L’objecte del vincle.

 

Casal Solleric, des del 22 de juny fins el 3 d’octubre de 2021.

 

Exposició col·lectiva a cura d’Oriol Fontdevila, amb obres de 𝐃𝐨𝐜𝐮𝐦𝐞𝐧𝐭𝐚𝐫𝐲 𝐄𝐦𝐛𝐫𝐨𝐝𝐞𝐫𝐲 𝐎𝐟𝐟𝐢𝐜𝐞 (𝐃𝐞𝐣𝐚𝐧 𝐃𝐨𝐬̌𝐥𝐣𝐚𝐤, 𝐀𝐯𝐢𝐯 𝐊𝐫𝐮𝐠𝐥𝐚𝐧𝐬𝐤𝐲 𝐢 𝐕𝐚𝐡𝐢𝐝𝐚 𝐑𝐚𝐦𝐮𝐣𝐤𝐢𝐜), 𝐏𝐚𝐭𝐫𝐢𝐜𝐢𝐚 𝐄𝐬𝐪𝐮𝐢𝐯𝐢𝐚𝐬, 𝐋𝐚𝐫𝐚 𝐅𝐥𝐮𝐱𝐚̀, 𝐑𝐨𝐬𝐚𝐥𝐢𝐧𝐝 𝐅𝐨𝐰𝐥𝐞𝐫, 𝐌𝐚𝐫𝐜 𝐋𝐚𝐫𝐫𝐞́, 𝐋𝐨𝐥𝐚 𝐋𝐚𝐬𝐮𝐫𝐭, 𝐀𝐥𝐛𝐚 𝐌𝐚𝐲𝐨𝐥, 𝐃𝐮𝐞𝐧 𝐒𝐚𝐜𝐜𝐡𝐢, 𝐓𝐞𝐫𝐞𝐬𝐚 𝐒𝐨𝐥𝐚𝐫 𝐢 𝐑𝐮𝐛𝐞𝐧 𝐕𝐞𝐫𝐝𝐮́. 

 

𝑳’𝒐𝒃𝒋𝒆𝒄𝒕𝒆 𝒅𝒆𝒍 𝒗𝒊𝒏𝒄𝒍𝒆 agrupa un seguit de propostes artístiques que intervenen en els modes de vida en comú a partir de ponderar l’activitat dels objectes. Tecnologies que s’identifiquen amb l’artesania, els mitjans tradicionals de l’art, i fins i tot mitjans declarats obsolets, veuen actualment renovat el seu interès com a actius a l’hora d’articular col·laboracions amb comunitats de diferent tipus, intercedir en les rutines instituïdes i propulsar modes alternatius d’organització i de pensament.

 

+ info

FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard

Capítol I: Parar la fresca 

 

Inauguración: 18-19 de junio. Exposición hasta el 3 de agosto

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Junio y septiembre: viernes a domingo, 17-21h

Julio y agosto: lunes a domingo, 17-21h

Otros horarios con cita previa en el teléfono  (+34) 644 524 969

 

Texto de Gabriel Ventura

 

Presentamos un proyecto conjunto de Bombon, Galeria Joan Prats y NoguerasBlanchard. Siguiendo la tendencia de otros proyectos colaborativos en los que algunas galerías se unen para abrir espacios temporales deslocalizados, apartados de las grandes ciudades y de sus galerías de origen, las tres galerías se alían, de junio a septiembre, para presentar una exposición en Fonteta, un pequeño pueblo del Empordà.

 

La exposición, concebida en dos capítulos (el primero se inaugurará el 19 de junio y el segundo el 7 de agosto) reúne artistas de las tres galerías y de diferentes generaciones, en una propuesta que parte del concepto ampurdanés Parar la Fresca (Tomar el fresco), descrito por Josep Pla en el libro “Las Horas”.

 

Parar la fresca, como dice Pla, es la costumbre estival de sacar la silla a la calle o a la azotea cuando el sol empieza a caer y, así, pasar el rato. Parar la fresca tiene pretensiones modestas, básicamente echar una cabezada bajo el firmamento, ignorando la maravilla que el cielo nos ofrece, los sonidos que emanan del atardecer, del calor estival. Según argumenta Pla, no hay nada más placentero ni amable que dormirse tomando el fresco crepuscular. Pero, ¿y qué sucede si uno no tiene el sueño fácil?

