Tag Archives: Javier Peñafiel

Fabra i Coats Centre d’art contemporani, Barcelona

19.6 – 23.10.2021

 

Assemble, Patricia Esquivias, Javier Peñafiel & Rita Rakosnik, Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.

 

Projecte a cura d’Oriol Fontdevila

 

 

La bellesa és un servei públic? Un dret social? Quin valor polític té la bellesa en el moment actual?

 

La transformació sensible es pregunta pel rol que exerceix la bellesa en el marc de les pràctiques artístiques i socials, i presenta diferents propostes amb què podem cohabitar la bellesa i fer-nos-la nostra com a pràctica vital.

 

Contràriament a la idea que es tracta d’una qüestió de gust individual o d’estetització de sistemes socials i de pensament, en aquest projecte la bellesa és entesa com a principi organitzatiu i com a força motriu de coneixement. La bellesa forma part de la naturalesa de les coses: no és als ulls de qui la mira, sinó que busca alterar per complet la percepció, i per tant conté implícitament un procés de mobilització social i polític.

 

La bellesa és una disposició que assegura la vida en comú amb espècies i agents de diferents tipus, però alhora és un atemptat contra qualsevol presumpció d’independència. El plaer sensual propicia el contacte entre els cossos. Aquesta és la via per la qual accedim i ens relacionem amb l’alteritat, encara que això ens faci irremeiablement dependents i, per tant, vulnerables: una vegada s’ha despertat el desig cap a l’altre, no hi ha autonomia que valgui.

 

El poeta i dramaturg Friedrich Schiller va proporcionar a la bellesa una primera significació política: tot i que el pensament il·lustrat l’havia deixat al marge, Schiller va assenyalar la bellesa com un component que és indispensable per a l’emancipació social enfront de l’escenari de terror en què va degenerar la Revolució francesa. Amb les Cartes sobre l’educació estètica de l’home (1795), la seva proposta es va concretar en una idealització de la bellesa, la qual el poeta emplaçava en un punt de sincronització perfecte entre l’acció dels sentits i la de l’enteniment.

 

Amb La transformació sensible, seguim pensant la bellesa com a condició necessària per a la consecució d’un món comú, malgrat que la síntesi schilleriana ja no s’estima avui en dia plausible: la bellesa facilita l’acció col·lectiva en tant que la desdobla, és un multiplicador de la libido, de l’energia afectiva, així com inclús de les possibilitats cognitives. Una política del comú haurà de reconèixer la bellesa en la mesura que és base material i un actor indispensable per a la vida, però sense que s’hagi de procedir, per aquesta raó, a la seva captura segons una forma de l’enteniment o ni tan sols una estètica política. Una política del comú ha de garantir, contràriament, la multiplicació exponencial dels modes de bellesa i, així, fer-ho també amb els d’existència.

 

 

COHABITAR LA BELLESA

 

Seminari conduït per Oriol Fontdevila amb la col·laboració dels artistes de La transformació sensible i Núria Güell.

 

28 setembre, 2021 – 17:00 Amb Núria Güell i Patrícia Esquivias.

 

29 setembre, 2021 – 17:00 Amb Amica Dall (Assemble) i Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.

 

30 setembre, 2021 – 17:00 Amb Javier Peñafiel & Rita Rakosnik.

 

Activitat gratuïta, amb inscripció prèvia a: activitats-centredart@bcn.cat

 

+ info

Tantosporciento, de Javier Peñafiel, inaugura des del 15 de maig, la nova exposició del cicle ÍTEM SÈRIES, del Casino de Granollers.

 

 

Tantosporciento és una intervenció en diferents suports publicitaris a la ciutat de Granollers, treball cedit per la Colección MUSAC.

 

 

El vianant es converteix en públic i lector en presentar-li a través de diferents suports publicitaris possibles horaris de treball i vida, dividits al seu torn en percentatges que al·ludeixen als nuclis de cada realitat.

