Category Archives: Joan Brossa

Joan Brossa

Fundació Joan Brossa, Barcelona 

15.03 – 16.07.2023

 

Aquest projecte és una recerca que pren la forma d’instal·lació expositiva per explicar la intensa dedicació que va mostrar Joan Brossa al que ell anomenava el “parateatre”, la poesia en escena, la poesia en directe. Segons Joan M. Minguet, comissari d’aquesta mostra, el mateix Brossa va conrear aquesta disciplina escènica que, en comptes de centrar-se en la tradició literària del teatre, ha buscat des de temps immemorials el contacte amb l’espectador a través de la fascinació, de la sorpresa, de l’ocurrència, de tot allò que succeeix a un escenari (o a una pista circense, o a un carrer o una plaça) que no té que veure amb l’argument i la narració. O, en tot cas, que no suposen l’eix vertebrador de l’acció o de l’obra.

 

Brossa sempre va sentir-se admirat pel transformista Fregoli, personatge que podem considerar estendard d’aquesta mirada oberta que el poeta tenia cap a camps tan variats com la màgia, la pantomima, el circ, els pallassos, el cinema dels primers temps (amb aquelles pel·lícules on tot era trucatge), el teatre visual més contemporani. I entremig de tots els personatges i accions que van captivar Brossa, mostrarem la seva producció (visual, literària, teatral) a la llum d’aquesta poètica de l’encís.

 

Però Fregoli no serà l’únic personatge que tindrem convidat a la Brossa, sinó que s’abordarà la seva relació i col·laboracions amb una constel·lació d’artistes contemporanis (i d’altres generacions): Hausson, Christa Lem, Pep Bou o Tortell Poltrona però també iniciatives com la Fira del Teatre de Tàrrega o el Festival de Pallassos Charlie Rivel de Cornellà de Llobregat. D’aquesta manera, el llibre també serà una visió panoràmica del sistema parateatral català d’un moment determinat.

 

Tot l’edifici de La Seca, situat al bell mig del Born de Barcelona i amb una important identitat patrimonial i arquitectònica en ser una antiga fàbrica de moneda, serà transformat a través d’aquesta mirada brossiana i parateatral de la mà de Javier Morera, qui signa el disseny d’espais. El públic podrà transitar per diferents recons de l’edifici que, a través de la màgia i la instal·lació, es transformaran gràcies a la mirada del poeta. S’inclouran obres visuals (poemes objecte, poemes visuals, llibres d’artista) que Brossa va dedicar al món de l’imaginari teatral (o parateatral); reculls fotogràfics i documentals de la col·laboració de Brossa amb artistes de l’escena; documents i obres que acostaran el públic a l’imaginari del transformisme, la màgia, el circ, al cinema de trucatge o l’streptease. Joan M. Minguet, curador de l’exposició, fragmentarà el relat que es repartirà per tot l’edifici, trencant fronteres disciplinàries i jugant amb tot allò que sembla i no és.

 

ACTIVITATS RELACIONADES

 

Encara hi ha altres Brosses: Visita guiada a l’exposició a cura del comissari Joan Maria Minguet. Aquesta sessió forma part de l’etapa de formació del programa PIC.
Dates: 22 de març, 17 de maig, 14 de juny | Hora: 18 h. Reservar 

 

Muntar Brossa sense Brossa? Conversa entre Teresa Grandas i Joan Maria Minguet a propòsit de la curadoria d’exposicions sobre Joan Brossa.
Data: 28 de març | 18 h. Reservar 

 

Sobre les teatralitats de Brossa i altres xafarderies: Lectura dramatitzada de la taula rodona pseudoficcionalitatzada d’Eduard Olesti i presentació del llibre Altres Brosses.
Data: 14 d’abril | 18 h

 

Parateatralitats contemporànies: Transformismes de cos i espai amb Frau Diamanda. Aquesta sessió forma part de l’etapa de formació del programa PIC.
Data: 26 d’abril | 18 h
Entrades a 3 €. Reservar

 

Projecció del documental Music-Hall a Catalunya (1983), enregistrat al Teatre Arnau el 9 de març del 1983 amb la participació de Joan Brossa, Pep Bou, Tortell Poltrona, Christa Leem, Selvin, Hausson, Manel Barceló i Kirman.
Data: 25 de maig | 18 h
Entrades a a 3 €. Reservar

 

Violència i disrupció del fet parateatral: L’afora també és una espècie de dins amb projecte g0-g0 i performance de Kha. Aquesta sessió forma part de l’etapa de formació del programa PIC.
Data: 8 de juny | 18 h
Entrades a 3 €. Reservar

 

