Tag Archives: macba

la ocupación

Patio Herreriano Museo de Arte Contemporáneo Español, Valladolid

Salas 3, 4 y 5

 

Del 7 de octubre de 2023 al 10 de marzo de 2024

 

 

 

En la línea de reivindicación de artistas de la Asociación Colección Arte Contemporáneo se inscribe el proyecto “La ocupación. Carta blanca a Cabello/Carceller”, una exposición que tiene en la ambivalencia de su formato su principal singularidad. Se encuentra el proyecto a medio camino ente la muestra retrospectiva y el trabajo específico, pues reúne un buen número de piezas realizadas por Cabello/Carceller desde los años noventa y un nutrido conjunto de trabajos seleccionados por ellas mismas a través del que trenzan una suerte de genealogía. Ésta se fragua a través del afecto, que opera en contra de afinidades normativas, y tiene su armazón conceptual y narrativo en sus cuidadas referencias a la tradición y en sus certeras prospecciones de futuro. El elenco de artistas es amplio: nace de figuras históricas como Maruja Mallo o Remedios Varo, ambas pertenecientes a la Asociación Colección Arte Contemporáneo, para llegar a jóvenes posiciones de nuestro tiempo a través de creadoras esenciales de los años sesenta y setenta, como Esther Ferrer, Elena Asins, Eulàlia Grau o Angels Ribé, y la exposición contará con fondos procedentes de las prinicipales instituciones del país como el Museo Nacional del Prado, MNCARS, MACBA, Artium, Guggenheim y Fundación Banco Santander.

 

 

OCUPANTES: Alejandría Cinque – Alicia Kopf – Álvaro Perdices – Àngels Ribé – Azucena Vieites – Cabello/Carceller – Carlos Alcolea – Claudia Pagés – Cristina Garrido – Diego del Pozo – Dora García – El Palomar – Elena Asins – Esther Ferrer – Eulàlia Grau – Eva Fàbregas – Francesc Ruiz – Isabel Marcos – Itziar Okariz – Juan Carreño de Miranda – Juan Hidalgo – Leonor Serrano – Lucía C. Pino – Mari Chordà – María Tinaut – Maruja Mallo – Patricia Gadea – Paula García-Masedo – Paz Muro – Pepe Espaliú – Perla Zúñiga – Remedios Varo – Sandra Gamarra – Sonia Delaunay – Tórtola Valencia – Victorina Durán

El que pot un llibre

Divendres 29 d’abril, amb MUNTADAS

A les 19.00h a l’Auditori Meier del MACBA

Inscripció prèvia

Sessió en “streaming”: AQUÍ

 

 

En aquesta sessió conversarem amb Muntadas sobre la seva relació amb les publicacions. Des dels anys setanta ha utilitzat l’edició en nombroses ocasions com a espai de treball, i ha generat un extensíssim cos de producció que segueix creixent en l’actualitat. Aquest inclou autopublicacions, d’altres realitzades al costat d’artistes en col·lectius dels que ha format part com Grup de treball (1973-1976), i llibres vinculats als seus projectes que editorials i museus li han publicat arreu del món.

 

El seu treball es centra en temes socials, polítics i de comunicació, i aborda la relació entre l’espai públic i privat dins de determinats marcs socials, o els canals d’informació i la manera en què s’utilitzen per censurar o difondre idees.

 

Més enllà de les publicacions, treballa amb altres mitjans com ara el vídeo, la fotografia, internet, instal·lacions i intervencions en espais urbans. 

 

 

+ info

Fundació Joan Brossa, Sala X

16/12/2021 – 15/05/2022

 

 

El Ganxo és una peça de Lola Lasurt que s’emmarca dins del programa Gabinet Brossa, el qual consisteix en una producció artística fruit d’un procés de recerca a l’arxiu de Joan Brossa dipositat al Centre de Documentació i Arxivística del MACBA.

 

 

El Ganxo parteix d’una doble investigació: per una banda es fixa en la poesia escènica de Brossa aplicada a l’òpera de Josep Maria Mestres Quadreny i, per altra banda, al voltant de l’auto-organització de grups de teatre amateurs i semi-professionals actius des dels últims anys del franquisme, per proposar-los com a teló de fons. Però, de tot el material recopilat, se centra en una única imatge representada en el passat per convertir-la en una imatge de violència present, en la qual, com en el món de les faules, el retrat de la societat personifica el món animal.

 

 

+ info

La performance de lo político

La performance de lo político. 

Amantes imperfectos. Cruces, roces, actitudes en torno a Felix Gonzalez-Torres en el contexto español.

 

 

Conversación con las artistas: Miércoles, 9 de junio de 2021, 19 h

 

 

MACBA. Auditorio Meier y Online.

 

 

Precio: Gratuito. Plazas limitadas. Con inscripción previa.

 

 

“La estética gira en torno a la política; es la política misma”. Esta afirmación que realizara Felix Gonzalez-Torres puede leerse en el catálogo de la exposición retrospectiva que le dedicara el CGAC en 1995, un recorrido integral por un trabajo que ya era parcialmente conocido en España, donde el artista había expuesto en 1991. A finales de 1992, Pepe Espaliú publicaba en El País “Retrato de un artista desahuciado”, texto en el que manifestaba una silenciada homosexualidad y hablaba de la enfermedad del sida, que le llevó a la muerte; Gonzalez-Torres falleció en 1996 por la misma enfermedad. Hasta entonces, en el contexto español prácticamente no había referencias a la posibilidad de que un artista fuera homosexual, y mucho menos aún a la posibilidad lesbiana. Las estéticas no debían verse salpicadas por las vivencias “privadas”, no se empatizaba con las abyecciones de la “anormalidad”. El arte debía aspirar a la universalidad y esta debía alejarse de lo particular, porque lo personal no era estético, pero para Gonzalez-Torres, conocedor de los feminismos, lo estético era político y personal.

