Tag Archives: portugal

captura-de-pantalla-2020-08-31-a-las-21-34-24

Cabrita: Obras na Coleção de Serralves.

Museo Municipal de Caminha, Portugal.

07/08 – 29/11/2020

 

 

La colección Serralves vuelve al Museo Municipal de Caminha con una exposición de obras de Cabrita.

 

La muestra reúne un conjunto de obras del artista que pertenecen a la colección del Museo de Arte Contemporáneo de Serralves y que dan una perspectiva sobre la evolución de la obra de Cabrita a lo largo de los años 80 y 90.

 

+ info

sarmento-serralves

No brilho da pele, exhibition by Julião Sarmento at Museu de Aveiro / Santa Joana, Portugal.

 

July 15 – September 27, 2020

 

Exhibition organized by the Museums of Aveiro in partnership with the Serralves Foundation – Museum of Contemporary Art and curated by Joana Valsassina.

 

 

Selection of works by Julião Sarmento (Lisbon, 1948) that illustrate different approaches to themes such as desire, voyeurism and violence, central to the artist’s practice.

 

The exhibition includes works from the 1970s to the present, covering different supports worked by the artist throughout his career, such as painting, sculpture, drawing, photography and installation. Exploring ambiguous territories associated with gestures of seduction and transgression, Julião Sarmento’s work create a network of references to cinema, literature, popular culture, everyday episodes and his own work.

 

+ info

https-_cdn-evbuc-com_images_79437569_31169476649_1_original-20191105-093932

Screening of Sarmento’s work and a talk by the director

Bush House Lecture Theatre 1,

King’s College London

6.12.2019, 18-20h

 

A special screening of some of Julião Sarmento’s work that openly opposed the Salazarist state repression and the profound cultural conservatism of the era. The screening will be followed by a very special talk with the director himself chaired by Bruno Marques and Érica Faleiro Rodrigues.

 

Programme of films:

 

Legs (15*). Fixed frame shooting of a sequence centered on the bare pubis of a female body. A slow and sensual alternation of forward and backward leg movement repeats indefinitely.

Portugal 1975 Dir. Julião Sarmento 3´45´´

 

Copies (15*)

Two naked women face each other replicating self-directed gestures and caresses. Near the end, the director steps out of his voyeuristic shadow, to turn his hand to playing the exhibitionist.

Portugal 1976 Dir. Julião Sarmento 14´23´´

 

Faces (15*)

Close up of an endless kiss between two women, centered on their mouths and the movement of their tongues.

Portugal 1976 Dir. Julião Sarmento 44´22´´

 

+ info

1909_cabrita_j2_13362587475d972c68a459c

A ROVING GAZE (UM OLHAR INQUIETO)

Pedro Cabrita Reis

Opening 19.11, 22h
20.11.2019 – 22.03.2020
FUNDAÇÃO DE SERRALVES, Porto, Portugal

 

Specifically conceived for the Museum’s spaces, a single, large-scale work with a very clear autobiographic quality will reflect the ever-present relationship between Cabrita Reis’s artistic practice and his reflection on the role of museums. Far from any chronological concern, A ROVING GAZE includes photographs of a large selection of Cabrita Reis’s works from 1999 to the present, displayed on structures created by the artist, along with a series of objects, drawings, documents and other works, the whole generating a total installation environment in which the artist’s life and work intersect. 

 

+ info

sarmento-upc

02.07 – 11.10.2019

Escola das Artes, UCP, Porto (PT)

 

Curadoria de Nuno Crespo

 

A Exposição Julião Sarmento. Film Works irá fazer a abertura oficial do programa público da Porto Summer School on Art & Cinema, no dia 2 de julho, às 19h30 e ocupará a Sala de Exposições da Escola das Artes, Universidade Católica Portuguesa. Esta exposição individual concentrará parte importante do trabalho que o artista fez com a imagem em movimento.

 

Serão mostradas dez obras de diferentes épocas – desde 1, 2, 3 (1975) até O Fim do Mundo (2015) -, expostos em diferentes formatos, formando um puzzle de referências teóricas, literárias, cinematográficas e reflexões sobre atos e gestos quotidianos.

 

A concentração destes trabalho nesta exposição individual, permite olhar a obra de Julião Sarmento a partir de uma série de obsessões, como a repetição enquanto modo de desconstruir a normalização das imagens e a reflexão sobre o lugar da linguagem e das suas convenções.

 

 

+ info

Paintings #26, 2016

Lisboa, 1956

Viu i treballa a Lisboa

 

El complex treball de Cabrita es pot caracteritzar per un discurs filosòfic i poètic idiosincràtic que abasta una gran varietat de mitjans: pintura, fotografia, dibuix i escultures compostes de materials industrials i objectes trobats.

 

El seu treball ha rebut un reconeixement internacional esdevenint crucial per a la comprensió de l’escultura des de mitjan anys vuitanta. Mitjançant l’ús de materials senzills que es sotmeten a processos constructius, Cabrita recicla reminiscències gairebé anònimes de gestos primordials i accions repetides de la vida quotidiana. Centrades en qüestions relacionades amb l’espai i la memòria, les seves obres obtenen un suggeridor poder d’associacions que pot arribar a una dimensió metafòrica, més enllà del visual.