+ info

Parar la fresca

Capítol I: Parar la fresca

Inauguració: 18-19 de juny. Exposició fins al 3 d’agost

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Joan Brossa, Hannah Collins, Anne-Lise Coste, Bernat Daviu, Enric Farrés Duran, Hernández Pijuan, Marine Hugonnier, Chema Madoz, Josep Maynou, Ana Mendieta, Jordi Mitjà, Luna Paiva, Perejaume, Wilfredo Prieto, Antoni Tàpies, Rosa Tharrats

 __

 

Capítol II: Estar a la lluna

Inauguració: 7 d’agost. Exposició fins al 26 de setembre

 

Mari Eastman, Joana Escoval, Alicia Kopf, Jordi Mitjà, Perejaume, Joan Ponç, Julião Sarmento, Teresa Solar, Antoni Tapies, Aldo Urbano, Juan Uslé, Richard Wentworth

 

_____

[CAT]

 

Presentem un projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard, de juny a setembre, a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

 

L’exposició, concebuda en dos capítols que s’inauguraran el 18-19 de juny i el 7 d’agost, reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre “Les Hores”.

 

Parar la fresca, com diu Pla, és el costum estival de treure la cadira al carrer o al terrat quan el sol comença a caure i, així, passar l’estona. Parar la fresca té pretensions modestes, bàsicament fer una becaina sota el firmament, ignorant la meravella que el cel ens ofereix, els sons que emanen del vesprejar, de la calor estival. Segons argumenta Pla, no hi ha res més plaent ni amable que adormir-se prenent la fresca crepuscular. Però, i què succeeix si hom no té el son fàcil?

 

A partir d’aquest interrogant, s’han seleccionat obres d’artistes que transiten temes com la naturalesa, el paisatge, el temps, la contemplació, l’univers … I s’han dividit en dos moments: Parar la fresca i Estar a la lluna, dos capítols d’una mateixa exposició amb artistes com Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre d’altres. Així mateix, es realitzaran accions específiques d’alguns dels artistes vinculats a l’Empordà.

 

En paraules de Pla, “la volta del cel invita, segons diuen, a pensar. És cert. Però a pensar què?” Conclou el cèlebre empordanès que “les persones que posseeixen el sentit del ridícul pensen, davant del firmament, que no saben res de res”.

 

_____

[CAST]

 

Presentamos un proyecto conjunto de Bombon, Joan Prats y NoguerasBlanchard, de junio a septiembre en Fonteta, un pequeño pueblo del Empordà.

 

La exposición, concebida en dos capítulos que se inaugurarán el 18-19 de junio y el 7 de agosto, reúne artistas de las tres galerías y de diferentes generaciones, en una propuesta que parte del concepto ampurdanés Parar la fresca’ (Tomar el fresco), descrito por Josep Pla en el libro “Las Horas”.

 

Parar la fresca, como dice Pla, es la costumbre estival de sacar la silla a la calle o a la azotea cuando el sol empieza a caer y, así, pasar el rato. ‘Parar la fresca’ tiene pretensiones modestas, básicamente echar una cabezada bajo el firmamento, ignorando la maravilla que el cielo nos ofrece, los sonidos que emanan del atardecer, del calor estival. Según argumenta Pla, no hay nada más placentero ni amable que dormirse tomando el fresco crepuscular. Pero, ¿y qué sucede si uno no tiene el sueño fácil?

 

A partir de este interrogante, se han seleccionado obras de artistas que transitan temas como la naturaleza, el paisaje, el tiempo, la contemplación, el universo… Y se han dividido en dos momentos: Parar la fresca y Estar a la lluna, dos capítulos de una misma exposición con artistas como Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre otros. Así mismo, se realizarán acciones específicas de algunos de los artistas vinculados al Empordà.

 

En palabras de Pla, “la bóveda celeste invita, según dicen, a pensar. Es cierto. Pero, ¿a pensar en qué?” Concluye el célebre ampurdanés que “las personas que poseen sentido del ridículo piensan, ante el firmamento, que no saben nada de nada”.

  

_____

[ENG]

 

We’re delighted to present a joint project by Bombon, Galeria Joan Prats and NoguerasBlanchard, from June to September, in Fonteta, a small village in the Emporda region.

 

 

The exhibition, conceived in two chapters (the first opening June 19th and the second August 7th) brings together artists from three different generations. The proposal begins with a concept from the Emporda Parar la fresca (to take in fresh air) described by Josep Pla in the book “Las Horas”. 

