Seminari COHABITAR LA BELLESA

 

En el marc de l’exposició LA TRANSFORMACIÓ SENSIBLE.

 

Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani

 

28, 29 i 30 de setembre, a les 17h.

 

 

La bellesa inconfessable, la bellesa intencional i la bellesa postestètica, tres perspectives, tres temptatives de revisar com la bellesa queda avui en dia implicada en projectes artístics que busquen incidir en contextos socials i assolir rellevància política.

 

En el marc de l’exposició LA TRANSFORMACIÓ SENSIBLE.

 

 

Seminari conduït per Oriol Fontevila, estructurat en tres sessions:

 

La bellesa inconfessable. 28/9. Amb Nuria Guell i Patrícia Esquivias.

 

La bellesa intencional. 29/9. Amb Amica Dall (Assemble) i Julia Ramírez-Blanco.

 

La bellesa postestètica. 30/9. Amb Javier Peñafiel i Rita Rakosnik.

 

 

Inscripcions gratuïtes a activitats-centredart@bcn.cat

 

 

+ info

Vint rostres i tres multituds.

 

En tres actes. Fundació Suñol.

 

30.09.2021 – 08.04.2022

 

 

 

En tres actes és un tríptic expositiu comissariat en col·laboració amb Valentín Roma acompanyat d’un conjunt de programes públics que pretén mostrar quines són les línies argumentals de la Col·lecció Suñol Soler i amb quins horitzons artístics i històrics va ser creada.

 

 

El tercer i últim acte, Vint rostres i tres multituds, s’endinsa en el gran motiu iconogràfic de l’art, l’element que qüestiona les cronologies i porta fins al present la versemblança de tots els passats: el rostre humà.

 

La cara és memòria i és, així mateix, literatura d’allò viscut. S’hi escriu l’experiència i s’hi intueix el futur. Una faç que mira amb inquietud reclama que la desxifrem. Una cara que oculta la seva fisonomia sembla administrar quines són les seves certeses.

 

La Col·lecció Suñol Soler té rostres petrificats i façs diluïdes, cares reconeixibles i semblants en fuga. Els vint rostres seleccionats tenen el seu contrapunt en tres multituds que els observen i els acullen. Al costat de la soledat de la cara buscant causes per ser, hi trobem la multitud assajant raons on reconèixer-se.

 

Artistes: Rosa Amorós, Eduardo Arroyo, Richard Avedon, Roman Buxbaum, Pep Duran, Fred Forest, Pablo Gargallo, Juan Genovés,  Juli González, Luis Gordillo, José P. Jardiel, Ouka Leele, Robert Llimós, Robert Mapplethorpe, Antoni Miralda, Inge Morath, Antoni Muntadas, Guillermo Pérez Villalta, Pablo Picasso, Joan Ponç, Darío Villalba, Andy Warhol, Zush/Evru.

 

 

+ info

 

Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar

 

Una exposició sobre l’exposició

Del 24 setembre de 2021 al 10 de gener de 2022

 

Santa Mònica, Barcelona

 

 

El primer cicle de programació del nou Santa Mònica orbitarà al voltant d’una sèrie de preguntes que es deriven dels mateixos processos de desconstrucció i reconstrucció d’un centre d’arts, en els àmbits institucional, arquitectònic i simbòlic.

 

La primera gran exposició del nou Santa Mònica revelarà i qüestionarà els mecanismes expositius: els físics però invisibilitzats, i els immaterials que romanen a l’ombra per la seva pròpia naturalesa.

 

S’exposaran la tecnologia (alta i baixa) que s’amaga darrere de les obres, les arquitectures que hi ha darrere dels attrezzos, els focus… Però també s’exposaran els gestos institucionals i els (des)afectes que hi ha darrere de qualsevol exposició; i les persones, les que són artistes i les que no ho són, els diversos cossos, amb funcions segmentades, que aguanten des de la base tot el treball creatiu que es presenta finalment en un centre d’arts.