 

 

Els treballs es poden veure a les marquesines situades a:

 

-Av. Del Parc amb c/ Agustí Vinyamata (davant del Casino Club de Ritme)

 

-C/ Prat de la Riba amb C/ Lluís Companys (Cantonada Roca Umbert)

 

-C/ Josep Umbert i Ventura, 43

 

-Parada de taxis Av. del Parc amb C/ Agustí Vinyamata

 

 

+ info

ARCO E-xhibitions. 

 

 

THE YEAR SLIPS ON THE CALENDAR

 

 

ERICK BELTRÁN, CABELLO/CARCELLER, VICTORIA CIVERA, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, JULIÃO SARMENTO, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

 

Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.

 

En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.

 

El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D

Lola Lasurt, Javier Peñafiel

Inauguración sábado 15 de mayo, 2021, 11-14h.

 

17/06, 18h30: Visita con lxs artistas. + info

 

El próximo 15 de mayo presentamos, por primera vez, una exposición en colaboración entre los artistas Lola Lasurt y Javier Peñafiel, titulada Desde hace tiempo que nuestras comunicaciones no vienen de un lugar reconocible.

 

 

‘Una a una, línea de traslado.

 

Lola y Javier llevan mucho tiempo invertido en imaginar, dibujar, describir, reportar coreografías.

 

El miedo al contagio ha reducido los contactos, el miedo reduce y paraliza.

 

Imaginar coinmunidades es la señal de ayuda.

 

De eso trata esta exposición, del momento anterior a un traslado. Cuando los lugares en la memoria parecen no tan pasivos, el recuerdo los agita. La memoria de cualquier lugar no necesita de lo cuántico para desdoblarse.

 

Vamos a presentar una frase/friso construida con diferentes trabajos realizados, que no será una síntesis sino un desdoblamiento, precisamente, no somos uno.

 

Lola pasó un tiempo dedicada a coreografiar en el agua. Sincronizando. El agua es siempre un lugar de coreografías. Javier, con sus problemas óseos, nada una especie de chi kung acuático, disciplinadamente.

 

La conversación entre los dos ha ido por ahí, traslados, figuras en repetición, ideas singulares, bailes personales, señales de teatro, y la insumisión de los contextos.

 

Javier tiene una frase de hace mucho tiempo, para ese suceder en el mundo que es el despatrimonial, el cambio, la mudanza, el porvenir. Se refiere a ese paso como Desactivo Domicilios, el momento antes de explotar, la prevención de la catástrofe, el capítulo que no va a ser seriado.

 

Una frase/friso de trabajos consecutivos de Lola y Javier se extiende a lo largo de la galería a modo de línea coreografiada.

 

En el centro de la sala grande, algunos trabajos y vídeos se acumulan, dispuestos para una partida, no podemos decir cuándo ni con qué velocidad, ni las condiciones de salida, ni los protocolos de envío.

 

Los objetos son más enigmáticos cuando están en tránsito.

 

Recuerdo cuando un cambio de morada significaba un traslado de línea (de teléfono), desde hace tiempo que nuestras comunicaciones no vienen de un lugar reconocible.

 

Por fin, todas transitivas.’

 

Lola Lasurt y Javier Peñafiel

 

 

 

 

Lola Lasurt (Barcelona, 1983) vive y trabaja en Barcelona. La galería colabora con la artista desde su exposición individual Exercici de Ritme, que tuvo lugar en 2014.

 

Se licenció en Bellas Artes por la Universitat de Barcelona en 2005 y realizó dos másters en Producciones artísticas e investigación (2009-2010). Además, se formó entre 2016 y 2019 en el Royal College of Art (RCA). Ha expuesto en la Biennal d’Art de Valls (2009); Note Book, KKKB, Barcelona (2010); Bienal de intervenciones site-specific. Alcontar, Almeria (2011); Auberge Espagnole, Anneessens Palace, Brussel·les (2013); Red Dawn, HISK, Gant (2014); Young Belgian Art Prize, Bozar, Brussel·les (2015); Foot Foraine, La Villette, París (2016); Daybreak, Royal College of Art, Londres (2017) o Generación 2018, La Casa Encendida, Madrid.

