Tag Archives: carles congost

Espai B, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Palma de Mallorca

22.09.2023 – 10.03.2024

 

En aquesta exposició ens submergim en una relació/diàleg a dues bandes entre Carles Congost i Jeremy Deller, dos artistes que no es coneixen personalment i els treballs dels quals tenen molt en comú. Entre altres característiques, ambdós parlen de política des de i a través de la història de la música de ball i de la cultura de club. Així doncs, es planteja l’exhibició de dues obres clau en les seves carreres: Abans de la casa / Un biopic inestable a través del sonido Sabadell, una mena de documental abstracte amb aportacions de personatges com Àngel Casas i Eduard Escoffet, entre d’altres, i Everybody in the Place: An Incomplete History of Britain 1984-1992 [Tota la gent. Una història incompleta de la Gran Bretanya 1984-1992], una master class impartida per l’artista en una classe d’un institut britànic, amb moltes imatges d’arxiu de la BBC.

 

+ info

 

 

Ulsan Art Museum, Ulsan, Republic of Korea

16.02 – 21.05.2023

 

Ulsan Museum of Art is concurrently holding three exhibitions under the theme of What is The Collection Now?, which examines the past, present and future of the collection itself. The screening exhibition of International Moving Image Collection: Art Fluidity is one of them.

 

As can be seen from the subtitle ‘Art Fluidity’, the exhibition presents a comprehensive overview of how the meaning of the collection has changed through the transition of the form and medium of the artwork, focusing on the fluidity of today’s immaterial digital works. Moreover, the exhibition shows the current state of contemporary (visual) art that vigorously engaged with other art genres or academic fields. This phenomenon informs us that today, the boundaries of ‘art’ are ambiguous and fluid.

 

Since Einstein, quantum physicists have come up with the theory that the ultimate factor defining existence is not the material but the immaterial. It is an overturning of the existing physics theory that the source of what we call reality is matter. In other words, objective figures and quantities do not define existence, but the relative spirituality beyond matter becomes the force that supports matter. Now, mankind is living in an era in which the smallest unit constituting the universe has been converted from atoms to bits, the so-called “digital transformation era.” The same is true for artistic creation. It has been a long time since the way of existence of the work has been converted from material to non-material form. Even in the distribution system of works, immaterial works floating online can be viewed transcending time and space.

This immaterial worldview and the way works exist also affect the meaning and institutions of the collection. Today, the collection goes beyond the meaning of private collectors and public museums purchasing works in material form and sharing them with the public in a finite space. In other words, the meaning of the collection is changing from ‘possessing’ to ‘sharing’, and from sharing to ‘disseminating’.

 

Hence, Ulsan Art Museum uses the video archives shared from the leading institutions’ collection (VDB, HAMACA, CASA ASIA and ZKM). On view are the selected works from moving image practices, from the late 1960s to the present: experimental videos with media, such as performances, electro-intermediate installations, and so on, as well as documentary videos on socio-political issues, and narrative videos. The exhibition will serve as an opportunity to understand the fluidity of art, presenting works from analog moving images of 1960s to digital moving images today.

 

 

Curator: Jeong Seon Huh

 

Artists: Sónia Vaz Borges/ Filipa César, Nam June Paik, Bill Viola, Bruce Nauman, Gary Hill, Hermine Freed, Videofreex, Max Almy, Han Breder, Vali Export & Peter weibel, Albert Merino, Marisa González, Iván Marino, Carles Congost, Cabello/Carceller, Aimar Gómez Gil, Ryo Hirano, Yuan Keru, etc.

 

+ info

 

Museu de la Música, Barcelona

08.11-20.11.2022

 

En ocasió de la seva primera col·laboració amb el Museu de la Música de Barcelona, el festival LOOP presenta dues propostes expositives que, des de perspectives molt diferents, indaguen en el terreny comú entre videoart, música i so.

 

D’una banda, el recorregut videogràfic Reclamant l’eco, amb obres d’artistes nacionals i internacionals que reivindiquen i celebren el caràcter comunicatiu de l’experiència musical; de l’altra, la projecció The UTZON Projects, Speaking with stones…, on l’artista alemany Gunnar Friel reflexiona sobre les singulars propietats sonores i musicals d’un material com el marès.

 

+ info

ARCO E-xhibitions. 

 

 

THE YEAR SLIPS ON THE CALENDAR

 

 

ERICK BELTRÁN, CABELLO/CARCELLER, VICTORIA CIVERA, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, JULIÃO SARMENTO, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

 

Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.

 

En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.

 

El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D

¿Para qué sirven las canciones? 

La Casa Encendida. 

Del 08 de octubre al 10 de enero de 2021. 