 

A partir de este interrogante, se han seleccionado obras de artistas que transitan temas como la naturaleza, el paisaje, el tiempo, la contemplación, el universo … Y se han dividido en dos momentos: Parar la fresca y Estar a la lluna, dos capítulos de una misma exposición con artistas como Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Alicia Kopf, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Marine Hugonnier, Josep Maynou, Aldo Urbano, Chema Madoz, Bernat Daviu, Mari Eastman, Hannah Collins, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre otros. Así mismo, se realizarán acciones específicas de algunos de los artistas vinculados al Empordà.

 

En palabras de Pla, “la bóveda celeste invita, según dicen, a pensar. Es cierto. Pero, ¿a pensar en qué?” Concluye el célebre ampurdanés que “las personas que poseen sentido del ridículo piensan, ante el firmamento, que no saben nada de nada”.

 

 

* Capítol II: Estar a la lluna 

Fabra i Coats Centre d’art contemporani, Barcelona

19.6 – 23.10.2021

 

Assemble, Patricia Esquivias, Javier Peñafiel & Rita Rakosnik, Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.

 

Projecte a cura d’Oriol Fontdevila

 

 

La bellesa és un servei públic? Un dret social? Quin valor polític té la bellesa en el moment actual?

 

La transformació sensible es pregunta pel rol que exerceix la bellesa en el marc de les pràctiques artístiques i socials, i presenta diferents propostes amb què podem cohabitar la bellesa i fer-nos-la nostra com a pràctica vital.

 

Contràriament a la idea que es tracta d’una qüestió de gust individual o d’estetització de sistemes socials i de pensament, en aquest projecte la bellesa és entesa com a principi organitzatiu i com a força motriu de coneixement. La bellesa forma part de la naturalesa de les coses: no és als ulls de qui la mira, sinó que busca alterar per complet la percepció, i per tant conté implícitament un procés de mobilització social i polític.

 

La bellesa és una disposició que assegura la vida en comú amb espècies i agents de diferents tipus, però alhora és un atemptat contra qualsevol presumpció d’independència. El plaer sensual propicia el contacte entre els cossos. Aquesta és la via per la qual accedim i ens relacionem amb l’alteritat, encara que això ens faci irremeiablement dependents i, per tant, vulnerables: una vegada s’ha despertat el desig cap a l’altre, no hi ha autonomia que valgui.

 

El poeta i dramaturg Friedrich Schiller va proporcionar a la bellesa una primera significació política: tot i que el pensament il·lustrat l’havia deixat al marge, Schiller va assenyalar la bellesa com un component que és indispensable per a l’emancipació social enfront de l’escenari de terror en què va degenerar la Revolució francesa. Amb les Cartes sobre l’educació estètica de l’home (1795), la seva proposta es va concretar en una idealització de la bellesa, la qual el poeta emplaçava en un punt de sincronització perfecte entre l’acció dels sentits i la de l’enteniment.

 

Amb La transformació sensible, seguim pensant la bellesa com a condició necessària per a la consecució d’un món comú, malgrat que la síntesi schilleriana ja no s’estima avui en dia plausible: la bellesa facilita l’acció col·lectiva en tant que la desdobla, és un multiplicador de la libido, de l’energia afectiva, així com inclús de les possibilitats cognitives. Una política del comú haurà de reconèixer la bellesa en la mesura que és base material i un actor indispensable per a la vida, però sense que s’hagi de procedir, per aquesta raó, a la seva captura segons una forma de l’enteniment o ni tan sols una estètica política. Una política del comú ha de garantir, contràriament, la multiplicació exponencial dels modes de bellesa i, així, fer-ho també amb els d’existència.

 

 

COHABITAR LA BELLESA

 

Seminari conduït per Oriol Fontdevila amb la col·laboració dels artistes de La transformació sensible i Núria Güell.