 

Entre sus exposiciones individuales destacan Doble Autorització, Espai13, Fundació Miró, Barcelona (2014); Flag Dancing Moves, ornothing, Bruselas (2015); Donació, Biblioteca Pública Arús, Barcelona (2016); Emissió Periòdica Definitiva, santcorneliarts(2), Cardedeu (2017) y Joc d’infants, La Capella, Barcelona. Actualmente presenta un proyecto titulado Cardiograma, en el IVAM de València.

 

La artista recibió la beca de intercambio entre Hangar y Greatmore Art Studios, Sudáfrica (2012); la beca de investigación Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya con el colectivo Leland Palmer (2012); el Premi Miquel Casablancas, finalista modalidad edición (2013) y modalidad proyecto (2015); la Beca para formación y el perfeccionamiento en el ámbito de las artes de la Generalitat de Catalunya (2014); el premio Generación 2018, Fundación Montemadrid, La Casa Encendida, Madrid y el tercer premio de la 15ª Muestra de Arte Naturgy, MAC, A Coruña (2018).

 

 

 

Javier Peñafiel (Zaragoza, 1964). Ha vivido en Barcelona desde 1993 hasta el 2020. Ha colaborado con nuestra galería desde 2004 cuando presentó su primera exposición con el vídeo Confianza quería penetrar. En 2008 mostramos su obra en la exposición No verbal. Todo por escrito y en 2013 en la exposición Latido Antecedente.

 

Tras haber estudiado filosofía, en los años ochenta, Javier Peñafiel se implicó en diversos movimientos de crítica al sistema. Su formación artística se desarrolló en estructuras no universitarias. En 1994, Manel Clot, comisario en La Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, le ofreció la primera oportunidad de presentar su obra en una muestra individual.

 

Desde entonces, el artista ha expuesto tanto a nivel nacional como internacional: Conferencia performativa, MUSAC, León (2013); Languages and Aesthetics of Spanish Video Art: Ten Years of Critical Practices, Videotage, Hong Kong (2015); VÍDEO-RÉGIMEN. Coleccionistas en la era audiovisual, Museo Lázaro Galdiano, Madrid (2015); Cómo hacer arte con palabras, MUSAC, León (2016); Discursos Premeditats, Centre del Carme, València; Bibliotecas insólitas, La Casa Encendida, Madrid (2017); Walkabout #01, Fondazione La Fabbrica del Cioccolato, Torre-Dangio in Valle di Blenio, Suiza (2018).

 

Además, ha expuesto individualmente en Puente, continúa, Pabellón Puente, Zaragoza (2013); Egolactante, Sala Anilla, MAC Museo de Arte Contemporáneo. Universidad de Chile, Santiago (2014); Pánico Esnob, etHALL, Barcelona (2015); Agència en avenir – No tots visibles res transparent, Arts Santa Mònica, Barcelona (2017), ¡Más que palabras, obras!, Instituto Cervantes, Burdeos (2019), o Alrededores exentos de adultocentrismo, Casal Solleric, Palma (2020).

Ara mateix: tot està per fer i tot és possible.

Arts Santa Monica. Nivell 2

Exposició: 10.11.2020 – 17.01.2021

 

Comissariat: Rosa Lleó i Chus Martínez

 

“Tot està per fer i tot és possible”

Aquestes paraules no són meves, sinó del poeta Miquel Martí i Pol. Sintetitzen els meus sentiments i l’exigència de no cessar en l’exercici d’acompanyar els artistes, de tenir cura de l’art. En les obres resideix un sentiment de llibertat fonamental per a una societat justa; en els fets hi habita una mena d’amor crucial per poder abraçar el món amb tota la seva duresa. Aquesta exposició és una petitíssima part d’un tresor —la comunitat artística que ens envolta— i espero que serveixi per alimentar el desig d’estar junts, de sentir, d’escoltar, de veure el món amb ells.