 

 

La Casa Encendida dedica esta exposición a mostrar la obra más reciente de Carles Congost en la que a su vez presenta su nuevo trabajo ‘¿Para qué sirven las canciones?’, creado específicamente para este proyecto.

 

‘¿Para qué sirven las canciones?’ es la nueva pieza realizada por el artista, que articula un relato juvenil de carácter urbano en el que establece una serie de preguntas acerca de las nuevas generaciones, su inconformismo, las vías de resistencia individual ante las imposiciones sistémicas, la precarización y los sueños o ideales frustrados en el contexto actual de continua crisis del modelo capitalista.

 

La exposición acoge, además, cuatro de sus últimas obras: ‘Simply the Best’, ‘Wonders’, ‘Abans de la casa’ y ‘Paradigm’, que compartirán espacio en formato de vídeo instalaciones.

 

 

+ info

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume*

 

La primavera ha estado marcada por una transformación radical de nuestras maneras de desplazarnos, relacionarnos e intercambiar. De repente, todo ha cambiado. Nuestra percepción de las cosas cotidianas y también de las más relevantes se ha visto cuestionada. Lo que nos parecía esencial pasa a no serlo. Nos hemos percatado de la precariedad de la vida, hemos conocido la importancia de la solidaridad, de la familia, de nuestros seres queridos, de nuestro entorno. También la naturaleza y el medio ambiente han tomado un protagonismo que antes no tenían.

 

Delante de esto, nos hemos atrevido a pedir a los artistas de la galería que participen en esta exposición que ahora presentamos, con trabajos que han realizado durante este tiempo de aislamiento social. Son respuestas diversas a una misma pregunta, tienen en común el uso del papel como soporte, habitual para algunos –como Victoria Civera o Perejaume– e inédito para otros –como Hannah Collins o Annika Kahrs–.

 

La realización de estas obras ha podido convertirse en una vía de escape, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permiten al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores. Son, en gran parte de los casos, obras hechas en casa, con las herramientas de casa, testimonios de un momento único y, esperamos, irrepetible.

 

‘Piensa en el tamaño del universo, después lávate los dientes y ve a dormir’ toma el título de una obra de la artista Annika Kahrs. A partir del humor, nos invita a reflexionar sobre el equilibrio entre los niveles micro y macro y sobre la búsqueda de sentido y de identidad dentro del universo insondable del que formamos parte, reflexiones todas ellas que devienen fundamentales en el contexto actual.

 

El resultado de esta exposición ha sido una serie de obras diversas. En algunos casos, vemos que las temáticas que preocupaban a los artistas, antes de la pandemia, han mantenido su protagonismo o, incluso en otros, muestran fragmentos de su proceso de trabajo y están vinculados a proyectos futuros.

 

En otros casos, encontramos propuestas que hablan directamente del momento actual: reflexiones sobre las relaciones personales, la situación política, los mensajes de los medios de comunicación o los colectivos vulnerables como los niños y la gente mayor.

 

Por último, encontraríamos también un tercer grupo de trabajos que se centran en la observación del entorno más cercano y la naturaleza.

 

Para facilitaros más información e imágenes, contacten con galeria@galeriajoanprats.com

 

 

* “Escribo con ríos y colinas / sobre el papel de las llanuras” Perejaume

Fabra i Coats – Centre d’Art Contemporani de Barcelona

4.5 – 22.7.2018

 

A Sense of Wonder és una proposta expositiva que reuneix els projectes més recents de l’artista Carles Congost. Es tracta de treballs en vídeo que es poden interpretar individualment però que mantenen moltes connexions temàtiques habituals en la seva pràctica artística (la música, el món de l’art, la cultura pop…) o en la manera de formalitzar-la (l’acurada posada en escena i el sentit de l’humor). En relació amb la seva trajectòria, es constata una sensible evolució en l’articulació dels elements que utilitza i una major atenció al propi llenguatge cinematogràfic. Perviu, per damunt de tot, la capacitat d’utilitzar aspectes propers, quotidians i sovint associats a subgèneres, per fer-los servir de punt de partida i abordar –sense grandiloqüència ni subratllats– aspectes més centrals i genèrics de la condició humana. L’autor ens proposa fer ús d’una sèrie de referents que ens pertanyen per transcendir-los i veure fins a quin punt ens representen o ens expliquen millor del que ens imaginàvem.

 

A Sense of Wonder és un projecte generat a partir d’una coproducció entre el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i el Centre d’Art la Panera de Lleida, que al Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats es completa amb vídeos inèdits i una creació específica per a l’ocasió. Un total de vuit obres avalades per una bona acollida del públic i per distincions com la segona edició del Premi de Videocreació (impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i l’Arts Santa Mònica) o una beca de la Fundación Botín, a més de la presència en escenaris internacionals com la Manifesta 11 –celebrada a la ciutat de Zuric, l’any 2016– o la sala Komplot de Brussel·les.

