Tag Archives: Guinovart

guinovart

Espais Volart, Fundació Vila Casas, Barcelona

Inauguració 24.1.2019 – 19.30

Exposició fins 19.5.2019

 

 

L’exposició La realitat transformada aporta noves mirades sobre el discurs plàstic de l’artista i aprofundeix en el fet que Josep Guinovart, avui dia i deu anys després de la seva mort, segueix connectant amb les diferents generacions de crítics i comissaris, amb una obra de rabiosa actualitat. L’exposició posa l’èmfasi en la capacitat de l’artista per transformar la realitat i alhora reinventar-se constantment. L’eix conceptual que actua com a factor transversal entre els diferents apartats expositius es basa en el fet que Guinovart, a través de les seves obres, viatja des d’allò més local i primigeni fins a allò més universal i infinit.

 

La mostra, tot i que no es presenta com una retrospectiva, compta amb algunes de les peces més significatives de les diferents etapes de tota la trajectòria de l’artista. Així mateix el recorregut, que no és lineal en el temps, s’endinsa pel frondós bosc de la creació de l’artista, i salta, ara i adés, per temes, tècniques, èpoques i matèries per explicar, en un instant final, l’extraordinària coherència d’aquest artista clau de l’avantguarda plàstica catalana de la segona meitat del segle XX.

 

 

+ info

Matèries en erupció 1975-1985

Inauguración, 13 de diciembre, 19h /  Exposición, diciembre 2018 – febrero 2019

 

 

Presentamos, dentro del Año Guinovart, la exposición Matèries en Erupció 1975-1985, con una selección de obras de una década muy importante de la trayectoria de Guinovart, años en los que estableció una relación intensa con nuestra galería y que también significaron su reconocimiento internacional con exposiciones en Martha Jackson Gallery de Nueva York (1979), en el Espace Pierre Cardin de París (1979), en Rizzoli Gallery de Nueva York (1979) y en la Bienal de Venecia (1982).

 

Tal y como menciona Alexandre Cirici: “durante los años setenta, Guinovart ha ido deshaciéndose de las operaciones de purificación, de liberación, de lo que Jung denominaba «descenso a los infierno» y ha ido encontrando el equilibrio de una madurez plena, que toca todos los registros de su visión completa, lúcida, crítica, de la sociedad humana y del environment material que le rodea, con la seguridad de un gran organista”.

 

La exposición que planteamos se inspira en gran parte en la primavera del 1979, fecha en la que tuvieron lugar tres importantes exposiciones en la ciudad de Barcelona, en la Galeria Joan Prats, en la Galeria Trece y, sobre todo, Matèria-suport-estructura en la Fundació Joan Miró, tres exposiciones sincronizadas, que discurrían por tres caminos diferentes pero con un destino común: la aproximación a la realidad. 

 

En la obra de Guinovart de este momento destaca el trabajo del barro, introducido a partir de un viaje a Argelia, donde había quedado impresionado por la presencia de la tierra, del desierto y de la arquitectura de adobe. El gran protagonista de este periodo es el material, también el fibrocemento, la contraposición entre la dureza y la rugosidad del soporte y la absoluta espontaneidad del grafismo. A pesar de que Guinovart es un artista que transformaba su obra a partir de “combustiones internas”, se ve también condicionado por el mundo que le rodea: la naturaleza de Castelldefels, donde tiene su estudio, el entorno rural que marcó su infancia, como el de Agramunt, y también las ciudades de Barcelona, París o Nueva York.

 

Yo necesito constantemente el recurso no ya de transgredir, sino de salir del límite de lo que es pintura. Por ejemplo, el collage, los  elementos que van de dentro afuera y de fuera hacia dentro: muchas veces se ha cometido el error de situarme como artista del collage, porque en mí ha habido más una intención de trabajar desde dentro hacia fuera que al revés. No se trata tanto de encolar como que todo surgiera como del fondo del volcán. Hay una sensación de que la materia esta arrojada desde dentro, justo lo contrario de cómo se entiende el collage. No es el hecho de pintura-pintura, es una vertiente más existencialmente poética. Lo que me preocupan son las cuestiones de fondo”.

