Tag Archives: Alicia Kopf

captura-de-pantalla-2020-08-31-a-las-16-41-48

Exposures#01

exposure: the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

 

Exposures és una sèrie de exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

 

Exposures #01. La primera proposta és una adaptació del projecte que vam presentar fa uns mesos per a Loop’19, que es titula 26 mil anys llum. A les obres d’ANNIKA KAHRSALICIA KOPF i TERESA SOLAR, se suma en aquesta ocasió una obra de PEDRO TORRES. Aquesta exposició es podrà veure durant 15 dies.

 

26 mil anys llum reuneix una selecció de videos que vinculen històries o reflexions personals amb l’exploració espacial, la tecnologia i la ciència.

El títol de l’exposició, 26 mil anys llum, fa referència a la distància que ens separa de Sagittarius A* (Sgr A*), un forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia, l’observació del qual sembla confirmar que els forats negres creixen absorbint-ne d’altres menors i estrelles. L’especulació científica entorn a l’espai exterior sovint s’acosta a la ciència ficció, tal com apareix en les obres que presentem.

 

 ↵

Accés a l’exposició
 

 

 

 

Galeria Joan Prats

ARCO Madrid

 

26/02/2020 – 01/03/2020

 

Booth 9C09

 

LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN

 

+ info

el-mon-sera-tlon-nomes-imatge

El món serà Tlön. Bòlit. Centre d’art contemporani de Girona.

 

Una exposició col·lectiva amb Alicia Kopf / Serafín Álvarez / Lúa Coderch / Ana Garcia-Pineda / Rosell Meseguer / Claudia Pagès / Aleix Plademunt / Ricardo Trigo

 

Comissariada per: Jordi Antas

 

Inauguració, divendres 21 de febrer a les 19h.

 

Del 21 de febrer al 26 d’abril de 2020.

 

 

“El món serà Tlön”, com a aforisme del conte de Borges i com a títol d’una exposició d’art contemporani, més enllà de la seva trama argumental té a veure amb les relacions emocionals que s’estableixen entre entitats humanes i no humanes i els seus entorns tractats des d’àmbits tan diversos com l’alquímia, la psicologia, la mística, la literatura o les realitats paral·leles.

 

+ info

Annika Kahrs

Inauguració: 14.11.2019 de 18 a 21h

Exposició: 20 i 21.11.2019 de 11 a 20h i fins el 30.11.2019 amb cita prèvia (t. 932160290 o galeria@galeriajoanprats.com)

Lloc: Joan Prats Warehouse. Passatge Saladrigas, 5 Barcelona. Metro Poblenou

 

 

Amb motiu del Festival de Loop, presentem en el nostre espai Joan Prats Warehouse una selecció de vídeos i una instal·lació sonora recents de les artistes Alicia Kopf, Annika Kahrs i Teresa Solar que vinculen històries o reflexions personals amb l’exploració espacial, la tecnologia i la ciència.

 

El títol de l’exposició, 26 mil anys llum, fa referència a la distància que ens separa de Sagittarius A* (Sgr A*), un forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia, l’observació del qual sembla confirmar que els forats negres creixen absorbint-ne d’altres menors i estrelles. L’especulació científica entorn a l’espai exterior sovint s’acosta a la ciència ficció, tal com apareix en les obres que presentem.

 

El vídeo d’Alicia Kopf Speculative Intimacy: An Understanding Of Control, 2019, proposa una perspectiva de ciència ficció emocional per originar nous relats al voltant de les interaccions entre els cossos, humans i no-humans. La pel·lícula se situa en un futur pròxim on les fronteres del públic i el privat han desaparegut, les vides transcorren en continua exposició. Michelle, la seva protagonista, investiga un concepte en crisi: ¿Què és la intimitat? i dialoga amb el seu company no-humà sobre aquest concepte.