 

28 setembre, 2021 – 17:00 Amb Núria Güell i Patrícia Esquivias.

 

29 setembre, 2021 – 17:00 Amb Amica Dall (Assemble) i Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.

 

30 setembre, 2021 – 17:00 Amb Javier Peñafiel & Rita Rakosnik.

 

Activitat gratuïta, amb inscripció prèvia a: activitats-centredart@bcn.cat

 

+ info

Alicia Kopf coordinarà un cicle d’intervencions artístiques a llibreries de Barcelona en el marc del Kosmopolis 21, el festival de literatura que organitza el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) del 16 al 20 de juny.

 

L’autora de Germà de gel és la comissària de Do-It-Yourself Cosmology, una sèrie d’instal·lacions audiovisuals i performances basades en clàssics de la ciència-ficció a càrrec dels artistes Enric Farrés (Laie CCCB, divendres 18), Ariadna Guiteras (La Central del Raval, divendres 18), Quim Pujol (Lata Peinada, divendres 18) i Laura Llaneli (La Calders, diumenge 20). Alhora, durant tot el festival, Rosa Tharrats i Jaume Ferrete realitzaran dues intervencions a les llibreries Gigamesh i Byron, respectivament.

 

“Construir mons en galàxies llunyanes és propi dels escriptors de ciència-ficció, però també d’alguns dels artistes contemporanis amb més gust pel risc i l’exploració de noves formes d’expressió. Al cicle DIY Cosmology una sèrie de creadors es basen en la bricocosmologia, és a dir, la construcció d’universos futurs amb els propis mitjans visuals i sonors, incorporant ecos i reverberacions dels clàssics del gènere.

 

Mentre duri Kosmopolis 21, Jaume Ferrete Vázquez, Enric Farrés Duran, Ariadna Guiteras, Laura Llaneli, Quim Pujol i Rosa Tharrats aterraran a llibreries del centre de Barcelona per alterar les dinàmiques habituals d’aquests espais amb les seves instal·lacions sonores, performàtiques i visuals basades en llibres clàssics de la ciència-ficció, en un programa d’accions artístiques comissariat per Alicia Kopf.”

 

 

Kopf també protagonitzarà una conversa amb l’escriptora mexicana Verónica Gerber sobre la hibridació de gèneres en la literatura i l’art contemporanis. La dansa de la renovació tindrà lloc diumenge 20 de juny a les 20:00 a la Sala Teatre del CCCB.

 

 

+ info

 

 

 

BNKR, Munich

19.6 -17.10.2021

 

The exhibition trilogy “The Architecture of”, curated by Sam Bardaouil and Till Fellrath, showcases artistic positions at the intersection of art and architecture. Each of the three exhibitions relates directly to different chapters in the evolving history of the exhibition building. The second part, “The Architecture of Confinement”, references the use of the building as an internment camp during the denazification policy period from 1945 to 1948.

 

A new work by ANNIKA KAHRS, specifically commissioned for this exhibition explores the connections between space and sound in a period of isolation. The video and sound installation our Solo experiments with mixing the perception of music in a classical concert hall and of music played in a private setting. Four professional musicians are seen, who seemingly enter into a dialogue across physical distances. Three of these musicians play alone in their private homes, to practice pieces of music and melodies, and improvise individual fragments of sound. Their music seems to transcend through the walls of an empty concert hall, and onto the stage of an opera singer. Different melodies emerge and invite her directly to interact with these domestic performances and intimate moments. The presentation of the work in the basement of BNKR blurs the boundaries between listening and performing, indoor and outdoor space, and between private and public music.

 

 

+ info

Cien del MUAC

MUAC Museo Universitario Arte Contemporáneo, Ciudad de México

12.06 — 10.10.2021

 

Con Cien del MUAC, el museo presenta su colección como un discurso múltiple, guiado no por una línea temática, sino por la relevancia que ciertas obras y autores tienen ya en la conciencia del arte contemporáneo en México. De ahí la apuesta por proponerle al espectador un conjunto de obras consideradas imprescindibles en la historia del arte reciente.

