Tag Archives: Antoni Muntadas

Muntadas

Muntadas is the artist with whom we will open the new space of Prats Nogueras Blanchard, starting on April 5, 2024. The exhibition is titled “PARATOPIAS” and presents works carried out at various times and contexts. The pieces are gathered around paratopia, a term defined by the linguist Dominique Maingueneau.

 

 

C/ Méndez Núñez, 14, 08003 BARCELONA

En les formes contemporànies d’exposar l’art és habitual que es presentin de manera conjunta les obres, com a producte de l’activitat artística, i els documents, o materials que les acompanyen, les contextualitzen i en potencien el significat. A mitjans del segle xx va començar a obrir-se un complex espai artístic en què se superposaven la recerca, la creació i el registre, la coexistència dels quals ha generat friccions constants que influeixen tant en la producció de l’art com en l’esfera institucional. Els documents han anat adquirint gradualment una posició cada vegada més visible, alhora que la línia que distingeix l’obra d’art de la documentació s’ha anat difuminant, en un procés que la multiplicació dels girs artístics i l’aparició de nous mitjans i formats no han fet sinó accelerar.

 

Aquesta situació planteja nombroses preguntes. Des d’una perspectiva econòmica, quines són les causes i les conseqüències de l’augment del valor de canvi dels documents? A la recerca comissarial i historiogràfica, quin valor informatiu s’atorga a les obres, i quin als documents? ¿Les institucions duen a terme la museïtzació adequada, o bé se satura el visitant com més va amb més dades i elements paral·lels a l’obra artística? A les col·leccions i els reculls, el valor d’ús dels documents i la seva accessibilitat al públic investigador estan encara garantits? Finalment, a la pràctica artística, quina és la responsabilitat de l’autor en relació amb les diferents metodologies de recerca i acumulació de dades que es fan servir avui dia?

 

Les Jornades d’estudi «Després de l’arxiu: obra i document» proposen obrir un debat sobre què són i què representen actualment tant les obres com els documents. Les jornades tenen dues vessants: la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona acollirà un seminari als matins, i a les tardes tindran lloc a La Virreina Centre de la Imatge unes taules de treball obertes al públic, en un format híbrid amb ponents presencials i online. Totes dues activitats parteixen del marc dels debats sobre l’art i l’arxiu, cada cop més habituals des de mitjans del segle xx, però prenen un altre sentit i un punt de vista específic. Sobre la base dels enfocaments d’una sèrie de professionals que fan diferents rols en el camp de l’art, el diàleg se centrarà en l’anàlisi dels trets que distingeixen entre l’obra i el document, els dos principals elements significants en la creació artística.

 

Entitats organitzadores: La Virreina Centre de la Imatge, Global Art Archive (GAA) de la Universitat de Barcelona (UB) i ARXIU/AM.

 

 

La Virreina Centre de la Imatge (Espai 4)

Dilluns 23 d’octubre a les 19 h

 

CONFERÈNCIA
Claire Bishop – Information Overload
Dinamitzen: Antoni Muntadas i Valentín Roma

 

Claire Bishop és historiadora de l’art i crítica, i des del 2008 treballa al programa de doctorat d’Història de l’Art del CUNY Graduate Center (Nova York). Entre els llibres que ha escrit hi ha Artificial Hells: Participatory Art and the Politics of Spectatorship (2012), que va guanyar dos premis, Radical Museology, or, What’s Contemporary in Museums of Contemporary Art? (2013) i un llibre de conversa amb l’artista cubana Tania Bruguera (2020). És redactora col·laboradora d’Artforum i els seus escrits s’han traduït a vint idiomes. Té dos llibres en preparació: Merce Cunningham’s Events: Key Concepts i Disordered Attention: How We Look at Art and Performance Today.

 

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) treballa en la seva obra temes socials, polítics i de comunicació, així com la relació entre l’espai públic i privat dins d’un marc social, i investiga els canals d’informació i la forma en què són utilitzats per censurar informació o promulgar idees. Realitza projectes en diferents mitjans com fotografia, vídeo, publicacions, internet i instal·lacions multimèdia. Des de l’any 1995 Muntadas ha agrupat un seguit de treballs i projectes sota la denominació On Translation. Són obres de contingut, dimensions i materials molt diversos, i totes giren a l’entorn d’una experiència personal de l’autor, al llarg de més de quaranta anys d’activitat com a artista en nombrosos països. En reunir les obres sota aquest epígraf, Muntadas les ubica a l’interior d’un cos d’experiències i preocupacions concretes sobre la comunicació, la cultura del nostre temps i el paper de l’artista i de l’art en la societat contemporània.