 

Annika Kahrs presenta dues obres. El vídeo solid surface, with hills, valleys, craters and other topographic features, primarily made of ice, 2014, mostra  un planetari on es projecta un cel estrellat al centre del qual apareix una llum circular que semblaria la lluna però que resulta ser un focus. En aquesta obra de 2014, l’artista recorre a imatge i narració per fer un retrat de Plutó, la visió del qual estava a punt de canviar ja que New Horizons, una missió no tripulada de la NASA, s’estava dirigint a la seva òrbita. Finalment va sobrevolar-lo el 14 de juliol de 2015 i va poder, per primer cop, fotografiar-lo de prop. Fins al moment, les il·lustracions científiques del planeta es basaven en l’especulació.

 

L’altra obra d’Annika Kahrs és la instal·lació sonora think about two black holes colliding, then brush your teeth and go to bed, 2019, que està dividida en dues parts i que explora les ones gravitacionals. El 2015, l’observatori d’ones gravitacionals LIGO va anunciar la primera observació directa d’aquestes ones durant la col·lisió de dos forats negres. A la primera part, utilitzant un raspall de dents com a instrument, Annika Kahrs recrea el so de la seva detecció junt amb les dades d’àudio cortesia de LIGO. A la segona part, Annika Kahrs ha enregistrat entrevistes entre el Dr. Keith Thorne de LIGO i algunes persones que provenen de diferents àmbits.

 

En el vídeo de Teresa Solar Ground Control, 2017, l’artista es transforma en la bola d’argila que gira sobre el torn. El cos girant és acompanyat per narracions fragmentades que relacionen l’accident del transbordador espacial Columbia, esclatant en bocins a causa d’una fallada en el seu escut protector, amb les lesions personals patides per la mateixa artista. El títol Ground Control té un doble significat: fa al·lusió directa a la terra o argila i la pressió que s’exerceix sobre ella en treballar-la en el torn i també remet al centre d’operacions des del qual es monitoritza el desenvolupament del vol d’una nau espacial. A través del títol, aquesta experiència mínima de comunicació i equilibri conflictiu entre subjecte i matèria augmenta d’escala, vinculant-se amb els viatges espacials.

 

 

 

 

 

Alicia Kopf (Girona, 1982) viu i treballa a Barcelona. La dimensió expressiva de la seva obra es vincula a la seva formació en Belles Arts i en Teoria Literària i Literatura Comparada. Ha exposat a museus i centres d’art com Accademia di Spagna, Roma (2019), MAC A Coruña a la 15ª mostra d’art Naturgy (2018); Sala Mendoza, Caracas, Mazcul, Maracaibo (2017); CCCB, Barcelona, Museo de Antioquía, Medellín, Colòmbia (2015); Goethe Institute, La Capella i MACBA, Barcelona (2014); Fundació Tàpies, Barcelona (2013); Bòlit La Rambla, Girona (2011) o CaixaForum, Barcelona (2009). Recentment ha exposat a Azkuna Centroa, Bilbao, dibuixos de la sèrie ‘Conquest drawings’, dins de l’exposició ‘Nunca real/Siempre verdadero’ comissariada per Iván de la Nuez. Com a novel·lista, destaca la seva obra ‘Germà de gel’, publicada el 2015, amb la que va guanyar el Premi Documenta 2015, el Premi Llibreter 2016, el Premi Ojo Crítico 2016 i el Cálamo Otra Mirada 2017.

 

Annika Kahrs (Achim, Alemanya, 1984) viu i treballa a Hamburg. Ha rebut diversos premis i beques, entre els que destaquen Max-Pechstein-Förderpreis–Stipendium, de Zwickau, el 2019 i George-Maciunas-Förderpreis el 2012, donació de René Block. En 2011 va guanyar el primer premi de la 20 Bundeskunstwettbewerb del Ministeri d’Educació i Recerca d’Alemanya. Annika Kahrs ha participat en exposicions celebrades en museus i centres d’art internacionals com la Kunstverein de Kassel (2018), Kunsthalle Lingen (2017), Cité International des Arts (2016), Hamburger Bahnhof – Museum für Gegenwart, Berlín (2015), Kunsthalle Bremerhaven (2015), exposició On the Road, a Santiago de Compostela (2014), la Biennal de Curitiba, Brasil (2013), Hamburger Kunsthalle (2013), KW Institute for Contemporary Art, Berlín (2012), Kunst- und Ausstellungshalle der Bundesrepublik Deutschland, Bonn (2011), Goldsmiths University, Londres (2011), i el festival Velada de Santa Lucia a Maracaibo, Veneçuela (2010).