Chus Martínez i Rosa Lleó

 

 

Artistes: Javier PeñafielPedro TorresFito ConesaNúria Güell, Irene Solà, Tere Recarens, Gema Polanco, Anna Malagarida, Mercedes Azpilicueta, Blanca Casas Brullet, Patricia Dauder, Eulàlia Rovira i Adrian Schindler, Bernat Daviu i Regina Giménez

 

 

+ info

 

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume*

 

La primavera ha estado marcada por una transformación radical de nuestras maneras de desplazarnos, relacionarnos e intercambiar. De repente, todo ha cambiado. Nuestra percepción de las cosas cotidianas y también de las más relevantes se ha visto cuestionada. Lo que nos parecía esencial pasa a no serlo. Nos hemos percatado de la precariedad de la vida, hemos conocido la importancia de la solidaridad, de la familia, de nuestros seres queridos, de nuestro entorno. También la naturaleza y el medio ambiente han tomado un protagonismo que antes no tenían.

 

Delante de esto, nos hemos atrevido a pedir a los artistas de la galería que participen en esta exposición que ahora presentamos, con trabajos que han realizado durante este tiempo de aislamiento social. Son respuestas diversas a una misma pregunta, tienen en común el uso del papel como soporte, habitual para algunos –como Victoria Civera o Perejaume– e inédito para otros –como Hannah Collins o Annika Kahrs–.

 

La realización de estas obras ha podido convertirse en una vía de escape, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permiten al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores. Son, en gran parte de los casos, obras hechas en casa, con las herramientas de casa, testimonios de un momento único y, esperamos, irrepetible.

 

‘Piensa en el tamaño del universo, después lávate los dientes y ve a dormir’ toma el título de una obra de la artista Annika Kahrs. A partir del humor, nos invita a reflexionar sobre el equilibrio entre los niveles micro y macro y sobre la búsqueda de sentido y de identidad dentro del universo insondable del que formamos parte, reflexiones todas ellas que devienen fundamentales en el contexto actual.

 

El resultado de esta exposición ha sido una serie de obras diversas. En algunos casos, vemos que las temáticas que preocupaban a los artistas, antes de la pandemia, han mantenido su protagonismo o, incluso en otros, muestran fragmentos de su proceso de trabajo y están vinculados a proyectos futuros.

 

En otros casos, encontramos propuestas que hablan directamente del momento actual: reflexiones sobre las relaciones personales, la situación política, los mensajes de los medios de comunicación o los colectivos vulnerables como los niños y la gente mayor.

 

Por último, encontraríamos también un tercer grupo de trabajos que se centran en la observación del entorno más cercano y la naturaleza.

 

Para facilitaros más información e imágenes, contacten con galeria@galeriajoanprats.com

 

 

* “Escribo con ríos y colinas / sobre el papel de las llanuras” Perejaume

Alrededores exentos de adultocentrismo. Javier Peñafiel.

Casal Solleric, Palma. 26 de juny – 25 de setembre de 2020

 

 

“Alrededores exentos de adultocentrismo” és un projecte de Javier Peñafiel que planteja un tema estructural dins la nostra societat, encara que fins ara massa ocultat, massa menystingut per tot tipus de poders que ens gestionen. L’adultcentrisme és un estat de les coses que naturalitza, de manera intencionada i egoista, que els adults decidim per les persones joves, deixant-les fora de les decisions sobre el seu propi context present i, allò més greu, el seu futur.

 

Adultcentrisme és entendre que les persones joves estan en construcció i no són aptes per a l’esfera pública. Els adults es reserven el dret de prendre totes les decisions que afecten el conjunt de la població. Es tracta d’una deriva del mateix concepte de patriarcat. Per extensió, també afecta les persones majors, que sofreixen la marginació de l’espai públic i de la presa de decisió.

 

Javier Peñafiel realitza una particular crítica de l’adultcentrisme en l’actual societat i proposa un subjecte que no obeeix, obsessionat amb polítiques de mobilitat radicals. Vol posar en valor la capacitat d’acció i decisió dels menors de 18 anys, sempre subordinats i considerats fora de la societat adulta.

 

Totes les obres de l’exposició són de nova creació, i es formalitzen en diversos dispositius:
1. Llibre d’artista
2. Animacions. Un conjunt de 20 videoanimacions de personatges (10) i escenes (10)
3. 20 OPIs desplegats per la ciutat de Palma, espais publicitaris que ha envaït i que durant 3 mesos funcionaran com hàbitats de vint personatges diferents
4. Taller. Un taller per a joves
5. Adulto Zen. Confedrama, autoentrevista dramatitzada

 

“Alrededores exentos de adultocentrismo” és una exposició híbrida: una part analògica i una part en línia. La part analògica la formen el llibre d’artista, el taller amb joves i els 20 personatges dels OPIs. La part digital està composta per les animacions i la confedrama, i s’allotja en diverses plataformes d’Internet.