 

El cicle testarà durant 16 setmanes els mecanismes d’exhibició i difusió amb què treballarà el centre. Un organisme viu, mutable, permanentment en transformació, oferirà lectures diverses a cada visitant i noves capes en cada visita. Les exposicions i les activitats s’interrelacionaran constantment, de manera que provocaran diversos graus de participació i activació ciutadana.

 

Els i les artistes que formaran aquest primer cicle de programació són Roger Bernat (Barcelona, 1968), Jordi Guillumet (Barcelona, 1953) i Mònica Rosselló (Tarragona, 1961), Joana Moll (Barcelona, 1982), Mariona Moncunill (Tarragona, 1984), Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), Roc Parés (Mèxic, 1968), Victoria Sacco (Buenos Aires, 1977) i Mario Santamaría (Burgos, 1985), amb la col·laboració de Valentina Alvarado (Maracaibo, 1986), Carlos Vásquez (Santiago de Xile, 1975) i els festivals IF (2015), Mixtur (2012), Out·side (2016) i Panoràmic (2017), entre d’altres.

 

 

+ info 

future generation prize

Future Generation Art Prize 2021

September 25, 2021 – February 27, 2022

PinchukArtCentre (Kyiv, Ukraine)

 

 

On September 25, 2021 the PinchukArtCentre (Kyiv, Ukraine) will present an exhibition of the 21 shortlisted artists for the 6th edition of the Future Generation Art Prize. The show will focus on the presentation of newly produced works giving a remarkable view on the most actual artistic positions of a next generation of artists. Established by the Victor Pinchuk Foundation in 2009, the Future Generation Art Prize is a biannual global contemporary art prize to discover, recognize and give long-term support to a future generation of artists all over the world.

 

 

The shortlist of the Future Generation Art Prize 2017 includes: Alex Baczynski-Jenkins (33, UK), Wendimagegn Belete (34, Ethiopia), Minia Biabiany (32, Guadeloupe), Aziz Hazara (28, Afghanistan), Ho Rui An (29, Singapore), Agata Ingarden (26, Poland), Rindon Johnson (30, United States), Bronwyn Katz (26, South Africa), Lap-See Lam (30, Sweden), Mire Lee (32, South Korea), Paul Maheke (35, France), Lindsey Mendick (32, United Kingdom), Henrike Naumann (35, Germany), Pedro Neves Marques (35, Portugal), Frida Orupabo (34, Norway), Andres Pereira Paz (33, Bolivia), Teresa Solar (35, Spain), Trevor Yeung (32, China), and artist collectives Calla Henkel & Max Pitegoff (USA), Yarema Malashchuk and Roman Himey (Ukraine), and Hannah Quinlan & Rosie Hastings (UK).

 

The collective Yarema Malashchuk and Roman Himey was included to the shortlist as the winner of the PinchukArtCentre Prize 2020 – a national contemporary art prize awarded to young Ukrainian artists up to the age of 35.

 

All other artists were chosen by an international selection committee, which includes: Justine Ludwig, curator at Creative Time in NY; Julia Morandeira Arrizabalaga, researcher and curator; Daniel Muzyczuk, head of the Modern Art Department at Museum Sztuki in Lodz; Iheanyi Onwuegbucha, curator CCA Lagos; Jeppe Ugelvig, critic and curator; Zoe Whitley, director Chiesenhalе; June Yap, Director curatorial, programmes and publications Singapore Art Museum.

 

 

+ info

 

L’Arc de Triomphe, Wrapped, Paris, 1961-2021

September 18 – October 3

 

 

 

L’Arc de Triomphe, Wrapped, a temporary artwork for Paris, will be on view for 16 days from Saturday, September 18 to Sunday, October 3, 2021. The project will be realized in partnership with the Centre des Monuments Nationaux and in coordination with the City of Paris. It also receives the support of the Centre Pompidou. The Arc de Triomphe will be wrapped in 25,000 square meters of recyclable polypropylene fabric in silvery blue, and with 3,000 meters of red rope.

