Tag Archives: Brazil

About Academia

Antoni Muntadas: About Academia I-II, an Online Interpretation, 2011-2017 (2021)

website access: https://aboutacademia.iea.usp.br/

30.4 – 31.10.2021

 

Based on his experience in American higher education, the artist Antoni Muntadas inaugurates in Brazil an online interpretation of About Academia. The project discusses the role and function of universities today, the place of art in this context, the relationship between public and private, tradition and contemporaneity, the future of universities and interdisciplinarity, based on interviews with professors and students.

About Academia, a project originally presented at the Carpenter Center for the Visual Arts, invited by Harvard University, during Antoni Muntadas’ last teaching period in the program in Art, Culture and Technology at the Massachusetts Institute of Technology (ACT MIT), in 2011, followed in different versions to cities like Boston, Vancouver, Amsterdam, Seville, among others.

The Brazilian version of the videoinstallation About Academia, which at first would occupy the Biblioteca Brasiliana at the University of São Paulo’s (USP) Butantã Campus in São Paulo, translates as another work of the multimedia artist and professor, by creating a digital interpretation of the original installation, developed as a website, which can be accessed from April 30 https://aboutacademia.iea.usp.br/. For the first time it is being shown in Latin America, with all its materials translated into Portuguese, in a bilingual version (Spanish), through a partnership between the Fórum Permanente, the Instituto de Estudos Avançados at USP, and the Biblioteca Brasiliana José and Guita Mindlin, with the support of the Government of the State of São Paulo, through the Secretariat of Culture and Creative Economy, and the Cultural Action Program (PROAC).

The project is composed of two sets of screenings and publications. While About Academia I (2011) addresses these issues from the perspective of professors and academics, About Academia II (2017) delves into its themes exclusively from the students’ point of view. Due to the pandemic of COVID-19, the first exhibition of this project in the Southern Hemisphere takes place through a virtual room, on a website where it is also possible to access the three roundtables that take place on April 30 and May 10, and where two bilingual publications are available with the complete transcripts of the speeches of the interviewees, among them Noam Chomsky, David Harvey, Carol Becker, Ute Meta Bauer, and the students.

The creation of the immersive, online, interactive videoinstallation gives prominence to the two sets: About Academia I (2011) and About Academia II (2017). It thus respects the duration of the times of the videos originally developed by the artist for their existence in a real physical space.  Thus, despite the interactivity of navigation, it is not possible for the visitor to control the projected videos. The aesthetic experience in virtuality therefore has correspondence with the real time of the analog exhibition space.

 

Publications

The publications in Spanish and Portuguese versions are partially available on the exhibition site. In order to have full access, it is necessary to buy them for a symbolic price. The link for this purchase is through the exhibition site.

Round tables

The round tables will be broadcasted in the exhibition site and will be available later on this site and in the sites of the partners (IEA-USP, Biblioteca Brasiliana and Fórum Permanente).

 

Which university do we want?

Friday April 30th from 2 pm to 5 pm

  • Néstor Garcia Canclini (Mexico) – anthropologist, philosopher, Chair at IEA-USP
  • Eliana Sousa Silva – educator, socio-cultural activist, Chair at IEA-USP
  • Macaé Evaristo educator, former State Secretary of Minas Gerais
  • Ailton Krenak – philosopher, environmentalist, indigenous leadership
  • Antoni Muntadas (artist)
  • Martin Grossmann (moderation)

 

Intercontinental Academy

Monday, May 10 from 9 am to 12 pm – (Brasilia)

  • Nikki Moore (USA) Art Historian – Wake Forest University (ICA-UBIAS)
  • Érica Peçanha (Brazil) anthropologist, post-doctorate IEA-USP
  • David Gange (England), historian Birmingham University (ICA-UBIAS)
  • Julia Buenaventura (Colombia) – art historian – Universidad de los Andes
  • Mariko Murata (Japan) – media and museum theorist – Kansai University
  • Martin Grossmann (moderation)

 

University and context

Monday May 10 from 1:30 pm to 4 pm (Brasilia)

  • Naomar de Almeida Filho – epidemiologist, former dean of UFBA, professor of IEA-USP
  • Helena Nader – biomedical sciences, vice-president of ABC, Chair at IEA-USP
  • Guilherme Wisnik – architect, curator, professor at FAU-USP
  • Renato Janine Ribeiro (moderation), philosopher, former Minister of Education (FFLCH-USP)

 

 

+ info

Caio Reisewitz

Text de Verónica Stigger (Porto Alegre, 1973), escriptora, crítica d’art, comissària independent i professora.

 

Visita en 3D

 

Conversas amb Caio Reisewitz i comissaris (veure mes avall)

 

      

 

 

El proper 11 de març inaugurem Recado da Mata, la quarta exposició de Caio Reisewitz a Galeria Joan Prats, on presentem 11 fotografies, un vídeo i un àudio.