 

(Entrevista a Guinovart, revista El Guía, octubre-noviembre, 1991)

 

 

Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007). Después de formarse de manera autodidacta, comenzó su trayectoria como pintor en los años cuarenta en Barcelona. Su pintura, marcada por la figuración, evoluciona hacia el collage abstracto vinculado al informalismo politizándose y expandiéndose, hasta romper los límites del lenguaje pictórico, acercándose a la escultura y a la instalación. Recibió numerosos premios y reconocimientos, como el Premio Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques (1981), el Premio Nacional de Artes Plásticas de España (1982) y el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1990). Entre sus exposiciones monográficas, destacaríamos la de Danubiana Art Museum, Bratislava (2004), la de la Pedrera de Barcelona (2002), Guinovart. Itinerari 1948-1988, en el Tecla Sala de L’Hospitalet (1989) que viajó a Alemania (Vila Merkel, Esslingen am Neckar; Museum Bochum, Bochum; Katalanischen Sommers in Hamburg), la del Fine Arts Museum de Long Island (1987), Matèria-suport-estructura, Fundació Joan Miró, Barcelona (1978) y Contorn-entorn, Galeria Maeght, Barcelona (1976). En 2018, con motivo del décimo aniversario de su muerte, se ha celebrado el Año Guinovart con exposiciones en diversos centros de Cataluña y el extranjero.

 

 

Galeria Joan Prats agradece a Maria Guinovart y a la Fundació Espai Guinovart su colaboración en la realización de esta exposición.

 

Para facilitaros más información e imágenes, contactar con galeria@galeriajoanprats.com

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

16.11.2018 – 22.4.2019

 

Comissariat:

Àlex Mitrani i Imma Prieto

 

 

Les propostes artístiques que es van produir a Catalunya durant la segona meitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX, que compartien els ideals de renovació generacional i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals, es presentaran en aquesta mostra, coincidint amb els 50 anys del maig del 68.

 

Aquest període ha patit fins ara una certa indefinició per part de la historiografia, que no sempre l’ha sabut encaixar, entre l’ocàs de l’informalisme i la irrupció del conceptual. És el moment de l’emergència del Pop Art i la Nova Figuració, que superava els posicionaments existencialistes de postguerra per assajar altres formes de resistència on l’homologació amb els models culturals internacionals és fonamental. Potser contradictori i efímer, l’art d’aquests anys mostra la connexió amb la modernitat internacional lligada als nous paradigmes de llibertat i revolució. Pacifisme, revolució sexual, crítica al capitalisme, exploració sense límits de la creativitat individual, són alguns dels reptes fonamentals que manifesten, als quals s’afegeix la resistència al context específic del franquisme.

 

Artistes

Sergi Aguilar, Rosa Amorós, Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Rafael Bartolozzi, Jordi Batiste, Ernesto Carratalà, Mari Chordà, Colida, Claude Collet, Carlos Duran, Equipo Crónica, Alicia Fingerhut, Jordi Fornas, Jordi Galí, Sílvia Gubern, Lluís Güell, Gonzalo Herralde, Josep Iglesias del Marquet, Àngel Jové, Antoni Llena, Robert Llimós, Miralda, Xavier Miserachs, Muntadas, Aurèlia Muñoz, Norman Narotzky, Antoni Padrós, Joan Rabascall, Guillem Ramos-Poquí, Pau Riba, Àngels Ribé, Amèlia Riera, Benet Rossell, América Sánchez, Carles Santos, Enric Satué, Enric Sió, Gonçal Sobrer, Jaume Xifra, Zush / Evru

 

 

+ info

anyguinovart

Agramuntophitecus. Guinovart, matèria i litúrgia”

Museu d’art de Lleida

9.5 – 22.7.2018

 

La mostra presenta un diàleg entre objectes de les col·leccions del Museu d’art de Lleida i obres de Josep Guinovart. El diàleg s’estableix ja sigui per la matèria, per la iconografia, o bé per qüestions formals o conceptuals. En total, una quarantena d’obres que es relacionen de diverses formes, tot i pertànyer a cronologies molt diferenciades.

 

+ info

 

Guinovart. Referents vitals

Museu d’art de Girona

2.6 – 30.9.2018

 

L’exposició «Guinovart. Referents vitals» subratlla els artistes —Mir, Nonell, Gimeno, Dalí, Picasso o Miró— , el moviments plàstics —com el Modernisme—, però també la tradició, l’ofici i els paisatges viscuts que van deixar pòsit en Guinovart i la seva obra. Uns referents amb els quals va estar dialogant de manera intermitent durant tota la seva trajectòria, sense els quals no s’explicaria l’exuberància i la frondositat de la seva obra.

 

+ info

 

GU-INNO-VART

Museu de la Música, Barcelona

14.6 – 7.10.2018

 

Un dels referents de Josep Guinovart era la música, afició palesa en les seves obres. En aquesta mostra que recorda els 10 anys de la seva mort farem un recorregut pels diferents estils musicals que van inspirar bona part de l’obra de l’artista. Veurem com Guinovart reinterpreta un preludi de Chopin, com escenifica Aida de Verdi en un quadre, com darrere del retrat d’un trompetista s’amaga un autoretrat o com els dits de Carles Santos esdevenen tecles d’un piano.

 

+ info