 

+ info

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

Exposures es una serie de exposiciones online que pretende reflexionar sobre temáticas relacionadas con el contexto actual y alrededor de la idea general de ‘El cuerpo y el/lo otro’.

Exposures #02La palabra

La segunda propuesta reúne prácticas conceptuales alrededor de la palabra y el lenguaje, herramientas básicas en nuestra relación con el mundo y con los otros. Las obras de Erick Beltrán, Joan Brossa, Pauline Bastard, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume, Teresa Solar y Anna Dot (artista invitada) proponen textos, frases, mensajes, enunciaciones, que se convierten en recursos de análisis de la realidad caracterizándose por su carácter crítico y transformador del sistema del arte y de la sociedad.

Los trabajos presentados reflexionan sobre la relación entre palabra e imagen y utilizan diversas estrategias lingüísticas. En el caso de la obra de Teresa Solar, juega con la estética de la fonética y los carteles de aprendizaje de idiomas. En otros casos se utiliza el lenguaje desde una dimensión sonora -como en la obra de Perejaume-, sígnica –Javier Peñafiel– o poética –Joan Brossa.

En la obra de Muntadas de 2018 se analizan los mecanismos de la comunicación, el lenguaje y la problemática relación entre la producción de conocimiento y el poder económico. También en el caso de Erick Beltrán, a través del lenguaje, disecciona el mundo para clasificarlo, categorizarlo, diferenciar cada uno de sus elementos para así intentar comprenderlo.

En una línea más narrativa, la obra de Pauline Bastard parte de objetos encontrados casualmente que le permiten encargar a desconocidos la escritura de ficciones creativas.

Por último, hemos querido introducir una acción que realizó Anna Dot en la Fundació Brossa en 2019, evidentemente por su conexión con Joan Brossa, pero también por la reflexión poética en torno a la construcción de las palabras.

Esta exposición se podrá ver hasta el 10 de junio.

Acceso a la exposición

Espai d’Art Contemporani, Castelló

12.3 – 14.6.2020

Inauguración 12.3.2020 – 20h

 

Artistes: Ignasi Aballí / Ángela Bonadies / Gonzalo Elvira / Esther Ferrer / Dora García / Pedro G. Romero / Narelle Jubelin / Eva Lootz / Antoni Muntadas / Javier Peñafiel / Álvaro Perdices / Paloma Polo / Isidoro Valcárcel Medina

 

Comissariat: María Virgínia Jaua

 

Es tracta d’una sèrie de vídeos breus en què es convida una sèrie d’artistes perquè facen la lectura d’una imatge que prèviament hauran triat. A través d’un format diferent, ja que implica presentar la imatge i fer la seua lectura o anàlisi en la veu i el pensament del convidat.

 

Una veu / una imatge sorgeix del desig de voler ampliar i explorar diferents formats per a l’anàlisi de les imatges. El format de vídeo ens permet detindre’ns en la superfície de la imatge i viatjar, i interactuar amb aquesta a partir del so i els elements visuals. També ens permet submergir-nos en la veu, que és un segell distintiu i únic de cadascuna de les persones a les quals convidarem.

 

El pensament es presenta en el format sonor que distingeix cadascun dels artistes presents en la mostra. La veu ens diu molt: gènere, edat, lloc de procedència. La cadència de la veu i la seua modulació, d’alguna manera fa present l’artista i diu molt de la seua manera de pensar i d’estar en el món.

 

Un altre dels trets destacables d’aquesta mostra és la selecció de les imatges que cada artista fa. D’una banda, moltes d’aquestes reflecteixen la implicació dels artistes respecte a la complexa realitat que els ha tocat viure; d’altra banda, exhibeixen les inquietuds inherents al treball de la representació i a la reflexió que es fa respecte a la producció artística.