 

Teresa Solar Abboud (Madrid, 1985) viu i treballa a Madrid. Ha estat resident i professora visitant a la Staatliche Akademie der Bildenden Künste de Stuttgart (2016), va quedar finalista del Premio Cervezas Alhambra de Arte Emergente (ARCOmadrid 2017) i del programa per a mentors Fundación Rolex (2016), va rebre la beca de producció de la Fundación Botín (2014), la del CAM (2011) i el premi Generaciones (2012). Actualment, presenta a Index, Estocolm Ride, Ride, Ride, una exposició individual que havia estat a Matadero, Madrid (febrer, 2018) amb el títol de Cabalga, Cabalga, Cabalga. Recentment ha mostrat Flotation Line a Der Tank, Basel (juny, 2018) i dins del programa Composicions del Barcelona Gallery Weekend (setembre, 2018) i ha format part de l’expedició de 2018 “The Current” organitzada por TBA21 -Academy. Ha exposat individualment a La Panera Lleida (2016), Matadero Madrid (2014) i CA2M Móstoles (2012) i ha participat a exposicions col·lectives a Haus der Kunst, Munich (març, 2018), a Kunstverein Braunschweig (juny, 2018), a la secció de „El futuro no es lo que va a pasar, sino lo que vamos a hacer‟ a ARCOmadrid (febrer, 2018), a Kunstverein München, Munich (2017), a Fundación Marcelino Botín, Santander (2016) i a Macro, Roma (2015), entre d’altres.

 

Alicia Kopf

Inauguració, 13 de juny a les 19h

Exposició: 14/06 – 31/07/2019

Dijous 25.07.2019, 19h: acció sonora i performativa amb Nil Ciuró + Núria Guiu + Alicia Kopf

 

 

Speculative Intimacy proposa una perspectiva de ciència ficció emocional per originar nous relats al voltant de les interaccions entre els cossos, humans i no-humans.

 

Ressignificar el sci-fi cap a una especulació sobre el desig –aquella atracció gravitatòria- en una aposta per una des-jerarquització de punts de vista entre actants reconeixent l’obsolescència d’algunes de les eines de representació que ens han estat donades. Una transposició d’escales, punts de vista i gèneres.

 

Philip Roth va exposar la qüestió de la intimitat ja en termes espacials: “la gran broma que et gasta la biologia és que arribes a la intimitat abans de saber res. En el moment inicial ho entens tot. Al principi cadascú se sent atret per la superfície de l’altre, però també intueix la dimensió total. I l’atracció no ha de ser equivalent: a un li atrau una cosa, i a l’altre, altra. És superfície, és curiositat, però aleshores, zas, la dimensió.”

 

Zas. La dimensió.

 

Els seus nous portals d’entrada com les apps de cites online o l’apropament cada cop més gran dels dispositius tecnològics al cos ens atrauen cap a un horitzó d’esdeveniments no assolit fins ara. Especulant en l’estela d’Agustín Fernández Mallo, “és possible que no sigui l’Internet de les coses sinó l’amor de les coses el que ens salvi de la soledat còsmica…”

 

Alicia Kopf

 

(Correspondència completa entre Alicia Kopf i els científics Augustín Fernández Mallo i Carlos Pobes)

 

 

Speculative Intimacy és la segona exposició d’Alicia Kopf a Galeria Joan Prats. Es tracta del seu treball més recent, que reuneix dibuixos, fotografies, escriptura i un vídeo realitzat amb la col·laboració de la coreògrafa i ballarina Núria Guiu.

