido lugar una energía centrífuga que, en dirección opuesta, ha colocado a la narrativa en el mundo del arte, ofreciéndole un campo en el que progresar y renovarse. Así, en Nunca real / Siempre verdadero se entiende que, ante la cascada visual que nos agobia, el arte ha de ser capaz de acoger las palabras que expliquen esta Era de la Imagen.

 

Nunca real / Siempre verdadero es, al mismo tiempo, una exposición, una reflexión sobre la posibilidad narrativa del arte y, finalmente, la construcción de un espacio común para alojar esa aventura. Es un libro de libros, un relato a la vista y en tiempo real. Una experiencia que busca transparentar ese proceso en que el texto se convierte en textura, la palabra en imagen, el libro en display, la exposición literaria en exposición visual.

 

Iván de la Nuez. Comisario de la exposición.

Inauguración 15.2.2019: Fondazione Baruchello 18 h / Accademia di Spagna 19.30 h

 

Footnote to a Footnote* es una exposición que tendrá lugar en dos sedes romanas adyacentes: la Real Academia de España en San Pietro in Montorio y la Fondazione Baruchello en Via del Vascello, 35. El proyecto es el resultado de un año de residencia del comisario Javier Hontoria en la Academia de España, donde ha desarrollado una investigación sobre Gianfranco Baruchello.

 

El título de la exposición, Footnote to a Footnote*, se refiere a la falta de centro que envuelve la obra de Baruchello. En su trabajo, una nota a pie de página nunca se referiría a una narrativa primaria. Al contrario, se dirigiría a otras notas a pie de página y después a otras notas en una secuencia que podría extenderse ad infinitum. Dado que el proyecto se realiza en dos exposiciones, estas se convierten en notas a pie de página la una de la otra, puesto que muchos de los trabajos están sujetos a una deslocalización, un decalage con el que entender se vuelve un suelo resbaladizo. El discurso en una sede se convierte en imagen en la otra, el texto se convierte en acción, el presente en historia, la realidad en mito.

 

*Un proyecto de Javier Hontoria, con Lara Almarcegui, Patricia Esquivias, Dora García, Núria Güell, Alicia Kopf, Fina Miralles, Itziar Okariz, Julia Spínola y Gianfranco Baruchello de fondo.

 

+ info

MAC Museo de Arte Contemporáneo, A Coruña

25.10- 30.12.2018

 

La Mostra es una bienal de arte celebrada desde 1989 que refleja cómo los artistas visuales actuales exploran sus inquietudes e ideas a través de las técnicas más diversas, abundando en esta edición excelentes reflexiones sobre el territorio. La exposición se construye a partir de una convocatoria que ha retado al jurado a seleccionar 55 artistas y cuatro premios de entre las más de 400 obras presentadas al certamen. Finalmente, se han decantado por la bellísima cartografía de José Ramón Amondarain (Primer Premio), la odisea fílmica de Bárbara Sánchez Barroso (Segundo Premio), el testimonio de un enfrentamiento por Lola Lasurt (Tercer Premio) y la instalación de Sara Coleman (Premio Julián Trincado, otorgado por el Ayuntamiento de A Coruña).

 

Artistas seleccionados: Juan Adrio, Aggtelek, Irma Álvarez-Laviada, José Ramón Amondarain, Elena Bajo, Juan Baraja, Pablo Barreiro, Misha Bies Golas, Jacobo Bugarín, Antón Cabaleiro, María Castellanos & Alberto Valverde, Rosendo Cid, Sara Coleman, Arturo Comas, Manuel Diego Sánchez, Ana Esteve Reig, Almudena Fdez. Ortega, Tamara Feijoo, Antonio Fernández Alvira, Cristina Ferrández, Fuentesal & Arenillas, Lúa Gándara, Christian García Bello, Sara García, Ana Garcia-Pineda, Alejandro Ginés, Blanca Gracia, Amaya Hernández, Julia Huete, Abel Jaramillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Marco Moreira, Paul Orsen, Javier Palacios, Antonio Payá, Fran Pérez Rus, Mercedes Pimiento, Mar Ramón, Ana Riaño, Javier Rodríguez Lozano, Rodríguez-Méndez, Shirin Salehi, Bárbara Sánchez Barroso, Patricia Sandonis, Mario Santamaría, Borja Santomé, Paula Santomé, Sra. Polaroiska, Jorge Varela, Olimpia Velasco, Denica Veselinova, Keke Vilabelda, Jorge Yeregui, Juan Zurita.