 

En aquest sentit la suma de tots aquests treballs reuneix, concilia i disposa dos aspectes de l’obra que normalment no veiem. I és la manera en què els artistes reflexionen a l’hora de produir la seua obra. Encara que es mostra per una via tangencial, que és la de convidar-los a reflexionar sobre les imatges que ens envolten i que no són estrictament “seues”.

 

Per aquest motiu, podríem dir que el dispositiu principal que s’activa en aquesta mostra és  que la lectura de l’artista active l’impuls “lector” de l’espectador. I per aquesta via, es descobrisca una altra manera de llegir i d’acostar-se a la producció d’art, que no ha de ser una altra cosa que producció, pensament i criticitat davant la realitat que ens toca viure.

 

+ info

De Vishal, Haarlem, The Netherlands

11.1 – 9.2.2020

 

Van 11 januari tot en met 9 februari is in De Vishal de tentoonstelling Camino del deseo te zien. Twee Spaanse en twee Nederlandse kunstenaars tonen video’s, tekeningen, foto’s en installaties waarin de schoonheid en het absurde van het alledaagse worden benadrukt door ingrepen, die een vervreemdend effect opleveren.

 

De tentoonstelling is gebaseerd op visuele associaties en affiniteiten, tegenstelling en dialoog. De vier kunstenaars stappen over de grenzen van hun discipline heen door dingen om te draaien, binnenstebuiten te keren, op hun kop te zetten, te verdubbelen, uit hun verband te halen en weer samen te voegen.

 

Ze hebben allemaal een band met Barcelona. Bij het samenstellen van de tentoonstelling liet kunstenaar-curator Irene van de Mheen zich leiden door beeldassociaties, gedeelde affiniteiten, herkenning en vriendschap. Het waarderen van elkaars werk schept een persoonlijke band.

 

Camino del deseo is Spaans voor ‘olifantenpaadje’. Een olifantenpaadje is een door mensen gaandeweg uitgesleten pad als alternatief voor een officiële, bestrate route. Zo kiezen ook kunstenaars steeds andere wegen, parallel aan of haaks op het bestaande pad, om te zien wat er dan gebeurt. De expositie is een uitnodiging om de werkelijkheid anders te bekijken.

 

+ info

Festival de videocreació (amb projeccions, videoinstal·lacions, actuacions i col·loquis)

Santa Mònica, Barcelona

10.12.2019 – 05.01.2020

 

 

Catorzena edició del festival de vídeo d’autor FLUX, caracteritzat des dels seus inicis per focalitzar el protagonisme en els autors vinculats a la ciutat de Barcelona que treballen en el camp del vídeo de creació (videoart, documental de creació, videoinstal·lacions, etc.).

 

Presentem la videoinstal·lació col·lectiva FLUX VIDEOCAPSA, on s’experimenta amb formats alternatius d’exhibició de les obres videogràfiques, integrada per vídeos inèdits dels autors Paula Ábalos, Marina Barsy Janer & Isil Sol Vil, Rosó Cusó, Jesús Etxart, Aurora Gasull, Gonzalo Marcuzzi, Xavi Moreno, Jaume Parera, Javier Peñafiel i Pere Portabella.

 

+ info

20.06 – 27.09.2019

Instituto Cervantes, Bordeaux (FR)

 

El objetivo de esta propuesta es mostrar la relación del arte con el texto, tanto literario como científico, y la plasticidad de las palabras. También se quiere exponer cómo algunos destacados artistas del arte contemporáneo español utilizan textos y los convierten en obra de arte, a través de la fotografía, la performance, la instalación o el vídeo, con el fin de reactivar el contenido de dichos textos, la mayoría de ellos tratando de ampliar fronteras, límites y nuevos caminos para hacernos más libres.

 

El día de la inauguración contaremos con la presencia de Javier Peñafiel que impartirá una conferencia sobre su Monólogo jardín, versión confedrama 2019. El vídeo Monólogo en el jardín, de Javier Peñafiel (Zaragoza, España, 1964), incluido en la exposición ¡Más que palabras, obras!, es el resultado de una manera de politizar las palabras, sin prescindir de su poder emocional.

