Lliurament de Premis GAC 2017

Dimarts, 30 de maig a les 20.30h

MACBA. Plaça dels Àngels, 1 Barcelona

 

 

L’artista Perejaume rep l’homenatge dels Premis GAC 2017

Els Premis GAC – X Nit del Galerisme, que se celebraran el proper 30 de maig al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), retran un doble homenatge: el  Premi Honorífic – Fundació Banc Sabadell, a la trajectòria artística, a Perejaume i el Premi Honorífic – Fundació Banc Sabadell, a la trajectòria galerista, a Mariana Draper.

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) reconegut a vegades com l’artista poeta, comença a exposar la seva obra pictòrica a mitjans dels anys setanta, però ben aviat introdueix altres recursos expressius com els textos, les fotografies o els vídeos. La natura és un eix temàtic recurrent en la seva obra perquè, segons l’autor, li obre la possibilitat d’interrogar-se sobre un ampli ventall de qüestions. És a través de la natura, que estableix un ric diàleg entre la representació de les coses i les coses en si mateixes, entre l’espai protegit del museu i el món que en queda fora. Trenca els artificis de la tradició artística per bastir un discurs poètic que l’aproxima a la terra. La consideració de la llengua com una part consubstancial de les mateixes coses fa que Perejaume pugui traspassar amb comoditat la feble frontera entre la creació plàstica i la literària. Ha publicat diversos llibres d’assaig i de poesia, entre ells Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011) i Mareperlers i ovaladors (2014).

L’artista exposa regularment i algunes de les mostres a destacar són : “Deixar de fer una exposició” (MACBA, 1999),  “Ai Perejaume, si veiessis la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!” (La Pedrera 2011) i “Maniobra de Perejaume” (MNAC, 2014).

L’any 2005 l’artista rep el Premi Nacional d’Arts Visuals atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya  i el 2006 el Premio de Artes Plásticas atorgat pel Ministerio de Cultura de l’Estat Espanyol.

 

+ info

 

Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona

18.05 – 01.06.2017

 

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) presenta el projecte “Pamplona-Grazalema” al Museu Can Framis dins la programació de LOOP Barcelona.

Es tracta d’una proposta en forma de llibre i instal·lació videogràfica, realitzada en col·laboració amb l’antropòleg Ginés Serrán Pagán, que confronta dues festes taurines espanyoles: els Sanfermines a Pamplona i la Fiesta del Toro de la Virgen del Carmen a Grazalema (Cadis) posant de manifest el canvi gradual d’aquestes festes de tradició popular a espectacle de turisme de masses.

+ info

Centre d’art La Panera, Lleida

Del 18 de maig al 15 d’octubre de 2017

 

A sense of wonder (un sentit de la meravella o la capacitat de meravellar-se) és una proposta expositiva que reuneix els treballs més recents de l’artista Carles Congost. Es tracta d’una coproducció entre el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i el Centre d’Art la Panera, Lleida.  

Són treballs que s’han vist molt poc a casa nostra (en algun cas, són inèdits) i venen avalats per diversos premis i distincions. Com és habitual en ell, no deixa de banda la desinhibició a l’hora de fer servir referents del món del pop o de la cultura de masses, ni el recurs cap a mitologies personals, ni molts d’altres aspectes que han caracteritzat la seva obra i, sovint, han fet difícil posar-lo dins una classificació a l’ús.  

A nivell temàtic hi ha dos grans eixos que vertebren aquests treballs: la música i la pràctica artística, però sempre com un recurs argumental per obrir portes cap a d’altres aspectes més universals tot evitant la literalitat i les veritats incontestables. En essència, aquesta proposta aprofundeix en la capacitat que tenen aquests treballs de sorprendre’ns, de confrontar-nos com a espectadors, de descobrir coses que no es creuen possibles en primera instància…En la capacitat de meravellar-se (A sense of wonder).  

Carles Congost té una sòlida trajectòria que inclou nombroses distincions com la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Botín (2014), el segon Premi de Videocreació impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i l’Arts Santa Mònica (2015), el Premi de Videoart de la Fundación BBVA (2015) i el Premi Ciutat de Palma (2016). El 2016 va participar en la biennal internacional Manifesta 11 a Zuric (Suïssa) amb l’obra Simply The best que va assolir un gran reconeixement. Aquesta exposició suposa la presentació al nostre país d’aquesta obra.

Comissari: David Santaeulària

 

+ info

Galleria Nazionale d’Arte Moderna e Contemporanea, Rome

18/05 – 17/09/2017

Opening | Inauguración: 18/05 -19h

Curator | CuradoraNimfa Bisbe

 

Con Conversation Piece, la Galleria Nazionale ospita la collezione “la Caixa” di Arte Contemporanea e propone una conversazione tra un selezionato gruppo di opere nella cornice dell’architettura classica del Salone Centrale.

La mostra, a cura di Nimfa Bisbe, prende il titolo dall’opera di Juan Muñoz (Conversation Piece, 1995) e mette in relazione un gruppo di opere di artisti dalle differenti voci poetiche. Così come suggeriscono i gesti espressivi dei tre personaggi di Muñoz, la mostra possiede la forza del dialogo ma anche quella della dialettica, animata dalla seduzione e dalla ricerca di un significato rivelatore. L’interazione tra le opere segue una cifra che fa riferimento da una parte ai canoni dell’estetica minimalista e dall’altro alla triplice relazione tra architettura, scultura e figura umana.