 

+ info

Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat

26.10.2017 – 7.1.2018

 

Wonders va ser la proposta guanyadora de la 2a edició del Premi de Videocreació impulsat  per la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, LOOP Barcelona i Arts Santa Mònica, un vídeo que qüestiona el model cultural, social i econòmic del món de la cultura de masses.

Es tracta d’una proposta videogràfica que utilitza recursos propers al biopic musical i la performance per analitzar la figura del “one-hit wonder”, probablement, una de les més simptomàtiques del paradigma neoliberal que ha impregnat totes i cadascuna de les esferes del món global les darreres tres dècades.

L’expressió “one-hit wonder” serveix, en la indústria discogràfica, per a anomenar aquells que han assolit el reconeixement massiu de manera fugaç gràcies a un sol senzill reeixit. Alguns d’aquests èxits són, fins a cert punt, efímers a propòsit, productes creats per raons humorístiques o per aprofitar una novetat en la cultura popular però, en la majoria dels casos, implica a músics seriosos i entusiastes que s’esforcen a continuar les seves carreres quan la popularitat decau, tal és el cas de Dennis Seaton i Michael Grant (membres del grup Musical Youth). A principis de la dècada dels vuitanta, la formació Musical Youth aconseguí una forta repercussió mundial gràcies al seu primer àlbum The youth of today i, molt especialment, al senzill Pass the dutchie que va vendre cinc milions de còpies arreu del món i va optar a un Grammy (els Oscars de la música).

 

+ info

ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Vic

14.09 – 18.10.2017

 

A WONDERS Carles Congost construeix un híbrid entre el biopic musical, el documental, la ficció poètica i la reflexió assagística. Ho fa a partir del grup Musical Youth, un grup de reggae format per cinc nens, que va tenir un gran i únic èxit amb la seva cançó Pass the dutchie (1982). Tenint com a rerefons el concepte one-hit wonder, la serena i fascinadora presència de dos dels membres del grup, Dennis Seaton i Michael Grant, intercalen anècdotes personals amb lectures i interpretacions de textos d’Eloy Fernàndez Porta. En cap moment s’apel·la a l’enyorança amarga de l’èxit efímer, ja que la pantalla s’omple amb nous conceptes i relats traçats des la reflexió madura. En aquest projecte s’hi canalitza una combinació entre habituals interessos temàtics, com són la música, la cultura pop o els subgèneres, presents en la seva trajectòria, i tractats amb sensibilitat vers la quotidianitat i els elements comuns de la condició humana.

 

+ info

Fundación BBVA, Sala Multiverso, Madrid

08.09 – 08.10.2017

Inauguración 7 de septiembre 20:00 h previa invitación

 

‘The Wolf Motives’, de Carles Congost, propone una reflexión sobre la falsa libertad inducida por las dinámicas consumistas en un formato que combina el género documental sobre temas de naturaleza con el lenguaje publicitario más incisivo.

 

+ info

 

 

 

Centre d’art La Panera, Lleida

Del 18 de maig al 15 d’octubre de 2017

 

A sense of wonder (un sentit de la meravella o la capacitat de meravellar-se) és una proposta expositiva que reuneix els treballs més recents de l’artista Carles Congost. Es tracta d’una coproducció entre el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i el Centre d’Art la Panera, Lleida.  

Són treballs que s’han vist molt poc a casa nostra (en algun cas, són inèdits) i venen avalats per diversos premis i distincions. Com és habitual en ell, no deixa de banda la desinhibició a l’hora de fer servir referents del món del pop o de la cultura de masses, ni el recurs cap a mitologies personals, ni molts d’altres aspectes que han caracteritzat la seva obra i, sovint, han fet difícil posar-lo dins una classificació a l’ús.  

A nivell temàtic hi ha dos grans eixos que vertebren aquests treballs: la música i la pràctica artística, però sempre com un recurs argumental per obrir portes cap a d’altres aspectes més universals tot evitant la literalitat i les veritats incontestables. En essència, aquesta proposta aprofundeix en la capacitat que tenen aquests treballs de sorprendre’ns, de confrontar-nos com a espectadors, de descobrir coses que no es creuen possibles en primera instància…En la capacitat de meravellar-se (A sense of wonder).  