En su primera década, en medio de accidentes y dificultades, como la constante fluctuación de recursos y posibilidades, la colección del MUAC ha logrado consolidar una representación significativa de la producción artística en México. Este acervo incluye obras a partir de 1952, fecha marcada por el gesto modernizador de la construcción de Ciudad Universitaria, y, sobre todo, del periodo posterior al cimbramiento político, social y cultural de 1968.

Se exhibirán piezas como Drifting star de Carlos Amorales; Atlas Eidolón, de Erick Beltrán; Evidencias de Lorena Wolffer, The Tale of the Tiger is Longer Than the Tiger’s Tale, de Julieta Aranda, y Homenaje a Jean Genet, Homenaje a Yukio Mishima, Homenaje a Pier Paolo Pasolini, de Ricardo Regazzoni, que el público podrá ver por vez primera en el MUAC.

 

Coordinación curatorial: Pilar García

 

+ info

Extremismos. The limits of Chilean landscape.

Selections’ viewing room > June 1 – August 1

Enter viewing room

 

 

The Chilean landscape is unique in the world.

For its diversity and its magnificence. The extreme north, arid, desert, contrasts with the south, polar and silhouetted by high peaks.

In between, forests, jungles, lakes, rivers, and volcanoes. A unique starry sky, and a coastline that seems eternal.

The artists have been captivated, trapped by the environment. In this exhibition, we offer you a selection of contemporary artists who have translated the landscape through art.

The show is curated by Juan José Santos. 

 

 

FERNANDO PRATS

The Andes Mountains in Prats’ work are a reference to his persistent recalling of territories of origin and the energy immersed in their extreme nature. On one hand, he uses the unprecedented exploit of the French aviator Adrienne Bolland who, in 1921, crossed this mountain range for the first time. Bolland challenged, in a subversive act, all predictions. On the other, Prats uses drawings of the peaks from the Atlas de la República de Chile 1875 by geologist A. Pissis. In this way, the work refers to a poetic dialogue that is generated in the artist’s imagination. He reattributes significance to both explorations of the territory within the folds that obsessively captivate our gaze.

 

 

+ info

 

Encontre amb artistes.

Casal Solleric, Palma de Mallorca.

 

Encontre amb artistes genera moments oberts per al debat sobre algunes qüestions que es plantegen amb l’exposició “L’objecte del vincle”, que agrupa un seguit de propostes artístiques que s’interroguen per la potencialitat dels mitjans tradicionalment associats amb l’artesania per a intervenir en problemàtiques del món contemporani.

 

Reptes urgents que afronta la humanitat en relació amb el medi ambient, els moviments migratoris, la vida comunitària o la memòria històrica es veuen correspostos amb noves orientacions de la pràctica artística, que troba en les qualitats sensuals dels materials i les tècniques ancestrals els punts de partida per a l’articulació de modes d’acció col·lectiva i de pensament dissensual.

 

 

15 de juny, 19 a 20.30h – Teresa Solar

 

21 de juny, 19 a 20.30h – Patricia Esquivias · Lara Fluxà · Lola Lasurt

 

 

Els encontres seran realitzats en conversa amb Oriol Fontdevila i Roc Domingo.

 

 

No cal inscripció prèvia. Capacitat limitada.

 

 

+ info

 

 
 
 

¿Por qué huyes de mi?

 

Del 2 de junio al 25 de julio, 2021

 

 

Proyecto realizado por Erick Beltrán, ex profeso, para el Museo Experimental El Eco, en Ciudad de México.

 

 

 

En la mitología griega, Narciso es castigado por los dioses por haber despreciado a sus pretendientes lastimando su espíritu. La ninfa Eco fue uno de los personajes rechazados según la historia: Eco diluyó su presencia hasta convertirse en la repetición sonora de otros seres. El castigo de los dioses para Narciso consistió́ en el deseo irracional de su propia imagen, mismo que lo abstrajo al punto de fallecer ahogado por tratar de poseer a su reflejo dentro de un arroyo.