 

 

In 1961, three years after they met in Paris, Christo and Jeanne-Claude began creating works of art in public spaces. One of their projects was to wrap a public building. When he arrived in Paris, Christo rented a small room near the Arc de Triomphe and had been attracted by the monument ever since. In 1962, he made a photomontage of the Arc de Triomphe wrapped, seen from the Avenue Foch and, in 1988, a collage. 60 years later, the project will finally be concretized.

 

 

L’Arc de Triomphe, Wrapped is entirely funded by the Estate of Christo V. Javacheff, through the sale of Christo’s preparatory studies, drawings, and collages of the project as well as scale models, works from the 1950s and 1960s, and original lithographs on other subjects. It receives no public funds.

 

 

The Centre des Monuments Nationaux, the government institution that manages the Arc de Triomphe, is pleased about the realization of a project that demonstrates its commitment to contemporary creation and that honors one of the most emblematic monuments in Paris and in France.

 

 

The Eternal Flame, in front of the Tomb of the Unknown Soldier at the Arc de Triomphe, will continue to burn throughout the installation, display, and dismantling of the artwork. As always, veterans’ associations and volunteers committed to the values of the French Republic will ensure the continuity of remembrance and the daily ceremony of rekindling the flame that pays homage to the Unknown Soldier and those who lost their lives fighting for France.

 

 

Christo and Jeanne-Claude have always made clear that their artworks in progress be continued after their deaths. Per Christo’s wishes, L’Arc de Triomphe, Wrapped will be realized by his team.

 

 

+ info

Crueldad | Chema Madoz

16.09 – 21.11.2021

Sala Picasso, Círculo de Bellas Artes de Madrid

 

 

‘Crueldad’ es un recorrido por una cuidadosa selección de 73 fotografías que permite observar bajo una luz diferente las creaciones de Chema Madoz, una obra fotográfica que tolera, o incluso exige, una multiplicidad de registros de recepción. El que aquí se muestra es uno de ellos, tan sutil como inquietante.

 

Más allá del juego –siempre sutil, a veces temerario– que sin duda se da con sus objetos; más allá de la fuerza arrebatadora de su ingenio; más allá también de la absoluta perfección formal de su trabajo, en la exposición se nos propone indagar y ahondar en un concepto bien presente, aunque insólito, en su obra: lo inquietante y lo inhóspito en aquello que debería ser más cotidiano y más inofensivo, en todo aquello que se presenta como familiar.

 

Crueldad: una sola palabra evoca una infinidad de imágenes posibles; muchas se quieren lejanas, en el espacio o en el tiempo: guerras remotas, torrentes de sangre. Otras reclaman el dudoso privilegio de la proximidad: agresiones, violaciones, matanzas. Pero quizá todas, las presuntamente lejanas y las obscenamente próximas, se hallen contenidas o concentradas en estas que son, ciertamente, familiares: una escalera, un llavero, un desagüe, un naipe, una flor. ¿Puede recalar lo inhóspito entre imágenes y objetos tan cercanos y hospitalarios, algunos entrañables? Sí, puede. Las imágenes, los objetos, se prestan aquí a un juego, acaso perverso, de miradas cómplices. En primer lugar, sin duda, la mirada compleja del artista que ha aproximado una mariposa y un dardo, que ha fundido una hoja de afeitar y una carta de la baraja. En segundo lugar, pero no menos importante, la mirada de quien mira y se concentra ahora en este muro y para quien ya nunca será igual la visión de una escalera.

 

 

+ info

Elogi del malentès.

03.09 – 09.10.21.

Centre d’Art Maristany, Sant Cugat

 

Aquest divendres 3 de setembre, a les 19 h: inauguració i presentació amb la comissària Joana Hurtado.

 

 

La mostra és una invitació a reflexionar sobre el conflicte que destapa el malentès i l’oportunitat que proporciona per descobrir un punt de vista alternatiu a través de l’obra de 14 artistes dones: Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala.

 

 

‘Elogi del malentès’ és una exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona, comissariada per Joana Hurtado Matheu, i en col·laboració amb els municipis que l’acullen. 

 

 

+ info