Tag Archives: Perejaume

Prats Nogueras Blanchard presentaremos un stand (9C06) con obras de:

 

Mercedes Azpilicueta, Juliana Cerqueira Leite, Victoria Civera, Luis Gordillo, Lola Lasurt, Ana Mendieta, Muntadas, Ester Partegàs, Perejaume, Wilfredo Prieto, José María Sicilia, Nancy Spero, Antoni Tàpies, Ignacio Uriarte y Juan Uslé.

 

Descúbrelo

 

 

También tendremos un Solo Project de Josep Ponsatí (Banyoles, 1974) en un stand compartido con la galería Bombon (9A01).

 

Conócelo

 

 

6-10 marzo | IFEMA Madrid 

Caixaforum, Madrid

30.11.2023 – 31.03.2024

 

El germen de la exposición es una selección de obras de paisajes de la Colección de Arte Contemporáneo Fundación ”la Caixa”, cuya visión sobre el paisaje queda ampliada con préstamos procedentes de artistas y colecciones de distintas instituciones.

 

En la cultura europea, el paisaje empezó a valorarse como un género pictórico a partir del siglo XVII y alcanzó su máxima expresión en el siglo XIX, desde el Romanticismo hasta el Impresionismo. Actualmente, el paisaje natural ha vuelto a la palestra debido a las posibilidades de fabulación que permite la tecnología digital, así como por la inquietud que genera el deterioro de la naturaleza y la amenaza medioambiental del cambio climático. Si en un principio el paisaje permitió soñar con la idea de paraíso y dio forma a lugares desconocidos o remotos, hoy cobra de nuevo relevancia en el arte con la hibridación de imágenes y la posibilidad de crear nuevas ficciones.

 

El título, “Horizonte y límite”, quiere enfatizar la manera cómo percibimos el territorio. Ante la inmensidad del mundo, el ser humano solo puede aprenderlo encuadrando la mirada y representando lo que, en definitiva, es una ilusión. La muestra está dividida en secciones temáticas que abordan la ficción del paisaje, la percepción y la vivencia del paisaje, así como el impacto humano en la naturaleza.

 

+ info

Galeria Joan Prats, Barcelona

19.05.2023 11-20h, 20.05.2023 11-19h

 

Els col·leccionistes Marisa Cortell i José Ángel Sanz Esquide portaran a la Galeria Joan Prats quatre obres recentment afegides a la seva col·lecció. Les peces d’Esther Ferrer, Gilda Mantilla & Raimond Chaves, Jorge Satorre i Perejaume, conviuran durant dos dies amb l’exposició de Tadáskía, “rara ocellet”.

The Collector is Present és una nova cita en les galeries de Barcelona Gallery Weekend, una agenda especial fruit de la col·laboració entre col·leccionistes i galeristes.

+ info

 

Los coleccionistas Marisa Cortell y José Ángel Sanz Esquide traerán a la Galeria Joan Prats cuatro obras recientemente añadidas a su colección. Las piezas de Esther Ferrer, Gilda Mantilla & Raimond Chaves, Jorge Satorre y Perejaume, convivirán durante dos días con la exposición de Tadáskía, “rara ocellet”.

The Collector is Present es la nueva cita en las galerías de Barcelona Gallery Weekend, que durante un fin de semana ofrecerán una agenda especial fruto de la colaboración entre coleccionistas y galeristas.

+ info

 

 

The collectors José Ángel Sanz Esquide and Marisa Cortell will bring to Galeria Joan Prats four works recently added to their collection. The pieces by Esther Ferrer, Gilda Mantilla & Raimond Chaves, Jorge Satorre and Perejaume, will coexist for two days with the exhibition of Tadáskía, “rara ocellet”.

The Collector is Present is a new appointment in the galleries of Barcelona Gallery Weekend, which during a weekend will offer a special agenda as a result of the collaboration between collectors and gallery owners.

+ info

Art Brussels 2023

Art Brussels 2023 | Galeria Joan Prats,

Stand 5A 26 con NOGUERASBLANCHARD

 

Programa Rediscovery, una selección de obras de

JOAN BROSSA

PEREJAUME

 

Art Brussels preview:  ENG    FR

 

Visita la selección en Artsy

 

 

La propuesta de Joan Prats y Nogueras Blanchard para Art Brussels 2023 presenta un diálogo entre la obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919 – 1998) y Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957). En 1975, Perejaume quedó fascinado por el primer estudio monográfico de la obra poética de Brossa. El interés era mutuo, ya que Brossa estaba asombrado por la combinación entre surrealismo y romanticismo representada en las primeras obras de Perejaume. Siendo artistas de diferentes generaciones, Brossa y Perejaume cruzaron caminos en su peculiar enfoque de la poesía a través de objetos, gestos y representaciones visuales.

 

Para Art Brussels presentamos una selección de obras históricas –desde 1980 hasta 1990– un momento clave para ambos, Brossa y Perejaume. Durante este periodo, Brossa produjo principalmente los “poemas-objeto”; obras de arte en las que combina objetos del día a día que él descontextualiza de su función original para ampliar su naturaleza crítica. Así mismo, Perejaume pasó de “pintar pintura” a “despintar”. Como Brossa, Perejaume solía manipular sus materiales y símbolos de una forma que no siempre indica un punto de vista concreto, sino que más bien se aproxima al estado de la imagen a través de inversiones de significado.

 

Estas obras de Brossa y Perejaume quieren realzar la afinidad entre sus maneras de ver la poesía y la influencia. Para Perejaume, pintar es un ejercicio de ocultación, de tapar con una sucesión de capas. Metamorfosador atiende a esta lógica señalando el origen. Al cubrir el bastidor con un lienzo, Perejaume revela la expresión pictórica del trasfondo. La transformación potencial de los objetos y su ocultación también se reflejan en los poemas-objeto de Brossa. Eclipsi o Puzzle dejan de ser objetos para convertirse en artefactos poéticos que nacen como un juego irónico que genera desconcierto en el espectador. Así mismo, Projeccions, de Perejaume, y Sense paisatge, de Brossa, esconden, muestran y superponen puntos de vista, imágenes y objetos para rebelarse contra los estrictos significados.

 

Perejaume

Conversa amb Perejaume

 

Cicle Conferències d’Art contemporani a les col·leccions de l’Ateneu Barcelonès

 

16/03/2023 – 18:30h

 

Sala d’actes Oriol Bohigas, Ateneu de Barcelona

 

Entrada oberta

 

 

Perejaume és el protagonista d’aquesta darrera sessió del cicle de conferències sobre l’art contemporani a les col·leccions de l’Ateneu Barcelonès.

 

Perejaume inicia la seva trajectòria artística a mitjan dècada dels setanta. Parteix d’una personal forma d’expressió pictórica que s’ha vinculat al surrealisme. Tanmateix és el paisatge, com a fet que dóna continuïtat a la tradició de la cultura catalana, el que pot ser considerat l’eix central de la seva obra. L’any 2005 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals, concedit per la Generalitat de Catalunya. L’any 2006 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d’Espanya.

 

Amb la seva obra Pa d’or, ubicada al vestíbul de la segona planta, l’artista ha volgut plasmar la geometria del pa d’or mitjançant el blanc sobre un fons fosc, exigint a l’espectador una observació més atenta. Aquesta obra és un exemple de com algunes de les obres de Perejaume s’aproximen a la poesia visual de Joan Brossa.