 

A partir de l’exercici del dibuix i l’escriptura, Alicia Kopf (Girona, 1982) reflexiona entorn de temàtiques aparentment individuals que han esdevingut preocupacions generacionals. La dimensió expressiva de la seva obra es vincula a la seva formació en Belles Arts i en Teoria Literària i Literatura Comparada.

 

Ha exposat a museus i centres d’art com Accademia Di Spagna, Roma (2019), MAC La Corunya a la 15ª mostra d’art Naturgy (2018); Sala Mendoza, Caraques, Mazcul, Maracaibo (2017); CCCB, Barcelona, Museo de Antioquía, Medellín, Colòmbia (2015); Goethe Institute, La Capella i MACBA, Barcelona (2014); Fundació Tàpies, Barcelona (2013); Bòlit La Rambla, Girona (2011) o CaixaForum, Barcelona (2009). Fins el 22 de setembre exposa a Azkuna Centroa, Bilbao, dibuixos de la sèrie ‘Conquest drawings’, dins de l’exposició ‘Nunca real/Siempre verdadero’ comissariada per Iván de la Nuez.

 

Com a novel·lista, destaca la seva obra ‘Germà de gel’, publicada el 2015, amb la que va guanyar el Premi Documenta 2015, el Premi Llibreter 2016, el Premi Ojo Crítico 2016 i el Cálamo Otra Mirada 2017.

 

 

Per a facilitar-vos més informació i imatges, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

a-kopf-white-cube-ok

Azkuna Zentroa, Bilbao

14.3 – 22.9.2019

Inauguración 14.3.2019 – 19.30h

Comisario: Iván de la Nuez

Artistas: Kurt CAVIEZEL, Cristina DE MIDDEL, Gonzalo ELVIRA, Oier ETXEBERRIA, Kiko FAXAS, Joan FONTCUBERTA, Verónica GERBER BICECCI, Alicia KOPF, Glenda LEÓN, Valérie MRÉJEN, Guillem NADAL, Mabi REVUELTA, Xabier SALABERRIA.

 

«Nunca real y siempre verdadero» es una frase de Artaud que funciona como estandarte de esta exposición sobre la simbiosis entre el arte y la literatura. Un lema que conecta a los trece artistas participantes, que se mueven entre ambos mundos y cuyos trabajos tratan con naturalidad al arte como un género literario y a la literatura como un proyecto expositivo. Aquí queda marcada una crítica al statu quo de los sistemas que gobiernan tanto el arte como la literatura, y a su tratamiento como cotos cerrados. De ahí la apuesta por el traspaso de sus respectivas fronteras y la intención de disolverlas.

 

Digamos que no es sólo un ‘arte’ para mirar, sino también para leer. Del mismo modo que se ha producido una implosión del arte en la literatura, ha tenido lugar una energía centrífuga que, en dirección opuesta, ha colocado a la narrativa en el mundo del arte, ofreciéndole un campo en el que progresar y renovarse. Así, en Nunca real / Siempre verdadero se entiende que, ante la cascada visual que nos agobia, el arte ha de ser capaz de acoger las palabras que expliquen esta Era de la Imagen.

 

Nunca real / Siempre verdadero es, al mismo tiempo, una exposición, una reflexión sobre la posibilidad narrativa del arte y, finalmente, la construcción de un espacio común para alojar esa aventura. Es un libro de libros, un relato a la vista y en tiempo real. Una experiencia que busca transparentar ese proceso en que el texto se convierte en textura, la palabra en imagen, el libro en display, la exposición literaria en exposición visual.

 

Iván de la Nuez. Comisario de la exposición.

imagen3

Inauguración 15.2.2019: Fondazione Baruchello 18 h / Accademia di Spagna 19.30 h

 

Footnote to a Footnote* es una exposición que tendrá lugar en dos sedes romanas adyacentes: la Real Academia de España en San Pietro in Montorio y la Fondazione Baruchello en Via del Vascello, 35. El proyecto es el resultado de un año de residencia del comisario Javier Hontoria en la Academia de España, donde ha desarrollado una investigación sobre Gianfranco Baruchello.