 

 

Si pensamos en el ego exacerbado que la sociedad de consumo espectacular produce en las personas en la actualidad, es posible afirmar que la metáfora sobre la vanidad de Narciso sigue vigente en nuestros días; la vanidad desde la noción de poder en la sociedad mexicana actual, permite asociar al mito de Narciso con las dinámicas de propaganda de la política local, cuando el discurso de sus personajes deja de ser propuesta de gobierno y se convierte sólo en el reflejo de sí mismos. La metáfora del reflejo de Narciso, se puede entender como parte de quien detenta el poder, cuando el límite del discurso deambula entre el ideal de libertad y las acciones de coerción para los ciudadanos.

 

 

Es desde esta metáfora que Erick Beltrán propone una intervención en los muros exteriores del Museo Experimental El Eco, basado en la instalación de frases de políticos mexicanos; frases pintadas en los muros a manera de reflejo, que ocupan el lugar con sólo el eco de los discursos que circulan en la escena política actual. En este proyecto -el cual encuentra las instalaciones del museo cerrado-, la arquitectura funciona como un espejo de los discursos políticos del exterior, exponiendo únicamente el “eco gráfico” de los mismos, en una suerte de critica de las dinámicas de enunciación, que los políticos mexicanos han instaurado como práctica común. 

 

 

+ info

ARCO E-xhibitions 4. CAIO REISEWITZ, Recado da Mata

 

 

Caio Reisewitz ha hecho muchas de las fotografías reunidas en esta exposición como una respuesta a la lectura de los libros de dos grandes pensadores y líderes indígenas que trabajan hoy en Brasil: “A queda do céu” [La caída del cielo], de Davi Kopenawa en coautoría con Bruce Albert, e “Ideias para adiar o fim do mundo” [Ideas para posponer el fin del mundo], de Ailton Krenak. El título de la exposición, además, toma prestado el título del prefacio que el antropólogo Eduardo Viveiros de Castro escribió para el libro de Kopenawa con Bruce Albert, que a su vez alude al cuento “O recado do morro” [“El mensaje de la colina”], de João Guimarães Rosa. En el cuento, un vagabundo y un ermitaño advierten a la población de la región sobre el mensaje que dicen haber recibido del propio Morro da Garça (Colina de Garça): en un grupo de siete hombres, uno de ellos sería asesinado a traición. En el prefacio, Viveiros de Castro parte de la idea de una muerte inminente anunciada por la naturaleza; ahora ya no por la voz del cerro, sino por la voz de la selva. La selva nos advierte de que está siendo exterminada por el hombre y, este mensaje de la naturaleza, es lo que Caio Reisewitz ha intentado mostrarnos en sus fotografías.

 

Una de las obras más recientes de esta exposición es “Ambé”, cuyo título, como el de los demás trabajos expuestos (a excepción de “Penedo”), hacen referencia a un topónimo de origen tupí. “Ambé” es una comunidad rural a 80 km del centro de Macapá, en Amapá, pero también significa, en la región amazónica, lo que es áspero, encrespado, rugoso. Como en la gran mayoría de los trabajos de Reisewitz, en esta fotografía, no distinguimos presencia humana. Solo vemos una espesa maraña de ramas, troncos y hojas característicos de la selva amazónica. Sin embargo, no distinguir la presencia humana en la selva no significa que esté deshabitada. El topónimo indígena nos recuerda que, para los amerindios, la selva siempre está llena de una multiplicidad de seres invisibles para nosotros (…) Al pegar fragmentos de diferentes fotografías, superponerlos y volver a fotografiarlos con manipulación de color, dándole un tinte azulado a la escena, Reisewitz crea, en “Ambé”, un ambiente irreal, casi espectral, como si mostrase una imagen de un sueño o una visión de un chamán, en la que, sin ver a los seres invisibles de la selva, intuimos su presencia. (…)

 