 

A càrrec de Perejaume i Anna Maluquer, directora de la Fundació Palau.

 

 

Acte enregistrat i retransmès en directe aquí.

 

 

+ info

ARCOmadrid 2023

Galeria Joan Prats

Booth 9C06

 

 

Para nuestro stand en la feria de ARCOmadrid 2023 presentamos una selección de piezas de nuestros artistas, Erick Beltrán, Alfons Borrell, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Luis Gordillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Perejaume, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Caio Reisewitz, José María Sicilia, Juan Uslé.

 

 

Por primera vez presentaremos una obra de la artista brasileña Tadáskía.

 

 

Preview aquí

 

 

Lunes 14 y martes 15 de noviembre, 18 h
 

Actividad en Foto Colectania organizada en colaboración con Fundació Catalunya La Pedrera con motivo de la exposición “Los caminos de la abstracción, 1957-1978”.
 

 

En esta actividad, Perejaume -considerado uno de los artistas más reconocidos y polifacéticos de nuestro país- nos mostrará y comentará una selección de fotografías abstractas que forman parte de la Colección de la Fundación Foto Colectania  en relación con las obras de la exposición en La Pedrera.

 

Este encuentro, pensado en formato íntimo, será una oportunidad para ver de cerca fotografías originales a través de la mirada del Perejaume, quien hará una interpretación libre y creativa. Para la ocasión se mostrarán obras abstractas de Ton Sirera, Leopoldo Pomés, Helena Almeida, Francisco Gómez o Ramón Masats, entre otros, que saldrán  expresamente de la cámara de conservación de la Fundación.

 

 

Lugar: Fundación Foto Colectania (Passeig Picasso, 14. Barcelona)
Precio general: 10 €
Aforo de la actividad: 25 personas

 

+ info

the magic carpet

Documental: ‘La alfombra mágica. Voces para recordar a Joan de Muga’

 

La exposición ‘La alfombra mágica. Para Joan de Muga’ es un homenaje a Joan de Muga, fundador y director de la Galeria Joan Prats desde 1976, cuando se inauguró, y hasta el 2020. La exposición reunirá obra de artistas que han formado parte de la galería desde sus inicios hasta la actualidad, junto con fotografías, cartas, videos y documentación, para explicar la historia de la galería y también la de Polígrafa y otros proyectos de Joan de Muga como la Fundació Espai Poblenou.

 

Mostraremos obras de Juan Araujo, Francis Bacon, Alfons Borrell, Joan Brossa, Cabrita, Alexander Calder, Anthony Caro, Chillida, Christo & Jeanne-Claude, Victoria Civera, Hannah Collins, Helen Frankenthaler, Luis Gordillo, Guinovart, Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Louise Lawler, Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Muntadas, Pablo Palazuelo, Perejaume, Joan Ponç, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, George Segal, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Sue Williams

 

El título de la exposición se inspira en un dibujo que Joan Ponç dedicó a Joan de Muga, en el cual lo retrataba sobre una alfombra voladora. Esta imagen remite a su carácter emprendedor y soñador, su pasión por viajar y para imaginar nuevos proyectos.

 

La exposición la estamos organizando con la complicidad de Carles Guerra, quien escribirá el texto de la publicación que editaremos posteriormente.

Horizonte y Límite

Caixaforum Valencia

22.06.2022 – 08.01.2023

 

La exposición explora cómo la creación del paisaje ha modelado nuestra percepción de la naturaleza en los últimos siglos.

 

Se compone de obras de la Colección de Arte Contemporáneo de la Fundación ”la Caixa” que se relacionan con pinturas del pasado histórico y creaciones contemporáneas procedentes de colecciones de distintas instituciones.

 

Se podrán ver obras de Tacita Dean, Gustave Courbet, Joan Miró, Ramon Casas, Ugo Rondinone, Sophie Ristelhueber, Bleda & Rosa, Cristina Lucas, Victoria Civera, Perejaume y Edward Burtynsky, entre muchos otros.

 

+ info

Revelaciones sobre una esfera informe

Revelaciones sobre una esfera informe

Fonteta, 17 Junio – 28 Agosto, 2022

 

Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen, Ángela de la Cruz, Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats

 

 

Estamos encantados de presentar de nuevo el proyecto colaborativo de Bombon, Joan Prats y NoguerasBlanchard. La propuesta para esta temporada reúne de nuevo a artistas de las tres galerías y de diferentes generaciones en un formato expositivo que se articulará alrededor del concepto de cadáver exquisito, contando con un texto de Eduard Escoffet escrito para la ocasión.

 

Partiendo de este acto de intercambio colectivo, durante el verano de 2022, los artistas invitados en el espacio, el primero de ellos Pere Noguera, serán los encargados de seleccionar a los siguientes, y así consecutivamente, hasta cerrar un ciclo de propuestas expositivas formadas por obras que abarcan distintas generaciones e imaginario.

 

 

Texto Eduard Escoffet

 

 

Capítulo 1: inauguración sábado 25 de junio
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)

 

Capítulo 2: inauguración sábado 16 de juliol
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)

 

Capítulo 3: inauguración sábado 6 de agosto
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Rasmus Nilausen, Angela de la Cruz, Lola Lasurt (Sala 2)

 

Capítulo 4: inauguración jueves 18 de agosto
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)

 

 

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Junio: Viernes a domingo, 17 – 21h
Jul y Ago: Lunes a domingo, 17 – 21h

 

 

 

Revelaciones sobre una esfera informe

Revelacions sobre una esfera informe.

Fonteta, 17 Juny – 28 Agost, 2022

 

Estem contents de tornar a presentar el projecte col·laboratiu de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta (Empordà). La proposta per a aquesta temporada reuneix de nou artistes de les tres galeries i de diferents generacions en un format expositiu que s’articula talment es tractés d’un cadàver exquisit. El poeta Eduard Escoffet ha escrit un text de presentació d’aquest projecte.

 

Partint d’aquest mateix acte d’intercanvi col·lectiu, durant l’estiu de 2022, els artistes convidats en l’espai, el primer dels quals és el Bisbalenc Pere Noguera, seran els encarregats de seleccionar als següents, i així consecutivament, fins a tancar un cicle de propostes expositives formades per obres que abasten diferents generacions i imaginaris.

 

 

Text Eduard Escoffet

 

 

Capítol 1: inauguració dissabte 25 de juny
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)

 

Capítol 2: inauguració dissabte 16 de juliol
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)

 

Capítol 3: inauguració dissabte 6 d’agost
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Rasmus Nilausen, Angela de la Cruz, Lola Lasurt (Sala 2)

 

Capítol 4: inauguració dissabte 18 d’agost
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)

 

 

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Juny: Divendres a diumenge de 17 – 21h
Jul i Ago: Dilluns a diumenge 17 – 21h

 

L'Escrita

IX Lliçons Haas: L’Escrita, una lliçó de Perejaume 

 

Divendres 10 de juny del 2022, 12:30h
Lloc: Dipòsit de les Aigües (UPF – Campus de la Ciutadella), accés pel Jardí de les Aigües (C/ Ramon Turró, 2 08005 Barcelona)

 

 

Perejaume dedica al Dipòsit de les Aigües de la UPF un text sobre el riu Escrita, on aigua i lletra es pensen plegades, en una nova edició del col·loqui acadèmic-artístic que reuneix periòdicament artistes, investigadors i públic interessat en les arts, la literatura, la religió i els moviments culturals contemporanis.