 

+ info

 

El que pot un llibre

Divendres 29 d’abril, amb MUNTADAS

A les 19.00h a l’Auditori Meier del MACBA

Inscripció prèvia

Sessió en “streaming”: AQUÍ

 

 

En aquesta sessió conversarem amb Muntadas sobre la seva relació amb les publicacions. Des dels anys setanta ha utilitzat l’edició en nombroses ocasions com a espai de treball, i ha generat un extensíssim cos de producció que segueix creixent en l’actualitat. Aquest inclou autopublicacions, d’altres realitzades al costat d’artistes en col·lectius dels que ha format part com Grup de treball (1973-1976), i llibres vinculats als seus projectes que editorials i museus li han publicat arreu del món.

 

El seu treball es centra en temes socials, polítics i de comunicació, i aborda la relació entre l’espai públic i privat dins de determinats marcs socials, o els canals d’informació i la manera en què s’utilitzen per censurar o difondre idees.

 

Més enllà de les publicacions, treballa amb altres mitjans com ara el vídeo, la fotografia, internet, instal·lacions i intervencions en espais urbans. 

 

 

+ info

Caixaforum, Barcelona

09.03 – 19.06.2022

 

L’exposició examina un terreny fluït, postcrisi i postpandèmia en què hackejar representa noves possibilitats en front de la realitat.

Comissariada per Bárbara Cueto, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de Comissariat i explora la idea del hack en tant que intervenció de perspectiva expandida.

El 1903, Guglielmo Marconi va voler presentar al públic londinenc el primer missatge enviat sense fil. Abans de començar, l’aparell receptor va emetre un missatge en codi morse que deia “Rates! ¡Rates! ¡Rates!”, seguit de diversos insults vers el científic i els que allà eren presents. La ràdio no era un canal privat com Marconi l’havia fet aparentar; els missatges sense fil podien ser interceptats i interferits. Aquest curt i intrusiu fragment va esdevenir el primer hack de la història.

Si bé hackejar normalment fa referència a infiltrar-se en un entorn informàtic, qualsevol domini de la natura pot introduir una mostra de virtualitat, entès això com un element que té presència aparent i no pas real. Per tant, tot pot ser hackejat. Un hack és una manera d’intervenir dins d’aquesta natura i revelar tant els poders productius com els destructius. El hacking provoca un estat de possibilitat i fa visible un acte d’imaginació. Inevitablement aquest gest es converteix en polític, si es considera que obre una finestra cap a noves demandes, expectatives i desitjos.

L’exposició “Rates! Rates! Rates!” pren el hack com a acte poètic i gest polític a partir d’una selecció d’obres que representen múltiples procediments i diverses generacions diferents d’artistes. Entre d’altres hi figuren Antoni Muntadas, Eve Sussman, Elena Asins i Gordon Matta-Clark, que irrompen amb gramàtiques virtuals per fer veure un espai liminar en què poder imaginar alternatives als relats hegemònics i formular històries en una realitat substituta. En conseqüència, la mostra es transforma en una estructura de relectura política que proposa un exercici a través d’evocar poèticament l’alteritat, la sensibilitat del codi digital i els lèxics tecnològics dissidents.

 

 + info

ARCOmadrid 2022

Galeria Joan Prats

Booth 9C06 & booth 7B19 (ARCO 40+1)

 

For our booth at ARCOmadrid 2022, we present a selection of pieces by our artists, with a leading role for painting -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell and Juan Uslé- and others located at the limit of pictorial language -José María Sicilia , Fernando Prats-, or that reflect on the genre, such as Perejaume. Dialoguing with these works, a piece by Muntadas with a more conceptual vision of painting will occupy a special place.

 

We also present for the first time works by Alicia Framis, beginning our collaboration with the artist.