In Conversation Piece, l’interpretazione formalistica della geometria dell’arte minimalista svanisce grazie alla forza del vissuto, dei simbolismi e della finzione delle opere. La forma viene interpretata dagli artisti per sostenere poetiche personali o rimandi alla realtà del nostro mondo. I giochi di contrasto e le assonanze tra le diverse proposte artistiche presenti, consentono di attivare molteplici letture che possono, a loro volta, generare storie diverse da quelle messe in scena.

Fernanda Fragateiro, Donald Judd, Agnes Martin, Juan Muñoz, Joan Hernández Pijuan, Doris Salcedo, Julião Sarmento, Thomas Schütte, Richard Serra, Jana Sterbak, Antoni Tàpies, Ignacio Uriarte, Rachel Whiteread.

+ info

 

Friday 26 May 2017, 11:15 —12.:30

Loop, Barcelona

 

In the words of Niels van Tomme

What have we learned from Muntadas? After having had the honour to experience a body of work that has grown expansively throughout a more than four decades long career devoted to detecting and decoding the mechanisms of control and power through which hegemonic ways of perception are constructed, what is it that makes us return time and time again to the politically apt works of Muntadas?

There is an old-age idiom that goes “seeing is believing”, but if there is one thing to be absorbed from Muntadas’ insightful practice, it is the fact that seeing can never be straightforwardly aligned with believing. For Muntadas the media-saturated ways in which we experience the world are always already ideologically, politically and socially coded. In order to see properly we need a proper “translation”, a moment that allows the passive stance of seeing to transform into the more active act of knowing, which is the becoming aware of the very mechanisms of mediation itself. These are the tools Muntadas’ multidimensional media practice provides. “Warning: Perception Requires Involvement” goes the artist’s well-known 1999 slogan, thereby highlighting the multifaceted relationships between seeing, transcribing, perceiving and knowing, which are key to understanding his work. We cannot think the world without acting within, and becoming actively part of that world. And so Muntadas’ practice, besides offering a constructive way in which to perceive the media fabric around us, primarily makes us involved and active participants within the reality that surrounds us.

Muntadas’ early video works shift impressively from merely documentation of ‘actions’ towards a more complex investigation of the medium’s intrinsic political and ideological framings. Even though the work often looks scientifically detached, the emphasis lies not in following the protocols of documentary media production, but on forging new ways of seeing. It is a seeing that makes us aware of the intricate ways in which media filter and reshape the events we watch, or, conversely, how we are shaped by the manifold mediations that persistently take place right before our eyes. Once you see this, there is no way to unsee it.

 

+ info

Espai Born, Casal Solleric, Palma de Mallorca

04.05 – 20.08.2017

 

Carles Congost (Girona, 1970) reflexiona sobre las repercusiones personales y emocionales y, especialmente, sobre qué es el éxito y qué hay detrás de él en Wonders. Una instalación que se inaugura hoy en el espacio Born Casal Solleric y que podrá visitarse hasta el próximo 20 de agosto.

“Vivimos una cultura del éxito donde el fracaso no tiene cabida, donde detrás de esta historia hay un capitalismo voraz que coincide con las implantaciones de las teorías neo-liberales de Margaret Thatcher”, señaló ayer Carles Congost en Cort.

Wonders es una propuesta videográfica que utiliza recursos cercanos al biopic musical y la performance para analizar la figura del one-hit wonder. La instalación, apuntó su creador, “habla sobre este fenómeno, sobre aquellos artistas que han tenido éxito por un solo hit o un solo álbum y que, en ocasiones, de forma voluntaria o no, pasan al olvido”.

+ info

 

Arts Santa Mònica, Barcelona

02-28.05.2017

 

Formular una lectura contemporània de l’obra videogràfica i audiovisual preliminar d’Eugènia Balcells, Antoni Muntadas i Carles Pujol és el motiu d’aquesta exposició. Projeccions, videoinstal·lacions i vídeos monocanal –fets a partir dels anys setanta– articulen un recorregut al voltant del treball de tres pioners en l’ús del vídeo com a eina artística. L’itinerari s’inicia amb l’exhibició de més de setanta documents –seleccionats per Antoni Mercader– englobats sota el títol 35 ítems per a documentar la irrupció del videoart a Espanya, 1974-1990.

Eugènia Balcells analitza les estratègies de seducció del cinema i la televisió, assenyalant la necessitat de postures feministes en el camp de la representació, mitjançant la pràctica del desmuntatge i l’apropiació. Antoni Muntadas estudia els mecanismes ideològics dels mitjans de comunicació de masses, proposant experiències televisives de caire alternatiu o suggerint desplaçaments cognitius que impliquen críticament l’espectador. Carles Pujol reflexiona sobre els codis de percepció visual de l’espai, investigant les possibilitats estètiques del vídeo analògic a partir de la documentació del fet de dibuixar i la incorporació participativa del circuit tancat.

Si el concepte “(re)visionats” fa referència al fet d’observar els vídeos amb una mirada actual, la noció “(re)visitats” posa èmfasi en l’acte de recórrer les instal·lacions, escoltant les seves dinàmiques auditives. La “relectura” correspon a la iniciativa del LOOP, que enguany ha iniciat la recuperació, digitalització i presentació online de desenes de documents impresos. Revisionar, revisitar i rellegir els treballs de Balcells, Muntadas i Pujol permet entreveure, des d’una perspectiva recent, el valor d’unes obres que ja formen part del patrimoni cultural videoartístic d’aquest país.

 

+ info