 

El divendres 10 de juny del 2022, la novena edició de les Lliçons Haas consistirà en un acte celebrat al Dipòsit de les Aigües, biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra al campus de la Ciutadella. L’artista Perejaume pronunciarà la lliçó L’Escrita, acompanyat per Sílvia Bel, Arnau Obiols, Neus Borrell i Sergi Castellà, i oferirà a la cèlebre biblioteca e la UPF, antiga torre d’aigües modernista, un text creat específicament per a l’ocasió, en què aigua i lletra, riu i escriptura, es pensen plegades.

 

+ info

Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat.

 

CCCB, Barcelona.

 

8 abril — 28 agost 2022

 

Comissariat: Joana Masó, Carles Guerra

 

8 abril, 19h. Debat: “Tosquelles: pensar amb els peus”. Els artistes Angela Melitopoulos i Perejaume, acompanyats de l’editora Sandra Alvarez de Toledo, segueixen la petja de Francesc Tosquelles avui en una conversa moderada pel co-comissari de l’exposició, Carles Guerra.

 

 

 

L’exposició proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural. Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.

 

«Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» posa en valor la figura, l’obra i l’entorn polític i artístic d’un psiquiatre que va revolucionar les pràctiques mèdiques del seu temps i que va transmetre un llegat cultural innovador i sorprenent, desconegut per la majoria. Francesc Tosquelles es va proposar abordar l’arrel social de la malaltia mental i transformar la institució psiquiàtrica.

 

Paul Éluard, Gérard Vulliamy, Tristan Tzara, Joan Miró, Antonin Artaud, Henri Michaux, Brassaï o Léon Schwarz-Abrys són alguns dels artistes amb presència a l’exposició, que també compta amb obres contemporànies i de nova creació, com una pel·lícula de Mireia Sallarès i instal·lacions interactives i peces d’Alejandra Riera, Roger Bernat, Angela Melitopoulos, Maurizio Lazzarato i Perejaume.

 

El projecte és fruit d’un procés d’investigació desenvolupat pel crític d’art, docent i investigador Carles Guerra i de la recerca liderada per la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona Joana Masó, que ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021.

 

L’exposició es presenta en versions adaptades a Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie, Tolosa (fins el 6 de març de 2022); al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona (8 d’abril – 28 d’agost de 2022); al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – finals de març del 2023); i a l’American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023).

 

 

 

+ info
 

Séchage | Femer

 

Dimarts 29 Març, 19:30h. Amb la presència de Perejaume.

Sala Laya, Filmoteca de Catalunya.

 

 

ÉRIK BULLOT I PEREJAUME, 1997 ; ANA PFAFF I JAUME COSCOLLAR, 2022

 

 

L’any 1998, Perejaume surt de l’estudi amb una pasta de colors tendres entre les mans. Segueix el camí de l’aigua, del Montnegre fins a Sant Pol de Mar. La pintura s’asseca.

 

L’any 2021, Perejaume lloga un camió i trasllada 13 tones de fem. Va des de Sant Pere de Vilamajor fins a les Cinc Sènies. Hi daura un femer.

 

Pintura i fem, tinta i or. Quines imatges s’hi fan, de camí entre les coses? 

 

 

La sessió de cloenda de l’exposició Donar cabuda presentarà els curtmetratges Séchage (Érik Bullot i Perejaume, 1997) i Femer (Ana Pfaff i Jaume Coscollar, 2022).

 

En acabat de les projeccions, s’obrirà un diàleg amb l’artista. 

 

 

Séchage. Érik Bullot i Perejaume (1998, 10’). 16mm

 

Femer. Ana Pfaff i Jaume Coscollar (2022, 19’). Arxiu digital

 

 

Activitat del cicle especial, en relació a l’exposició ‘Donar Cabuda’

 

 

+ info

ARCOmadrid 2022

Galeria Joan Prats

Stand 9C06 y stand 7B19, nº1 (ARCO 40+1)

 

 

 

Para nuestro stand en la feria de ARCOmadrid 2022 presentamos una selección de piezas de nuestros artistas, con un protagonismo de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell y Juan Uslé- y otras situadas en el límite del lenguaje pictórico -José María Sicilia, Fernando Prats-, o que reflexionan sobre el género, como Perejaume. Dialogando con estas obras, ocupará un lugar especial una pieza de Muntadas con una visión más conceptual en torno a la pintura.

 

También presentamos por primera vez obras de Alicia Framis, iniciando nuestra colaboración con la artista.

 

La Galeria Joan Prats ha sido seleccionada para el programa especial 40+1, sección comisariada por María Inés Rodríguez, Francesco Stocchi y Sergio Rubira que celebra el 40 aniversario de la feria. Presentaremos en esta sección obras emblemáticas de tres artistas que han sido muy importantes para la historia de nuestra galería, como son Hernández Pijuan, Ràfols Casamada y Perejaume.

 

VER PREVIEW

Petita exploració en tres actes dels colors com a agents actuants, substancials, amb ganes de posar-se a viure on sigui i d’avivar-se entre ells.

 

 

Dimarts 15 Febrer, 19:30h. Amb la presència de Perejaume.

Sala Laya, Filmoteca de Catalunya.

 

 

 

La petita exploració anirà a càrrec de Perejaume i es projectaran les seves obres El pessebrisme dels monocroms (El Blanc, el Ros i el Negre a la Roca. Montroig del Camp), 1993, Gustave Courbet, 2000 (10’) i Pintura. Moviments de teló i de cortines de color al Teatre Complet de Joan Brossa, 2011 (25’).

 

 

 

Activitat del cicle especial, en relació a l’exposició ‘Donar Cabuda’

 

 

+ info

‘Maniobra’, de Perejaume, es projecta dimarts, 25 de gener, a la Filmoteca de Catalunya, a les 19.30 h. (Sala Laya)

 

Presentació i col·loqui a càrrec de Perejaume, Victoria Cirlot i Pepe Serra (director MNAC).

 

 

Maniobra (Perejaume, 2014) 79’. VOSE.

 

 

Visita guiada per l’exposició Maniobra de Perejaume a càrrec de l’autor en què es planteja una narració d’obres i documents que procura ressituar una certa avantguarda arcaïtzant que es dona a Catalunya com a resultat d’una tensió entre l’acadèmia moderna i el substrat d’una territorialitat barroca: fèrtil, callada i resistent.

 

 

Activitat del cicle especial, en relació a l’exposició ‘Donar Cabuda’

 

 

+ info

Filmoteca de Catalunya, Barcelona

17/11/2021 – 30/03/2022

 

Horaris De dimarts a divendres, de 10h a 14h i de 16h a 20.30h Dissabte i diumenge, de 16h a 20.30h. 

 

Adquireix aquí la teva entrada GRATUÏTA

Aforament limitat                

 

Enmig del Raval és ben fàcil de veure l’espai actual de la Filmoteca com un sot de projeccions. Així mateix, en l’activitat de la institució, les funcions de conservació, arxiu, receptacle i niuada d’imatges hi són ben presents. Totes dues coses ens han convidat a mostrar aquest pla fix d’un projector que, encarat a un sot enmig d’un camp, s’estarà quatre mesos fent per manera de restituir algunes imatges al món.       