 

Caio Reisewitz ha fet moltes de las fotografies reunides en aquesta exposició com una resposta a la lectura dels llibres de dos grans pensadors i líders indígenes que treballen avui a Brasil: A queda do céu [La caiguda del cel], de Davi Kopenawa en coautoria amb Bruce Albert, i Ideias para adiar o fim do mundo [Idees per a posposar la fi del món], d’Ailton Krenak. El títol d’aquesta exposició, a més, manlleva el títol del prefaci que l’antropòleg Eduardo Viveiros de Castro va escriure per al llibre de Kopenawa i Albert, qui al seu torn al·ludeix al conte “O recado do morro” [“El missatge del turó”], de João Guimarães Rosa. En el conte, un rodamón i un ermità adverteixen a la població de la regió sobre el missatge que diuen haver rebut del propi Morro da Garça (Turó de Garça): en un grup de set homes, un d’ells seria assassinat a traïció. En el prefaci, Viveiros de Castro reprèn la idea d’una mort imminent anunciada per la naturalesa; ara ja no per la veu del turó, sinó per la veu de la selva. La selva ens adverteix que està sent exterminada per l’home i, aquest missatge de la natura, és el que Caio Reisewitz ha intentat mostrar-nos en les seves fotografies.

 

Una de les obres més recents en aquesta exposició és Ambé, el títol de la qual, com el dels altres treballs exposats (a excepció de Penedo), fan referència a un topònim d’origen tupí. Ambé és el nom d’una comunitat rural a 80 km del centre de Macapá, en Amapá, però també significa, a la regió amazònica, el que és aspre, crespat, rugós. Com en la gran majoria dels treballs de Reisewitz, en aquesta fotografia, no distingim presència humana. Només veiem una espessa brolla de branques, troncs i fulles característiques de la selva amazònica. No obstant això, no distingir la presència humana en la selva no significa que estigui deshabitada. El topònim indígena ens recorda que, per als amerindis, la selva sempre està plena d’una multiplicitat d’éssers invisibles per a nosaltres (…) A l’enganxar fragments de diferents fotografies, superposar-les i tornar a fotografiar-les amb manipulació de color, donant-li un tint blavós a l’escena, Reisewitz crea, a Ambé, un ambient irreal, gairebé espectral, com si mostrés una imatge d’un somni o una visió d’un xaman, en la qual, sense veure als éssers invisibles de la selva, intuïm la seva presència. (…)

 

Sempre preocupat per l’explotació desenfrenada de la natura per part de l’home i les seves nefastes conseqüències, Caio Reisewitz, a fotografies com Tipioca i Upurupã, troba la manera de fer aquest missatge encara més eloqüent, més visible, superposant, sobre la imatge de la selva, part de l’arquitectura del Palau del Planalto (seu del poder executiu federal del Brasil), que podem albirar com un fantasma o una aparició, surant amenaçadorament. No hem de perdre de vista que aquesta exposició es realitza en un moment en què el govern de l’actual president, Jair Bolsonaro, és còmplice admès de la major devastació mai imposada a l’Amazones i al Pantanal de la història recent, amb la desforestació havent arribat al seu nivell més alt des de 2008, a més de promoure repetits atacs contra la població indígena, contra els seus territoris i drets garantits per la Constitució de 1988. En els últims dos anys, diverses ciutats brasileres, fins i tot al Sud-est i Sud, han estat cobertes durant dies i dies pel fum de les fogueres. Ja no era només un missatge, sinó un fort crit de socors de la selva.

 

 

 

Caio Reisewitz (São Paulo, 1967) viu i treballa a São Paulo. És un dels fotògrafs més importants de Brasil, ha centrat la seva obra en la difícil relació entre la natura i les persones. Entre les seves exposicions individuals recents destaquen: Biblioteca, Museo de Antioquia, Colòmbia (2018); Altamira, Pinacoteca do Estado de São Paulo (2017); Ingenios de hoy, Photoespaña, Museo de Albacete (2016); Disorder, Maison Europeénne de la Photographie, París i Florestas, favelas e falcatruas, Huis Marseille Museum voor Fotografie, Amsterdam (2015); Caio Reisewitz, ICP – International Center of Photography, Nova York (2014). Ha participat a La Biennale de l’Image Tangible, París (2018); a la Guangzhou Image Triennial (2017); a la biennal de Curitiba, Brasil (2015 i 2013); a la biennal Daegu Photo, Corea del Sud (2014), al projecte LARA Latin American Roaming Artist, Colòmbia (2013), a la biennal de Nanjing (2010), a la Bienal del Fin del Mundo d’Ushuaia, Argentina (2009 i 2007), a la biennal de Venècia (2005) representant al Brasil, i a la biennal de São Paulo (2004). La seva obra ha estat exposada a centres d’art internacionals, com Beijing Minsheng Art Museum, Beijing; Phoenix Art Museum, Arizona; Gropius Bau, Berlín; Cisneros Fontanals Art Foundation, Miami; MARCO, Vigo; CAAC, Sevilla;  MUSAC, León; Museu de Arte Contemporanea de Goiás, Goiania; Museu de Arte Moderna da Bahia, Bahia; Casa da Imagem, OCA, São Paulo; CCBB, Rio de Janeiro i Grand Palais, París; entre d’altres.