 

+ info

Alicia Kopf | Cabello/Carceller

Lola Lasurt | Perejaume

Teresa Solar Abboud | Fernando Prats

 

Exposició: 6-22 de setembre, Dim-Div 11-14h i 16-20h

Amb motiu de la sisena edició d’Artnou, Galeria Joan Prats presenta Confluències, una exposició que reuneix obres de les artistes Alicia Kopf, Lola Lasurt i Teresa Solar Abboud, que estableixen un diàleg amb obres d’altres artistes de la galeria escollits per elles: Cabello/Carceller, Perejaume i Fernando Prats. Sorgeix així una dinàmica basada en l’intercanvi de mirades entre artistes de diferents generacions, que dona lloc a connexions i noves lectures, de vegades directes, altres vegades inesperades.

Alicia Kopf presenta la sèrie fotogràfica Waterfall chasers (2015), que al·ludeix simbòlicament al desglaç com a moment de descontrol de les emocions, a partir de representacions de cascades. La idea de la fluïdesa de l’aigua vincula aquestes obres a una sèrie de dibuixos de Cabello/Carceller titulats Autoretrato como fuente i Fuente (2005).

L’obra de Lola Lasurt Preparation for Wit Boven Zwar (2016), formada per olis sobre tela i disfresses, proposa una reconstitució del Carnaval d’Aalst de 1946 a partir d’una pel·lícula 16mm de l’època. Amb un acostament similar, Perejaume, en la sèrie de dibuixos Ball de muntanyes (2007), associa els balls folklòrics a les muntanyes, usant, com és comú en la seva pràctica, referències a la cultura catalana que remeten a preocupacions universals.

Teresa Solar Abboud, amb Doble Mordido (2013), indaga sobre les eines i processos fotogràfics que van intervenir en els experiments de Harold Edgerton, qüestionant conceptes com la protecció, l’ocultació o la sobreexposició. De la mateixa manera, Fernando Prats, a Sismograma Chuquicamata (2008), usa tècniques parafotogràfiques, com el fumat del paper, amb la finalitat de fixar moments o rastres d’una acció en un paisatge.

MACZUL – Museo de Arte Contemporáneo del Zulia, Maracaibo.

Del 22/04 al 02/07/2017.

 

Curadoría: Patricia Hambrona.

 

El Museo de Arte Contemporáneo del Zulia presenta con el apoyo de la Embajada de España en Venezuela el programa expositivo correspondencias de Ultramar, se inicia con la muestra “Ice Blink” de Alicia Kopf el sábado 22 de abril de 2017 a las 4:00 de la tarde en la sala 4.

“Ice Blink”

La artista acompaña las expediciones de la llamada edad de oro de la exploración polar, las que tuvieron lugar en los albores del siglo XX, y libreta en mano, recolecta reflexiones y bocetos, como hicieran antes tantos otros artistas que acompañaron a las expediciones científicas que desde finales del siglo XVIII tuvieron lugar. Sin embargo, este ‘cuaderno de bitácora’ guarda algunas particularidades: a diferencia de lo esperado, la naturaleza de sus dibujos no es documental, ni tampoco rica en detalles. Contrariamente, se caracteriza por un voluntario esquematismo que la propia artista califica de naif. Asimilada la iconografía de las exploraciones y conquistas polares después de lecturas varias, su interés reside en depurar sus dibujos y su afán, en la elaboración de un contenido de síntesis.

 

Alicia Kopf

Girona, 1982

Viu i treballa a Barcelona

 

 

A partir de l’exercici del dibuix i l’escriptura, Alicia Kopf reflexiona entorn de temàtiques aparentment individuals que han esdevingut preocupacions generacionals.

 

La dimensió expressiva de la seva obra es vincula a la seva formació en Belles Arts i en Literatura Comparada, formació que li permet acostar-se a temes tan diversos com la precarietat de l’habitatge o l’èpica de les exploracions polars des d’una posició que combina admiració i distància irònica.

 

L’obra d’Alicia Kopf parteix d’una metàfora, que li permet realitzar un exercici d’anàlisi que conduirà finalment a diferents associacions. Així en el seu projecte Articantàrtic, a partir de l’apropiació i reelaboració de documents gràfics i narratius d’exploradors dels pols, Alicia Kopf converteix un relat històric en un relat en primera persona sobre la resistència, l’obsessió i la idea de conquesta.