 

No sé pas fins a quin punt, amb aquesta proposta de restitució, plantació i repòs, podem donar una mica de cabuda, tot alliberant el corresponent racó de món de la seva saturació. És ben fàcil que l’operació quedi convertida, al capdavall, en una imatge afegida més. Però!       

 

Fa anys que predico aquest gest de tornar les obres al món, sota el propòsit que creació i dissolució convisquin més entrellaçades. Com més fèrtilment entrellaçades, millor. I no cal dir que la fertilitat es dona en la mesura que, més o menys lentament,  qualsevol creació es deixa reabsorbir en el medi. Les relacions entre fertilitat i conservació serien ben complexes de resseguir, però és evident que a l’hora d’intervenir en un espai com l’actual, que es mostra com més va més atapeït d’imatgeria, l’alternativa entre fer lloc i fer nosa resulta cada vegada més clara i decisiva.          

 

En una terra rica del seu esperit, qualsevol lloc estotja lloc i en treu a voler per poc que s’hi faci vida. En canvi, en una terra d’emmagatzematge i prou, arriba un punt que no hi ha lloc valent, ni on criar-ne de nou.     

 

Així com hi ha el cinema mut, amb tota l’agitació d’imatges que va comportar fa més d’un segle, no sé si no podríem parlar d’un cinema cec per anomenar la sotapervivència d’imatjaments que no s’han volgut formar encara: cabuda d’imatges just amb la mínima presència d’imatge per copsar el fons de cabuda. Meravella de pensar en l’absència de forma com un estat previ a la presència de forma i no pas com una privació de forma. Meravella de pensar en la llum encara sense néixer d’un cinema que no es pot imaginar perquè les seves imatges prefereixen de viure colgades, atrapades en la magnitud general, encriptades, negres dins la terra negra.           

 

Tornem al gest de l’acció. Olor mig d’herba brunzida, mig d’herba esclafada pel pes de la llum. Ara la projecció cinematogràfica nocturna sobre terrossos i gleves planteja un altre ordre de qüestions: ¿La il·lusió d’espai del cinema pot regenerar un camp? ¿Podem concebre unes tiges d’herba com unes imatges botànicament renascudes? ¿Pot sorgir, posem per cas, un bri de fenàs d’una escena actuada? ¿D’una terra regada d’imatges n’ha crescut mai cap tija viva?  

 

Perejaume                            

 

+ info

Fundació Joan Miró, Barcelona

15/10/2021 — 06/03/2022

Comissariat: David Bestué, amb la col·laboració de Martina Millà

 

 

El sentit de l’escultura ofereix un recorregut per la pràctica escultòrica moderna i contemporània des d’una perspectiva asincrònica i heterogènia que inclou també obres antigues i objectes sense autoria. La mostra parteix de l’ambició de l’escultura del segle xx d’anar més enllà de la representació i la generació d’imatges i també vol explicar la gran transformació d’aquesta disciplina al llarg del segle xxi, amb l’aplicació de noves tècniques i l’aparició de nous imaginaris i sensibilitats.

 

L’exposició il·lustra com l’escultura ha sostingut un tens diàleg amb la realitat, amb la plasmació d’objectes, cossos i relats al llarg de la seva història, i com encara manté nexes amb les primeres expressions de la pulsió escultòrica. Així, el centenar d’obres seleccionades per David Bestué es presenten en set àmbits i aborden qüestions com la còpia i representació de la realitat, l’experimentació amb materials, l’exploració de les propietats físiques en l’escultura, la relació entre objecte i subjecte, la relació de l’escultura amb el temps, o la representació de la figura humana i l’expressió d’emocions complexes com ara el desig sexual.

 

La mostra arrenca a l’època premoderna, però se centra sobretot en el període entre principis del segle xx i l’actualitat, amb artistes com Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Perejaume, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d’altres.

 

El títol de la exposició neix dels escrits del poeta i lingüista peruà Mario Montalbetti en què defensa el «sentit» de manera literal, com un concepte més proper a la manifestació d’una direcció que no pas a la fixació d’un significat.

 

 

+ info

 

La Déconniatrie. Art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles.

Les Abattoirs, Toulouse

14.10.2021 – 06.03.2022

 

Basant-se en la trajectòria de Francesc Tosquelles, que fa de fil conductor, l’exposició analitza la relació entre art, l’exili, la psiquiatria i la noció de creació en el context d’exclusió, reclusió o hospitalització. Es tracta, doncs, de combinar una història de l’art modern amb una història de l’art brut i l’art contemporani, així com la de la psiquiatria i el decolonialisme.

 

Els antics escorxadors de Tolosa, el Abattoirs, donen la benvinguda a la primera etapa d’aquest projecte internacional, que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani. Després circularà el 2022 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​al Museu d’Art Modern de Tarragona i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el 2023 a l’ American Folk Art Museum de Nova York, tots ells coproductors del projecte.

 

L’exposició “La Déconniatrie” és reconeguda com a projecte d’interès nacional pel Ministeri de Cultura francès i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Llull i d’Acción Cultural Española. La Col·lecció de l’Art Brut de Lausana (Suïssa) i l’IMEC també la recolzen mitjançant préstecs d’obres.

 

Comissaris: Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra i comissari independent, Joana Masó, professora de literatura francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures; Julien Michel, investigador dels Abattoirs; Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora dels Abattoirs.

 

Artistes i autors que participen al projecte: Karel Appel, Benjamin Arneval, Antonin Artaud, Paul Balvet, Raphaël Barontini, Georges Bataille, Roger Bernat, Albert Belloc, Jeanne Bonnafé, Lucien Bonnafé, Mohamed Bourouissa, Brassaï, Georges Canguilhem, Giuseppe Capone, Georgette Chadourne, Jean Combier, Auguste Chauvin, Frédéric Delanglade, Fernand Deligny, Eugène Deslaw, Jean Dubuffet, Maxime Dubuisson, Éric Duvivier, Paul Éluard, Frantz Fanon, Jean Fautrier, Gaston Ferdière, Celestino Ferrando Marti, Auguste Forestier, Michel Foucault, Galo, Joséphine Guattari, Aimable Jayet, Allan King, Yayoi Kusama, Maurizio Lazzarato, Léon Marguerit, Agnes Martin, Agnès Masson, Jacques Matarasso, Angela Melitopoulos, Jean-Baptiste Metge, Henri Michaux, Myriam Mihindou, Margaret Miller, Joan Miró, Roméo Mivekannin, François Pain, Alejandro Parriego, Jean Paulhan, Perejaume, Josep Ponti Musté, Hans Prinzhorn, Marcel Réja, Alejandra Riera, José Roa, Mario Ruspoli, Enrique Sales, Salvadore Sales, Francisco Saura, Léon Schwarz-Abrys, Marguerite Sirvins, Nancy Spero, François Tosquelles, Hélène Tosquelles, Tristan Tzara, Romain Vigouroux, Gérard Vulliamy…

 

 

+ info

 

D’un or que crema. Una intervenció de Perejaume al Museu de Solsona.

 

Inauguració: 2 de setembre de 2021, a les 7 de la tarda, dins els actes de Festa Major.

 

 

Amb la intervenció D’un or que crema, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona segueix trenant la commemoració dels 125 anys d’història de la institució.