Carles Congost té una sòlida trajectòria que inclou nombroses distincions com la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Botín (2014), el segon Premi de Videocreació impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i l’Arts Santa Mònica (2015), el Premi de Videoart de la Fundación BBVA (2015) i el Premi Ciutat de Palma (2016). El 2016 va participar en la biennal internacional Manifesta 11 a Zuric (Suïssa) amb l’obra Simply The best que va assolir un gran reconeixement. Aquesta exposició suposa la presentació al nostre país d’aquesta obra.

Comissari: David Santaeulària

 

+ info

Espai Born, Casal Solleric, Palma de Mallorca

04.05 – 20.08.2017

 

Carles Congost (Girona, 1970) reflexiona sobre las repercusiones personales y emocionales y, especialmente, sobre qué es el éxito y qué hay detrás de él en Wonders. Una instalación que se inaugura hoy en el espacio Born Casal Solleric y que podrá visitarse hasta el próximo 20 de agosto.

“Vivimos una cultura del éxito donde el fracaso no tiene cabida, donde detrás de esta historia hay un capitalismo voraz que coincide con las implantaciones de las teorías neo-liberales de Margaret Thatcher”, señaló ayer Carles Congost en Cort.

Wonders es una propuesta videográfica que utiliza recursos cercanos al biopic musical y la performance para analizar la figura del one-hit wonder. La instalación, apuntó su creador, “habla sobre este fenómeno, sobre aquellos artistas que han tenido éxito por un solo hit o un solo álbum y que, en ocasiones, de forma voluntaria o no, pasan al olvido”.

+ info

 

Dissabte 29 d’abril de 2017, 12 h
Bòlit_StNicolau, Girona

Activitat de cloenda de l’exposició “A Sense of Wonder” de Carles Congost amb un vermut musical a càrrec de DJ Josep Xortó. Durant l’acte es presentarà el vinil, encara en fase de producció, ‘Això que sona és nostre’ de Josep Xortó i The Congosound, coeditat entre el Bòlit i el Centre d’Art La Panera de Lleida.

La publicació d’aquest vinil està directament vinculada a una de les obres que es poden veure al Bòlit_StNicolau: Abans de la casa / Un biopic inestable a través del sonido Sabadell, que aborda aquest fenomen musical estretament lligat a l’italo disco (música de ball molt popular d’origen italià) i que va tenir lloc a la dècada dels vuitanta del segle passat. Malgrat la seva popularitat, el sonido Sabadell ha quedat com una nota al marge. I d’aquí la reivindicació del títol del vinil ‘Això que sona és nostre’, en una clara referència a la necessitat de posar en valor un estil musical que pocs analistes han tingut en consideració.

+ info

 

A sense of wonder

Comisario: David Santaeulària

Del 27 de enero al 30 de abril de 2017

Bòlit La Rambla, Sala Fidel Aguilar y Bòlit St Nicolau

 

A sense of wonder (un sentido de la maravilla o la capacidad de maravillarse) es una propuesta expositiva que reúne los trabajos más recientes del artista Carles Congost. Se trata de una coproducción entre el Bòlit, Centro de Arte Contemporáneo. Girona y el Centro de Arte La Panera, Lleida, donde se podrá ver del 18 de mayo al 15 de octubre de 2017. Se presentan cuatro trabajos en vídeo que se pueden interpretar individualmente pero que mantienen muchas conexiones temáticas habituales en la su práctica artística (la música, el mundo del arte, la cultura pop…) o en el modo de formalizarlo (la cuidada puesta en escena y el sentido del humor). En relación con su trayectoria, se constata una sensible evolución en la articulación de los elementos que utiliza y una mayor atención al propio lenguaje cinematográfico. Pervive, por encima de todo, la capacidad de utilizar aspectos cercanos, cotidianos y a menudo asociados a subgéneros, para hacerlos servir de punto de partida y abordar -sin grandilocuencia ni subrayados- aspectos más centrales y genéricos de la condición humana. El autor utiliza una serie de referentes que nos pertenecen para trascenderlos y ver hasta qué punto nos representan o nos explican mejor de lo que imaginábamos. Nos propone, en definitiva, una capacidad de maravillarnos.

+ info

Carles Congost

Olot,1970

Vive y trabaja en Barcelona

 

 

La obra de Carles Congost se sitúa en torno a la construcción de la personalidad y los códigos de conducta y se caracteriza por la re-elaboración de estereotipos cinematográficos, fotográficos, musicales, etc. Su trabajo se desarrolla de forma acorde en diferentes disciplinas –fotografía, vídeo, sonido, y dibujo- incorporando a su vez un tratamiento clásico e irónico de la imagen.

 

El mundo del arte constituye una de las temáticas que Congost ha incorporado en su obra reciente, a partir de puestas en escena muy teatralizadas que cuestionan los mecanismos, dinámicas, estereotipos, etc. del propio ámbito artístico.