 

The Joan Prats Gallery has been selected for the special program 40+1, a section curated by María Inés Rodríguez, Francesco Stocchi and Sergio Rubira that celebrates the fair’s 40th anniversary. In this section we will present emblematic works by three artists who have been very important in the history of our gallery, such as Hernández Pijuan, Ràfols Casamada and Perejaume.

 

SEE PREVIEW

 

 

Muntadas-Manila

Ateneo art gallery (Manila, Philippines)

24.11.2021 – 12.03.2022

 

Renowned conceptual artist Antoni Muntadas launches his first exhibition in Manila titled Muntadas: Exercises on Past and Present Memories in collaboration with the Ateneo Art Gallery (AAG) and Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla (CAAC). Muntadas presents three projects that translate memories and histories of the Philippines and Spain and their relevance to contemporary history

 

Antoni Muntadas (b. 1942) is considered one of the pioneers of multimedia installations and urban interventions. With his art practice spanning over four decades, he develops projects through collaborative research to create site-specific works that resonate with local issues and experiences. He first visited Manila in 2019 and his brief encounter with the city led him to further investigate the past and present of Spain’s former colony. Fortuitously, the project coincides in time with the commemoration of the quincentennial of the circumnavigation of the globe, as well as with the period of the global pandemic caused by COVID-19.

 

The idea of movement from the themes of globality and transnationality is central to the works of Muntadas. These concepts can be observed as early as the 16th century, during the height of the Manila – Acapulco Galleon trade, where and when mobility and travel were necessary for commerce and economic development. Starting in Seville in 1565, the galleons stopped by Mexico City and Acapulco for overland trade before sailing to reach the port of Manila. The route also linked Manila with China, and by extension, with other parts of Southeast Asia such as Japan and India. The Manila Galleon trade brought about the economic and cultural exchanges between the East and West, a system that has been considered to be the beginning of globalization.

 

+ info

vint rostres

Vint rostres i tres multituds.

 

En tres actes. Fundació Suñol.

 

30.09.2021 – 08.04.2022

 

 

 

En tres actes és un tríptic expositiu comissariat en col·laboració amb Valentín Roma acompanyat d’un conjunt de programes públics que pretén mostrar quines són les línies argumentals de la Col·lecció Suñol Soler i amb quins horitzons artístics i històrics va ser creada.

 

 

El tercer i últim acte, Vint rostres i tres multituds, s’endinsa en el gran motiu iconogràfic de l’art, l’element que qüestiona les cronologies i porta fins al present la versemblança de tots els passats: el rostre humà.

 

La cara és memòria i és, així mateix, literatura d’allò viscut. S’hi escriu l’experiència i s’hi intueix el futur. Una faç que mira amb inquietud reclama que la desxifrem. Una cara que oculta la seva fisonomia sembla administrar quines són les seves certeses.

 

La Col·lecció Suñol Soler té rostres petrificats i façs diluïdes, cares reconeixibles i semblants en fuga. Els vint rostres seleccionats tenen el seu contrapunt en tres multituds que els observen i els acullen. Al costat de la soledat de la cara buscant causes per ser, hi trobem la multitud assajant raons on reconèixer-se.

 

Artistes: Rosa Amorós, Eduardo Arroyo, Richard Avedon, Roman Buxbaum, Pep Duran, Fred Forest, Pablo Gargallo, Juan Genovés,  Juli González, Luis Gordillo, José P. Jardiel, Ouka Leele, Robert Llimós, Robert Mapplethorpe, Antoni Miralda, Inge Morath, Antoni Muntadas, Guillermo Pérez Villalta, Pablo Picasso, Joan Ponç, Darío Villalba, Andy Warhol, Zush/Evru.

 

 

+ info

 

Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar

 

Una exposició sobre l’exposició

Del 24 setembre de 2021 al 10 de gener de 2022

 

Santa Mònica, Barcelona

 

 

El primer cicle de programació del nou Santa Mònica orbitarà al voltant d’una sèrie de preguntes que es deriven dels mateixos processos de desconstrucció i reconstrucció d’un centre d’arts, en els àmbits institucional, arquitectònic i simbòlic.

 

La primera gran exposició del nou Santa Mònica revelarà i qüestionarà els mecanismes expositius: els físics però invisibilitzats, i els immaterials que romanen a l’ombra per la seva pròpia naturalesa.