Siempre preocupado por la explotación desenfrenada de la naturaleza por parte del hombre y sus nefastas consecuencias, Caio Reisewitz, en fotografías como “Tipioca” y “Upurupã”, encuentra la manera de hacer este mensaje aún más elocuente, más visible, superponiendo, sobre la imagen de la selva, parte de la arquitectura del Palacio del Planalto (sede del poder ejecutivo federal de Brasil), que podemos vislumbrar como un fantasma o una aparición, flotando amenazadoramente. No debemos perder de vista que esta exposición se realiza en un momento en que el gobierno del actual presidente, Jair Bolsonaro, es cómplice admitido de la mayor devastación jamás impuesta al Amazonas y al Pantanal en la historia reciente, con la deforestación habiendo alcanzado su nivel más alto desde 2008, además de promover repetidos ataques contra la población indígena, contra sus territorios y derechos garantizados por la Constitución de 1988. En los últimos dos años, varias ciudades brasileñas, incluso en el Sudeste y Sur, han sido cubiertas.

 

 

Descubre nuestro stand

Museo de Arte Abstracto, Cuenca

22.06.2021 – 16.01.2022

 

La Fundación Juan March y DKV Seguros presentan una exposición construida conjuntamente a partir de sus respectivas colecciones. El resultado es una historia reciente del arte hecho en España desde la segunda mitad del siglo pasado y las dos primeras décadas del siglo XXI. Las obras de la colección DKV, variadas en formas y técnicas y pertenecientes a artistas que generacionalmente pertenecen al siglo XXI, se combinan con las de la colección de la Fundación Juan March, que se encuentran en “rotación lenta” (la expresión es de Fernando Zóbel) en nuestros museos de Cuenca y Palma y son de las generaciones de artistas activos en España desde los años sesenta del siglo XX y hasta su final.

 

+ info

La performance de lo político. 

Amantes imperfectos. Cruces, roces, actitudes en torno a Felix Gonzalez-Torres en el contexto español.

 

 

Conversación con las artistas: Miércoles, 9 de junio de 2021, 19 h

 

 

MACBA. Auditorio Meier y Online.

 

 

Precio: Gratuito. Plazas limitadas. Con inscripción previa.

 

 

“La estética gira en torno a la política; es la política misma”. Esta afirmación que realizara Felix Gonzalez-Torres puede leerse en el catálogo de la exposición retrospectiva que le dedicara el CGAC en 1995, un recorrido integral por un trabajo que ya era parcialmente conocido en España, donde el artista había expuesto en 1991. A finales de 1992, Pepe Espaliú publicaba en El País “Retrato de un artista desahuciado”, texto en el que manifestaba una silenciada homosexualidad y hablaba de la enfermedad del sida, que le llevó a la muerte; Gonzalez-Torres falleció en 1996 por la misma enfermedad. Hasta entonces, en el contexto español prácticamente no había referencias a la posibilidad de que un artista fuera homosexual, y mucho menos aún a la posibilidad lesbiana. Las estéticas no debían verse salpicadas por las vivencias “privadas”, no se empatizaba con las abyecciones de la “anormalidad”. El arte debía aspirar a la universalidad y esta debía alejarse de lo particular, porque lo personal no era estético, pero para Gonzalez-Torres, conocedor de los feminismos, lo estético era político y personal.

 

 

+ info

 

Flamenca Barcelona. ZUMZEIG. 

 

Un ciclo que explora la relación del género con la ciudad a través del cine. Director del ciclo: Pedro G. Romero

 

El ciclo incluye dos obras de Hannah Collins, que se verán en Zumzeig Barcelona, el sábado, 5 de junio, a las 12 h.

 

La Mina (2001-04) Hannah Collins, 36 min.

Historia Actual (2007) Hannah Collins, 52 min.

 

Contarán con presentación de María García Ruiz, artista e investigadora sobre las territorialidades (y la desterritorializaciones) del flamenco.

 

 

+ info

Perejaume | Guardar a fora

 

El nou projecte impulsat conjuntament per M|A|C Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar, l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella i l’Ajuntament de El Masnou, que permetrà visibilitzar el Maresme com a comarca altament vinculada a la contemporaneïtat artística i la difusió dels seus creadors.

 

Aquest projecte s’idea pensant en un únic artista, Perejaume, qui ha desenvolupat diferents propostes en format d’instal·lacions, una a cada població, basades en accions artístiques sota un mateix eix comú. En essència, amb Guardar a fora, plantegem de dilatar, recórrer i perdre aquesta comarca tan llargaruda, a partir de set o vuit obres, disposades tot al llarg, amb una certa escala de presència i de discurs.