 

Divendres 30 d’abril, 18h – Online (en castellà i portuguès) al següent Link

‘Caio Reisewitz y la crisis ambiental y forestal en el contexto del arte contemporáneo’

Conversa amb Paula Alzugaray (editora i comissària independient especialitzada en videoart), Orlando Maneschy (professor a la UFPA-Federal University of Pará, Amazônia) i Caio Reisewitz (artista)

Durada aproximada: 50 minuts

 

Divendres 7 de maig, 19h – Galeria Joan Prats (confirmació d’assistència a galeria@galeriajoanprats.com) i online (en castellà) al següent Link

‘Fotografía contemporánea en el contexto actual y coleccionismo’

Conversa amb Caio Reisewitz (artista), Moritz Neumüller (comissari i crític especialitzat en el medi fotogràfic i art digital) i Alejandro Castellote (comissari especialitzat en fotografia)

Durada aproximada: 50 minuts

 

 22.05 – 11.11.2019 

MAMM, Medellín, Colombia

 

Territorio común. Nuevas incorporaciones a la Colección MAMM incluye alrededor de cincuenta obras que dan algunas luces sobre el devenir del arte reciente en Colombia y más allá. Predomina la pintura aunque la instalación y el video también están presentes de manera decisiva. Más que sugerir temas o preocupaciones específicas, la exposición es un vistazo a los nuevos derroteros de la Colección del Museo y a algunas líneas de trabajo que los últimos años han abierto o consolidado.

 

Los últimos diez años han implicado una transformación profunda para el Museo de Arte Moderno de Medellín. Primero, con su llegada al edificio Talleres Robledo en Ciudad del Río en 2009 y, posteriormente, con la apertura del edificio Expansión en septiembre de 2015. Paralelamente –o quizás de manera un poco adelantada respecto a estos aspectos más visibles– el MAMM introducía una serie de cambios y reformulaciones de su proyecto museológico y cultural para Medellín y el país.

Poco a poco, este crecía y se modificaba hasta convertirse en el programa de exposiciones locales nacionales e internacionales, programas educativos y académicos, cine, una sala de estudio para la comunidad, etc., que conforman el Museo de hoy. Durante estos años también la Colección del Museo se ha nutrido con obras que reflejan tanto los cambios que la institución ha vivido como la programación que le ha dado vida.

 

 La Colección MAMM surge desde la fundación de la institución como fondo patrimonial con el que soportar la creación de la figura legal del Museo y también como acervo que permitiera la conservación, investigación y difusión del arte antioqueño y colombiano moderno y contemporáneo. Por la manera en que los orígenes de la institución están vinculados con la creación de la Colección podemos decir hoy que este es una parte intrínseca de su surgimiento y consolidación. Así, la Colección MAMM se presenta no sólo como un recorrido por el arte Antioqueño y Colombiano de la segunda mitad del siglo XX y lo que va del XXI sino, de manera significativa, como memoria institucional y apuesta programática.

 

+ info

Instituto Tomie Ohtake

Exhibition 25.04 – 26.05.2019

 

At the outset of the exhibition-cum-essay curated by Luise Malmaceda and Paulo Miyada to be held at Instituto Tomie Ohtake is the oeuvre of Miguel Bakun (1909-1963), an artist from Paraná, a state in southern Brazil. As the curators have noted, the event is meant to reflect on representation of landscapes in Brazil’s subtropical region that have “so often been sidelined by the eminently warm-climate, coastal beach imaginary of a country whose picture-postcard sites are mostly found north of the Tropic of Capricorn.”

 

Sponsored by Banco Barigüi, Grupo Barigüi, Tradener and Moageira Irati, the exhibition has been designed to feature, in unprecedented format in São Paulo, a large cutout from Bakun’s production contextualized in the history of Brazilian art. The exhibition comprises three large groups engaged in dialogue with the artist: one specifically covering landscapes from southern Brazil, in particular the state of Paraná, consisting of pieces by Alfredo Andersen (1869 – 1935), Bruno Lechowski (1887– 1941), Caio Reisewitz (1967 –) and Marcelo Moscheta (1976 –); another situating Bakun within Brazilian modernism together with Alberto da Veiga Guignard (1896 – 1962), Alfredo Volpi (1896 – 1988), Iberê Camargo (1914 – 1994) and José Pancetti (1902 – 1998); and a third group made up of contemporary artists who, like Bakun, found in landscape an inexhaustible source of investigation, as for example Marina Camargo (1980 –), Lucas Arruda (1983 –) and Fernando Lindote (1960 –).

 

+ info

 Beijing Minsheng Art Museum, Beijing, China

9.12.2017 – 23.2.2018

 

The large-scale exhibition of “Troposphere – Chinese and Brazilian Contemporary Art” is a dialogue on contemporary art between China and Brazil. The exhibition was organized by China Minsheng Bank and Beijing Minsheng Art Museum, co-organized by the Brazilian Embassy to China, CURRENTS Culture and Art Foundation, Beijing Minsheng Culture and Art Foundation, with the academic support of Brazil Cultural Center of Peking University.