 

S’exposaran la tecnologia (alta i baixa) que s’amaga darrere de les obres, les arquitectures que hi ha darrere dels attrezzos, els focus… Però també s’exposaran els gestos institucionals i els (des)afectes que hi ha darrere de qualsevol exposició; i les persones, les que són artistes i les que no ho són, els diversos cossos, amb funcions segmentades, que aguanten des de la base tot el treball creatiu que es presenta finalment en un centre d’arts.

 

El cicle testarà durant 16 setmanes els mecanismes d’exhibició i difusió amb què treballarà el centre. Un organisme viu, mutable, permanentment en transformació, oferirà lectures diverses a cada visitant i noves capes en cada visita. Les exposicions i les activitats s’interrelacionaran constantment, de manera que provocaran diversos graus de participació i activació ciutadana.

 

Els i les artistes que formaran aquest primer cicle de programació són Roger Bernat (Barcelona, 1968), Jordi Guillumet (Barcelona, 1953) i Mònica Rosselló (Tarragona, 1961), Joana Moll (Barcelona, 1982), Mariona Moncunill (Tarragona, 1984), Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), Roc Parés (Mèxic, 1968), Victoria Sacco (Buenos Aires, 1977) i Mario Santamaría (Burgos, 1985), amb la col·laboració de Valentina Alvarado (Maracaibo, 1986), Carlos Vásquez (Santiago de Xile, 1975) i els festivals IF (2015), Mixtur (2012), Out·side (2016) i Panoràmic (2017), entre d’altres.

 

 

+ info 

antoni muntadas acvic traduccio

5.11.2019, 16h

ACVic Centre d’Arts Contemporànies

 

ANTONI MUNTADAS, simposi Art i Traducció.

 

Dimarts 5 de novembre de 2019

De 16.00 a 17.30 h

A ACVic Centre d’Arts Contemporànies

 

Taller en el marc del SIMPOSI ART I TRADUCCIÓ, coorganitzat per la UVic-UCC i ACVic.

 

Taller pràctic d’Antoni Muntadas, on compartirà i explicarà les seves metodologies de treball, interpretant imatges dels mitjans de comunicació del context vigatà en relació amb les nocions de “traducció”, “mitjans”, “espai públic”, “ideologia” i “poder”.

 

L’investigador Pablo Santa Olalla (UB), també arxiver de l’Arxiu/AM, i Anna Dot presentaran i coordinaran el taller. L’acte de clausura anirà a càrrec de la doctora i crítica d’art Ana M. Palomo.

 

+ info

 

Antoni Muntadas

Macba, Barcelona

Exposición permanente

 

On Subjectivity, obra de Antoni Muntadas, presente en la exposición Un siglo breve: colección Macba.

Esta nueva muestra presenta un recorrido cronológico a través de la Colección MACBA desde 1929 hasta el presente. En 1929 Barcelona acogió la Exposición Universal, para la que Mies van der Rohe diseñó el Pabellón Alemán o Pabellón Barcelona junto con Lilly Reich. Por iniciativa de Josep Lluís Sert y Josep Torres i Clavé, se fundó el GATCPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Catalanes para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea). André Breton escribió el Segundo manifiesto surrealista y, en París, un grupo de artistas abstractos, liderados por Joaquín Torres-García y Michel Seuphor, fundó Cercle et Carré. Aquel mismo año se inauguró el Museo de Arte Moderno de Nueva York (MoMA) y Virginia Woolf publicó su ensayo feminista Una habitación propia

 

+ info

Artium, Vitoria-Gasteiz

21.9.2018 – 25.8.2019

 

La exposición Queda mucho pasado por delante. Oroi nos enfrenta a la Colección de Artium como una imagen de la memoria, múltiple y compleja del presente. Memoria que nos constituye como personas, que da cuerpo al lenguaje y a la representación, al tiempo y al documento, al enigma y la sospecha. La exposición incluye 102 obras de la Colección, herramientas de análisis que abordan la memoria desde diferentes implicaciones sociales y culturales en su relación con la historia, la economía o el poder.