 

 

+ info

 

Si la dècada de 1980 va representar a Europa un retorn a l’ordre, a la reivindicació d’una certa formalitat en l’art, als formats convencionals de la pintura i l’escultura àmpliament acceptats pel mercat, la de 1990 va reprendre bona part de les experiències conceptuals de dècades anteriors. D’aquesta manera, es van recuperar pràctiques relacionades amb el cos humà que conjuntament anomenem art d’acció. A l’Estat espanyol, aquestes pràctiques encara van tenir més rellevància, amb iniciatives múltiples que han exercit un immens impacte en l’art fins avui dia. Sovint aquest art d’acció s’expressava en forma de performances ‒que acostumaven a circular en àmbits molt restringits, en festivals o trobades‒ i la seva expressió més heterogènia, el que anomenem performativitat.

 

A través de diversos nodes, Acció recorrerà aquesta època i en rastrejarà algunes de les obres fonamentals. A més, inclourà documentació i material audiovisual majoritàriament inèdit que recupera aquelles experiències. El resultat és una exposició densa, amb múltiples extensions històriques i contemporànies, que ajudarà a interpretar d’una manera molt més precisa l’art del nostre temps.

 

Exposició comissariada per Ferran Barenblit, amb obres de Cabello/Carceller, entre d’altres.

 

+ info

Antoni Muntadas

Macba, Barcelona

Exposición permanente

 

On Subjectivity, obra de Antoni Muntadas, presente en la exposición Un siglo breve: colección Macba.

Esta nueva muestra presenta un recorrido cronológico a través de la Colección MACBA desde 1929 hasta el presente. En 1929 Barcelona acogió la Exposición Universal, para la que Mies van der Rohe diseñó el Pabellón Alemán o Pabellón Barcelona junto con Lilly Reich. Por iniciativa de Josep Lluís Sert y Josep Torres i Clavé, se fundó el GATCPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Catalanes para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea). André Breton escribió el Segundo manifiesto surrealista y, en París, un grupo de artistas abstractos, liderados por Joaquín Torres-García y Michel Seuphor, fundó Cercle et Carré. Aquel mismo año se inauguró el Museo de Arte Moderno de Nueva York (MoMA) y Virginia Woolf publicó su ensayo feminista Una habitación propia

 

+ info

Col.leccio Macba

MACBA, Barcelona

11.10 – 11.2017

 

La reflexió entorn de la superfície, la seva condició matèrica i l’expansió del camp pictòric ocupen un lloc significatiu en les pràctiques artístiques contemporànies. De quina manera els gèneres com la pintura i l’escultura han estat alterats i dilatats fins a fer que la mateixa matèria es construeixi com a missatge crític? Col·lecció MACBA. Sota la superfície indaga en la noció de superfície com a lloc privilegiat d’experimentació i de sentit. Bona part de les obres que es mostren exploren les pràctiques postminimalistes incorporant el contingut crític que aquestes van aportar al llenguatge de l’abstracció.

 

+ info

Evru / Zush

Barcelona, 2001 (from 1946, Alberto Porta, and from 1968, Zush)

Lives and works in Barcelona

 

 

Alberto Porta adopts the name Zush in 1968 when he consciously initiates the creation of his own world parallel to reality. This world constituted by his artistic work is named “Evrugo Mental State”, which is a State such as a bubble territory.

 

In this state there even exists an alphabet called “asura”, a passport, a flag, ambassadors… His iconography is nourished by images that Evru/Zush has been elaborating from biographic elements: eyes, vital organs, fire, water, etc.

 

From the eighties, Zush incorporates new digital means to his work which boost the interactivity and the relevant role that the spectator assumes. His work aims –according to what he himself has commented in some occasions- to achieve harmony in art, science and mysticism, which would make possible to recover the balance present in childhood.

Barcelona, 1919-1998

 

Joan Brossa, poet, playwright and artist, was one of the founders of the magazine “Dau Al Set”, together with Ponç, Cuixart, Arnau Puig, Tàpies and Tharrats, and author of an interdisciplinary work, characterized by experimentation with language and use of all kinds of techniques and styles. In 1960 he participated, invited by Joan Miró, in the exhibition Poètes, peintres, sculpteurs in the Galerie Maeght in Paris, at the same time that he began to collaborate with Miró and Tàpies and, later, with artists such as Alfons Borrell, Chillida, José Niebla, Perejaume, among others. In the international scene, he participated in important exhibitions such as the São Paulo (1994) and Venice (1997) biennials. Among the individual exhibitions stand out those made in the Musée d’Art Moderne de Céret and the Musée de Collioure (1990); at the Center International de Poésie de Marseille; in the Reina Sofía National Art Center Museum, Madrid (1991); in the Kunstmuseum Malmö, Sweden (1993); at the Fundació Pilar i Joan Miró in Palma de Mallorca (1994); at the Museum of Contemporary Art in Monterrey and at the Carrillo Gil Museum of Art in Mexico; in the Museum Fridericianum in Kassel and in the Städtische Galerie in Göppingen, Germany (1998), among others. After his death, in 2001 the Joan Miró Foundation in Barcelona dedicated him an important anthological exhibition and in 2017 MACBA presents the Poesia Brossa exhibition, a review of the artist’s work through books, visual searches, theater, cinema, music, action arts, etc.