 

+ info

Fondazione La Fabbrica del Cioccolato, Torre-Dangio in Valle di Blenio, Svizzera

7.4 – 20.5.2018

 

Questa avventura nasce dall’incontro di due progetti, Walkabout e Foreignness con un luogo, la Fabbrica del Cioccolato e la Valle di Blenio, due progetti autonomi ma accomunati dall’interesse per la traduzione e il territorio.

 

Artisti invitati:

Simona Barbera, Sergio Breviario, Umberto Cavenago, Gianluca Codeghini, Ermanno Cristini, Carlo Dell’Acqua, Hannes Egger, Elena El Asmar, Ronny Faber Dahl, Gabriela Hess, Michele Lombardelli, M+M, Angelo Mosca, Giancarlo Norese, Luca Pancrazzi, Javier Peñafiel, Luca Scarabelli, Ivana Spinelli, Giovanni Termini, Enzo Umbaca, Alejandro Vidal.

 

Oggi il destino dell’opera d’arte è caratterizzato da un inevitabile “rotolamento” attraverso i media e i formati, dando luogo a un processo di continua codifica e transcodifica, o meglio di traduzione. Anche il territorio con la sua storia è soggetto a percorsi di trasformazione culturale, oltre che funzionale-economica, i quali mutandone progressivamente l’identità innescano una successione di atti di traduzione.

 

Ma ogni traduzione è un’interpretazione, e lo è nel momento in cui fallisce come semplice atto di transcodifica nutrendosi del “malinteso”, in quanto condizione di elezione della traduzione a testimonianza.

 

Agire le testimonianze è il timone del nostro avventurarsi in questo luogo, la Fabbrica del Cioccolato e la sua valle, un luogo che induce all’incanto. Ad esercitare il rapimento sono il suo sovradimensionamento, la sua storia di transizione lungo usi diversi — da centrale idroelettrica a fabbrica di birra a fabbrica del cioccolato a centro per l’arte contemporanea — e il suo essere in mezzo alle montagne, come un corpo che appare in forma di improvvisa deviazione, imponendosi allo stupore dello sguardo.

 

Le opere, attraverso l’intreccio dei linguaggi, vogliono richiamarsi per suggestione, pungere e condizionare il sentimento, ovvero mettere in errore, l’errore che decentra in profondità alterando le certezze consolatorie dell’abitudine.

 

Si tratta di un rapporto con lo spazio e con il territorio, oltre che tra i linguaggi e gli artisti; il suo fine è aprirsi alla vertigine del limite e delle trasformazioni; una vertigine pronta per essere accolta dagli occhi di un testimone a fondare la tappa successiva.

 

Parole chiave per l’imbarco:

 

TESTIMONIANZA / TRADUZIONE / TERRITORIO / FRONTIERA / DIVERSITÀ / INTEGRAZIONE / ESTRANEITÀ / CONTRASTI / TRANSIZIONE / PASSAGGIO / SCARTO / ESASPERAZIONE / INCANTAMENTO

 

+ info

Arts Santa Mònica, Barcelona

30.01 – 23.04.2018

 

Aquest projecte expositiu parteix del que ha suposat la Biblioteca com a espai que ha custodiat i continua custodiat el coneixement reunit i emmagatzemat per la humanitat a través dels segles.

“Biblioteques insòlites” reuneix en un mateix projecte la idea de “biblioteca infinita”, insaciable, sempre canviant i oberta a tota mena de coneixements, amb aportacions realitzades per artistes contemporanis, que a partir de finals de la dècada dels seixanta i fins a l’actualitat, han revisat la idea de biblioteca, d’arxiu i del llibre com a font inesgotable de coneixement i s’han interessat per les edicions d’artista, una modalitat artística que, malgrat la seva aparent marginalitat, en tots ells ocupa un lloc rellevant en el seu discurs estètic. Els artistes seleccionats presenten les seves edicions d’artista i per a això han dissenyat el seu propi espai expositiu en funció de com desitgen integrar l’espectador a la consulta de les seves edicions. El projecte mostra una selecció de “biblioteques personals” en les quals es trobaran reunits edicions d’artista, llibres de referència, dibuixos i objectes personals, en definitiva, una cosa similar que podríem trobar a la nostra pròpia biblioteca.