 

 

Perejaume ofereix una mostra que vol evocar els vincles entre els mons mineral, botànic i humà. Les sales del Renaixement i el barroc es converteixen, d’aquesta manera, en un bosc de fustes, carns i pedres que percebem com a “materials que no paren d’imatjar-se entre ells, de succeir-se i de brotar com si acomplissin un cicle mimètic”.

 

 

“La intervenció proposada no és que s’ajusti a l’espai i als objectes, sinó que compta amb l’espai i els objectes per dir-nos alguna cosa”. Alguna cosa relacionada amb la indistinció de la forma i la substància, o, més aviat amb la confusió volguda d’aquests dos elements. Ens parla de la teatralitat barroca, de com la pedra és fusta i la fusta és pedra. Una metamorfosi personificada per quatre troncs d’arbre a qui el ballarí Cesc Gelabert inocula un alè de vida.

 

 

Perejaume ens convida a deixar-nos perdre per aquest bosc de rocs o aquesta pedrera de troncs, a plantejar-nos on s’acaba l’arbre i on comença el retaule, si és que realment algun dels dos deixa mai de figurar en l’altre. Un exercici poètic i museogràfic que, amb tot, ens brinda una oportunitat excepcional per reflexionar entorn de la naturalesa de l’art barroc i la nostra.

 

 

La mostra ha estat comissariada per Jaume Coscollar i es pot visitar del 2 de setembre fins al 28 de febrer de 2022.

 

 

+ info

 

Estar a la lluna

FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard

Capítol II: Estar a la lluna 

 

Inauguración: 7 de agosto, 12-21h.

Exposición hasta el 26 de septiembre

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Agosto: lunes a domingo, 17-21h

Septiembre: viernes a domingo, 17-21h

Otros horarios con cita previa en el teléfono  (+34) 644 524 969

 

 

Presentamos el segundo capítulo del proyecto conjunto de Bombon, Galeria Joan Prats y NoguerasBlanchard en Fonteta, un pequeño pueblo del Empordà.

 

La exposición, concebida en dos capítulos (el primero se inaugurará el 19 de junio y el segundo el 7 de agosto) reúne artistas de las tres galerías y de diferentes generaciones, en una propuesta que parte del concepto ampurdanés Parar la Fresca (Tomar el fresco), descrito por Josep Pla en el libro “Las Horas”.

 

 

Texto de Gabriel Ventura

 

 

“Quizás porque durante tantos siglos ha sido inalcanzable, ha despertado los sueños más fantásticos, los más pasionales y recónditos. Su encanto siempre estará de parte de la noche, de lo oculto y la intuición, de la clandestinidad y el exceso. La luna, que dilata y empequeñece los ojos de los gatos, que hace subir y bajar mareas, que infla y desinfla las ranas, nos sigue fascinando con el mismo fervor de los primeros tiempos, aunque ya la hemos pisado tímidamente y algunos emprendedores iluminados planean construir hoteles con vistas galácticas. Pero no nos engañemos: las ansias colonizadoras de Jeff Bezos y la compañía no conseguirán acercar o hacer más comprensible el misterio de la Liebre Blanca o la Mujer Araña.

 

Eternamente distante, la luna ha sido adorada por brujas y vampiros, por poetas y adivinos. Por más que la ciencia intente conquistarla, su luz mercurial nos proyecta al mismo tiempo hacia remotos y futuros inescrutables, y nos invita a reflexionar sobre las sombras y los mitos de la condición humana. A lo largo de la historia la hemos vinculado a la fertilidad y al inconsciente, a la muerte y la resurrección, a la repetición de los ciclos de la vida. Las primeras anotaciones inscritas sobre artefactos y utensilios, en la era del Paleolítico, consisten en registros lunares. De hecho, es muy probable que antes de la aparición de la agricultura las sociedades se organizasen de acuerdo con un ciclo temporal lunar, tal y como han demostrado las investigaciones de Alexander Marshack en The Roots of Civilization.

 

A diferencia del sol, el astro omnipotente y constante, la luna pasa por fases, crece y decrece, mengua, se encorva, se transforma. Por esta razón hemos tendido a representar lo inmutable con el sol (Dios) y aquello cambiante y material con la luna (recordamos el reino sublunar y mortal de Platón, el territorio de la duda y las sombras). Inevitablemente, durante milenios, la especie humana ha encontrado su correlato en el drama de la luna: nacer, crecer, reproducirse (la barriga de la luna llena), morir. Si la sintaxis solar divide y jerarquiza – W.B. Yeats acusaba al sol de ofrecer verdades «complejas y artificiosas»– la sintaxis lunar mezcla y confunde las formas, es evasiva, emocional, fluida. Simbólicamente, la luna evoca el mundo imaginativo, contingente y ambiguo de la existencia, en contraste con los absolutos solares del mundo ideal del ser. Imposible mirar el sol de cara, imposible dialogar con su presencia deslumbrante. La luna, en cambio, enciende los caminos desde el margen del cielo y, en palabras de Lorca, nos muestra sin vergüenza sus «cien caras idénticas». La ilusión, el delirio, la quimera, la locura, el caos, la dispersión («estar en la luna»): los atributos de la reina de la noche sugieren la transgresión de las normas diurnas.

 

Lilas y azules eléctricos, amarillos llamativos y rojos rabiosos, verdes fluorescentes que brotan de la oscura como un grito que se clava en la conciencia. Los colores de la noche afilan los nervios y el ojo, nos vuelven desconfiados, sentimos el latido intermitente del peligro.

 

Un temblor nos recorre la espalda: ¿es real, eso que hemos visto? ¿Podemos creer en las imágenes y las palabras que aparecen bajo la luz fría de Selene? Quizás, en el fondo, estar en la luna es una de las formas más fecundas y perplejas de estar en la Tierra, de no dar nada por seguro, de continuar sospechando y levantando la mirada hacia los secretos insondables del universo.”

 

Gabriel Ventura

 

 

* Capítol I: Parar la fresca

FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard

Capítol I: Parar la fresca 

 

Inauguración: 18-19 de junio. Exposición hasta el 3 de agosto

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Junio y septiembre: viernes a domingo, 17-21h

Julio y agosto: lunes a domingo, 17-21h

Otros horarios con cita previa en el teléfono  (+34) 644 524 969

 

Texto de Gabriel Ventura

 

Presentamos un proyecto conjunto de Bombon, Galeria Joan Prats y NoguerasBlanchard. Siguiendo la tendencia de otros proyectos colaborativos en los que algunas galerías se unen para abrir espacios temporales deslocalizados, apartados de las grandes ciudades y de sus galerías de origen, las tres galerías se alían, de junio a septiembre, para presentar una exposición en Fonteta, un pequeño pueblo del Empordà.

 

La exposición, concebida en dos capítulos (el primero se inaugurará el 19 de junio y el segundo el 7 de agosto) reúne artistas de las tres galerías y de diferentes generaciones, en una propuesta que parte del concepto ampurdanés Parar la Fresca (Tomar el fresco), descrito por Josep Pla en el libro “Las Horas”.

 

Parar la fresca, como dice Pla, es la costumbre estival de sacar la silla a la calle o a la azotea cuando el sol empieza a caer y, así, pasar el rato. Parar la fresca tiene pretensiones modestas, básicamente echar una cabezada bajo el firmamento, ignorando la maravilla que el cielo nos ofrece, los sonidos que emanan del atardecer, del calor estival. Según argumenta Pla, no hay nada más placentero ni amable que dormirse tomando el fresco crepuscular. Pero, ¿y qué sucede si uno no tiene el sueño fácil?