 

El título de la exposición, Footnote to a Footnote*, se refiere a la falta de centro que envuelve la obra de Baruchello. En su trabajo, una nota a pie de página nunca se referiría a una narrativa primaria. Al contrario, se dirigiría a otras notas a pie de página y después a otras notas en una secuencia que podría extenderse ad infinitum. Dado que el proyecto se realiza en dos exposiciones, estas se convierten en notas a pie de página la una de la otra, puesto que muchos de los trabajos están sujetos a una deslocalización, un decalage con el que entender se vuelve un suelo resbaladizo. El discurso en una sede se convierte en imagen en la otra, el texto se convierte en acción, el presente en historia, la realidad en mito.

 

*Un proyecto de Javier Hontoria, con Lara Almarcegui, Patricia Esquivias, Dora García, Núria Güell, Alicia Kopf, Fina Miralles, Itziar Okariz, Julia Spínola y Gianfranco Baruchello de fondo.

 

+ info

45064091_263756937677530_7051554667523735552_n

MAC Museo de Arte Contemporáneo, A Coruña

25.10- 30.12.2018

 

La Mostra es una bienal de arte celebrada desde 1989 que refleja cómo los artistas visuales actuales exploran sus inquietudes e ideas a través de las técnicas más diversas, abundando en esta edición excelentes reflexiones sobre el territorio. La exposición se construye a partir de una convocatoria que ha retado al jurado a seleccionar 55 artistas y cuatro premios de entre las más de 400 obras presentadas al certamen. Finalmente, se han decantado por la bellísima cartografía de José Ramón Amondarain (Primer Premio), la odisea fílmica de Bárbara Sánchez Barroso (Segundo Premio), el testimonio de un enfrentamiento por Lola Lasurt (Tercer Premio) y la instalación de Sara Coleman (Premio Julián Trincado, otorgado por el Ayuntamiento de A Coruña).

 

Artistas seleccionados: Juan Adrio, Aggtelek, Irma Álvarez-Laviada, José Ramón Amondarain, Elena Bajo, Juan Baraja, Pablo Barreiro, Misha Bies Golas, Jacobo Bugarín, Antón Cabaleiro, María Castellanos & Alberto Valverde, Rosendo Cid, Sara Coleman, Arturo Comas, Manuel Diego Sánchez, Ana Esteve Reig, Almudena Fdez. Ortega, Tamara Feijoo, Antonio Fernández Alvira, Cristina Ferrández, Fuentesal & Arenillas, Lúa Gándara, Christian García Bello, Sara García, Ana Garcia-Pineda, Alejandro Ginés, Blanca Gracia, Amaya Hernández, Julia Huete, Abel Jaramillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Marco Moreira, Paul Orsen, Javier Palacios, Antonio Payá, Fran Pérez Rus, Mercedes Pimiento, Mar Ramón, Ana Riaño, Javier Rodríguez Lozano, Rodríguez-Méndez, Shirin Salehi, Bárbara Sánchez Barroso, Patricia Sandonis, Mario Santamaría, Borja Santomé, Paula Santomé, Sra. Polaroiska, Jorge Varela, Olimpia Velasco, Denica Veselinova, Keke Vilabelda, Jorge Yeregui, Juan Zurita.

 

+ info

kopf-alicia-godafoss6

Alicia Kopf | Cabello/Carceller

Lola Lasurt | Perejaume

Teresa Solar Abboud | Fernando Prats

 

Exposició: 6-22 de setembre, Dim-Div 11-14h i 16-20h

Amb motiu de la sisena edició d’Artnou, Galeria Joan Prats presenta Confluències, una exposició que reuneix obres de les artistes Alicia Kopf, Lola Lasurt i Teresa Solar Abboud, que estableixen un diàleg amb obres d’altres artistes de la galeria escollits per elles: Cabello/Carceller, Perejaume i Fernando Prats. Sorgeix així una dinàmica basada en l’intercanvi de mirades entre artistes de diferents generacions, que dona lloc a connexions i noves lectures, de vegades directes, altres vegades inesperades.