 

Parar la fresca, as Pla states, is the summer habit of taking a chair out into the street, or up onto a rooftop as the sun begins to fall and simply letting time pass. Parar la fresca has modest intentions, to ignore the heavens, to be blissfully unaware of what the sky offers us whilst sounds flow from the sunset and the summer heat. As Pla argues, there is nothing more pleasurable or kind than falling asleep in the fresh twilight. But what if one does not fall sleep easily? 

 

Taking this question as a point of departure, works have been selected by artists addressing topics such as nature, landscape, time, contemplation, and the universe. They have been divided into two moments: Parar la fresca and Estar a la lluna. Two chapters of the same exhibition with artists such as Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… amongst others. In addition, specific actions will be carried out by some of the artists linked to the Emporda.

 

In Pla’s words, “The vast sky dome, they say, invites us to think. That is true. But think about what?” The renowned Emporda author concludes that “people who have a sense of ridicule think, before the heavens, that they know nothing at all.”

 

Diàlegs intrusos. Tot és present.

13.11.2020 – 7.11.2021.

Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Comissariat: Sergi Aguilar i Àlex Mitrani.

 

La irrupció l’art de la segona avantguarda sorgit amb posterioritat a la Guerra Civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial, representa no només una ampliació lògica de la cronologia del museu sinó que també l’aparició d’una sèrie d’obres que, pel seu esperit de modernitat i la seva transgressió de categories culturals i formats tècnics tradicionals, posa en qüestió les maneres de mirar i la mateixa concepció d’obra d’art.

 

Artistes: José María Sicilia, Joan Hernández Pijuan, Joan Brossa, Eduardo Chillida, Juli González, Lucio Fontana, entre d’altres.

 

+ info

Centre Cultural-Llibreria Blanquerna, Madrid

Inauguración 14.11.2019 – 19.30h

14.11.2019 – 15.2.2020

 

Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) y Guillem Viladot (Agramunt, 1922-Barcelona, 1999) son dos de los máximos exponentes de la literatura y de la poesía experimental catalana de la segunda mitad del siglo XX. Heterodoxos y transgresores, son autores de una obra amplia y diversa que abre la poesía a otras disciplinas y que une y amplía la relación de la poesía con las artes visuales.

 

Expusieron juntos, por primera vez, en la célebre muestra Poesía concreta. Joan Brossa, Guillem Viladot, Josep Iglésias del Marquet, en la Petite Galerie de Lleida, en 1971. Viladot, autor de Poema de l’home (1973), junto con Iglésias del Marquet, creó en Agramunt el proyecto editorial singular e insólito de Lo Pardal de libros de poesía visual, donde Brossa también publicó su libro Maneres (1976). Pioneros de la poesía visual y objetual en Cataluña y España, su obra es un referente ineludible de la poesía experimental europea más radical.

 

A partir de la mirada crítica, lírica y lúdica de Brossa y Viladot con el lenguaje, la imagen, los objetos y los signos del alfabeto, esta exposición –retomando el título de un libro de Brossa, Alfabet desbaratat (1998)– presenta una selección de algunos de los poemas visuales, objetos y libros más destacados de los dos creadores.

 

+ info

Con ocasión del centenario del nacimiento de Joan Brossa, uno de los más activos integrantes del grupo vanguardista Dau al Set.

 

La exposición pone de manifiesto la excelente relación personal y artística entre Joan Miró, y Joan Brossa. Se conocieron a comienzos de la década de los 40. Su colaboración fue tan intensa como su amistad: Miró ilustra libros de Brossa y crea carteles para algunas de sus obras dramáticas. Joan Brossa realiza en 1941 sus primeros poemas visuales (a los que entonces llamaba “experimentales”), animado por Miró. En 1960 Brossa participó, invitado por Miró, en la exposición Poètes, peintres, sculpteurs de la Galeria Maeght de París. Simultáneamente inició su colaboración con el mismo Miró y Tàpies y, con el tiempo, también con artistas como Frederic Amat o Eduardo Chillida.

 

Su buena relación se manifiesta en numerosos libros, como ‘Oda a Joan Miró’ (1973) y ‘Tres Joans’ (1978) un libro homenaje a los tres Juanes: Miró, Brossa y Prats y que forman parte de la exposición.

 

Para Joan Brossa, “Miró era, es, verdaderamente, el pintor de los poetas”. Gran lector de poesía, Joan Miró se relaciona estrechamente con el mundo literario que le rodea, como lo atestigua su biblioteca personal, actualmente en la Fundación Miró. La relación de Miró con poetas como Foix, Salvador Espriu o Pere Gimferrer, le llevan a pintar poemas de manera plástica. Miró toma la revolución poética como un principio moral con el que poder escapar de la tradicional cultura humanística.

 

+ info