 

Artistas: Ignasi Aballí, Elena Aitzkoa, Vicente Ameztoy, José Ramón Amondarain, Guido Anderloni, Cecilia Andersson, Ibon Aranberri, Judas Arrieta, Txomin Badiola, Jordi Bernadó, Ramón Bilbao, Elena Blasco, Bleda y Rosa, Jacobo Castellano, Colectivo Cambalache, José Dávila, Jiri Georg Dokoupil, Pep Durán, Mirari Echávarri, Joan Fontcuberta, Susy Gómez, Abian González Francés, Eduardo Hurtado, Aldo Iacobelli, Carlos Irijalba, Iñaki Larrimbe, Abigail Lazkoz, Miki Leal, Mateo López, Isidro López Aparicio, Rogelio López Cuenca, Cristina Lucas, Mateo Maté, Asier Mendizabal, Elena Mendizabal, Haroon Mirza, Pedro Mora, Juan Luis Moraza, Moris, Antoni Muntadas, Jorge Oteiza, Benjamín Palencia, Alberto Peral, Javier Pérez, Txuspo Poyo, Concha Prada, Sergio Prego, Gonzalo Puch, Miguel Ángel Ríos, Pedro G. Romero, Francisco Ruiz de Infante, Ixone Sádaba, Ignacio Sáez, Avelino Sala, Fernando Sánchez Castillo, Olve Sande, Richard Serra, Adolfo Schlosser, José María Sicilia, Fernando Sinaga, Antoni Tàpies, Francesc Torres, Darío Urzay, Javier Vallhonrat, Joana Vasconcelos, Azucena Vieites, Darío Villalba, Robert Waters, B. Wurtz.

 

+ info

 

Galeria Joan Prats presents the exhibition Edicions II by Muntadas, which gathers a selection of serial works the artist has developed since 2003 up to the present day in different formats: publications, prints, videos, objects, installations and other graphic materials. This exhibition completes the work started in the exhibition Edicions, made at Galeria Joan Prats in 2003.

 

«The first time Muntadas talked to me about the exhibition Edicions II at the Galeria Joan Prats, he referred to it as an “exhibition of deltas”. I asked him to elaborate: “my projects are one, they are units. But these units diversify into huge quantities of postcards, there could be up to 100.000 postcards, and could even include 17 metal plaques distributed throughout the city in the form of signage, or a web page. So, the project finally appears as the sum of three collections of remains; that is of deltas” (…)

 

Editions allowed Muntadas to achieve a more porous and plural circulation by its multiplication and intervention capacities across diverse media and in different time frames. While his projects usually consist in one video, one installation, or one urban intervention, his publications are rarely made up of a single unique element (…)

 

A truly genuine notion of project has also emerged throughout Muntadas’ career. The artist tackles the project, on the one hand, as the logic behind a series of procedures, based on the repetition of processes and strategies and on the other, the project defines itself following the logic of a work in progress, generating moments of aperture. In this way, the notion of project, as Muntadas states, has allowed him to depart from a type of intuitive and immediate practice while helping him to structure flexible environments, open to unpredictability, developing platforms to work in the long run (…)

 

The editorial work and the publications is where Muntadas has experimented more precociously and with more intensity than in any other medium the collaborative methods that have ended up impregnating the whole of his work. Here is where one finds the deployment of strategies that catalyse translation no longer, as just a metaphor, so much as in particular a process of bidirectional exchange.»

 

Fragments of Oriol Fontdevila’s text Piscine Obliviousness. Amphibious editions, from the exhibition catalogue.

 

Muntadas, born in Barcelona and living in New York since 1971, was a pioneer of video and installation in the mid-seventies, and continued working with photography, video, installation, audio, and urban interventions. Iterations of his iconic projects, such as Between the Frames: The Forum (1983-1993), The Board Room (1985), and the on-going series On Translation (1995- …) and The Construction of Fear (2008- …) – have been exhibited in institutions and galleries of the USA, Latin America, Europe and the Mid-West. Muntadas participated in the Documenta’s 1977 and 1997 editions, the Whitney Biennial of 1991, the Bienal de São Paulo of 1983, the Bienal de La Habana of 2000, the Taipei Biennal of 2002, the Gwangju Biennale of 2004, the Instanbul Biennal of 2011, and the Paris’ La Triennale of 2012. In 2005, he represented Spain in the Venice Biennale, where he created an integral project about the architectonical evolution of the Biennale throughout its history. His works have been included in exhibitions at MACBA, Barcelona; Laboratorio Arte Alameda, Mexico City; Weserburg Museum, Bremen; Espacio Fundación Telefónica, Buenos Aires; Württembergischer Kunstverein, Stuttgart; and Estação Pinacoteca, São Paulo. Since 2011 he has been working on the project Asian Protocols, presented to the public for the first time at Total Museum of Seoul (2014), and for the second time at 3331 Arts Chiyoda of Tokyo (2016). The next step of the project will be its development in China.