Alicia Kopf presenta la sèrie fotogràfica Waterfall chasers (2015), que al·ludeix simbòlicament al desglaç com a moment de descontrol de les emocions, a partir de representacions de cascades. La idea de la fluïdesa de l’aigua vincula aquestes obres a una sèrie de dibuixos de Cabello/Carceller titulats Autoretrato como fuente i Fuente (2005).

L’obra de Lola Lasurt Preparation for Wit Boven Zwar (2016), formada per olis sobre tela i disfresses, proposa una reconstitució del Carnaval d’Aalst de 1946 a partir d’una pel·lícula 16mm de l’època. Amb un acostament similar, Perejaume, en la sèrie de dibuixos Ball de muntanyes (2007), associa els balls folklòrics a les muntanyes, usant, com és comú en la seva pràctica, referències a la cultura catalana que remeten a preocupacions universals.

Teresa Solar Abboud, amb Doble Mordido (2013), indaga sobre les eines i processos fotogràfics que van intervenir en els experiments de Harold Edgerton, qüestionant conceptes com la protecció, l’ocultació o la sobreexposició. De la mateixa manera, Fernando Prats, a Sismograma Chuquicamata (2008), usa tècniques parafotogràfiques, com el fumat del paper, amb la finalitat de fixar moments o rastres d’una acció en un paisatge.

invitacion-ultramar-2

MACZUL – Museo de Arte Contemporáneo del Zulia, Maracaibo.

Del 22/04 al 02/07/2017.

 

Curadoría: Patricia Hambrona.

 

El Museo de Arte Contemporáneo del Zulia presenta con el apoyo de la Embajada de España en Venezuela el programa expositivo correspondencias de Ultramar, se inicia con la muestra “Ice Blink” de Alicia Kopf el sábado 22 de abril de 2017 a las 4:00 de la tarde en la sala 4.

“Ice Blink”

La artista acompaña las expediciones de la llamada edad de oro de la exploración polar, las que tuvieron lugar en los albores del siglo XX, y libreta en mano, recolecta reflexiones y bocetos, como hicieran antes tantos otros artistas que acompañaron a las expediciones científicas que desde finales del siglo XVIII tuvieron lugar. Sin embargo, este ‘cuaderno de bitácora’ guarda algunas particularidades: a diferencia de lo esperado, la naturaleza de sus dibujos no es documental, ni tampoco rica en detalles. Contrariamente, se caracteriza por un voluntario esquematismo que la propia artista califica de naif. Asimilada la iconografía de las exploraciones y conquistas polares después de lecturas varias, su interés reside en depurar sus dibujos y su afán, en la elaboración de un contenido de síntesis.

 

Conquest Drawings, 2014

Girona, 1982

Viu i treballa a Barcelona

 

 

A partir de l’exercici del dibuix i l’escriptura, Alicia Kopf reflexiona entorn de temàtiques aparentment individuals que han esdevingut preocupacions generacionals.

 

La dimensió expressiva de la seva obra es vincula a la seva formació en Belles Arts i en Literatura Comparada, formació que li permet acostar-se a temes tan diversos com la precarietat de l’habitatge o l’èpica de les exploracions polars des d’una posició que combina admiració i distància irònica.

 

L’obra d’Alicia Kopf parteix d’una metàfora, que li permet realitzar un exercici d’anàlisi que conduirà finalment a diferents associacions. Així en el seu projecte Articantàrtic, a partir de l’apropiació i reelaboració de documents gràfics i narratius d’exploradors dels pols, Alicia Kopf converteix un relat històric en un relat en primera persona sobre la resistència, l’obsessió i la idea de conquesta.