 

A partir de este interrogante, se han seleccionado obras de artistas que transitan temas como la naturaleza, el paisaje, el tiempo, la contemplación, el universo … Y se han dividido en dos momentos: Parar la fresca y Estar a la lluna, dos capítulos de una misma exposición con artistas como Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Alicia Kopf, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Marine Hugonnier, Josep Maynou, Aldo Urbano, Chema Madoz, Bernat Daviu, Mari Eastman, Hannah Collins, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre otros. Así mismo, se realizarán acciones específicas de algunos de los artistas vinculados al Empordà.

 

En palabras de Pla, “la bóveda celeste invita, según dicen, a pensar. Es cierto. Pero, ¿a pensar en qué?” Concluye el célebre ampurdanés que “las personas que poseen sentido del ridículo piensan, ante el firmamento, que no saben nada de nada”.

 

 

* Capítol II: Estar a la lluna 

Perejaume | Guardar a fora

 

El nou projecte impulsat conjuntament per M|A|C Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar, l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella i l’Ajuntament de El Masnou, que permetrà visibilitzar el Maresme com a comarca altament vinculada a la contemporaneïtat artística i la difusió dels seus creadors.

 

Aquest projecte s’idea pensant en un únic artista, Perejaume, qui ha desenvolupat diferents propostes en format d’instal·lacions, una a cada població, basades en accions artístiques sota un mateix eix comú. En essència, amb Guardar a fora, plantegem de dilatar, recórrer i perdre aquesta comarca tan llargaruda, a partir de set o vuit obres, disposades tot al llarg, amb una certa escala de presència i de discurs.

 

 

OBRES I LLOCS

 

Daurar un femer amb pa d’or. Confitar bé el fem perquè el pa d’or s’hi agafi.

 

M|A|C Mataró Art Contemporani

 

04.06.21 | 19 h | Les Cinc Sénies (cruïlla Camí del Mig i Camí de Can Redéu)

Obertura de Guardar a fora

 

Femer des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol. Les Cinc Sénies 

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.

Reserves a entradesculturamataro.cat

 

12.06.21 | 21 h | La Presó (Muralla de la Presó, 2)
Projecció de la dauradura. Reserves a entradesculturamataro.cat

 

 

www.mataroartcontemporani.cat

 

 

__

 

 

Regar el mar. Fer-ho: instal·lar una vintena de grans aspersors equidistants sobre una extensió marina no massa fonda per permetre que els aparells d’aspersió puguin pujar del fons i projectar així un bon cabal d’aigua rodant.

 

El Masnou Arts Visuals

 

Regar el mar del 05.06.21 al 17.06.21

Cinema La Calàndria (c. del Doctor Agell, 7). Dt a ds: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a  cultura@elmasnou.cat

 

06.06.21 | 13 h | Cinema La Calàndria

Foradir. Joan Puigdefàbregas, Jaume Coscollar i Perejaume
Gratuït. Reserves a www.quedat.cat

 

 

www.elmasnou.cat/temes/cultura/les-arts-visuals

 

 

__

 

 

El mar a peu. Exercici fet a la sorra de la platja per augmentar de mida els clots de les petjades, de manera que tinguin la grandària dels pètals o ditades de la superfície de l’aigua.
Gran sonall. Articulació sonora del relleu concret per on es passa, a través de l’exercici de caminar arrossegant sis grans picarols a cada peu.

 

Can Manyé. Alella

 

El mar a peu | Picarols del 05.06.21 al 25.07.21
dc a dv: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a canmanye@alella.cat

 

22.06.21 | 19 h | Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella (c. de Santa Teresa, 9)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a alella.koobin.cat

 

 

https://alella.cat/canmanye

 

 

__

 

 

Omplir una sala de dibuixos plens de sols i més sols que remeten a la molt maresmenca obsessió de veure’ls succeir-se sobre el mar de l’aurora que els encén. “La mar, d’on ix la vida, / d’on vénen els matins”, diu Josep Carner.
Filmació de l’autor assegut al trencall del mar, encenent, un a un, tota una capsa de mistos i apagant-los a l’aigua. “Sa mar! Mal foc que l’assecu!”, diu Joaquim Ruyra per boca de l’avi Guixer.

 

Fundació Palau. Caldes d’Estrac

 

Matinal del 05.06.21 al 17.10.21
fins al 30.06 | dm a dg: 10.30 a 14 h; dj a ds: 17 a 19 h
des del 01.07 | dm a dg: 11 a 14 h; dm a ds: 17 a 20 h

 

05.06.21 | 12 h | Fundació Palau (Riera, 54)
Paraules comarcals. Anna Maluquer, Jaume Coscollar i Perejaume

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a fundaciopalau@fundaciopalau.cat

 

 

www.fundaciopalau.cat

 

 

__

 

 

Maresme. Espelagrinar el tronc d’un suro del Montbrugós i ajustar l’escorça a mig tronc de la palmera indiana del Pla de can Sauleda. Que és com aplegar en un mateix punt Sant Pol i Sant Iscle o, encara millor, la mar alta i la Vallalta.

 

Amics de les Arts. Museu de Pintura de Sant Pol de Mar

 

Maresme des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol
Jardins del Pla de can Sauleda (c. d’Abat Deàs, 20, jardí particular)

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a info@museusantpol.cat

 

04.07.21 | 20 h | Centre Cultural i d’Esbarjo (c. Consolat del Mar, 65)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a www.entrapolis.com

 

 

https://museusantpol.cat

 

 

ARCO E-xhibitions. 

 

 

THE YEAR SLIPS ON THE CALENDAR

 

 

ERICK BELTRÁN, CABELLO/CARCELLER, VICTORIA CIVERA, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, JULIÃO SARMENTO, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

 

Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.

 

En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.

 

El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D

Chema Madoz. La naturaleza de las cosas y su eco en la colección.

 

Museo Patio Herreriano, Valladolid

 

Del 16 de enero al 2 de mayo de 2021

 

Exposición comisariada por Oliva María Rubio

 

 

La exposición de Chema Madoz que ahora acoge el Museo Patio Herreriano es una buena oportunidad para conocer el trabajo del artista madrileño y de situarlo en una suerte de genealogía. Se establece un diálogo con artistas de la colección del Museo, con los que comparte una sensibilidad semántica y estética. Así, a las fotografías de Madoz se suman las imágenes de los objetos deconstruidos y recompuestos de Ángel Ferrant o el material escultórico de Joan Brossa y Perejaume. Cobran especial significación en este contexto las fotografías de Ángel Ferrant que documentan los objetos que mostró en las Galerías Syras de Barcelona a principios de los años treinta y que más tarde, no contento con su resultado, destruyó. Estas fotografías delatan un interés por el comportamiento de elementos heterogéneos que se encuentra en una esfera próxima a la de Chema Madoz. No es menos conocida la relación del fotógrafo con Joan Brossa, a través de la tensión entre los objetos y las ideas que también cultiva, con similar aliento poético, Perejaume.

 

+ info

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume*

 

La primavera ha estado marcada por una transformación radical de nuestras maneras de desplazarnos, relacionarnos e intercambiar. De repente, todo ha cambiado. Nuestra percepción de las cosas cotidianas y también de las más relevantes se ha visto cuestionada. Lo que nos parecía esencial pasa a no serlo. Nos hemos percatado de la precariedad de la vida, hemos conocido la importancia de la solidaridad, de la familia, de nuestros seres queridos, de nuestro entorno. También la naturaleza y el medio ambiente han tomado un protagonismo que antes no tenían.

