Tag Archives: Lleida

Lima, Perú, 1992. Vive y trabaja entre Londres y Madrid

 

 

Su obra se mueve entre la pintura, la instalación y la intervención pública. Sus investigaciones buscan un despliegue horizontal de observaciones críticas a partir de un extenso trabajo documental. Daniel de la Barra nos habla de la crisis de mirar la naturaleza, la representación del paisaje como proceso extractivo y los puntos de fricción que existen entre imagen, historia y modernidad. Su obra multidisciplinar nos da la oportunidad de indagar en los conflictos coloniales que han relegado a la naturaleza a un espacio subalterno de explotación y dominación y componer un ejercicio de contravisualidad que reflexiona, desde una perspectiva global, sobre la representación del paisaje como extractivo y ejercicio de poder.

Su obra se materializa en ejercicios antipaisajísticos a través de la violencia socioambiental, contra el neoextractivismo, a partir de un recorrido político e histórico, recordando las expediciones botánicas que reforzaban formas de mirar lo natural como un paisaje de conquista.

Durante 2022 fue artista residente en la Real Academia de España en Roma (Italia), además de presentar sus exposiciones individuales en la Galería Joan Prats (Barcelona) donde recibió el Premio Collezione Taurisano a la mejor exposición, Galería Ginsberg (Lima) y en el Museo Central de Lima como parte de la exposición de finalistas del XII Premio Nacional de Pintura. También ha expuesto individualmente este año en Frieze London y ha recibido la beca como nuevo artista residente de la Fundación Delfina (Londres) y la Beca de la Fundació Miró y Casa Velázquez en Madrid para 2023.

En 2021 desarrolló el proyecto “Esto no es un paisaje. Episodio II” en Homesession dentro de su programa Invited y recibió el Premio de Arte Joven de Cataluña (Sala d’Art Jove) por la publicación de su libro Real Expedición Botánica en colaboración con el Centro de Arte Contemporáneo Lo Pati (Amposta) y La Panera (Lleida) . También realizó una residencia en La Fabrique (Alianza Francesa en Lima, Perú). En 2020 fue seleccionado como artista residente en Homesession (Barcelona) donde desarrolló su proyecto “Esto no es un paisaje”. Expuso “Paisajes Deseados” en Arts Santa Mònica, “Consideraciones de la Ciudad Moderna” en La Bienal de Amposta (Lo Pati Centre d’Art) y su proyecto “Subversión: Habitar Ruinas” en El Born CCM (Barcelona). Realizó una residencia en el Piramidón Centre d’art Contemporani durante 2019 y realizó varios proyectos como “Buscando a Paititi”, Espai SubSòl, para el Barcelona Gallery Weekend, “Paisajes Deseados”, Escola de Estiu Walter Benjamin, Portbou o “Pateras Carnaval – Viajes de bienestar” para Luminaria 04, Madrid. En 2018 recibió una beca en The Nerdrum School (Suecia). También obtuvo la Beca de Investigación de La Escocesa (Barcelona) en 2018 y 2019, el Premio Art Jove 2019 (Sala d’Art Jove), exponiendo en la Sala d’Art Jove. Ese mismo año recibe el Premio Internacional IdeaBorn y queda finalista del Premio de Pintura Ricard Camí (C.C.Terrassa). En Perú, en los últimos años, ha sido finalista tanto del Premio Nacional de Arte Contemporáneo ICPNA como del Premio Nacional de Pintura (MUCEN), exponiendo en el Museo Central de Lima y la Galería Juan Pardo Hereen.

Alè, exposició de Jordi Alcaraz, a la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt / Petit Espai.