 

A catalogue has been edited especially for the exhibition

CGAC Santiago de Compostela

17.02 – 17.06.2018

 

Muntadas construye un discurso transdisciplinar centrado en la crítica de los medios de comunicación; sitúa la función extensiva del arte en la interacción con las ciencias sociales, los medios de masas y las nuevas tecnologías de la información para desvelar los mecanismos lingüísticos del poder. En los años setenta crea el término media landscape para denominar este nuevo paisaje mediático que es, desde entonces, el objeto principal de su investigación.

 

Estrategias del desplazamiento es una muestra que revisa el trabajo de Muntadas a través de proyectos específicos e incorpora el giro reciente de su mirada hacia el paisaje. El autor traza un recorrido que refiere un territorio inestable, cargado de interrogantes, en una selección de proyectos que convergen en torno a tres ideas: perder(se), desaparecer, ir(se).

 

La exposición refleja una dimensión esencial del trabajo de Muntadas, ya que el conjunto constituye un proyecto de proyectos abierto, en proceso. Los vídeos Dérive Veneziane (2015), Guadiana (2017) y Finisterre (2017) —los dos últimos realizados para esta exposición— interactúan con trabajos como Media Sites / Monuments: Buenos Aires (2007), Double Exposure (1998-2007), On Translation: Fear/Miedo (2005), On Translation: Miedo/Jauf (2007), Situaciones (2008) y La Siesta / The Nap / Dutje (1995).

 

+ info

Paris Photo 2017

Galeria Joan Prats is presenting Hannah Collins (London, 1956) and Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), for Paris Photo Fair.

 

The method used by Collins in The interior and the exterior, Noah Purifoy, 2015, pays tribute to Walker Evans, through documentation of the sculptures by African-American artist Purifoy (1917-2004) and also with voices recordings.

 

Muntadas, continues his research on the places of power with Architektur / Räume / Gesten II, 2017. In these 10 triptychs, Muntadas assembles archival images, connecting places of power with gestures. The artist thus highlights the way in which the architectural form crystallizes gestures and decisions of power.

 

PARIS PHOTO Booth D15.
Grand Palais. 09-12 NOV 2017

Victoria Civera

Port de Sagunt, Valencia, 1955

Lives and works between New York and Saro (Cantabria)

 

 

Victoria Civera’s career began in the seventies, working mainly photomontage. Over the next decade she focused on painting, abstract at first, but then introduced figurativism. In the middle of this decade Victoria Civera moves to New York and integrates photography and sculpture to her practice. Her creations undergo a transformation, making them more introspective.

 

Because of the iconography of her work, focused on the feminine universe, and because of her oneiric content, Victoria Civera has achieved a personal language, full of nuances. She moves in between large-scale pieces, in which she uses industrial materials, and suggested and poetic understatement pieces, often incorporating ordinary household objects.

Antoni Muntadas

Barcelona, 1942

Lives and works between Barcelona, New York and Venice.

 

 

Antoni Muntadas’s work has developed from its beginning –early seventies– a constant criticism towards the languages and messages of the media as clear instruments of power.

 

Since the first moment he used the video as useful tool to dissect and make the mechanisms of communications visible, referring to television and the designated `media landscape´. This genuine study and treatment turned him into an early pioneer in the audiovisual artistic field.

 

Likewise, Muntadas has analyzed and questioned the relationships that are established between the public and the private through his video works, photographs and multimedia installations; it’s from the early nineties that he incorporates internet to this list.

 

Also, since the 90s, he initiates new kinds of long-term. In each of these projects a principal concept is developed, which extends through different stages and contexts.