 

Delante de esto, nos hemos atrevido a pedir a los artistas de la galería que participen en esta exposición que ahora presentamos, con trabajos que han realizado durante este tiempo de aislamiento social. Son respuestas diversas a una misma pregunta, tienen en común el uso del papel como soporte, habitual para algunos –como Victoria Civera o Perejaume– e inédito para otros –como Hannah Collins o Annika Kahrs–.

 

La realización de estas obras ha podido convertirse en una vía de escape, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permiten al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores. Son, en gran parte de los casos, obras hechas en casa, con las herramientas de casa, testimonios de un momento único y, esperamos, irrepetible.

 

‘Piensa en el tamaño del universo, después lávate los dientes y ve a dormir’ toma el título de una obra de la artista Annika Kahrs. A partir del humor, nos invita a reflexionar sobre el equilibrio entre los niveles micro y macro y sobre la búsqueda de sentido y de identidad dentro del universo insondable del que formamos parte, reflexiones todas ellas que devienen fundamentales en el contexto actual.

 

El resultado de esta exposición ha sido una serie de obras diversas. En algunos casos, vemos que las temáticas que preocupaban a los artistas, antes de la pandemia, han mantenido su protagonismo o, incluso en otros, muestran fragmentos de su proceso de trabajo y están vinculados a proyectos futuros.

 

En otros casos, encontramos propuestas que hablan directamente del momento actual: reflexiones sobre las relaciones personales, la situación política, los mensajes de los medios de comunicación o los colectivos vulnerables como los niños y la gente mayor.

 

Por último, encontraríamos también un tercer grupo de trabajos que se centran en la observación del entorno más cercano y la naturaleza.

 

Para facilitaros más información e imágenes, contacten con galeria@galeriajoanprats.com

 

 

* “Escribo con ríos y colinas / sobre el papel de las llanuras” Perejaume

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

Exposures es una serie de exposiciones online que pretende reflexionar sobre temáticas relacionadas con el contexto actual y alrededor de la idea general de ‘El cuerpo y el/lo otro’.

Exposures #02La palabra

La segunda propuesta reúne prácticas conceptuales alrededor de la palabra y el lenguaje, herramientas básicas en nuestra relación con el mundo y con los otros. Las obras de Erick Beltrán, Joan Brossa, Pauline Bastard, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume, Teresa Solar y Anna Dot (artista invitada) proponen textos, frases, mensajes, enunciaciones, que se convierten en recursos de análisis de la realidad caracterizándose por su carácter crítico y transformador del sistema del arte y de la sociedad.

Los trabajos presentados reflexionan sobre la relación entre palabra e imagen y utilizan diversas estrategias lingüísticas. En el caso de la obra de Teresa Solar, juega con la estética de la fonética y los carteles de aprendizaje de idiomas. En otros casos se utiliza el lenguaje desde una dimensión sonora -como en la obra de Perejaume-, sígnica –Javier Peñafiel– o poética –Joan Brossa.

En la obra de Muntadas de 2018 se analizan los mecanismos de la comunicación, el lenguaje y la problemática relación entre la producción de conocimiento y el poder económico. También en el caso de Erick Beltrán, a través del lenguaje, disecciona el mundo para clasificarlo, categorizarlo, diferenciar cada uno de sus elementos para así intentar comprenderlo.

En una línea más narrativa, la obra de Pauline Bastard parte de objetos encontrados casualmente que le permiten encargar a desconocidos la escritura de ficciones creativas.

Por último, hemos querido introducir una acción que realizó Anna Dot en la Fundació Brossa en 2019, evidentemente por su conexión con Joan Brossa, pero también por la reflexión poética en torno a la construcción de las palabras.

Esta exposición se podrá ver hasta el 10 de junio.

Acceso a la exposición

ARCO Madrid

 

26/02/2020 – 01/03/2020

 

Booth 9C09

 

LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN

 

+ info

Perejaume i CaboSanRoque juguen al Palau de la Música.

 

Del 12 de desembre de 2019 al 19 de gener de 2020.
Foyer del Palau de la Música Catalana.

 

 

CaboSanRoque fa sonar l’obra de Perejaume Un nom, consistent en un rotlle de paper de 29 metres on hi ha encadenades les signatures d’un grup de cuidadors i usuaris de la Fundació Pere Mitjans.

 

Perejaume i CaboSanRoque van treballar desinteressadament, i l’obra, composta pels dos rotlles i l’àudio de la nova peça musical, va tirar endavant gràcies al suport de la Fundació Lluís Coromina, la seu barcelonina de la qual acollirà la peça després que l’exposició tanqui les portes del Palau de la Música.

 

“Un nom és una obra molt participada”, explica Perejaume.

 

+ info

Centre d’art Maristany, Sant Cugat del Vallès

13.12.2019 – 3.3.2020

Dissabte 8.2.2020 – 11 h. L’agrarietat. Perejaume en conversa amb Christian Alonso

 

A cura de Christian Alonso

 

Perejaume | Helen Torres | Eduardo Ruiz | Lara Almarcegui | Sitesize (Elvira Pujol Masip i Joan Vila Puig) | Martin Llavaneras | Alba Feito | Ramon Martí Alsina | Vicky Benítez | Kevin Buckland | Sergi Selvas

 

Polítiques del sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’habitar el lloc per part de diferents formes de vida. Habitar, ocupar, sojornar o raure, sempre implica una relació dels cossos amb la seva exterioritat, ja sigui humana o no humana, la qual transforma profundament les maneres de ser tant de l’un com de l’altre. Partint d’aquesta doble inflexió eticopolítica que comporta tot acte d’habitar, el projecte explora les complexes interrelacions de les subjectivitats en els seus entorns, com una ocasió per pensar les dinàmiques biopolítiques, geopolítiques, necropolítiques que determinen l’existència en totes les seves manifestacions, i al mateix temps, per explorar les condicions de possibilitat d’habitar altrament. Per mitjà de diferents pràctiques eticoestètiques, encarnades i situades, que entenen la crítica no com a negació sinó com a afirmació, la mostra es pregunta de quina manera l’art pot contribuir a imaginar una reinvenció de la vida, dels sistemes de valor i de les formes de coexistència, per poder fer front als reptes multifacètics que encarem en les primeres dècades del segle XXI.

 

+ info

CAT

En el marc de FIAC, Cinéphémère es presenta un vídeo de Perejaume, programa comissariat per Carolina Ciuti.

 

CAST

En el marco de FIAC, Cinéphémère se presenta un video de Perejaume, programa comisariado por Carolina

 

ENG

In the framework of FIAC, Cinéphémère presents a video of Perejaume, a program curated by Carolina Ciuti.