 

 

OBRES I LLOCS

 

Daurar un femer amb pa d’or. Confitar bé el fem perquè el pa d’or s’hi agafi.

 

M|A|C Mataró Art Contemporani

 

04.06.21 | 19 h | Les Cinc Sénies (cruïlla Camí del Mig i Camí de Can Redéu)

Obertura de Guardar a fora

 

Femer des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol. Les Cinc Sénies 

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.

Reserves a entradesculturamataro.cat

 

12.06.21 | 21 h | La Presó (Muralla de la Presó, 2)
Projecció de la dauradura. Reserves a entradesculturamataro.cat

 

 

www.mataroartcontemporani.cat

 

 

__

 

 

Regar el mar. Fer-ho: instal·lar una vintena de grans aspersors equidistants sobre una extensió marina no massa fonda per permetre que els aparells d’aspersió puguin pujar del fons i projectar així un bon cabal d’aigua rodant.

 

El Masnou Arts Visuals

 

Regar el mar del 05.06.21 al 17.06.21

Cinema La Calàndria (c. del Doctor Agell, 7). Dt a ds: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a  cultura@elmasnou.cat

 

06.06.21 | 13 h | Cinema La Calàndria

Foradir. Joan Puigdefàbregas, Jaume Coscollar i Perejaume
Gratuït. Reserves a www.quedat.cat

 

 

www.elmasnou.cat/temes/cultura/les-arts-visuals

 

 

__

 

 

El mar a peu. Exercici fet a la sorra de la platja per augmentar de mida els clots de les petjades, de manera que tinguin la grandària dels pètals o ditades de la superfície de l’aigua.
Gran sonall. Articulació sonora del relleu concret per on es passa, a través de l’exercici de caminar arrossegant sis grans picarols a cada peu.

 

Can Manyé. Alella

 

El mar a peu | Picarols del 05.06.21 al 25.07.21
dc a dv: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a canmanye@alella.cat

 

22.06.21 | 19 h | Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella (c. de Santa Teresa, 9)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a alella.koobin.cat

 

 

https://alella.cat/canmanye

 

 

__

 

 

Omplir una sala de dibuixos plens de sols i més sols que remeten a la molt maresmenca obsessió de veure’ls succeir-se sobre el mar de l’aurora que els encén. “La mar, d’on ix la vida, / d’on vénen els matins”, diu Josep Carner.
Filmació de l’autor assegut al trencall del mar, encenent, un a un, tota una capsa de mistos i apagant-los a l’aigua. “Sa mar! Mal foc que l’assecu!”, diu Joaquim Ruyra per boca de l’avi Guixer.

 

Fundació Palau. Caldes d’Estrac

 

Matinal del 05.06.21 al 17.10.21
fins al 30.06 | dm a dg: 10.30 a 14 h; dj a ds: 17 a 19 h
des del 01.07 | dm a dg: 11 a 14 h; dm a ds: 17 a 20 h

 

05.06.21 | 12 h | Fundació Palau (Riera, 54)
Paraules comarcals. Anna Maluquer, Jaume Coscollar i Perejaume

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a fundaciopalau@fundaciopalau.cat

 

 

www.fundaciopalau.cat

 

 

__

 

 

Maresme. Espelagrinar el tronc d’un suro del Montbrugós i ajustar l’escorça a mig tronc de la palmera indiana del Pla de can Sauleda. Que és com aplegar en un mateix punt Sant Pol i Sant Iscle o, encara millor, la mar alta i la Vallalta.

 

Amics de les Arts. Museu de Pintura de Sant Pol de Mar

 

Maresme des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol
Jardins del Pla de can Sauleda (c. d’Abat Deàs, 20, jardí particular)

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a info@museusantpol.cat

 

04.07.21 | 20 h | Centre Cultural i d’Esbarjo (c. Consolat del Mar, 65)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a www.entrapolis.com

 

 

https://museusantpol.cat