 

La complexa diversitat teòrica i formal del treball de Cabrita parteix d’una reflexió antropològica, contrària al reduccionisme del discurs sociològic. De fet, silencis i reflexions són la base del treball de Cabrita.

juliao-sarmento-cheeta

Centro Internacional das Artes José de Guimarães (CIAJG), Guimarães, Portugal

29.6 -7.10.2018

 

Leopard in a Cage (leopardo numa jaula) propõe, do ponto de vista curatorial, o desafio de recuperar um conjunto de projetos que nunca antes haviam sido mostrados ou mesmo realizados, que são apresentados em diálogo com trabalhos novos, especificamente concebidos e produzidos para esta exposição.

O título da exposição cita um projeto de 1975, “Um Leopardo na SNBA”, que visto a esta distância temporal, condensa muitos dos traços distintivos da obra do artista. O projeto, que nunca viria a realizar-se, e que é agora apresentado enquanto tal, estabelece, simultaneamente, o tema animal, referencial nestes e nos anos seguintes do trabalho de Julião Sarmento, o tema do desejo, uma estética do rigor e da contenção, um trabalho com as coordenadas invisíveis do tempo e do espaço, o campo de interpretação deixada ao espetador.

Talvez aquilo que sobressaia da imensa diversidade de projetos e de meios nesta exposição seja a forma como o artista parece reclamar para o processo criativo uma liberdade radical e inalienável, uma insaciável curiosidade por tudo aquilo que o rodeia, apropriando-se de objetos de uso comum (um simples, efémero e pequeno bilhete de elétrico que é transposto, em aumento de escala, para tapeçaria), citando obras de outros artistas (Carl Andre) ou criando dois conjuntos de pinturas aparentemente monocromáticas, respetivamente com todos os tons de brancos e pretos encontrados no atelier.

A exposição é assim um desconcertante palimpsesto em que tudo parece ser dito duas vezes, em modo de repetição, mas em que nada é exatamente o mesmo, em que nada é igual. Neste regime de alteridade, cabe ao espetador a aliciante tarefa de nomear (distinguir) aquilo que vê ou de imaginar (construir) aquilo que ouve, ampliando, através da experiência estética, a perceção ou o conhecimento do real.

 

 

+ info

Objects on the New Landscape Demanding of the Eye (part 3)

Ens plau presentar la quarta exposició de Julião Sarmento a la Galeria Joan Prats, titulada Objects on the New Landscape Demanding of the Eye (part 3), en la qual mostrarem la seva obra recent, amb instal·lació, escultura i pintura.

 

El títol de l’exposició recorda el de la primera mostra realitzada a la Ferus Gallery de Los Angeles, el 1957, que va incloure pintures de diversos artistes i en la qual va participar el pioner de la instal·lació i l’assemblatge Edward Kienholz.

 

En l’exposició, la instal·lació Crash Dummy, 2016, i l’escultura Broken Alice, 2014, conviuen amb una sèrie de  pintures que mostren formes triangulars, delicadament dibuixades, que es basen en els principis fonamentals de la geometria fractal i amb altres obres inspirades en la Petita ballarina de catorze anys de Degas. Aquesta diversitat de suports i tècniques presents en l’exposició és característica de la pràctica artística de Julião Sarmento i, en aquesta ocasió, destaca per la combinació de materials que es podrien definir com a pobres amb materials subjectes a processos tecnològics avançats.

 

Julião Sarmento produeix una obra que adopta múltiples formes a partir de dibuixos, pintures, escultures, performances i vídeos que parlen dels artificis de la seducció i dels mecanismes del desig. Des dels seus inicis, a meitat dels anys setanta, l’obra de Julião Sarmento s’ha caracteritzat pel seu caràcter arxivístic. Així, en les seves obres, poden aparèixer siluetes femenines, plànols arquitectònics, fragments literaris i objectes.  

 

Sovint aquestes iconografies xifrades ens presenten explícitament signes que remeten a la font de la seva imatgeria i del seu significat. Aquesta oscil·lació permanent entre aparença i veracitat, ficció i document, invenció i fet en la qual ens col·loca Sarmento no és en absolut un joc gratuït. Els muntatges realitzats per l’artista entren en aquesta dialèctica de la interpretació de la superfície, on alguns elements són perfectament identificables, fins i tot banals o anodins, i de la interpretació profunda, que ens obliga a trobar correspondències, cercar passatges i relacions, sense adonar-nos de què el simple fet d’investigar és el sentit que hem de descobrir en l’obra.

Broken Alice, 2014

Lisboa, 1948

Viu i treballa a Estoril, Portugal

 

 

Des de principis dels anys setanta Julião Sarmento ha explorat les possibilitats de la pintura, la fotografia, l’escultura, la instal·lació i el vídeo. En les seves obres existeix un procés d’ocultació suggeridora i situa a l’espectador no solament com a observador sinó que el fa partícip de la seva narrativa.

 

La dona és un motiu recurrent en les seves obres i parteix d’ella per a elaborar conceptes vinculats a la sexualitat, el desig o la seducció. Les relacions que evoca de latent tensió, violència, obsessió o misteri s’obtenen a partir d’una meticulosa dinàmica entre els agents que participen en l’espai físic, en el cas de les instal·lacions, o en l’edició, en el cas de pel·lícules i vídeos. Les obres resultants desencadenen tota la intriga que es desprèn de les imatges en constant suspens i tensió.