 

 

Perejaume

Surar, 2009, 9 min 50

 

+ info

 

Arco 2019

ARCOmadrid 

27/02/2019 – 03/03/2019

Stand 9C09

 

AÏDA ANDRÉS RODRIGÁLVAREZ, PEDRO CABRITA REIS, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, HERNÁNDEZ PIJUAN, FABIAN MARCACCIO, MUNTADAS, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, CAIO REISEWITZ, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

+

CAIO REISEWITZ Encuentro con el artista y firma del libro Altamira

Jueves 28 de febrero a las 18h en nuestro stand de ARCOmadrid 2019

Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

4.12.2018, 19h

 

Presentació del nou llibre de Perejaume,  Treure una marededéu a ballar, i de les reedicions d’Obreda i Pagèsiques, a càrrec dels editors Jordi Cornudella Martorell (Edicions 62) i Joan Tarrida (Galaxia Gutenberg), del doctor en filosofia i catedràtic d’estètica Amador Vega Esquerra, i de l’artista i poeta Perejaume. L’acte conclourà amb una intervenció musical a càrrec de Neus Borrell i Miquel Escuer.

 

 + info

Dans Le Corps et le lieu. Films autour d’Ana Mendieta

Jeu de Paume, Paris

16.11.2018, 18.30h

 

 

En présence de l’artiste Perejaume

Programmateurs du cycle : Marina Vinyes Albes et Arnau Vilaró Moncasí

 

 

Pour le Jeu de Paume, Perejaume propose une séance dans le noir, une lecture performative interagissant avec une sélection de ses films courts et le travail de Mendieta. Comme elle, Perejaume consacre son travail à la culture du lieu : il l’ouvre, le cultive, le laboure. Cette praxis, qu’il nomme dans son lexique agraireté, fait pousser toute sorte de germinations poétiques. Loin de l’idéalisation d’un passé rural per se, sa praxis revient sur nos gestes et les formes que ceux-ci dessinent sur le territoire; sur la continuité inévitable entre les corps et les lieux.

 

+ info

ArtLab, École Polytechnique Fédérale de Lausanne

3.11.2018 – 10.3.2019

 

Conception et réalisation:

Prof. Amador Vega (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)

Prof., CEO et Directeur Peter Weibel (ZKM | Karlsruhe)

Prof. Siegfried Zielinski (UdK, Université des arts de Berlin)

 

Cette exposition est consacrée au catalan de Majorque Ramon Llull: philosophe, logicien, et théologien (1232-1316) dont la vie et le travail fascinent encore aujourd’hui penseurs, artistes et chercheurs. L’influence universelle de sa pensée est encore palpable dans les domaines de l’art, de la littérature, de la religion, de la musique, de la philosophie, des arts visuels et de la politique. Ces effets sont sensibles dans les théories de management de l’information, l’informatique et les technologies multimedia.

 

Repensée en collaboration avec le ZKM (Centre d’art et de technologie des médias de Karlsruhe).

Cette exposition a déjà été présentée au CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).

 

+ info

Perejaume

En el marc de la Biennal de pensament Ciutat Oberta

CCCB, Barcelona

21.10.2018 – 18, 18.30, 19 i 19.30 h

21.10.2018 – 20h: Col·loqui amb Perejaume, conduït pel periodista Emili Manzano

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia

 

Perejaume serà l’encarregat de clausurar el programa d’activitats del CCCB durant la Biennal de pensament – Ciutat Oberta amb la proposta escènica D’altra banda.

 

Entrellaçant creació plàstica i literària, l’obra de Perejaume combina pintura, escultura, paraula, acció, vídeo i so, tot qüestionant les relacions entre natura i cultura.

 

+ info

ZKM | Zentrum für Kunst und Medien, Karlsruhe

17.3 – 5.8.2018

 

The exhibition »DIA-LOGOS. Ramon Llull and the ars combinatoria« is dedicated to the outstanding Catalan-Majorcan philosopher, logician, and mystic Ramon Llull (c. 1232–c. 1316), whose life and work continue to fascinate a host of thinkers, artists, and scholars today.

 

The influence of his universal concepts and ideas can be found in many fields — literature, visual arts, music, philosophy, religion, and politics — and their effects are felt in contemporary disciplines such as information theory, informatics, and media technology.

 

In the exhibition this broad scope of Llull’s impact will be reflected in a many-layered network of references stretching from the thirteenth century into the present day. Besides the significance of Llullian combinatorics for generative and algorithmic principles to develop advanced media technologies, it is particularly highly topical questions concerning the transfer of knowledge and values that can be dealt with through unconditional readiness to enter into dialogue.

 

The exhibition is developed around two key areas, which are closely interwoven in a unique way: for one thing, Llull’s ideas exhibit elementary aspects of media archaeology and media philosophy, which render his work indispensable for contemporary discourses on media ecology and machine learning algorithms; for another, his universal, rational system of knowledge gives rise to an approach that is highly relevant today, which is implemented as a dialogue by productively engaging with the Other beyond the cultures and constraints of the three major monotheistic religions. The exhibition begins by exploring Llull’s system of knowledge, his ars combinatoria, and its enormous influence on formal logic and algorithmic theories — the basis upon which advanced networked media technologies are developed. The method developed by Llull is based on logical and calculatory operations, which he translated into diagrams and »thinking machines« on paper, is presented in the exhibition as a precursor of program languages and their algorithmic logic. The Llullian system of thinking is both a source of inspiration and a sounding board for many contemporary artists who engage with the mechanisms and effects of our environment that is interconnected by media technologies.

 

In addition, the exhibition seeks to show to what extent Llull’s grand endeavor of unifying the different areas of knowledge via a rational system of deduction and demonstration can lead to dialogue and ultimately to peace between the three monotheistic religions of Judaism, Christianity, and Islam. In the face of increasing radicalism, purportedly in the name of religion, and national isolationist tendencies, which respond to the global challenges of migration, integration, and social diversity by erecting barriers, Llull’s untiring attempts at universal dialogue are more topical than ever before. This makes him a source of inspiration for developing potential courses of action now and in the future.

 

+ info

Fundació Palau, Caldes d’Estrac, Barcelona

24.3 – 22.4.2018

 

 

El títol de la instal·lació prové de “La raïl de l’arbre és una roda”, paraules de Ramon Llull que apareixen en el llibre Començament de medicina. En paraules de Perejaume:

 

“La sintaxi de tota l’obra de Llull és veritablement forestal, tant per la figura repetida d’arbre amb que imatja i branca els diversos coneixements, com per la manera i la ufana amb què s’hi arboren tota mena de connexions i demostracions analògiques. Si hi ha dos elements constitutius en el sistema d’argumentació de l’Art, aquests són sens dubte: les derivacions, en branca i les combinacions en roda -figures giratòries, emmirallaments, cercles relacionals-.

 

Certament, l’Art s’arbra i roda, tota ella. Per això, la possibilitat de rodar-hi d’arrel resulta tan meravellosa com pràctica. Només així, la coreografia dels arbres, la claredat mecànica de les raons i el desconcert que tot plegat pugui suscitar, arriben a ajustar-se a una possible pretensió general de plantar tots els arbres en roda en tant que línies convergents o divergents d’una mateixa esfera”.

 

Unes paraules que deixen entreveure com la fusió d’imatge i música esdevé una mena de recitació meditativa que ens retrotreu a principis primordials de la nostra pròpia existència.

 

El projecte artístic de Perejaume ha contemplat des dels seus inicis un estret vincle amb la natura, viscut en i per la natura, amb el paisatge com a escenari i amb les “manifestacions arbòries”, com ell mateix les anomena, contemplades i presentades amb una gran diversitat, com per exemple, en el seu llibre de poemes “Obreda” (2003), en el qual també recull les seves reflexions continuades sobre la natura i més concretament sobre el bosc que l’envolta a la seva casa-taller del Montnegre.

 

+ info