 

Inauguració: diumenge 25 d’abril, a les 12.30h

 

Exposició fins el 24 d’octubre de 2021

 

Comissari: Bernat Puigdollers

 

 

L’obra de Jordi Alcaraz té vida pròpia: neix, creix i respira per si mateixa. Totes les seves obres són fruit d’una força ignota que les empeny a ser com són. El misteri se’ns revela davant nostre de la mateixa manera que es fa present en el brot tendre d’un arbre, en un gir de vent o una gebrada. La tinta —contenidora de totes les coses imaginables— brolla incessantment i davalla com un magma obscur damunt el blanc. Les ombres s’eixamplen i es dilaten. Les línies dels dibuixos sobrevolen les estepes albes del paper.

 

Alcaraz ens endinsa al món de l’intangible. Fa visibles les presències que ja no hi són però encara romanen, les ombres que fugen per por de ser vistes, les coses que podrien ben ser i no seran mai. Les seves obres són fets, presències que viuen, i ningú sap per què. Tota la seva obra és sostinguda per un estrany equilibri, per una fragilitat misteriosa que ho omple tot.

 

 

+ info

Centre d’art La Panera, Lleida

4.11.2017 – 28.1.2018

 

Aquest any, i amb motiu de la celebració de la desena edició de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol, presentem una programació especial que s’expandeix més enllà de l’edifici de l’equipament mateix, fins a l’església de Sant Martí i el Dipòsit del Pla de l’Aigua, i que coincideix amb l’inici d’un procés de renovació del fons del Centre d’Art la Panera i de redefinició de l’esdeveniment, a cura d’una comissió formada pels crítics d’art Javier Hontoria, Oriol Fontdevila i Cèlia del Diego (directora de la Panera).

 

En aquest marc també es portaran a terme diverses accions, entre les quals destaquen un projecte participatiu i les jornades La Col·lecció Incompleta, coproduïdes amb el Museu d’Art Jaume Morera, que tenen l’objectiu de reunir experiències de col·leccionisme públic d’interès en relació amb els reptes de la contemporaneïtat.

 

Elena Alonso, Erick Beltrán, Mauro Cerqueira, CRU, Irene de Andrés, Anna Dot, Núria Güell, Bouchra Khalili, Ella Littwitz, Pol Merchan, Jordi Mitjà, Itziar Okariz i Aimar Pérez Galí.

 

+ info

 

Centre d’art La Panera, Lleida

Del 18 de maig al 15 d’octubre de 2017

 

A sense of wonder (un sentit de la meravella o la capacitat de meravellar-se) és una proposta expositiva que reuneix els treballs més recents de l’artista Carles Congost. Es tracta d’una coproducció entre el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i el Centre d’Art la Panera, Lleida.  

Són treballs que s’han vist molt poc a casa nostra (en algun cas, són inèdits) i venen avalats per diversos premis i distincions. Com és habitual en ell, no deixa de banda la desinhibició a l’hora de fer servir referents del món del pop o de la cultura de masses, ni el recurs cap a mitologies personals, ni molts d’altres aspectes que han caracteritzat la seva obra i, sovint, han fet difícil posar-lo dins una classificació a l’ús.  

A nivell temàtic hi ha dos grans eixos que vertebren aquests treballs: la música i la pràctica artística, però sempre com un recurs argumental per obrir portes cap a d’altres aspectes més universals tot evitant la literalitat i les veritats incontestables. En essència, aquesta proposta aprofundeix en la capacitat que tenen aquests treballs de sorprendre’ns, de confrontar-nos com a espectadors, de descobrir coses que no es creuen possibles en primera instància…En la capacitat de meravellar-se (A sense of wonder).  

Carles Congost té una sòlida trajectòria que inclou nombroses distincions com la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Botín (2014), el segon Premi de Videocreació impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i l’Arts Santa Mònica (2015), el Premi de Videoart de la Fundación BBVA (2015) i el Premi Ciutat de Palma (2016). El 2016 va participar en la biennal internacional Manifesta 11 a Zuric (Suïssa) amb l’obra Simply The best que va assolir un gran reconeixement. Aquesta exposició suposa la presentació al nostre país d’aquesta obra.

Comissari: David Santaeulària

 

+ info