 

Comissària: Gloria Picazo

 

Artistes: Ignasi Aballí / Alias/Damián Ortega / Clara Boj/Diego Díaz / Fernando Bryce / Iñaki Bonillas / Antònia del Rio / Enric Farrés-Duran / Dora García / Javier Peñafiel / Juan Pérez Agirregoikoa / Francesc Ruiz / Oriol Vilanova

 

 

+ info

ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018

 

CABELLO/CARCELLER
HERNÁNDEZ PIJUAN
LOLA LASURT
PEREJAUME
JAVIER PEÑAFIEL
FERNANDO PRATS
CAIO REISEWITZ
JULIÃO SARMENTO
JOSÉ MARÍA SICILIA
TERESA SOLAR ABBOUD

 

+ info

Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani, Barcelona

Inauguració 7.11 – 19h

8.11.2017 – 1.4.2018

 

MATÈRIA PRIMERA és una proposta expositiva que parteix d’una voluntat de prospecció general de l’actual ecosistema local d’artistes visuals a fi de determinarun mapa possible d’alguns dels projectes i obres més significatius produïts a casa nostraels darrers anys. En aquest sentit, l’exposició, com a fruit d’una labor de prospecció, apunta cap a una mena d’exercici de mineria de la MATÈRIA PRIMERA amb la qual operen principalment les estructures, públiques i privades, de recerca, producció, exhibició i mediació d’art contemporani local al nostre país.

 

+ info

Centre del Carme, Valencia

Inauguración y confedrama secreto en deuda de Javier Peñafiel 22.09.2017 – 19h

 

Arcana Imperii es un proyecto que acoge el trabajo de artistas que toman la burocracia como medio para la realización de su obra. El Comisario interpreta este hecho como una modalidad de compromiso político que se expresa en clave postrepresentacional y que deviene acuciante en un momento en que la democracia representativa muestra unos claros síntomas de agotamiento a la hora de conducir cambio político alguno.

 

+ info

 

Espai Residència, Arts Santa Mònica, Barcelona

20.06 – 23.07.2017

 

Invertint l’exhibicionisme de la mostra personal, “Agència en avenir” planteja un exercici de recuperació i d’agençament del treball de Javier Peñafiel, en què assaig i biografia s’hibriden, centrant l’atenció en els característics «enigmes» que l’habiten. A través d’aquestes frases, radicals en la seva ambigüitat i que amaguen autèntics assajos crítics sobre la contemporaneïtat, l’exposició reflexiona sobre l’avenir que ens ocupa.

+ info

 

La Casa Encendida, Madrid
16.06 – 10.09.2017

 

La Casa Encendida presenta la exposición colectiva Bibliotecas insólitas comisariada por Gloria Picazo. La muestra parte de lo que ha supuesto la biblioteca como espacio que ha custodiado y sigue custodiando el conocimiento reunido y almacenado por la humanidad a través de los siglos.

Artistas
Ignasi Aballí / ALIAS / Clara Boj y Diego Díaz / Fernando Bryce / Iñaki Bonillas / Antònia del Río / Enric Farrés Duran / Dora García / Javier Peñafiel / Juan Pérez Agirregoikoa / Francesc Ruiz / Oriol Vilanova.

 

+ info

Zaragoza, 1964

Vive y trabaja en Barcelona

 

 

Los dibujos, videos, textos y esculturas de Javier Peñafiel conforman un sistema lingüístico paralelo a la realidad pero ajeno a él.

 

A lo largo de su carrera, Peñafiel ha construido un universo poblado de personajes; de frases que funcionan de forma autónoma, como sentencias que tienen la función de incordiar el apacible y rutinario uso de la lengua por parte del espectador; o videos en donde se combinan diversos elementos en forma de tableaux, compartiendo el espacio pero manteniendo a su vez su identidad separada.

 

Los trabajos de Peñafiel reflejan la necesidad y la dificultad en la comunicación directa. Sus obras indagan en la doble identidad –como obstáculo y como puente– que representa el lenguaje en esa comunicación.